Diferència entre les revisions de "Grup Cultural Ilicità Tonico Sansano"

Revisió de 18:31 8 març 2011

Logotip del Grup Cultural Ilicità Tonico Sansano Mora d'Elig.

El Grup Cultural Ilicità Tonico Sansano d'Elig és una associació cultural autoctonista ilicitana i valenciana; localista i autonomista , ilicitanista i valencianista i de tendència progressista pro-republicanista d'inspiració blasquista (de Blasco Ibáñez) i de tall nacionaliste valencianiste moderat i que du el nom de Tonico Sansano i Mora, en honor ad este intelectual ilicità.

Fundat el dia 17 de giner de 1976 (tres mesos després de la mort de Franco, iniciada la restauració i transició democràtica), festivitat de Sant Antoni del Porquet (San Antón o Sant Antoni Abat) en el nom inicial o denominació d'orige Grup Cultural Ilicità Regne de Valéncia per Josep Marín i Morell. El fet fundacional va ser el de crear-se com a un grup cultural regionaliste de tall conservador, d'acció-reacció-ressistència-contraatac dins de la cultura valenciana i en resposta contra els atacs del pancatalanisme a la identitat pròpia autòctona valenciana amenaçada en un moment històric en que corría perill l'existència dels seus símbols (real senyera, himne regional valencià, denominació territorial històrica regne de valéncia) denominat i conegut com a 'batalla de valéncia'

Otorga els Premis Palmes Dorades del Valencianisme (àmbit valencià o autonòmic) i Ilicitanisme (àmbit ilicità o local) des de 1980 a persones o personalitats de les ciències, de la cultura, del deport, de l'art, de l' economia...; i/o entitats, associacions i institucions socio-culturals-cíviques-deportives-empressarials, tant d'Elig com del restant del territori valencià; en el motiu de reconèixer la trayectòria i actuació en la defensa, promoció i divulgació de la nostra identitat autòctona pròpia en qualsevòl front, camp, sector o disciplina.

L'entitat caigué en l'endogàmmia, va desaparèixer allà pels anys 90 passant a estar inactiva, desapareguent els seus premis 'Palmes Dorades' que varen ser absorbits per atra entitat local o ilicitana, el Phace (Patronat Historic-Artistic cultural d'Elig), que els va donar durant quatre anys o edicions anuals com a propis i baix el seu nom, capçalera o denominació.

En l' any 2000 l'escritor ilicità Josep Esteve Rico Sogorb va recuperar, resucitar i reviscolar l' entitat reactivant-la. Va ser la refundació. La refundació va supondre una serie de canvis i reformes superficials i de fondo, deixant de ser un grup de reacció o d'atac i 'ANTI' per a passar a ser-ne de reflexió, actuació, activitat, defensa, promoció i totalment 'PRO'. una apertura a la societat acostant-se ad ella i obrint-se a noves activitats, especialment socials i lliteràries (per eixemple: cursos de llengua de signes per a oyents), conferències, presentacions de llibres, recitals, etcètera, pero mantenint la base fundacional de defensa i promoció de la identitat autòctona. El Grup Cultural Ilicità Regne de Valéncia es modernisà, es socialisà i s'actualisà, canvià la seua denominació oficial rebatejant-lo, posant el nom d'un conegut i aceptat popularment personage ilicità: l' escritor Tonico Sansano i Mora, quedant com a denominació oficial la de Grup Cultural Ilicità Tonico Sansano. El seu logo o escut oficial inicial, creat pel seu soci i dibuixant ilicità Antoni Brotóns, va ser actualisat i adaptat a la necessitat social modernisant-se i reformant-se, combinant les banderes local o ilicitana i valenciana o autonòmica (quan inicialment a soles portava els colors de la bandera valenciana); entre atres canvis.

Pero aixina mateix el Grup ha segut guardonat en el "Saguell d'Elig" de l'entitat local Patronat Historic-Artistic cultural d'Elig i posseïx la Medalla d'Or del Centanari de Lo Rat Penat.

Es també posseïdor del "Premi Senyera" d'Estudiants Valencianistes de la Politecnica (EVP) i te una distinció a la Valencianía del Grup d'Acció Valencianista. També el Premi "Lizondo" que otorgà quan fon president d'Unió Valenciana aixina com diverses mencions d'honor de la Junta Central Fallera, de varies Falles (casals fallers), de Cardona Vives de Castelló. En colaboració en Lo Rat Penat otorgà una Flor Natural en els Jocs Florals del Regne de Valéncia que guanyà l'Ajuntament de Crevillent en la decada dels 70.

