Diferència entre les revisions de "Guadasséquies"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Llínea 6: Llínea 6:
 
|país = [[Espanya]]
 
|país = [[Espanya]]
 
|comunitat = [[Comunitat Valenciana]]
 
|comunitat = [[Comunitat Valenciana]]
|província = [[Valéncia, província|Província de Valéncia]]
+
|província = [[Província de Valéncia]]
 
|comarca = [[Vall d'Albaida]]
 
|comarca = [[Vall d'Albaida]]
|partit_judicial = [[Ontinyent]]
+
|partit_judicial = [[Partits judicials de la Comunitat Valenciana|Ontinyent]]
|coor = 38º 55' Nort 00º 29' Oest
+
|coor = 38°55′26′′N, 0°29′10′′O
|superfície = 3'25 km2
+
|superfície = 3'3 km²
|altitut = 155 m.
+
|altitut = 180 msnm
|població = 399 hab.
+
|població = 439 hab.
|densitat = hab./km²
+
|densitat = 133,03 hab./km²
|gentilici =  vorassequià, vorassequiana
+
|gentilici =  vorassequià/ana
|llengua = [[Valencià]] i [[Castellà]]
+
|llengua = [[Valencià]]
 
|còdic_postal = 46839
 
|còdic_postal = 46839
|festes = primera setmana Agost
+
|festes = primera semana d'agost
|alcalde = Carmen Vidal Valles
+
|alcalde = Carmen Vidal Valles ([[PP]])
|uep = [http://www.guadassequies.es Uep Oficial de l'ajuntament]
+
|uep = [http://www.guadassequies.es Web Oficial de l'ajuntament]
 
|notes =  }}
 
|notes =  }}
'''Guadasséquies''' és un municipi de la [[Valéncia, província|província de Valéncia]], en la [[Comunitat Valenciana]], [[Espanya]], pertanyent a la comarca de la [[Vall d'Albaida]].
+
 
 +
'''Guadasséquies''' és un municipi de la [[província de Valéncia]], en la [[Comunitat Valenciana]], [[Espanya]], pertanyent a la comarca de la [[Vall d'Albaida]].
  
 
==Geografia==
 
==Geografia==
 +
Situat en la ribera del [[riu Albaida]]. El terreny és pla, encara que en ondulacions entre les que destaquen el mont de ''La Serreta'', el cerro de ''Molló'' i la lloma de ''Casa Marau''. El llímit municipal és solcat pel riu Albaida, de sur a nort, i el barranc de Garrofer, per l'oest. El poble se troba en terreny pla, encara que llaugerament inclinat en pendent descendent cap a l'est.
  
 +
Des de [[Valéncia]], s'accedix a esta localitat a través de la [[A-7]] per a enllaçar en la [[N-340]].
  
===Localitat llimítrofes===
+
===Localitats llimítrofs===
  
El terme municipal de Guadasséquies fita en las següents localitats:  
+
El terme municipal de Guadasséquies llimita en les següents localitats:  
[[Alfarrasí]], [[Bellús]], [[Xàtiva]], [[L'Olleria]] i [[Sant Pere d'Albaida]] totes elles de la [[Valéncia, província|província de Valéncia]].
+
[[Alfarrasí]], [[Bellús]], [[Xàtiva]], [[L'Olleria]], [[Sant Pere d'Albaida]], [[Benigànim]] y [[La Pobla del Duc]] totes elles de la [[província de Valéncia]].
  
 
==Història==
 
==Història==
 +
En el camí de [[Xàtiva]] s'han trobat restos de gerres de ''terra sigilata'', i en el parage del ''Carassol'' o la Redona existixen vestigis d'una vila romana.
 +
[[Image: 2949269.jpg|thumb|250px|Iglésia de Nostra Senyora de l'Esperança.]]
 +
No apareix en el [[Llibre del Repartiment]] de la conquista de [[Jaume I d'Aragó|Jaume I]], pero en [[1353]] fon adquirida per Bernat Ferrer l'antiga alqueria àrap, orige de la població, per compra a [[Pere el Cerimoniós]]. En el [[segle XVI]] posseïa el senyoriu Ramón Sanz de la Llosa i Sant-Ramón; passà després als Cruilles i últimament als marquesos de Mirasol, fins a l'abolició dels senyorius en el segle XIX.
  
