|
|
| Llínea 1: |
Llínea 1: |
| − | [[Image:Buenos Aires 9 de julio.jpg|thumb|right|300px|<center>Vista nocturna de la Avinguda 9 de Julio.</center>]] | + | [[Archiu:Porta apòstols maigb.jpg|thumb|280px|dreta|Porta dels Apòstols de la [[Catedral de Valéncia]], un clar eixemple d'art gòtic.]] |
| − | [[Image:Catedral Buenos Aires.jpg|thumb|right|300px|La Seu Metropolitana fon el primer temple catòlic construït en la ciutat.]] | |
| − | La '''Ciutat de Buenos Aires''' o '''Ciutat Autònoma de Buenos Aires''' és la [[Capital (política)|capital]] de la [[República Argentina]]. Es tracta d'una ciutat d'uns 3 millons d'habitants, que integra una [[aglomeraciò urbana]] molt major nomenat [[Gran Buenos Aires]], que totalisa quasi 13 millons d'habitants, el major del país. Com a tal, el Gran Buenos Aires es troba entre els majors centres urbans del planeta, i és un important núcleu d'activitat artística i intelectual.
| |
| | | | |
| − | La Ciutat de Buenos Aires, està situada en la regió centre-est del país, sobre la vora occidental del [[Riu de la Plata]], en plena [[plana pampeana]]. El teixit urbà es sembla a un palmito que llimita al sur, oest i nort en la [[província de Buenos Aires]] i a l'est en el riu. Oficialment la ciutat es troba dividida en 48 barris que deriven de les antigues ''parròquies'' establides en el [[sigle XIX]].
| + | L{{'}}'''art gòtic''' descriu un estil arquitectònic i decoratiu predominant en [[Europa]] entre el [[sigle XII]] i el [[sigle XV]] que es caracterisa pel fet que, si bé sol ser molt ornamental i en detalls molt treballats i realistes, no utilisa un esquema de representació general.<ref name=art>Robert Cumming, ''Arte'', editorial Espasa, [[2006]]. ISBN 8467020970 {{es}}</ref> |
| | | | |
| − | En l'any [[2009]] la població de la ciutat aplegà als 3.063.728 habitants<ref name=repetida_1>[http://www.indec.mecon.ar/nuevaweb/cuadros/2/estimaciones-serie34.pdf Estimacions de població 2001-2010 INDEC P 10/24.]</ref> i en el seu aglomerat urbà, el [[Gran Buenos Aires]], en 14.988.728 habitants;<ref>[http://www.demographia.com/db-worldua2015.pdf Font: Demographia World Urban Àrees & Population Projections: 5th Comprehensive Edition (Revised April 2009) P 13/126]</ref>sent la segona major àrea urbana de [[Sur-Amèrica]] i una de les vint majors ciutats del món.
| + | El gòtic se diferencià de l'[[art romànic]] en que buscava crear les sues pròpies obres, deixant de mirar a Roma. Les estructures arquitectòniques seguien sent com les romàniques pero el llenguage visual volia transmetre confiança i riquea per mig de l'elegància, el luxe i les llínies estilisades. El terme "gòtic", referit a l'[[art]], es començà a usar en el sigle XV per a descriure en un principi un estil arquitectònic usat fins llavors i considerat [[bàrbar]], del [[poble got]] que destruí l'arquitectura i l'art de l'[[Imperi Romà]]. En contraposició, crearien el mot "[[renaiximent]]" per a descriure el resurgir de l'estil clàssic romà.<ref name=art/> |
| | | | |
| − | La Ciutat de Buenos Aires és una ciutat autònoma, constituïx un dels 24 districtes en que es dividix el país. Té els seus propis poders eixecutius, llegislatius i judicials, ademés de la seua pròpia policia municipal.
| + | En l'[[Illa de França]] es comencen a construir les primeres catedrals gòtiques i, en el [[sigle XIII]], el nou estil adopta un caràcter internacional difonent-se pel [[Sacre Imperi Romà Germànic]], [[Anglaterra]], els regnes de la [[península Ibèrica]] i de manera més autòctona pels territoris que actualment conformen [[Itàlia]]. |
| | | | |
| − | La Ciutat de Buenos Aires va tindre dos fundacions. La primera en l'any [[1536]] per [[Pedro de Mendoza]] (arrasada pels indis en l'any [[1541]]), i la segona en l'any [[1580]] per [[Juan de Garay]] i en les dos ocasions va pertànyer al [[Virregnat del Perú]] de l'[[Imperi Espanyol]]. En [[1776]] fon designada pel Rei d'[[Espanya]], capital de l'acabat de crear [[Virregnat del Riu de la Plata]]. Durant la primera de les invasions angleses, ocorreguda en [[1806]], la ciutat fon ocupada per forces armades angleses i va quedar per uns mesos baix la bandera del [[Regne Unit]]. En [[1810]], els pobladors de la ciutat varen realisar la [[Revolució de maig]], que va expulsar al virrei, va establir una junta d'autogovern i va donar inici a la guerra per l'independència d'Argentina. Durant el govern de [[Domingo Faustino Sarmiento]] se la declara capital del país i en [[1880]], durant el govern de [[Nicolás Avellaneda]], fon federalisada. La reforma de la Constitució Argentina de [[1994]] va establir l'[[autonomia]] de la ciutat.