Activitats

Entre les actvitats del Grup, destaquen:

Excursions al Llac d'Anna.
Articuls Lliteraris i periodistics
Viages
Acampades en Pantà ilicità. Aigüa dolça i salada
Assistència al Sopar de Gala d'Amics de la RACV
Assistència als Premis Fadri de Cardona i Vives de castelló
Assistència als premis Maulet de Jovens Nacionalistes d' UV
Assistència actes colectiu jovenil d'assoc. valencianistes 9 d'Octubre, 25 d'abril.
Excursio a Almansa. 25 abril
Tertulies.
Sopars de Germanor
Conferencies
Presentacio de llibres de contes, poesia, sociollinguistica:
Debats, coloquis, taules redones.
Publicacions.
Ponencia II Congrés de la Llengua Valenciana.
Participació en el Seminari Internacional de Llengües Monoritaries de la RACV
Articuls en prensa
Campanyes firmes carrerTonico Sansano
Campanyes firmes parc jardi Sansanet
Campanyes firmes pel Valencià
Campanyes carrer a Ausias March
Campanyes carrer a Vicent Pastor Chilar i Luis Ibarra
Campanyes nom parc infantil tràfic a Pedro Tenza
Homenages a Tonico Sansano, Lopez Orozco i Nazario Gonzalez
Inauguració carrer Tonico Sansano
Presentacions de llibres de poemes
Actes festers.
Dinars, Sopars germanor.
Estands en fires del llibre.

El GCI va recolzar i recolza les campanyes per a protegir i recuperar el quasi desaparegut chop ilicità o "polulus ilicitanus" variant del "populus eufhratica". Arbre que necessita dos aigues: una dolça i atra salada.

Palmes Dorades

Guardonats

1ª EDICIÓ 1980-.Josep Payà i Alberola (Àmbit Local) i Josep M. Ricart (Àmbit Valencià)
2ª EDICIÓ 1981-.Vicent Pastor i Chilar (Local) Josep Lluïs Manglano de Mas (Valencià)
3ª EDICIÓ 1982.-Maria Ampar Cabanes i Pecourt (Valencià)
4ª EDICIÓ 1983.-Mª C. Reyna Domenech (Valencià) i Tonico Sansano i Mora (Local)
5ª EDICIÓ 1984.-Josep Boronat (Valencià) i Grup Artistic Local de Teatre del PSOE (Local)
6ª EDICIÓ 1985.-RACV (Valencià) i Obra Social-Cultural de la CAM (Local)
7ª EDICIÓ 1986.-Roure Valencià (Valencià)
8ª EDICIÓ 1987.-Alternativa Universitària (Valencià)
9ª EDICIÓ 1988.-Associació Defensora dels Interesos Alacantins-ADIA (valencìà)
10ª EDICIÓ 1989.-Lo Rat Penat (valencià)
11ª EDICIÓ 1990.-Gustau Villapalos (estatal) i V. Gonzàlez Lizondo (valencià)
12ª EDICIÓ 1991.-Grup de Dones Valencianes (valencià)
13ª EDICIÓ 1992.-Grup d'Accio Valencianista (valencià) i Ricart Garcia Moya (valencià)
14ª EDICIÓ 1993.-Ignaci Gil Lázaro (valencià) i Grup Albades Llauradors Torrent (valencià)
15ª EDICIÓ 1994.-Maria Dolors Garcia Broch (valencià)
16ª EDICIÓ 1995.-Amics de la Real Academia de Cultura Valenciana (valencià)
17ª EDICIÓ 1996.-Luis Diaz Alperi (pel PHACE, ambit valencià).
18ª EDICIÓ 1997.-Al POBLE VALENCIÀ (pel PHACE, arreplegada per Hèctor Villalba, President de les Corts Valencianes).
19ª EDICIÓ 1998.-Al decà del Colege d'Advocats de Valencia, Luis Romero Villafranca (valencià)
20ª EDICIÓ 1999.-Associació Cultural Cardona i Vives de Castelló (valencià) i Juan Garcia Sentandreu (ambit valencià)
21ª EDICIÓ 2000.- Chimo Lanuza (valencià) i Estudiants Valencianistes Politècnica (valencià)
22ª EDICIÓ 2001.- Junta Gestora Misteri (local) i Toni Fontelles (valencià). Palma Jovenil: a VALENCIA UNIVERSITARIA
23ª EDICIÓ 2002.- Societat Venguda Mare Deu (local).Palma Jovenil: web-bolleti "EL PALLETER".

Palmes Dorades individuals àmbit valencià: Francesc Lliso, Emili Miedes, Josep Maria Guinot

24ª EDICIÓ 2003.- Museu-Grup Cultural Palentològic d'Elig (Local). Joan Pau Merita (Palma Jovenil) Antonia Vila i Juan Carlos Ferrero (valencià)
25ª EDICIÓ 2004: Lleopolt Penyarroja (valencià) Plataforma Jovenil Valencianista (Palma Jovenil) Museu de Pusol (Local)
26ª EDICIÓ 2005: Pedro Tenza (local), Anfós Ramón (valencià) Tomas Miralles (palma jovenil)
27ª EDICIÓ 2006: Juli Moreno (valencià), Llucia Gonzàlez (jovenil) poble ilicità ajuntament (local)
28ª EDICIÓ 2007: Joan Lladró (valencià), Club Femesala (local) Josué Ferrer (jovenil)
29ª EDICIÓ 2008: [[La Falla de la ciutat de Valéncia Fco Climent-Uruguay-Marqués de Bellet (Palma Dorada Colectiva Àmbit Valencià) , la Gestora de Festejos Populares de Elche (Palma Dorada Colectiva Àmbit Local) i el president de la Plataforma Jovenil Valencianista Joan Carles Puchalt, Palma Jovenil
30ª edició 2009: El catedràtic de Medicina i Cirugia Justo Medrano Heredia i el Grup Cultural Teatral 'Jerusalem' (local); Manuel Soler i Bahilo i Vicent LL. Simó Santonja (decà de la Racv, acadèmic, notari, advocat i investigador) (autonòmiques o àmbit valencià) i agustí zacarès (La LLar, Plataforma Jovenil Valencianista, delegat de Valéncia Universitària) palma jovenil

