Iglésia Archiprestal de Sant Jaume

De L'Enciclopèdia, la wikipedia lliure en valencià
Revisió de 16:35 4 gin 2020 per Jose2 (Discussió | contribucions)
(dif) ← Revisió anterior | Revisió actual (dif) | Revisió següent → (dif)
Anar a la navegació Anar a la busca

L'Iglésia Archiprestal de Sant Jaume de Vilarreal és la segona sèu dins de l'itinerari expositiu “Espais de Llum”. La seua factura és del sigle XVIII (1752-1779), en proyecte original i direcció de la primera fase de Joan Josep Nadal (rebesyayo de l'arquitecte de finals del XIX i començos del XX (Rafael Guastavino). La construcció, que fon finalisada en l'any 1779, presenta una conjunció de dos plantes: una central i una coneguda en el nom de “hallenkirche” o de saló.

Temple actual[editar]

L'actual temple és d'una magnitut poc comú puix destaca per la seua grandaria (3.375 m2 i 22 m d'alçària). La planta combina aspectes clarament renaixentistes en el desenroll llineal de les naus. Esta composició, conjuntament en l'elegància dels pilars que separen les naus i l'allumenació dramatisada que donen les voltes, conformen un ambient especial que es coneix en el nom de ‘iglésies saló’, temples en els quals la nau central no té llum directa sino que li entra de les naus laterals.

La torre campanar de la frontera principal és obra d'Agustí Maiquez. Segons Viciana esta iglésia venia a substituir a l'antiga iglésia parroquial gòtica que en l'any 1363 ya debia d'existir.

Els elements a destacar d'esta construcció són:

  • L'Altar Major (1829-1832), obra atribuida a Joan Març, d'estil neoclàssic.
  • Medalló –damunt de l'àbsit- en l'inscripció “Haec Domus Dei” sostengut per dos àngels entre els quals hi ha un baixrelleu que representa el Sant Sopar.
  • La Capella de la Comunió, d'estil academiciste, centralisada i de forma quadrada, decorada en els seus murs en pintures realisades per Josep Vergara en el sigle XVIII.

Orgue major[editar]

L'orgue major, és una de les peces més notables d'esta sèu, fon realisat per la família Salanova i és sense dubte el millor exponent que es conserva de l'organeria barroca del Regne de Valéncia. Era tan gran el mal estat de conservació, que s'ha hagut de restaurar i reconstruir practicament sancer.

Intervencions recents[editar]

Les intervencions dels experts de “La Llum de les Imàgens” han supost la neteja i restauració integral de totes les fronteres, de les portades i del campanar i la reparació general de les cobertes.

De les vora 200 manifestacions artístiques sobreix el montage de l'antic Retaule de Sant Jaume, obra de l'italià Paolo de San Leocadio (1512-1519) que s'ha colocat front a l'altar major, deixant a la vista la riquea dels altars laterals decimonònics i l'altar major, tots ells en escultures d'artistes locals (Ortells, J. Pascual, Ponsoda, Amorós, etc), el notable “Via Crucis” de Bernardo Mundana (Onda) i els quatre grans llenços de Vicent Castell Doménech.

L'Archiprestal de Sant Jaume fon declarada Be d'Interés Cultural (BIC) en l'any 2004. L'escenari de l'itinerari expositiu que es desenrolla en Vilarreal comprén la cronologia que abarca del sigle XVI al sigle XVIII, açò és des del Renaiximent fins la plenitut del Barroc.

Enllaços externs[editar]