Canvis

{{Història de la Comunitat Valenciana}}

{{Història de la Comunitat Valenciana}}

Este artícul tracta de l''''història de la Comunitat Valenciana''' des del seu naiximent fins als nostres dies, les civilisacions, els héroes, els fets que nos han format com a poble passant per la fundació i l'història del [[Regne de Valéncia]].  

Coneix l''''història de la Comunitat Valenciana''' des del seu naiximent fins als nostres dies. Coneix les civilisacions, els hòmens, les dònes, els héroes, els fets que nos han format com a poble perque el [[Regne de Valéncia]] té una hermosa història que demostra que mai ha format part de cap atre poble d'[[Espanya]] puix sempre ha segut l'únic amo dels seus destins.  

== Prehistòria i Protohistòria ==

== Prehistòria i Protohistòria ==

===El primer Art Valencià===

===El primer Art Valencià===

Lo primer art valencià compren un periodo d'aproximadament 23.000 anys.

Lo primer art valencià comprén un periodo d'aproximadament 23.000 anys.

Inclou:

Inclou:

====La Ciutat de Valentia====

====La Ciutat de Valentia====

[[File:Columna del fòrum de Valentia, Centre Arqueològic de l'Almoina.JPG|thumb|right|190px|Columna del fòrum de Valentia]]

[[File:Columna del fòrum de Valentia, Centre Arqueològic de l'Almoina.JPG|thumb|right|190px|Columna del fòrum de Valentia]]

[[Dècim Juni Brut]] fon el fondador de la ciutat de Valentia hui [[Valéncia]] en l'any [[137 a. C.]]. Els seu primers habitants foren soldats romas que lluitaren en contra de [[Viriat]] un rebel de la [[Lusitània]], als quals entregaren les terres que tancaven els braços del Tyris, el [[riu Túria]].[[File:Sello plaza de la virgen valencia.jpg|thumb|left|150px|Ecut de Valentia]] Fon destruida per [[Pompeu]] en el [[70 a. C.]], sent reconstruida 50 anys més tart en l'any [[20]]. La ciutat se reconstruí com les ciutats romanes d'importància en dos carrers transversals el [[Cardo]] i el [[Decumanus]] que a on se creuaven formaven una gran plaça que era el [[fòrum]]. En el fòrum estaven molts dels edificis principals de la ciutat com el palau de justícia o la seu del govern. També se trobava el [[temple]] principal de la ciutat dedicat a [[Minerva]], [[Júpiter (deu)|Júpiter]] i [[Juno]]. En les afores hi havien grans edificis com l'[[anfiteatre]], lo [[circ]], [[teatre]] o [[termes]]. La ciutat era un autèntic eixemple de Romanisació.

[[Dècim Juni Brut]] fon el fondador de la ciutat de Valentia hui [[Valéncia]] en l'any [[137 a. C.]]. Els seu primers habitants foren soldats romas que lluitaren en contra de [[Viriat]] un rebel de la [[Lusitània]], als quals entregaren les terres que tancaven els braços del Tyris, el [[riu Túria]].[[File:Sello plaza de la virgen valencia.jpg|thumb|left|150px|Ecut de Valentia]] Fon destruida per [[Pompeu]] en el [[70 a. C.]], sent reconstruida 50 anys més tart en l'any [[20]]. La ciutat se reconstruí com les ciutats romanes d'importància en dos carrers transversals el [[Cardo]] i el [[Decumanus]] que a on se creuaven formaven una gran plaça que era el [[fòrum]]. En el fòrum estaven molts dels edificis principals de la ciutat com el palau de justícia o la seu del govern. També se trobava el [[temple]] principal de la ciutat dedicat a [[Minerva]], [[Júpiter (deu)|Júpiter]] i [[Juno]]. En les afores hi havien grans edificis com l'[[amfiteatre]], lo [[circ]], [[teatre]] o [[termes]]. La ciutat era un autèntic eixemple de Romanisació.

====Les persecucions dels sigles III i IV====

====Les persecucions dels sigles III i IV====

[[File:Cripta arqueològica de la presó de Sant Vicent Màrtir, València.JPG|thumb|right|190px|Cripta arqueològica de la presó de Sant Vicent Màrtir en [[Valéncia]].]]

[[File:Cripta arqueològica de la presó de Sant Vicent Màrtir, València.JPG|thumb|right|190px|Cripta arqueològica de la presó de Sant Vicent Màrtir en [[Valéncia]].]]

Els [[cristianisme|cristians]] foren perseguits durant els primers sigles. La persecució més forta la feu l'emperador [[Dioclecià]] a finals del [[sigle III]] i principis del [[sigle IV|IV]]. En esta persecució martirisaren a [[Sant Vicent Màrtir]]. Vicent era diaca de [[Sant Valero|Valero]] [[bisbe]] de César Augusta hui [[Saragossa]]. Els dos fugiren a la ciutat de [[Valéncia|Valentia]]. Ací mentres ajudava en els sacraments a atres creents de Valentia fon detingut i per no voler abandonar la seua fe el torturaren i mataren. El tiraren de l'abocador de la ciutat a on anys més tart se construí un temple dedicat ad ell, el qual se convertí en un centre de peregrinació. Mantingué la seua  beneració durant tota l'época musulmana, en distints propietaris cristians, prova del gran número de mosàraps valencians. Sant Vicent Màrtir és el patró de la [[Valéncia|ciutat de Valéncia]] entre atres com [[Lisboa]]. La millor herència que nos deixaren el romans fon el [[llatí]].

Els [[cristianisme|cristians]] foren perseguits durant els primers sigles. La persecució més forta la feu l'emperador [[Dioclecià]] a finals del [[sigle III]] i principis del [[sigle IV|IV]]. En esta persecució martirisaren a [[Sant Vicent Màrtir]]. Vicent era diaca de [[Sant Valero|Valero]] [[bisbe]] de César Augusta hui [[Saragossa]]. Els dos fugiren a la ciutat de [[Valéncia|Valentia]]. Ací mentres ajudava en els sacraments a atres creents de Valentia fon detengut i per no voler abandonar la seua fe el torturaren i mataren. El tiraren de l'abocador de la ciutat a on anys més tart se construí un temple dedicat ad ell, el qual se convertí en un centre de peregrinació. Mantingué la seua  beneració durant tota l'época musulmana, en distints propietaris cristians, prova del gran número de mosàraps valencians. Sant Vicent Màrtir és el patró de la [[Valéncia|ciutat de Valéncia]] entre atres com [[Lisboa]]. La millor herència que nos deixaren el romans fon el [[llatí]].