Tot i ser població àrap, la llínea del temps del seu nom quedaria aixina:
+
Va pertànyer a [[Xàtiva]] i a la governació del Xúquer fins a [[1707]], després passaria a formar part de la província de Xàtiva fins a [[1833]] quant s'independisà com municipi.
Any 1248:  Llibre del Repartiment, Huadacécari, excepcionalment, Guadaceca i Cequa.  Any 1279:  Delme del bisbat de València, anota Godaquàquer, (llegir com Godassàquer.) Any 1280:  En un atre quadern del delme eclesiàstic figura escrit Godacéquer.  Any 1293:  En un pergamí de l'Archiu de la Catedral de València,  Godacécar. Any 1349: En un llibre del Consell de Xàtiva, Guadaceques. Any 1373:  En un llistat de cobrament de l'impost del morabatí, consta finalment Guadacéquies, que es correspon en la pronunciació actual. En el segle XVII era propietat de Ramon Sanz de la Llosa i Sant-Ramón. Després passà a mans d'Onofre Ervillas i més recentment als Cruïlles i als marquesos de Mirasol fins l'abolició dels senyorius en el segle XIX. En 1833 s'independitza como a municipi.  
+
[[Image: ErmitaGuadasequies.jpg|thumb|250px|Ermita del Crist de l'Ampar.]]
 
 
  
 
==Administració==
 
==Administració==
 
{{Alcaldes_Espanya
 
{{Alcaldes_Espanya
  | Alcalde_1 = Santiago Julià Jornet
+
  | Alcalde_1 = Santiago Julià Jornet
   | Partido_1 = [[UCD]]
+
   | Partit_1 = [[UCD]]
 
   | Alcalde_2 = Alfonso Vallés Esparza
 
   | Alcalde_2 = Alfonso Vallés Esparza
   | Partido_2 = [[PDP]]
+
   | Partit_2 = [[PDP]]
 
   | Alcalde_3 = Alfonso Vallés Esparza
 
   | Alcalde_3 = Alfonso Vallés Esparza
   | Partido_3 = [[UV]]
+
   | Partit_3 = [[UV]]
 
   | Alcalde_4 = Vicente Castelló Ferrando
 
   | Alcalde_4 = Vicente Castelló Ferrando
   | Partido_4 = [[UV]]
+
   | Partit_4 = [[UV]]
 
   | Alcalde_5 = Vicente Castelló Ferrando
 
   | Alcalde_5 = Vicente Castelló Ferrando
   | Partido_5 = [[PSPV]]-[[PSOE]]
+
   | Partit_5 = [[PSPV]]-[[PSOE]]
 
   | Alcalde_6 = Carmen Vidal Valles
 
   | Alcalde_6 = Carmen Vidal Valles
   | Partido_6 = [[PP]]
+
   | Partit_6 = [[PP]]
 
   | Alcalde_7 = Carmen Vidal Valles
 
   | Alcalde_7 = Carmen Vidal Valles
   | Partido_7 = [[PP]]
+
   | Partit_7 = [[PP]]
 
   | Alcalde_8 = Carmen Vidal Valles
 
   | Alcalde_8 = Carmen Vidal Valles
   | Partido_8 = [[PP]]
+
   | Partit_8 = [[PP]]
 
}}
 
}}
 
  
 
==Demografia==
 
==Demografia==
Llínea 67: Llínea 71:
 
| align=center| 388 || align=center| 405 || align=center| 401 || align=center| 390 || align=center| 390 || align=center| 385 || align=center| 412 || align=center| 480 || align=center| 510|| align=center| 536
 
| align=center| 388 || align=center| 405 || align=center| 401 || align=center| 390 || align=center| 390 || align=center| 385 || align=center| 412 || align=center| 480 || align=center| 510|| align=center| 536
 
|}
 
|}
 +
 +
El poblament actual tingué el seu orige en les alqueries islàmiques de Benimantell i ''Wad as-Sákkar'' (el riu ebri). La primera se despoblà en el segle XIV; la segona és l'actual Guadasséquies, que subsistiria com localitat morisca, fins a l'expulsió de tots els seus habitants, unes 30 famílies, en [[1609]] per la llei d'[[expulsió dels moriscs]]. Repoblada per cristians de [[Xàtiva]] (23 fogars en 1646), se desenrollaria molt lentament fins alcançar les 52 famílies de 1792, els 325 habitants de 1900 i els 385 de 1940.
  
