Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
17 bytes afegits ,  07:43 25 jul 2019
m
sense resum d'edició
Llínea 10: Llínea 10:  
| lloc_mort = [[Xàtiva]], [[Regne de Valéncia]]
 
| lloc_mort = [[Xàtiva]], [[Regne de Valéncia]]
 
}}
 
}}
'''Guillem Sorolla''' ([[Sant Mateu]], ¿? - [[Xàtiva]], [[1522]]) fon un teixidor, dirigent de la [[Germania]] de Valéncia i membre de la [[Junta dels Tretze]]. Com a embaixador de la Germania va conseguir la seua inicial llegalisació per part de [[Carles I]] en [[giner]] de l'any [[1520]].  
+
'''Guillem Sorolla''' ([[Sant Mateu]], ¿? - [[Xàtiva]], [[1522]]) fon un teixidor, dirigent de la [[Germania]] de Valéncia i membre de la [[Junta dels Tretze]]. Com a embaixador de la Germania va conseguir la seua llegalisació inicial per part de [[Carles I]] en [[giner]] de l'any [[1520]].  
   −
Guillem Sorolla havia naixcut en una humil família ganadera de la població castellonenca de Sant Mateu i va intentar l'agermanament de [[Morella]] pero no ho va conseguir. Durant el tumult es passejava a sovint per la ciutat de [[Valéncia]] a cavall, en pages i lacais i era aclamat en crits de “Vixca lo rei Sorolla”.  
+
Guillem Sorolla havia naixcut en una família humil ganadera de la població castellonenca de Sant Mateu i va provar de fer l'agermanament de [[Morella]] pero no ho va conseguir. Durant el tumult se passejava a sovint per la ciutat de [[Valéncia]] a cavall, en pages i lacais i era aclamat en crits de “Vixca lo rei Sorolla”.  
   −
Fon un dels caps més audaços en que va contar en l'any [[1521]] l'associació dels Comuners de Valéncia, nomenada la Germania. En ell pot dir-se que es personificà la resistència dels valencians al vore's despullats de les seues llibertats; no obstant, quan va tornar [[Carles I]] a [[Espanya]], varen portar els sublevats la pijor part, i Sorolla fon pres i ajusticiat; en ell va acabar aquella célebre guerra. En l'hivern de l'any [[1522]], ya rendida Valéncia, fon pres, eixecutat i desquarterat, i el seu [[cap]] fon penjat en un dels cantons de la Casa de la Ciutat.
+
Fon un dels caps més audaços en que va contar en l'any [[1521]] l'associació dels Comuners de Valéncia, nomenada la Germania. En ell pot dir-se que es personificà la resistència dels valencians al vore's despullats de les seues llibertats; no obstant, quan va tornar [[Carles I]] a [[Espanya]], els sublevats s'endugueren la pijor part, i Sorolla fon empresonat i ajusticiat; en ell va acabar aquella célebre guerra. En l'hivern de l'any [[1522]], ya rendida Valéncia, fon empresonat, eixecutat i desquarterat, i el seu [[cap]] fon penjat en un dels cantons de la Casa de la Ciutat.
    
== Vore també ==
 
== Vore també ==
1492

edicions

Menú de navegació