== Edat Mija ==

== Edat Mija ==

{{AP|Jaume I de Valéncia}}

{{AP|Jaume I de Valéncia}}

[[Archiu:Jaume I estatua.JPG|thumb|right|200px| Estàtua de Jaume I en [[Valéncia]] ]]

[[Archiu:Jaume I estatua.JPG|thumb|right|200px| Estàtua de Jaume I en [[Valéncia]] ]]

Els [[almohades]] foren derrotats pels castellans en la [[Batalla de Naus de Tolosa]] lo que permeté als reis cristians iniciar una etapa de grans conquistes. [[Jaume I d'Aragó]] conquistà els regnes de [[Regne de Mallorca|Mallorca]] ([[1229]]), [[Regne de Valéncia|Valéncia]] ([[1241]]), i [[Regne de Múrcia|Múrcia]] ([[1266]]) el qual cedí a [[Castella]]. La reconquista valenciana fon pacífica, gràcies a la política de pactes del rei. En primer lloc pactà en el Senyor de [[Sogorp]] que li rendí vasallage i adoptà la fe [[cristianisme|cristiana]]. Gràcies ad açò aplegà a les portes de la [[Valéncia|capital valenciana]] que sitià en el seu eixèrcit fins conseguir que el seu emir [[Zayyan]] cedira i li rendira vasallage el [[9 d'octubre]] de [[1238]].

Els [[almohades]] foren derrotats pels castellans en la [[Batalla de les Naus de Tolosa]] lo que permeté als reis cristians iniciar una etapa de grans conquistes. [[Jaume I d'Aragó]] conquistà els regnes de [[Regne de Mallorca|Mallorca]] ([[1229]]), [[Regne de Valéncia|Valéncia]] ([[1241]]), i [[Regne de Múrcia|Múrcia]] ([[1266]]) el qual cedí a [[Castella]]. La reconquista valenciana fon pacífica, gràcies a la política de pactes del rei. En primer lloc pactà en el Senyor de [[Sogorp]] que li rendí vasallage i adoptà la fe [[cristianisme|cristiana]]. Gràcies ad açò aplegà a les portes de la [[Valéncia|capital valenciana]] que sitià en el seu eixèrcit fins conseguir que el seu emir [[Zayyan]] cedira i li rendira vasallage el [[9 d'octubre]] de [[1238]].

Jaume I se dedicà a construir un [[Regne de Valéncia]] cristià. Per a que lo regne tinguera autonomia respecte a qualsevol atre regne o territori de la [[Corona d'Aragó]] i del món, li donà el [[furs]], lleis que organisaven la llivertat política, econòmica i jurídica de Valéncia. Els furs foren escrits en [[Llengua Valenciana|romanç valencià]]. També mos regalà la [[Real Senyera]] única en lo món i diferent de qualsevol atra, única bandera de tots els valencians. Degut a lo pactat en Zayyan, el rei garantí la convivència de cristians, judeus i musulmans. Ad este regne li esperava un esplendorós futur.

Jaume I se dedicà a construir un [[Regne de Valéncia]] cristià. Per a que lo regne tinguera autonomia respecte a qualsevol atre regne o territori de la [[Corona d'Aragó]] i del món, li donà el [[furs]], lleis que organisaven la llivertat política, econòmica i jurídica de Valéncia. Els furs foren escrits en [[Llengua Valenciana|romanç valencià]]. També mos regalà la [[Real Senyera]] única en lo món i diferent de qualsevol atra, única bandera de tots els valencians. Degut a lo pactat en Zayyan, el rei garantí la convivència de cristians, judeus i musulmans. Ad este regne li esperava un esplendorós futur.

===Valéncia una de les primeres potències mundials===

===Valéncia una de les primeres potències mundials===

[[Image:interiorllonjadevalencia.jpg|thumb|right|200px|<center>Interior de la [[Llonja de la Seda]].</center>]]

[[Image:interiorllonjadevalencia.jpg|thumb|right|200px|<center>Interior de la [[Llonja de la Seda]].</center>]]

En els sigles [[sigle XIII|XIII]], [[sigle XIV|XIV]] i [[sigle XV|XV]] el [[Regne de Valéncia]] se convertí en una de les majors potències militars, polítiques econòmiques i culturals del món.  

En els sigles [[sigle XIII|XIII]], [[sigle XIV|XIV]] i [[sigle XV|XV]] el [[Regne de Valéncia]] se convertí en una de les majors potències militars, polítiques, econòmiques, i culturals del món.  

====Les conquistes en el Mediterràneu====

====Les conquistes en el Mediterràneu====

El fill de [[Jaume I]], [[Pere III d'Aragó]] natal de [[Valéncia]] inicià l'extensió de la [[Corona d'Aragó|Corona]] pel [[Mediterràneu]]. El seu objectiu era conseguir controlar el comerç en orient que arribava a l'[[Imperi Bizantí]] per la [[Ruta de la Seda]] que replegava les riquees de tota [[Àsia]]. La seua esposa tenia el dret de poseir al [[Regne de Sicília]]. El rei Pere III conquistà este regne clau. [[Jaume II d'Aragó]] també conquistà les illes de [[Còrcega]] i [[Sadenya]] punts estratègics i necesaris per a les rutes marítimes ademés de les [[Província d'Alacant|terres alacantines]]. [[Alfons V d'Aragó]] i [[Fernando II d'Aragó]] conquistaren el [[Regne de Nàpols]], també se conquistaren els ducats d'[[Atenes]] i [[Neopatria]]. Els valencians finaçaren totes estes campanyes, especialment els judeus valencians. També donaren molts hòmens a la causa militar que tant de poder i riquea li conferiren.

El fill de [[Jaume I]], [[Pere III d'Aragó]] natal de [[Valéncia]] inicià l'extensió de la [[Corona d'Aragó|Corona]] pel [[Mediterràneu]]. El seu objectiu era conseguir controlar el comerç en orient que arribava a l'[[Imperi Bizantí]] per la [[Ruta de la Seda]] que replegava les riquees de tota [[Àsia]]. La seua esposa tenia el dret de poseir al [[Regne de Sicília]]. El rei Pere III conquistà este regne clau. [[Jaume II d'Aragó]] també conquistà les illes de [[Còrcega]] i [[Sadenya]] punts estratègics i necesaris per a les rutes marítimes ademés de les [[Província d'Alacant|terres alacantines]]. [[Alfons V d'Aragó]] i [[Fernando II d'Aragó]] conquistaren el [[Regne de Nàpols]], també se conquistaren els ducats d'[[Atenes]] i [[Neopatria]]. Els valencians finaçaren totes estes campanyes, especialment els judeus valencians. També donaren molts hòmens a la causa militar que tant de poder i riquea li conferiren.