 
==Economia==
 
==Economia==
La seua industria destaca per els productes quimics i fertilizants, plastics, el textil e industries chicotetes variades.
+
Predominantment industrial, en dos polígons industrials en els que predominen els treballs relacionats en productes químics i fertilisants, plàstics, el textil i industries menors prou diversificades.
Mante l'agricultura tant de secà: Raïm, armelers, oliveres.. com de regadiu: panis, i atres frutes.
+
 
 +
Las terres de regadiu se reguen en aigua del riu Albaida i produïxen blat, dacsa, hortalices i frutals. Les de secà se destinen a vinya, oliveres i atres frutals.
  
 
==Monuments==
 
==Monuments==
*'''Església Parroquial Mare de Deu de l'Esperança'''. Segles XVIII-XIX. Ab les campanes recentment restaurades.  
+
*'''Església Parroquial Mare de Deu de l'Esperança'''. Segles XVIII-XIX. En les campanes recentment restaurades.  
*'''Ermita del Crist'''. Data del 1906 en substitucio de atra mes antiga, en ella es guarda el llienç del Crist de l'Ampara del Segle XVII.
+
*'''Ermita del Crist'''. Data del 1906 en substitució d'atra més antiga, en ella es guarda el llienç del Crist de l'Ampar del segle XVII.
*'''Casa Palau'''. es tracta d'un antic edifici en portaló i rcada de pedra de sillería, vestigis de la casa solariega dels [[comtes de Trénor]]; hui demolit.
+
*'''Casa Palau'''. És tracta d'un antic edifici en portaló i arcada de pedra de sillería, vestigis de la casa solariega dels [[comtes de Trénor]] hui demolit.
  
 
==Festes locals==
 
==Festes locals==
 
+
*Per agost, concretament la primera semana, Festes Patronals a Sant Roc, la Mare de Déu de l'Esperança i el Crist de l'Ampar.  
Per agost, concretament la primera semana, Festes Patronals a Sant Roc, la Mare de Déu de l'Esperança i el Crist de l'Ampara.  
+
*Per decembre, el dia 18 és la Festa de la Mare de Deu de l'Esperança.  
Per decembre, el dia 18 és la Festa de la Mare de Deu de l'Esperança.  
 
  
 
==Gastronomia==
 
==Gastronomia==
 
 
Manté des de sempre una arrelada tradició gastronòmica: plats i dolços elaborats ab els productes naturals d'esta comarca, els productes agroalimentaris característics de la Vall d'Albaida (oli, armeles, vi, aus i ous, mel, arrop i talladetes, carns...).
 
Manté des de sempre una arrelada tradició gastronòmica: plats i dolços elaborats ab els productes naturals d'esta comarca, els productes agroalimentaris característics de la Vall d'Albaida (oli, armeles, vi, aus i ous, mel, arrop i talladetes, carns...).
  
 
==Enllaços externs==
 
==Enllaços externs==
 
+
{{traduït de|es|Guadasequies}}
{{traduït de|es|Guadasequies }}
+
{{Pobles de Valéncia}}
  
 
[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]
 
[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]
 
[[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]]
 
[[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]]

Revisió de 22:38 3 jun 2009

Guadassequies
Provmap-valencia2.png 65px
95px
País : Espanya
Com. Autònoma: Comunitat Valenciana
Província: Província de Valéncia
Comarca: Vall d'Albaida
Partit judicial: Ontinyent
Ubicació: 38°55′26′′N, 0°29′10′′O
Altitut: 180 msnm
Superfície: 3'3 km²
Població: 439 hab.
Densitat: 133,03 hab./km²
Gentilici: vorassequià/ana
Predomini llingüístic: Valencià
Còdic postal: 46839
Festes majors: primera semana d'agost
Alcalde: Carmen Vidal Valles (PP)
Pàgina web: {{{web}}}


Guadasséquies és un municipi de la província de Valéncia, en la Comunitat Valenciana, Espanya, pertanyent a la comarca de la Vall d'Albaida.

Geografia

Situat en la ribera del riu Albaida. El terreny és pla, encara que en ondulacions entre les que destaquen el mont de La Serreta, el cerro de Molló i la lloma de Casa Marau. El llímit municipal és solcat pel riu Albaida, de sur a nort, i el barranc de Garrofer, per l'oest. El poble se troba en terreny pla, encara que llaugerament inclinat en pendent descendent cap a l'est.

