Diferència entre les revisions de "Guadasséquies"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
(→‎Localitat fitades: coreccio estil)
Llínea 26: Llínea 26:
  
  
===Localitat fitades===
+
===Localitat llimítrofes===
  
 
El terme municipal de Guadasséquies fita en las següents localitats:  
 
El terme municipal de Guadasséquies fita en las següents localitats:  
Llínea 73: Llínea 73:
  
 
==Monuments==
 
==Monuments==
*'''Església Parroquial Mare de Déu de l'Esperança'''. Segles XVIII-XIX. Ab les campanes recentment restaurades.  
+
*'''Església Parroquial Mare de Deu de l'Esperança'''. Segles XVIII-XIX. Ab les campanes recentment restaurades.  
 
*'''Ermita del Crist'''. Data del 1906 en substitucio de atra mes antiga, en ella es guarda el llienç del Crist de l'Ampara del Segle XVII.
 
*'''Ermita del Crist'''. Data del 1906 en substitucio de atra mes antiga, en ella es guarda el llienç del Crist de l'Ampara del Segle XVII.
*'''Casa Palau'''. es tracta d'un antic edifici en portalo i rcada de piedra de sillería, vestigis de la casa solariega dels [[comtes de Trénor]]; hui demolit.
+
*'''Casa Palau'''. es tracta d'un antic edifici en portaló i rcada de pedra de sillería, vestigis de la casa solariega dels [[comtes de Trénor]]; hui demolit.
  
 
==Festes locals==
 
==Festes locals==

Revisió de 22:18 4 dec 2008

Guadassequies
Provmap-valencia2.png 65px
95px
País : Espanya
Com. Autònoma: Comunitat Valenciana
Província: Província de Valéncia
Comarca: Vall d'Albaida
Partit judicial: Ontinyent
Ubicació: 38º 55' Nort 00º 29' Oest
Altitut: 155 m.
Superfície: 3'25 km2
Població: 399 hab.
Densitat: hab./km²
Gentilici: vorassequià, vorassequiana
Predomini llingüístic: Valencià i Castellà
Còdic postal: 46839
Festes majors: primera setmana Agost
Alcalde: Carmen Vidal Valles
Pàgina web: {{{web}}}


Guadasséquies és un municipi de la província de Valéncia, en la Comunitat Valenciana, Espanya, pertanyent a la comarca de la Vall d'Albaida.

Geografia

Localitat llimítrofes

El terme municipal de Guadasséquies fita en las següents localitats: Alfarrasí, Bellús, Xàtiva, L'olleria i Sempere totes elles de la província de Valéncia.

Història

Tot i ser població àrap, la llínea del temps del seu nom quedaria aixina: Any 1248: Llibre del Repartiment, Huadacécari, excepcionalment, Guadaceca i Cequa. Any 1279: Delme del bisbat de València, anota Godaquàquer, (llegir com Godassàquer.) Any 1280: En un atre quadern del delme eclesiàstic figura escrit Godacéquer. Any 1293: En un pergamí de l'Archiu de la Catedral de València, Godacécar. Any 1349: En un llibre del Consell de Xàtiva, Guadaceques. Any 1373: En un llistat de cobrament de l'impost del morabatí, consta finalment Guadacéquies, que es correspon en la pronunciació actual. En el segle XVII era propietat de Ramon Sanz de la Llosa i Sant-Ramón. Després passà a mans d'Onofre Ervillas i més recentment als Cruïlles i als marquesos de Mirasol fins l'abolició dels senyorius en el segle XIX. En 1833 s'independitza como a municipi.


Administració

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Periodo Nom de l'alcalde Partit polític
1979 - 1983 Santiago Julià Jornet n/d
1983 - 1987 Alfonso Vallés Esparza n/d
1987 - 1991 Alfonso Vallés Esparza n/d
1991 - 1995 Vicente Castelló Ferrando n/d
1995 - 1999 Vicente Castelló Ferrando n/d
1999 - 2003 Carmen Vidal Valles n/d
2003 - 2007 Carmen Vidal Valles n/d
2007 - 2011 Carmen Vidal Valles n/d
2011 - 2015 n/d n/d
2015 - 2019 n/d n/d
2019 - 2023 n/d n/d
2023 n/d n/d


Demografia

Evolució demogràfica
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2005 2006
388 405 401 390 390 385 412 480 510 536

Economia

La seua industria destaca per els productes quimics i fertilizants, plastics, el textil e industries chicotetes variades. Mante l'agricultura tant de secà: Raïm, armelers, oliveres.. com de regadiu: panis, i atres frutes.

Monuments

  • Església Parroquial Mare de Deu de l'Esperança. Segles XVIII-XIX. Ab les campanes recentment restaurades.
  • Ermita del Crist. Data del 1906 en substitucio de atra mes antiga, en ella es guarda el llienç del Crist de l'Ampara del Segle XVII.
  • Casa Palau. es tracta d'un antic edifici en portaló i rcada de pedra de sillería, vestigis de la casa solariega dels comtes de Trénor; hui demolit.

Festes locals

Per agost, concretament la primera semana, Festes Patronals a Sant Roc, la Mare de Déu de l'Esperança i el Crist de l'Ampara. Per decembre, el dia 18 és la Festa de la Mare de Deu de l'Esperança.

Gastronomia

Manté des de sempre una arrelada tradició gastronòmica: plats i dolços elaborats ab els productes naturals d'esta comarca, els productes agroalimentaris característics de la Vall d'Albaida (oli, armeles, vi, aus i ous, mel, arrop i talladetes, carns...).

Enllaços externs