En el [[sigle XV]] el [[Regne de Valéncia]] passa a ser el centre d'esta [[Corona d'Aragó|Corona]]. La cort es feu permanent en la Ciutat de [[Valéncia]], els reis revien els seus soldats per a les conquistes del Regne i els valencians finançaren els barcos i l'armament als eixèrcits d'Aragó. Valéncia sempre fon fidel als seus reis que li ho agraïren. Recolçà a [[Alfons V]] en la conquista de Nàpols, a [[Joan II d'Aragó|Joan II]] contra els rebels catalans i al seu fill [[Ferran el Catòlic]] en les empreses que canviaren l'Història de l'Humanitat com la [[Conquista d'Amèrica]], la [[Guerra de Granada]] i les guerres d'[[Europa]] que es dugueren a terme gràcies als valencians, especialment els judeus. Sense Valéncia el món no seria lo que és.

En el [[sigle XV]] el [[Regne de Valéncia]] passa a ser el centre d'esta [[Corona d'Aragó|Corona]]. La cort es feu permanent en la Ciutat de [[Valéncia]], els reis rebien els seus soldats per a les conquistes del Regne i els valencians finançaren els barcos i l'armament als eixèrcits d'Aragó. Valéncia sempre fon fidel als seus reis que li ho agraïren. Recolçà a [[Alfons V]] en la conquista de Nàpols, a [[Joan II d'Aragó|Joan II]] contra els rebels catalans i al seu fill [[Ferran el Catòlic]] en les empreses que canviaren l'Història de l'Humanitat com la [[Conquista d'Amèrica]], la [[Guerra de Granada]] i les guerres d'[[Europa]] que es dugueren a terme gràcies als valencians, especialment els judeus. Sense Valéncia el món no seria lo que és.

====L'unitat del regne====

====L'unitat del regne====

En la primera mitat del [[sigle IV]] s'intentà desfer el [[Regne de Valéncia]] pero ningú fon capaç de conseguir-ho. [[Alfons I de Valéncia]] vullgué impondre els furs d'[[Regne d'Aragó|Aragó]] per a llevar-li la autonomia a Valéncia. Per això feu una consulta en el regne en la que els valencians votaren tots en contra exepte quatre municipis feus de nobles aragonesos. [[Alfons II de Valéncia]] estava casat en [[Leonor de Castella, reina d'Aragó]] la qual demanà la ciutat de [[Castelló]] i la seua comarca com a propietat del seu fill [[Infant Ferrando d'Aragó|Fernendo]]. El rei volgué saber l'opinió de les [[corts valencianes|corts de Valéncia]]. En elles parlà [[Francesc de Vinatea]] que sabé mostrar que els valencians jamai acceptarien pedre els privilegis que el rei en [[Jaume I|Jaume]] els havia concedit. Al contrari que en [[Corona de Castella|Castella]] els reis aragonesos no governaven com dictadors sino que d'una forma molt més democràtica.

En la primera mitat del [[sigle IV]] s'intentà desfer el [[Regne de Valéncia]] pero ningú fon capaç de conseguir-ho. [[Alfons I de Valéncia]] vullgué impondre els furs d'[[Regne d'Aragó|Aragó]] per a llevar-li la autonomia a Valéncia. Per això feu una consulta en el regne en la que els valencians votaren tots en contra exepte quatre municipis feus de nobles aragonesos. [[Alfons II de Valéncia]] estava casat en [[Leonor de Castella, reina d'Aragó]] la qual demanà la ciutat de [[Castelló]] i la seua comarca com a propietat del seu fill [[Infant Ferrando d'Aragó|Ferrando]]. El rei volgué saber l'opinió de les [[corts valencianes|corts de Valéncia]]. En elles parlà [[Francesc de Vinatea]] que sabé mostrar que els valencians jamai acceptarien pedre els privilegis que el rei en [[Jaume I|Jaume]] els havia concedit. Al contrari que en [[Corona de Castella|Castella]] els reis aragonesos no governaven com dictadors sino que d'una forma molt més democràtica.

====Sant Vicent Ferrer====

====Sant Vicent Ferrer====

[[File:C o a Alessandro VI.svg|thumb|right|170px|Escut pontífex de ''Sa Santitat'' el Papa [[Aleixandre VI]] en les armes dels Borja.]]

[[File:C o a Alessandro VI.svg|thumb|right|170px|Escut pontífex de ''Sa Santitat'' el Papa [[Aleixandre VI]] en les armes dels Borja.]]

[[Image:Escut pontific de Sa santitat calixte III.png|thumb|left|170px|Escut pontífex de ''Sa Santitat'' el Papa [[Calixt III]] en les armes dels Borja.]]

[[Image:Escut pontific de Sa santitat calixte III.png|thumb|left|170px|Escut pontífex de ''Sa Santitat'' el Papa [[Calixt III]] en les armes dels Borja.]]

La supremacia valenciana mos deixà l'existència de dos pontífexs valencians, [[Calixt III]] i [[Aleixandre VI]], que governaren la Cristantat durant el [[sigle XV]], els dos de la família valenciana d'[[Els Borja]] una de les més poderoses de l'història.  

La supremacia valenciana mos deixà l'existència de dos pontífexs valencians, [[Calixt III]] i [[Aleixandre VI]], que governaren la Cristandat durant el [[sigle XV]], els dos de la família valenciana d'[[Els Borja]] una de les més poderoses de l'història.  

Calixt III ([[1378]]-[[1458]]) que naixqué en la [[Torre de Canals]] en lo nom d'Alfons de Borja i Cavanilles. Des de jove demostrà tindre una gran inteligència i ser molt treballador i ademés tingué els apoyos de [[Sant Vicent Ferrer]] que el guià per a que se dedicara a la vida religiosa i [[Alfons V el Magnànim]] que l'ajudà a arribar al [[Vaticà]] com Sant Vicent havia profetisat. Calixt III organisà una creuada contra els [[Imperi Otomà|turcs]] que conseguí la victòria en [[Belgrat]]. També canonisà a Sant Vicent Ferrer en més de 800 milacres i molts testics tal i com ell també havia profetisat.