Des de Valéncia, s'accedix a esta localitat a través de la A-7 per a enllaçar en la N-340.

Localitats llimítrofs

El terme municipal de Guadasséquies llimita en les següents localitats: Alfarrasí, Bellús, Xàtiva, L'Olleria, Sant Pere d'Albaida, Benigànim y La Pobla del Duc totes elles de la província de Valéncia.

Història

En el camí de Xàtiva s'han trobat restos de gerres de terra sigilata, i en el parage del Carassol o la Redona existixen vestigis d'una vila romana.

Iglésia de Nostra Senyora de l'Esperança.

No apareix en el Llibre del Repartiment de la conquista de Jaume I, pero en 1353 fon adquirida per Bernat Ferrer l'antiga alqueria àrap, orige de la població, per compra a Pere el Cerimoniós. En el segle XVI posseïa el senyoriu Ramón Sanz de la Llosa i Sant-Ramón; passà després als Cruilles i últimament als marquesos de Mirasol, fins a l'abolició dels senyorius en el segle XIX.

Va pertànyer a Xàtiva i a la governació del Xúquer fins a 1707, després passaria a formar part de la província de Xàtiva fins a 1833 quant s'independisà com municipi.

Archiu:ErmitaGuadasequies.jpg
Ermita del Crist de l'Ampar.

Administració

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Periodo Nom de l'alcalde Partit polític
1979 - 1983 Santiago Julià Jornet UCD
1983 - 1987 Alfonso Vallés Esparza PDP
1987 - 1991 Alfonso Vallés Esparza UV
1991 - 1995 Vicente Castelló Ferrando UV
1995 - 1999 Vicente Castelló Ferrando PSPV-PSOE
1999 - 2003 Carmen Vidal Valles PP
2003 - 2007 Carmen Vidal Valles PP
2007 - 2011 Carmen Vidal Valles PP
2011 - 2015 n/d n/d
2015 - 2019 n/d n/d
2019 - 2023 n/d n/d
2023 n/d n/d

Demografia

Evolució demogràfica
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2005 2006
388 405 401 390 390 385 412 480 510 536

El poblament actual tingué el seu orige en les alqueries islàmiques de Benimantell i Wad as-Sákkar (el riu ebri). La primera se despoblà en el segle XIV; la segona és l'actual Guadasséquies, que subsistiria com localitat morisca, fins a l'expulsió de tots els seus habitants, unes 30 famílies, en 1609 per la llei d'expulsió dels moriscs. Repoblada per cristians de Xàtiva (23 fogars en 1646), se desenrollaria molt lentament fins alcançar les 52 famílies de 1792, els 325 habitants de 1900 i els 385 de 1940.

Economia

Predominantment industrial, en dos polígons industrials en els que predominen els treballs relacionats en productes químics i fertilisants, plàstics, el textil i industries menors prou diversificades.

Las terres de regadiu se reguen en aigua del riu Albaida i produïxen blat, dacsa, hortalices i frutals. Les de secà se destinen a vinya, oliveres i atres frutals.

Monuments

  • Església Parroquial Mare de Deu de l'Esperança. Segles XVIII-XIX. En les campanes recentment restaurades.
  • Ermita del Crist. Data del 1906 en substitució d'atra més antiga, en ella es guarda el llienç del Crist de l'Ampar del segle XVII.
  • Casa Palau. És tracta d'un antic edifici en portaló i arcada de pedra de sillería, vestigis de la casa solariega dels comtes de Trénor hui demolit.

Festes locals

  • Per agost, concretament la primera semana, Festes Patronals a Sant Roc, la Mare de Déu de l'Esperança i el Crist de l'Ampar.
  • Per decembre, el dia 18 és la Festa de la Mare de Deu de l'Esperança.

Gastronomia

Manté des de sempre una arrelada tradició gastronòmica: plats i dolços elaborats ab els productes naturals d'esta comarca, els productes agroalimentaris característics de la Vall d'Albaida (oli, armeles, vi, aus i ous, mel, arrop i talladetes, carns...).