Palmes Dorades Especials

A Lo Rat Penat, pels seus 100 anys d' existència.
Al fundador del GCI Josep Marín i Morell: per la seua trayectòria: PALMA D'OR
Al Poble Valencià,per la seua movilisació en la manifestació en defensa de la llengua valenciana el 13-juny de 1997
Al poble ilicità - Ajuntament d'Elig 2006 per la seua defensa, promoció, revindicació i gestió de la Dama i la seua exposició.
A la professora de valencià i escritora Antonia Vila i Ferri; co-fundadora, ex-vicepresidenta i presidenta d' honor del GCI ademés de vicepresidenta del Rogle Cultural Fullana d' Alacant.
A Antoni Bañón i Guijarro, soci directiu del GCI, restaurador de la image de la Verge de l' Assunció
A Manolo Soler i Bahilo, pòstuma; perit agrònom, fundador de l'associació valenciana agrària i del centre 'La Llar'

Enllaços externs

Portal del Grup Cultural Ilicità

@@ Llínea 9: / Llínea 9: @@
 L'entitat caigué en l'endogàmmia, va desaparèixer allà pels anys 90 passant a estar inactiva, desapareguent els seus premis 'Palmes Dorades' que varen ser absorbits per atra entitat local o ilicitana, el Phace (Patronat Historic-Artistic cultural d'Elig), que els va donar durant quatre anys o edicions anuals com a propis i baix el seu nom, capçalera o denominació.
-En l' any 2000 l'escritor ilicità [[Josep Esteve Rico Sogorb]] va recuperar, resucitar i reviscolar l' entitat reactivant-la. Va ser la refundació. La refundació va supondre una serie de canvis i reformes superficials i de fondo, deixant de ser un grup de reacció o d'atac i 'ANTI' per a passar a ser-ne de reflexió, actuació, activitat, defensa, promoció i totalment 'PRO'. una apertura a la societat acostant-se ad ella i obrint-se a noves activitats, especialment socials i lliteràries (per eixemple: cursos de llengua de signes per a oyents), conferències, presentacions de llibres, recitals, etcètera, pero mantenint la base fundacional de defensa i promoció de la identitat autòctona. El Grup Cultural Ilicità Regne de Valéncia es modernisà, es socialisà i s'actualisà, canvià la seua denominació oficial rebatejant-lo, posant el nom d'un conegut i aceptat popularment personage ilicità: l' escritor Tonico Sansano i Mora, quedant com a denominació oficial la de [[Grup Cultural Ilicità Tonico Sansano Mora]]. El seu logo o escut oficial inicial, creat pel seu soci i dibuixant ilicità Antoni Brotóns, va ser actualisat i adaptat a la necessitat social modernisant-se i reformant-se, combinant les banderes local o ilicitana i valenciana o autonòmica (quan inicialment a soles portava els colors de la bandera valenciana); entre atres canvis.
+En l' any 2000 l'escritor ilicità [[Josep Esteve Rico Sogorb]] va recuperar, resucitar i reviscolar l' entitat reactivant-la. Va ser la refundació. La refundació va supondre una serie de canvis i reformes superficials i de fondo, deixant de ser un grup de reacció o d'atac i 'ANTI' per a passar a ser-ne de reflexió, actuació, activitat, defensa, promoció i totalment 'PRO'. una apertura a la societat acostant-se ad ella i obrint-se a noves activitats, especialment socials i lliteràries (per eixemple: cursos de llengua de signes per a oyents), conferències, presentacions de llibres, recitals, etcètera, pero mantenint la base fundacional de defensa i promoció de la identitat autòctona. El Grup Cultural Ilicità Regne de Valéncia es modernisà, es socialisà i s'actualisà, canvià la seua denominació oficial rebatejant-lo, posant el nom d'un conegut i aceptat popularment personage ilicità: l' escritor Tonico Sansano i Mora, quedant com a denominació oficial la de [[Grup Cultural Ilicità Tonico Sansano]]. El seu logo o escut oficial inicial, creat pel seu soci i dibuixant ilicità Antoni Brotóns, va ser actualisat i adaptat a la necessitat social modernisant-se i reformant-se, combinant les banderes local o ilicitana i valenciana o autonòmica (quan inicialment a soles portava els colors de la bandera valenciana); entre atres canvis.
 Pero aixina mateix el Grup ha segut guardonat en el "Saguell d'Elig" de l'entitat local Patronat Historic-Artistic cultural d'Elig i posseïx la Medalla d'Or del Centanari de [[Lo Rat Penat]].