Calixt III ([[1378]]-[[1458]]) que naixqué en la [[Torre de Canals]] en lo nom d'Alfons de Borja i Cavanilles. Des de jove demostrà tindre una gran inteligència i ser molt treballador i ademés tingué els apoyos de [[Sant Vicent Ferrer]] que el guià per a que se dedicara a la vida religiosa i [[Alfons V el Magnànim]] que l'ajudà a arribar al [[Vaticà]] com Sant Vicent havia profetisat. Calixt III organisà una creuada contra els [[Imperi Otomà|turcs]] que conseguí la victòria en [[Belgrat]]. També canonisà a Sant Vicent Ferrer en més de 800 milacres i molts testics tal i com ell també havia profetisat.

====Conseqüències====

====Conseqüències====

Despuix de les germanies durant els sigles [[sigle XVI|XVI]] i [[sigle XVII|XVII]] se produí la castellanisació de la [[cultura valenciana]] degut a la represió de [[Germana Di Foix]] vireina designada per l'emperador [[Carles I de Valéncia]] que promové l'abandó de lo valencià. Llavors es produí un gran moviment d'escritors en [[espanyol]] del que destaca [[Guillem de Castro]]. També aparegueren els "[[Nocturns]]" nobles valencians que difonien la cultura i foren els precursors de les acadèmies. En la pintura també se produí un gran desenroll en l'época.

Despuix de les germanies durant els sigles [[sigle XVI|XVI]] i [[sigle XVII|XVII]] se produí la castellanisació de la [[cultura valenciana]] degut a la repressió de [[Germana Di Foix]] vireina designada per l'emperador [[Carles I de Valéncia]] que promové l'abandó de lo valencià. Llavors es produí un gran moviment d'escritors en [[espanyol]] del que destaca [[Guillem de Castro]]. També aparegueren els "[[Nocturns]]" nobles valencians que difonien la cultura i foren els precursors de les acadèmies. En la pintura també se produí un gran desenroll en l'época.

===L'Humanisme valencià===

===L'Humanisme valencià===

L'[[humanisme]] és una corrent filosòfica que pretenia en l'época convinar la [[Catolicisme|tradició catòlica]] en lo nou pensament lliveral [[protestantisme|protestant]]. L'humanisme tingué a u dels seus majors representants en el valencià [[Lluís Vives]] junt en [[Erasmo de Ròterdam]] i [[Sant Tomàs de Moro]] que foren els majors del seu temps. Lluís Vives ([[1492]]-[[1540]]) naixqué en la ciutat de [[Valéncia]] procedent d'una família de judeus conversos. Estudià humanitats en l'[[Universitat de Valéncia]] pero degut a l'[[Inquisició]] hagué d'abandonar [[Espanya]] per a establir-se finalment en la ciutat [[Holanda|holandesa]] de [[Bruixes]], ciutat en prou d'autonomia i d'una pujant burgesia a on també se casà en [[Margarita Valldaura]]. També treballà donat classes per a la monarquia [[Anglaterra|anglesa]] d'[[Enric VIII]] i en [[Oxford]]. Escrigué mig centenar d'obres, didàctiques, morals, econòmiques, socials i polítiques. A Vives se li ha nomenat pare de la sicologia moderna pel seu tractac ''De anima et vita'', a on establix que la font de la vida és el cor, sense cor no hi ha vida.

L'[[humanisme]] és una corrent filosòfica que pretenia en l'época convinar la [[Catolicisme|tradició catòlica]] en lo nou pensament lliberal [[protestantisme|protestant]]. L'humanisme tingué a u dels seus majors representants en el valencià [[Lluís Vives]] junt en [[Erasme de Rotterdam]] i [[Sant Tomàs de Moro]] que foren els majors del seu temps. Lluís Vives ([[1492]]-[[1540]]) naixqué en la ciutat de [[Valéncia]] procedent d'una família de judeus conversos. Estudià humanitats en l'[[Universitat de Valéncia]] pero degut a l'[[Inquisició]] hagué d'abandonar [[Espanya]] per a establir-se finalment en la ciutat [[Holanda|holandesa]] de [[Bruixes]], ciutat en prou d'autonomia i d'una pujant burgesia a on també se casà en [[Margarita Valldaura]]. També treballà donat classes per a la monarquia [[Anglaterra|anglesa]] d'[[Enric VIII]] i en [[Oxford]]. Escrigué mig centenar d'obres, didàctiques, morals, econòmiques, socials i polítiques. A Vives se li ha nomenat pare de la sicologia moderna pel seu tractac ''De anima et vita'', a on establix que la font de la vida és el cor, sense cor no hi ha vida.

===L'Expulsió dels moriscs===

===L'Expulsió dels moriscs===

[[Archiu:L'expulsió dels moriscos (1894), Gabriel Puig Roda, Museu de Belles Arts de Castelló (detall).JPG|thumb|220px|''L'expulsió dels moriscs'' ([[1894]]), de [[Gabriel Puig Roda]].]]

[[Archiu:L'expulsió dels moriscos (1894), Gabriel Puig Roda, Museu de Belles Arts de Castelló (detall).JPG|thumb|220px|''L'expulsió dels moriscs'' ([[1894]]), de [[Gabriel Puig Roda]].]]

{{AP|Expulsió dels moriscs}}

{{AP|Expulsió dels moriscs}}

A principis del [[sigle XVII]] el [[valencians|Poble Valencià]] vixqué la tragèdia de l'[[Expulsió dels moriscs]]. [[Felip III d'Espanya|Felip III d'Espannya i Valéncia]] ordenà l'expulsió dels [[morisc|moriscs]] en tot el [[Espanya|territori espanyol]] als [[musulmà|musulmans]] que temps arrere s'havien convertit al [[cristianisme]]. Açò supongué una inmensa pèrdua econòmica per a Valéncia i Espanya. Els nobles valencians foren acallats prometent-los que rebrien nova població castellana. Aixina els llevaren totes les seues propietats i patiren furts mentres anaven de camí als barcos que els debien portar a [[Àfrica]] pero molts d'ells foren assesinats o víctimes dels pirates per a llevar-los lo que tenien. En total desaparegué un terç de la població valenciana passant més de cent anys per a que fora substituïda.

