Diferència entre les revisions de "Idioma gaèlic escocés"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
m (Text reemplaça - 'hasda' a 'fins a')
Llínea 24: Llínea 24:
 
|mapa=[[Image:Extensio_del_escoces.gif|200px|center]]
 
|mapa=[[Image:Extensio_del_escoces.gif|200px|center]]
 
}}
 
}}
El '''gaèlic escocés''' (''Gàidhlig'') és una [[Llengües indoeuropees|llengua indoeuropea]] de la rama [[Llengües celtes|celta]], membre de les llengües goidèliques, qeu arribà a [[Escòcia]] al rededor del [[sigle V]], quan els escots d'étnia celta i provenents del nort d'[[Irlanda]] s'assentaren en la costa occidental, duguent una varietat del irlandés antic que va sustituir a la antiga llengua dels pictes parlada en la zona hasda llavors. D'ahi la seua similitut en el gaèlic parlat en Irlanda i la [[Illa de Man]]. Més tart, els prèstams llingüístics procedents dels anglos i les invasions vikingues anirien relegant cada volta més el idioma, fins que alrededor del 1500, durant el reinat de Jacobo IV, se crearen en les illes Hèbrides les corts locals i les escoles de barts, que foren cuna del Sistema de Calns de les Terres altes i un refugi per a la cultura i el idioma gaèlic, fortment reprimit durant sigles. Hui en dia és parlat per unes 60.000 persones en les regions nortenyes d'[[Escòcia]].
+
El '''gaèlic escocés''' (''Gàidhlig'') és una [[Llengües indoeuropees|llengua indoeuropea]] de la rama [[Llengües celtes|celta]], membre de les llengües goidèliques, qeu arribà a [[Escòcia]] al rededor del [[sigle V]], quan els escots d'étnia celta i provenents del nort d'[[Irlanda]] s'assentaren en la costa occidental, duguent una varietat del irlandés antic que va sustituir a la antiga llengua dels pictes parlada en la zona fins a llavors. D'ahi la seua similitut en el gaèlic parlat en Irlanda i la [[Illa de Man]]. Més tart, els prèstams llingüístics procedents dels anglos i les invasions vikingues anirien relegant cada volta més el idioma, fins que alrededor del 1500, durant el reinat de Jacobo IV, se crearen en les illes Hèbrides les corts locals i les escoles de barts, que foren cuna del Sistema de Calns de les Terres altes i un refugi per a la cultura i el idioma gaèlic, fortment reprimit durant sigles. Hui en dia és parlat per unes 60.000 persones en les regions nortenyes d'[[Escòcia]].
  
 
Encara que manco del 1% de la població escocesa -d'un total de 5,1 millons- parlen este idioma- per als que el parlen, n'hi han varis periòdics i programes de ràdio disponibles. El [[21 d'abril]] de [[2005]] s'aprovà en el Parlament d'Escòcia la llei que convertix al gaèlic escocés en una de les llengües oficials d'Escòcia, junt al [[anglés]]. Se nomena sempre gaèlic escocés i no gaèlic (per a diferenciar-lo del [[irlandés]] i el manés) o [[escocés]] (per a no confondre-ho en el escocés o en el dialecte escocés del anglés).
 
Encara que manco del 1% de la població escocesa -d'un total de 5,1 millons- parlen este idioma- per als que el parlen, n'hi han varis periòdics i programes de ràdio disponibles. El [[21 d'abril]] de [[2005]] s'aprovà en el Parlament d'Escòcia la llei que convertix al gaèlic escocés en una de les llengües oficials d'Escòcia, junt al [[anglés]]. Se nomena sempre gaèlic escocés i no gaèlic (per a diferenciar-lo del [[irlandés]] i el manés) o [[escocés]] (per a no confondre-ho en el escocés o en el dialecte escocés del anglés).

Revisió de 14:26 11 jun 2013

Gapelic escocés
Gàidhlig
Pronunciació: AFI:
Atres denominacions:
Parlat en: 20px Escòcia
Regió: Gran Bretanya
Parlants: 58.652
Rànquing: No està entre els cent primers
Família: Indoeuropea

  Celtes
   Insular
    Goidèlic
     Gaèlic escocés

estatus oficial
Llengua oficial de: 20px Escòcia
Regulat per: Bòrd na Gàidhlig
còdics de la llengua
ISO 639-1 gd
ISO 639-2 gla
ISO/FDIS 639-3 gla
SIL
vore també: llengua

El gaèlic escocés (Gàidhlig) és una llengua indoeuropea de la rama celta, membre de les llengües goidèliques, qeu arribà a Escòcia al rededor del sigle V, quan els escots d'étnia celta i provenents del nort d'Irlanda s'assentaren en la costa occidental, duguent una varietat del irlandés antic que va sustituir a la antiga llengua dels pictes parlada en la zona fins a llavors. D'ahi la seua similitut en el gaèlic parlat en Irlanda i la Illa de Man. Més tart, els prèstams llingüístics procedents dels anglos i les invasions vikingues anirien relegant cada volta més el idioma, fins que alrededor del 1500, durant el reinat de Jacobo IV, se crearen en les illes Hèbrides les corts locals i les escoles de barts, que foren cuna del Sistema de Calns de les Terres altes i un refugi per a la cultura i el idioma gaèlic, fortment reprimit durant sigles. Hui en dia és parlat per unes 60.000 persones en les regions nortenyes d'Escòcia.

Encara que manco del 1% de la població escocesa -d'un total de 5,1 millons- parlen este idioma- per als que el parlen, n'hi han varis periòdics i programes de ràdio disponibles. El 21 d'abril de 2005 s'aprovà en el Parlament d'Escòcia la llei que convertix al gaèlic escocés en una de les llengües oficials d'Escòcia, junt al anglés. Se nomena sempre gaèlic escocés i no gaèlic (per a diferenciar-lo del irlandés i el manés) o escocés (per a no confondre-ho en el escocés o en el dialecte escocés del anglés).

Llengües del Regne Unit Flag of the United Kingdom (3-5).svg
Anglés · Galés · Gaèlic escocés · Escocés (Germànica) · Còrnic · Irlandés · Idioma manés
Llengües celtes
G. Escocés · G. Manés · Galés · Irlandés · Bretó · Còrnic