Enllaços externs

Pobles de la província de Valéncia · Senyera valenciana.png

Ademús · Ador · Agullent · Alaquàs · Albaida · Albal · Albalat de la Ribera · Albalat dels Sorells · Albalat dels Tarongers · Alberich · Alboraig · Alboraya · Albuixech · Alcàntera · Alcàsser · Les Alcubles · L'Alcúdia de Carlet · L'Alcúdia de Crespins · Aldaya · Alfafar · Alfara de la Baronia · Alfara del Patriarca · Alfarp · Alfarrasí · Alfauir · Algar · Algemesí · Algímia d'Alfara · Alginet · Almàssera · Almiserà · Almoines · Almussafes · Alpont · L'Alqueria de la Comtesa · Alzira · Andilla · Anna · Antella · Ares dels Olms · Atzeneta d'Albaida · Ayelo de Malferit · Ayelo de Rugat · Ayora · Barig · Barcheta · Bèlgida · Bellreguart · Bellús · Benaixeve · Benaguasil · Benavites · Beneixida · Benetússer · Beniarjó · Beniajar · Benicolet · Benicull · Benifayó · Benifairó de Valldigna · Benifairó de les Valls · Beniflà · Benigànim · Benimodo · Benimuslem · Beniparrell · Benirredrà · Benissanó · Benissoda · Benissuera · Bétera · Bicorp · Bocairent · Bolbait · Bonrepòs i Mirambell · Bufalí · Bugarra · Bunyol · Burjassot · Calles · Camporrobles · Canals · Canet d'En Berenguer · Carcaixent · Càrcer · Carlet · Carrícola · Cases Altes · Cases Baixes · Casinos · Castelló de les Gerres · Castellonet · Castielfabit · Catadau · Catarroja · Capdet de les Fonts · Cerda · Cofrents · Corbera · Cortes de Pallars · Cotes · Cullera · Chelva · Chella · Chera · Chirivella · Chest · Chiva · Chulilla · Daimús · Domenyo · Dosaigües · L'Eliana · Emperador · Énguera · Énova · Estivella · Estubeny · Faura · Favara · Foyos · La Font de la Figuera · La Font d'En Carròs · Fontanars · Fortaleny · Fuenterrobles · Gandia · Gàtova · Gavarda · Genovés · Chestalgar · Gilet · Godella · Godelleta · La Granja de la Costera · Guadasséquies · Guadassuar · Alquerieta de Guardamar · Figueroles · Loriguilla · La Llosa del Bisbe · Lloc Nou de la Corona · Llanera de Ranes · Llaurí · Llíria · Lloc Nou de Sant Jeroni · Lloc Nou d'En Fenollet · Llombay · La Llosa de Ranes · Lluchent · Macastre · Manises · Manuel · Marines · Massalavés · Massalfassar · Massamagrell · Massanassa · Meliana · Millars · Miramar · Mislata · Moixent · Moncada · Montserrat · Montaverner · Montesa · Montichelvo · Montroy · Museros · Nàquera · Navarrés · Novetlè · Oliva · Olocau · L'Olleria · Ontinyent · Otos · Paiporta · Palma de Gandia · Palmera · Palomar · Paterna · Pedralba · Petrés · Picanya · Picassent · Piles · Pinet · La Pobla de Farnals · La Pobla de Vallbona · La Pobla del Duc · La Pobla Llarga · Polinyà · Potries · Puçol · La Pobla de Sant Miquel · El Puig · Quart de les Valls · Quart de Poblet · Quartell · Quatretonda · Quesa · Rafelbunyol · Rafelcofer · Rafelguaraf · Ràfol de Salem · El Real de Gandia · Real · Requena · Ribarroja del Túria · Riola · Rocafort · Roglà i Corberà · Ròtova · Rugat · Sagunt · Salem · Sant Antoni de Benaixeve · Sant Joan d'Énova · Sedaví · Segart · Sellent · Sant Pere · Senyera · Serra · Setaigües · Silla · Simat de Valldigna · Sinarques · Sollana · Sot de Chera · Sueca · Sumacàrcer · Tavernes Blanques · Tavernes de Valldigna · Teresa de Cofrents · Terrateig · Titagües · Torrebaixa · Torrella · Torrent · Torres Torres · Tous · Toixa · Torís · Utiel · Valéncia · Vallada · Vallanca · Vallés · Venta del Moro · Vilamarchant · Vilallonga · Vilanova de Castelló · El Vilar · Villargordo del Cabriel · Vinalesa · Xalans· Xàtiva · Xeraco · Xarafull · Xeresa · Yàtova · La Yesa · Zarra