A principis del [[sigle XVII]] el [[valencians|Poble Valencià]] vixqué la tragèdia de l'[[Expulsió dels moriscs]]. [[Felip III d'Espanya|Felip III d'Espannya i Valéncia]] ordenà l'expulsió dels [[morisc|moriscs]] en tot el [[Espanya|territori espanyol]] als [[musulmà|musulmans]] que temps arrere s'havien convertit al [[cristianisme]]. Açò supongué una inmensa pèrdua econòmica per a Valéncia i Espanya. Els nobles valencians foren acallats prometent-los que rebrien nova població castellana. Aixina els llevaren totes les seues propietats i patiren furts mentres anaven de camí als barcos que els debien portar a [[Àfrica]] pero molts d'ells foren assessinats o víctimes dels pirates per a llevar-los lo que tenien. En total desaparegué un terç de la població valenciana passant més de cent anys per a que fora substituïda.

===Guerra de Successió ===

===Guerra de Successió ===

En la mort de [[Carles II d'Espanya|Carles II]] a principis del [[sigle XVIII]] lo Regne de Valéncia es veu immers en la guerra civil entre els dos candidats als tro. U dels dos que tenien dret era [[Felip V d'Espanya|Felip V]] de la dinastia dels [[Borbons]] net de [[Lluís XVI de França]] i l'atre era el germà de l'emperador d'[[Àustria]] l'[[Archiduc Carles d'Àustria]]. El primer era recolçat per [[França]] i el segon per [[Anglaterra]] i [[Holanda]] degut a que no volien que França tinguera tant de poder.

En la mort de [[Carles II d'Espanya|Carles II]] a principis del [[sigle XVIII]] lo Regne de Valéncia es veu immers en la guerra civil entre els dos candidats als tro. U dels dos que tenien dret era [[Felip V d'Espanya|Felip V]] de la dinastia dels [[Borbons]] net de [[Lluís XVI de França]] i l'atre era el germà de l'emperador d'[[Àustria]] l'[[Archiduc Carles d'Àustria]]. El primer era recolçat per [[França]] i el segon per [[Anglaterra]] i [[Holanda]] degut a que no volien que França tinguera tant de poder.

En lo Regne, les classes altes d'aristócrates i burgessos apoyaren al Borbó i foren nomenats [[Botiflers]] imitadors de la [[cultura francesa]]. Les classes més humilts apoyaren al Austríac i foren nomenats [[Maulets]]. Als Maulets se'ls prometiren les terres dels nobles pero despuix de lluitar per ell l'Archiduc no complí la seua promesa aixina que se revelaren per lo que els seus dirigents foren assesinats. Despuix d'açò se retiraren de la guerra.

En lo Regne, les classes altes d'aristócrates i burgessos apoyaren al Borbó i foren nomenats [[Botiflers]] imitadors de la [[cultura francesa]]. Les classes més humilts apoyaren al Austríac i foren nomenats [[Maulets]]. Als Maulets se'ls prometiren les terres dels nobles pero despuix de lluitar per ell l'Archiduc no complí la seua promesa aixina que se revelaren per lo que els seus dirigents foren assessinats. Despuix d'açò se retiraren de la guerra.

La [[Batalla d'Almansa]] la guanyaren els francesos que derrotaren a anglesos i holandesos la qual decidí la guerra. Les potències firmaren el [[Tractat d'Utrecht]] pel qual reconegueren a Felip rei d'Espanya a canvi de territoris i drets espanyols.

La [[Batalla d'Almansa]] la guanyaren els francesos que derrotaren a anglesos i holandesos la qual decidí la guerra. Les potències firmaren el [[Tractat d'Utrecht]] pel qual reconegueren a Felip rei d'Espanya a canvi de territoris i drets espanyols.

{{AP|Edat Contemporànea en la Comunitat Valenciana}}

{{AP|Edat Contemporànea en la Comunitat Valenciana}}

=== El Sigle XIX ===

=== El Sigle XIX ===

Entre [[1808]] i [[1814]] [[Espanya]] se veé invadida per l'eixèrcit napoleònic [[França|francés]]. En Valéncia hi habgueren dos héroes contra els francesos, u fon [[Viçent Doménech]] qui declarà la rebeldia als francesos i l'atre [[Josep Romeu]] héroe de guerrilles. Finalment triunfaren els espanyols i se redactà la [[Constitució de 1812]] tercera del món. El regnat de [[Ferran VII d'Espanya|Ferran VII]] supongué el retorn a l'absolutisme, el rebuig a la Constitució i la percecució dels lliverals. A la seua mort vingueren les [[Guerres Carlistes]] [[1833]]-[[1840]] entre sa filla [[Isabel II d'Espanya]] recolçada pels lliverals i [[Carles de Borbó]] pels absolutistes. Triunfadora Isabel II, Espanya i Valéncia reviuen en la [[revolució industrial]] en l'aparició de l'indústria, banca moderna, barcos de vapor, ferrocarril... En [[1868]] els generals [[General Prim|Prim]], [[General Serrano|Serrano]] i l'[[almirant Topete]] llideraren una revolució per a llevar-li poder a la monarca i donar-li'l al poble que feu que la reina haguera d'abandonar Espanya anant-se'n a França. La revolució apoyà pels valencians triunfà i el general Prim ordenà que entregaren les armes pero els valencians se negaren. Fialment despuix d'un enfrontament armat s'entregaren a canvi de que els que defenien la llivertat no patiren cap perjuit. De [[1870]] a [[1873]] regnà [[Amadeo I de Saboya]] apoyat per Prim al qual assessinaren, pero degut a la seua condició d'estranger no fon acceptat pels espanyols. En això en [[1873]] se proclamà la [[Primera República Espanyola]]. En este periodo se produïren unes atres guerres, les [[Guerres Cantonals]]. En la república els cantons vullgueren tindre la seua autonomia. El [[Cantó de Valéncia]] també lluità per la seua autonomia. Com en el restant de llocs, s'envià a l'[[eixèrcit]] i en acabant de casi dos semanes de siti i bombardejos a [[Valéncia]] se rendiren. El valencià [[Cristòfol Sorní]] abolí l'esclavitut en Espanya. En l'any [[1874]] se restaurà la monarquia en [[Alfons XII d'Espanya|Alfons XII]], seguit pel seu fill [[Alfons XIII d'Espanya|Alfons XIII]].

