Diferència entre les revisions de "Idioma grec"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
m
m (Text reemplaça - 'medieval' a 'migeval')
Llínea 20: Llínea 20:
 
|mapa=
 
|mapa=
 
}}
 
}}
La '''llengua grega''' (Ελληνική γλώσσα ''el·liniké glos·sa''), tal com se la coneix hui en dia, té el seu orige en el [[grec antic]], despuix de patir fortes transformacions. D'ací les denominacions [[grec antic]], [[grec medieval]], i [[grec modern]] que reben els estadis evolutius anteriors.
+
La '''llengua grega''' (Ελληνική γλώσσα ''el·liniké glos·sa''), tal com se la coneix hui en dia, té el seu orige en el [[grec antic]], despuix de patir fortes transformacions. D'ací les denominacions [[grec antic]], [[grec migeval]], i [[grec modern]] que reben els estadis evolutius anteriors.
 
La seua variant moderna (''demotikí:'' ‘popular') és el [[idioma oficial]] de [[Grècia]] i de [[Chipre]].
 
La seua variant moderna (''demotikí:'' ‘popular') és el [[idioma oficial]] de [[Grècia]] i de [[Chipre]].
 
També existixen en l'actualitat minories de llengua grega presents des de fa més de dos mil anys en el sur de [[Albània]] i el sur de [[Itàlia]] ([[Grècia Salentina]]) ubicada en el sur de [[Apúlia]] on es parla el [[salentino]], i en [[Bovesia]] i [[Regi de Calàbria (ciutat)|Regió de Calàbria]] en el sur de [[Calàbria]] on es parla la llengua [[Idioma grecocalabrés|greka]].
 
També existixen en l'actualitat minories de llengua grega presents des de fa més de dos mil anys en el sur de [[Albània]] i el sur de [[Itàlia]] ([[Grècia Salentina]]) ubicada en el sur de [[Apúlia]] on es parla el [[salentino]], i en [[Bovesia]] i [[Regi de Calàbria (ciutat)|Regió de Calàbria]] en el sur de [[Calàbria]] on es parla la llengua [[Idioma grecocalabrés|greka]].

Revisió de 00:05 18 feb 2018

Grec
ελληνικά el·liniká
Pronunciació: AFI:
Atres denominacions:
Parlat en: Grècia
Chipre
Unió Europea
Algunes parts d'Itàlia
Regió: Grècia
Chipre
Parlants: 12 a 15 millons natius
Rànquing:
Família: Llengües indoeuropees
 Grec
estatus oficial
Llengua oficial de: Grècia, Chipre
Regulat per:
còdics de la llengua
ISO 639-1 el
ISO 639-2 gre (B) - ell (T)
ISO/FDIS 639-3 [1]
SIL varis
vore també: llengua

La llengua grega (Ελληνική γλώσσα el·liniké glos·sa), tal com se la coneix hui en dia, té el seu orige en el grec antic, despuix de patir fortes transformacions. D'ací les denominacions grec antic, grec migeval, i grec modern que reben els estadis evolutius anteriors. La seua variant moderna (demotikí: ‘popular') és el idioma oficial de Grècia i de Chipre. També existixen en l'actualitat minories de llengua grega presents des de fa més de dos mil anys en el sur de Albània i el sur de Itàlia (Grècia Salentina) ubicada en el sur de Apúlia on es parla el salentino, i en Bovesia i Regió de Calàbria en el sur de Calàbria on es parla la llengua greka.

Igualment hi ha minories gregues des de fa més de dos mil anys en territoris hui ocupats per Turquia, principalment Costantinoble, Esmirna, atres zones de la Tràcia Oriental i les costes anatòliques de la mar Egea i la mar de Màrmara. De modo semblant són antiquíssimes les molt chicotetes comunitats grecparlants existents en alguns llocs costers de la república de Geòrgia (incloent Pitiys, en la costa de Abjasia), en la península de Crimea, i en les costes de Bulgària i Romania.

Des de finals del sigle XIX hi ha algunes comunitats grecparlants descendents d'emigrats en França, Alemanya, Anglaterra, Estats Units, Canadà, Austràlia, Brasil, Chile, Uruguai i Argentina.

A pesar de l'àrea de dispersió i a la seua gran importància històrica i filològica (per eixemple, els idiomes europeus més importants de l'actualitat posseïxen milers de paraules d'us comú en ètims grecs), es considera que el grec és parlat usualment per només uns setze millons de persones en el 2006 la qual cosa contrasta en l'importància de l'idioma dins de la cultura global.

El idioma grec és en el present l'únic representant de la subfamília grega inclosa en la gran família de llengües derivades d'un hipotètic antepassat comú conegut com protoindoeuropeu.

La família llingüística de l'indoeuropeu, formada per llengües germanes originades en ell, està constituïda per: el sànscrit, el persa, el pali, el armeni, el albanés, el grec, el llatí, el celta, el germànic, el balteslau, l'extint tocareu etc. I tots els actuals idiomes indoeuropeus (castellà, francés, anglés, rus, indi, portugués, italià, entre atres, per citar només els de número més gran de parlants i difusió mundial).