Entre [[1808]] i [[1814]] [[Espanya]] se veé invadida per l'eixèrcit napoleònic [[França|francés]]. En Valéncia hi hagueren dos héroes contra els francesos, u fon [[Viçent Doménech]] qui declarà la rebeldia als francesos i l'atre [[Josep Romeu]] héroe de guerrilles. Finalment triunfaren els espanyols i se redactà la [[Constitució de 1812]] tercera del món. El regnat de [[Ferran VII d'Espanya|Ferran VII]] supongué el retorn a l'[[absolutisme]], el rebuig a la Constitució i la percecució dels lliverals. A la seua mort vingueren les [[Guerres Carlistes]] [[1833]]-[[1840]] entre sa filla [[Isabel II d'Espanya]] recolçada pels lliverals i [[Carles de Borbó]] pels absolutistes. Triunfadora Isabel II, Espanya i Valéncia reviuen en la [[revolució industrial]] en l'aparició de l'indústria, banca moderna, barcos de vapor, ferrocarril... En [[1868]] els generals [[General Prim|Prim]], [[General Serrano|Serrano]] i l'[[almirant Topete]] llideraren una revolució per a llevar-li poder a la monarca i donar-li'l al poble que feu que la reina haguera d'abandonar Espanya anant-se'n a França. La revolució apoyà pels valencians triunfà i el general Prim ordenà que entregaren les armes pero els valencians se negaren. Fialment despuix d'un enfrontament armat s'entregaren a canvi de que els que defenien la llivertat no patiren cap perjuit. De [[1870]] a [[1873]] regnà [[Amadeo I de Saboya]] apoyat per Prim al qual assessinaren, pero degut a la seua condició d'estranger no fon acceptat pels espanyols. En això en [[1873]] se proclamà la [[Primera República Espanyola]]. En este periodo se produïren unes atres guerres, les [[Guerres Cantonals]]. En la república els cantons vullgueren tindre la seua autonomia. El [[Cantó de Valéncia]] també lluità per la seua autonomia. Com en el restant de llocs, s'envià a l'[[eixèrcit]] i en acabant de casi dos semanes de siti i bombardejos a [[Valéncia]] se rendiren. El valencià [[Cristòfol Sorní]] abolí l'esclavitut en Espanya. En l'any [[1874]] se restaurà la monarquia en [[Alfons XII d'Espanya|Alfons XII]], seguit pel seu fill [[Alfons XIII d'Espanya|Alfons XIII]].

===La Renaixença valenciana===

===La Renaixença valenciana===

[[File:Joaquin Sorolla Walk on the Beach.jpg|thumb|right|''[[Paseig a la vora de la mar]]'' de [[Joaquim Sorolla]] ]]

[[File:Joaquin Sorolla Walk on the Beach.jpg|thumb|right|''[[Paseig a la vora de la mar]]'' de [[Joaquim Sorolla]] ]]

{{AP|La Renaixença valenciana}}

{{AP|Renaixença valenciana}}

Entre [[1870]] i [[1930]] el [[Regne de Valéncia]] viu un periodo d'esplendor soles comparable en el [[Sigle d'Or]] en el qual se recuperaren les senyes d'identitat valencianes que en estos sigles li havien intentat llevar.  

Entre [[1870]] i [[1930]] el [[Regne de Valéncia]] viu un periodo d'esplendor soles comparable en el [[Sigle d'Or]] en el qual se recuperaren les senyes d'identitat valencianes que en estos sigles li havien intentat llevar.  

El moviment naix en la [[Provença]] i [[Constantí Llombart]] el portà a Valéncia. Carmel Navarro i Llombart, més conegut pel seu seudònim de Constantí Llombart va ser u dels escritors més representatius en [[llengua valenciana]] que destacà per la seua activitat política republicana, pel seu [[valencianisme]] i per la varietat dels seus escrits. En la burgesia valenciana estava l'escritor i periodiste [[Teodor Llorente]] també valencianiste que fundà el diari [[Las Provincias]] i aplegà a ser diputat en les [[Corts d'Espanya]]. Atre important personage fon [[Feliu Pizcueta]], que dirigí la rebolució en Valéncia en els lliverals progresistes contra [[Isabel I d'Espanya|Isabel II]] pero en la Restauració tornà de [[Madrit]] a [[Valéncia]] quan participà en la Renaixença en les seues poesies obres de teatre i artículs periodistics. També contactà en [[Constantí Llombart]] i [[Teodor Llorente]]. Els tres pensaments defensors de la Valenciania s'uniren en [[Lo Rat Penat]] fundat per Constantí Llombart i del qual tots foren presidents. L'institució seguix hui en dia recuperant les Senyes d'Identitat Valencianes sent una institució clau de la [[cultura valenciana]]. També se fundà en [[1915]] la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] (RACV) que junt en Lo Rat Penat són institucions eixos de la cultura i llengua valenciana.

El moviment naix en la [[Provença]] i [[Constantí Llombart]] el portà a Valéncia. Carmel Navarro i Llombart, més conegut pel seu seudònim de Constantí Llombart va ser u dels escritors més representatius en [[llengua valenciana]] que destacà per la seua activitat política republicana, pel seu [[valencianisme]] i per la varietat dels seus escrits. En la burgesia valenciana estava l'escritor i periodiste [[Teodor Llorente]] també valencianiste que fundà el diari [[Las Provincias]] i aplegà a ser diputat en les [[Corts d'Espanya]]. Atre important personage fon [[Feliu Pizcueta]], que dirigí la rebolució en Valéncia en els lliverals progresistes contra [[Isabel I d'Espanya|Isabel II]] pero en la Restauració tornà de [[Madrit]] a [[Valéncia]] quan participà en la Renaixença en les seues poesies obres de teatre i artículs periodistics. També contactà en [[Constantí Llombart]] i [[Teodor Llorente]]. Els tres pensaments defensors de la Valenciania s'uniren en [[Lo Rat Penat]] fundat per Constantí Llombart i del qual tots foren presidents. L'institució seguix hui en dia recuperant les Senyes d'Identitat Valencianes sent una institució clau de la [[cultura valenciana]]. També se fundà en [[1915]] la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] (RACV) que junt en Lo Rat Penat són institucions eixos de la cultura i llengua valenciana.

De caràcter universal fon l'escritor i polític republicà valencià [[Vicente Blasco Ibáñez]]. Naixqué en Valéncia en [[1867]] a on estudià dret carrera que apenes eixercí. Fon discípul de Constantí Llombart qui el convencé per a que escriguera en valencià les primeres noveles encara que la major part de la seua obra està escrita en [[espanyol]]. Viçent Blasco Ibànyez fundà el seu partit republicà en [[1898]]. També fundà el seu diari, [[El Pueblo]] ([[1893]]) a on difonia el seu ideal [[blasquisme|blasquiste]]. [[Realisme|Realiste]] i [[Naturalisme|naturaliste]] les seues noveles foren les més llegides del món. Entre elles estan "[[Arroz y tartana]]" ([[1894]]), "[[Cañas y barro (novela)|Cañas y barro]]" ([[1902]]), "[[La barraca (novela)|La barraca]]" ([[1898]]) o "[[Entre Naranjos]]" [[1900]] entre unes atres, es poden considerar noveles regionals, llibres de caràcter històric, entre els quals es es troben: "[[Mare Nostrum]]", "[[El caballero de la Virgen]]", "[[Los cuatro jinetes del Apocalípsis]]" ([[1916]]) que va captivar al públic nortamericà o "[[El Papa del Mar]]", com també autobiogràfics com "[[La Maja Desnuda]]" o "[[Los Argonautas]]" i socials com "[[El Intruso]]" o "[[La Catedral]]". Vicente Blasco Ibáñez muigué en [[Menton]] ([[França]]) en [[1928]] i fon enterrat en Valéncia durant la [[Segona República Espanyola]]. També foren grans escritors valencians [[Azorin]] i [[Miquel Hernàndez]].

De caràcter universal fon l'escritor i polític republicà valencià [[Vicente Blasco Ibáñez]]. Naixqué en Valéncia en [[1867]] a on estudià dret, carrera que apenes eixercí. Fon discípul de Constantí Llombart qui el convencé per a que escriguera en valencià les primeres noveles encara que la major part de la seua obra està escrita en [[castellà]]. Vicent Blasco Ibànyez fundà el seu partit republicà en [[1898]]. També fundà el seu diari, [[El Pueblo]] ([[1893]]) a on difonia el seu ideal [[blasquisme|blasquiste]]. [[Realisme|Realiste]] i [[Naturalisme|naturaliste]] les seues noveles foren les més llegides del món. Entre elles estan "[[Arroz y tartana]]" ([[1894]]), "[[Cañas y barro (novela)|Cañas y barro]]" ([[1902]]), "[[La barraca (novela)|La barraca]]" ([[1898]]) o "[[Entre Naranjos]]" [[1900]] entre unes atres, es poden considerar noveles regionals, llibres de caràcter històric, entre els quals es troben: "[[Mare Nostrum]]", "[[El caballero de la Virgen]]", "[[Los cuatro jinetes del Apocalípsis]]" ([[1916]]) que va captivar al públic nortamericà o "[[El Papa del Mar]]", com també autobiogràfics com "[[La Maja Desnuda]]" o "[[Los Argonautas]]" i socials com "[[El Intruso]]" o "[[La Catedral]]". Vicente Blasco Ibáñez muigué en [[Menton]] ([[França]]) en [[1928]] i fon enterrat en Valéncia durant la [[Segona República Espanyola]]. També foren grans escritors valencians [[Azorín]] i [[Miguel Hernández|Miquel Hernàndez]].

En el teatre valencià sobreixqué el [[saineta|sainetiste]] [[Eduart Escalante]].

En el teatre valencià sobreixqué el [[sainet|sainetiste]] [[Eduart Escalante]].

En la pintura valenciana destacà el gran pintor [[Joaquim Sorolla]] qui mostrà la societat valenciana de finals del sigle XIX i principis del XX sent un mestre de la llum. També [[Pinazo]] o [[Doménech]] entre atres foren destacats pintors de l'época.

En la pintura valenciana destacà el gran pintor [[Joaquim Sorolla]] qui mostrà la societat valenciana de finals del sigle XIX i principis del XX sent un mestre de la llum. També [[Pinazo]] o [[Doménech]] entre atres foren destacats pintors de l'época.

En l'escultura el valencià [[Marià Benlliure]] fon u dels majors escultors de tots els temps, en reconiximents internacionals i que deixà moltes escultures per tota [[Espanya]].

En l'escultura el valencià [[Marià Benlliure]] fon u dels majors escultors de tots els temps, en reconiximents internacionals i que deixà moltes escultures per tota [[Espanya]].

També hi hagué un gran desenroll valencià en la  [[música]]. Molts músics hi hagueren com el [[Mestre Serrano]] compositor de l'[[Himne de la Comunitat Valenciana]] ([[1909]]) en lletra de [[Maximilià Thous]] estrenat davant del rei [[Alfons XIII d'Espanya|Alfons XIII]] durant l'inaguració de l'[[Exposició Regional Valenciana|Expocició Regional]] celebrada en [[Valéncia]].

També hi hagué un gran desenroll valencià en la  [[música]]. Molts músics hi hagueren com el [[Mestre Serrano]] compositor de l'[[Himne de la Comunitat Valenciana]] ([[1909]]) en lletra de [[Maximilià Thous]] estrenat davant del rei [[Alfons XIII d'Espanya|Alfons XIII]] durant l'inaguració de l'[[Exposició Regional Valenciana|Exposició Regional]] celebrada en [[Valéncia]].

=== El Sigle XX ===

=== El Sigle XX ===

===La Batalla de Valéncia===

===La Batalla de Valéncia===

[[Image:Nomosfareucatalans.gif|thumb|right|180px|<center>Pegatina de '''No mos fareu catalans'''.</center>]]

[[Image:Nomosfareucatalans.gif|thumb|right|181px|<center>Pegatina de '''No mos fareu catalans'''.</center>]]

{{AP|Batalla de Valéncia}}

{{AP|Batalla de Valéncia}}

A la mort de [[Franco]] ([[1975]]) se finalisà la [[dictadura]] i mamprengué la [[transició espanyola]]. En la Comunitat Valenciana s'inicià un conflicte identitari entre el [[catalanisme]] i el [[valencianisme]]. El catalanisme defén els [[Països Catalans]] fora d'[[Espanya]] i dins de [[Catalunya]], el terme [[País Valencià]], la bandera [[cuatribarrada]], la [[llengua catalana]], rebuig a l'Himne Regional, en l'utilisació d'una repoblació minoritària com a mig de colonisació... El valencianisme defén la [[Comunitat Valenciana]] o Regne de Valéncia, la [[Real Senyera]] tricolor, la [[llengua valenciana]] l'[[Himne de la Comunitat Valenciana |Himne Regional Valencià]]... Els dos grups de la societat valenciana s'enfrontaren en episodis violents fins que finalment triunfà el valencianisme i se redactà i aprovà l'[[Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana |Estatut d'Autonimia]] en l'any ([[1982]]). En ell se definix la singularitat valenciana, en la Real Senyera, l'Himne Regional, denominació pròpia, idioma genuí, cultura diferenciada... Sent reconeguts i oficialisats. Este conficte seguix viu en la [[Comunitat Valenciana]] hui en dia. Des de llavors els [[President de la Generalitat Valenciana|Presidents de la Generalitat]] tots ells del [[PPCV]] o del [[PSPV]] que s'han anat succeint fins hui en dia convixquent en valencianistes com [[Unió Valenciana]] o catalanistes com la [[Coalició Compromís]].

A la mort de [[Franco]] ([[1975]]) se finalisà la [[dictadura]] i mamprengué la [[transició espanyola]]. En la Comunitat Valenciana s'inicià un conflicte identitari entre el [[catalanisme]] i el [[valencianisme]]. El catalanisme defén els [[Països Catalans]] fora d'[[Espanya]] i dins de [[Catalunya]], el terme [[País Valencià]], la bandera [[cuatribarrada]], la [[llengua catalana]], rebuig a l'Himne Regional, en l'utilisació d'una repoblació minoritària com a mig de colonisació... El valencianisme defén la [[Comunitat Valenciana]] o Regne de Valéncia, la [[Real Senyera]] tricolor, la [[llengua valenciana]] l'[[Himne de la Comunitat Valenciana |Himne Regional Valencià]]... Els dos grups de la societat valenciana s'enfrontaren en episodis violents fins que finalment triunfà el valencianisme i se redactà i aprovà l'[[Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana |Estatut d'Autonimia]] en l'any ([[1982]]). En ell se definix la singularitat valenciana, en la Real Senyera, l'Himne Regional, denominació pròpia, idioma genuí, cultura diferenciada... Sent reconeguts i oficialisats. Este conficte seguix viu en la [[Comunitat Valenciana]] hui en dia. Des de llavors els [[President de la Generalitat Valenciana|Presidents de la Generalitat]] tots ells del [[PPCV]] o del [[PSPV]] que s'han anat succeint fins hui en dia convixquent en valencianistes com [[Unió Valenciana]] o catalanistes com la [[Coalició Compromís]].

====El Conficte llingüístic valencià====

====El Conficte llingüístic valencià====

{{AP|Conflicte llingüístic valencià}}

{{AP|Conflicte llingüístic valencià}}

L'enfrontament sobre la consideració del [[valencià]] com a llengua o a dialecte ha portat a un conficte que dura hui en dia. El valencià sempre s'ha considerat a si mateix com a llengua singular sent de les més importants del món. En [[1915]] se fundà a la [[RACV]] defensora del valencià com a llengua en normativa pròpia junt en moltes atres institucions com [[Lo Rat Penat]] o el [[GAV]]. També en [[1932]] els partidaris dels [[Països Catalans]] crearen una normativa que preten assimilar al valencià sense respectar la seua singularitat que són les [[Normes de Castelló]]. En acabar la dictadura la RACV oferí unes normes respetuoses en el genuí valencià, l'història i l'actualitat que són les [[Normes d'El Puig]]. Estes normes foren oficials en els primers anys de la democràcia, baix elles se redactà l'Estatut d'Autonomia i s'ensenyaren en les escoles. Pero en l'arribada del [[PSPV]] la Generalitat apartà les Normes d'El Puig en favor de les Normes de Castelló per a introduir el principi del pancatalanisme d'una nació, una llengua. En l'arribada del [[PPCV]] se produí el [[Pacte de Reus]]. Ací [[Jordi Pujol]] pactà en [[Eduardo Zaplana|Zaplana]] i [[Francisco Camps|Camps]] la creació de la [[AVL]] a canvi de recolçar a [[José María Aznar|Aznar]] com a [[President d'Espanya]]. La AVL té la funció de catalanisar i adoctrinar als valencians en els coleges i universitats valencianes per a treballar en favor del catalanisme. En [[2006]] en la reforma de l'Estatut, Camps l'introdiú com a reguladora de l'idioma valencià que des del principi ha intentat destruir. Encara aixina hui en dia les Normes d'El Puig seguixen utilisant-se per algunes editorials, institucions culturals, partits polítics valencianistes, asociacions... que defenen a la llengua valenciana.

L'enfrontament sobre la consideració del [[valencià]] com a llengua o a dialecte a portat a un conficte que dura hui en dia. El valencià sempre s'ha considerat a si mateix com a llengua singular sent de les més importants del món. En [[1915]] se fundà a la [[RACV]] defensora del valencià com a llengua en normativa pròpia junt en moltes atres institucions com [[Lo Rat Penat]]. També en [[1932]] els partidaris dels [[Països Catalans]] crearen una normativa que preten asimilar al valencià sense respectar la seua singularitat que són les [[Normes de Castelló]]. En acabar la dictadura la RACV oferí unes normes respetuoses en el genuí valencià, l'història i l'actualitat que són les [[Normes d'El Puig]]. Estes normes foren oficials en els primers anys de la democràcia, baix elles se redactà l'Estatut d'Autonomia i s'ensenyaren en les escoles. Pero en l'arribada del [[PSPV]] la Generalitat apartà les Normes d'El Puig en favor de les Normes de Castelló per a introduir el principi del pancatalanisme d'una nació, una llengua. En l'arribada del [[PPCV]] se produí el [[Pacte de Reus]]. Ací [[Jordi Pujol]] pactà en [[Eduardo Zaplana|Zaplana]] i [[Francisco Camps|Camps]] la creació de la [[AVL]] a canvi de recolçar a [[José María Aznar|Aznar]] com a [[President d'Espanya]]. La AVL té la funció de catalanisar i adoctrinar als valencians en els coleges i universitats valencianes per a treballar en favor del catalanisme. En [[2006]] en la reforma de l'Estatut Camps l'introdiú com a reguladora de l'idioma valencià que des del principi ha intentat destruir. Encara aixina hui en dia les Normes d'El Puig seguixen utilisant-se per algunes editorials, institucions culturals, partits polítics valencianistes, asociacions... que defenen a la llengua valenciana.

== Vore també ==

== Vore també ==

* [[Real Senyera]]

* [[Real Senyera]]

* [[Llengua valenciana]]

* [[Llengua valenciana]]

* [[Himne oficial de la Comunitat Valenciana]]

* [[Himne oficial de la Comunitat Valenciana]]

* [[9 d'Octubre]]

* [[9 d'Octubre]]

* [[Demografia de la Comunitat Valenciana]]

* [[Demografia de la Comunitat Valenciana]]

* [[Valencians]]

* [[Valencians]]

{{Regne de Valéncia}}

{{Regne de Valéncia}}

[[Categoria:Història Valenciana]]

[[Categoria:Història Valenciana]]