| + | == Vore també == |
| | + | * [[Gòtic valencià]] |
| | | | |
| − | El Gran Buenos Aires fon un dels principals destins del procés immigratori que va tindre l'Argentina. En [[1913]] es va inaugurar el [[Subte de Buenos Aires]], primer [[Metro (sistema de transport)|metro]] d'[[Iberoamèrica]]. Despuix de la Reforma de la Constitució Argentina de 1994 la ciutat conta en la seua pròpia Constitució i en un govern autònom d'elecció directa.
| + | == Referències == |
| | + | <references/> |
| | | | |
| − | La ciutat és seu central de moltes de les grans empreses del país. El principal sector econòmic de Buenos Aires és el sector servicis, que representa el 78% del seu [[Producte Brut Geogràfic]] en térmens constants. U dels sectors més dinàmics fon la construcció, ya que la cantitat de permissos per a construir va aumentar un 44%, sent les comunes 6, 8 i 11 les de major creiximent en un 164%, 132% i 130% respectivament. L'influència del sector en el PBG va conseguir els 7.480 millons de pesos en [[2006]].
| + | [[Categoria:Art gòtic| ]] |
| − | | |
| − | Buenos Aires és el principal centre educatiu del país. Entre les seues institucions de renom es troben el Colegio Nacional de Buenos Aires i l'Universitat de Buenos Aires.<ref>{{cita web
| |
| − | |url = http://criticadigital.com/impresa/index.php?secc=nota&nid=13417
| |
| − | |título = Harvard, Yale i la UBA també
| |
| − | |fechaacceso = 21 d'agost
| |
| − | |añoacceso = 2009
| |
| − | |autor = | |
| − | |último =
| |
| − | |primero =
| |
| − | |enlaceautor =
| |
| − | |coautores =
| |
| − | |fecha = 10
| |
| − | |año = 2008
| |
| − | |mes = octubre
| |
| − | |formato =
| |
| − | |obra =
| |
| − | |editorial =
| |
| − | |páginas =
| |
| − | |idioma =
| |
| − | |doi =
| |
| − | |urlarchivo =
| |
| − | |fechaarchivo =
| |
| − | |eta =
| |
| − | }}</ref>
| |
| − | | |
| − | El seu perfil urbà és marcadament eclèctic. Es mesclen, a causa de l'immigració, els estils [[art decó]], [[art nouveau]], [[neogòtic]], i el francés borbònic. El [[rascacels]] és un atre element molt comú del [[skyline]] porteny. Fon triada per l'[[UNESCO]] com a ''Ciutat del Disseny'', en [[2005]].<ref>[http://portal.unesco.org/culture/es/ev.php-URL_ID=28243&URL_DO=DO_TOPIC&URL_SECTION=201.html Buenos Aires, Argentina, primera Ciutat de la UNESCO del Disseny] - UNESCO</ref>
| |
| − | | |
| − | == Referències ==
| |
| − | <references />
| |
| − | | |
| − | == Enllaços externs ==
| |
| − | * [http://www.buenosaires.gov.ar/ Portal del Govern de la Ciutat de Buenos Aires]
| |
| − | * [http://mapa.buenosaires.gov.ar/ Informació Geogràfica de la Ciutat de Buenos Aires: portal oficial en mapes, fotos satelitals i demés informació pública]
| |
| − | * [http://www.atlasdebuenosaires.gov.ar/aaba/index.php?lang=es Atles ambiental de Buenos Aires]
| |
| − | | |
| − | [[Categoria:Capitals d'Amèrica]]
| |
| − | [[Categoria:Ciutats d'Argentina]]
| |
| − | [[Categoria:Argentina]]
| |
L'art gòtic descriu un estil arquitectònic i decoratiu predominant en Europa entre el sigle XII i el sigle XV que es caracterisa pel fet que, si bé sol ser molt ornamental i en detalls molt treballats i realistes, no utilisa un esquema de representació general.[1]
El gòtic se diferencià de l'art romànic en que buscava crear les sues pròpies obres, deixant de mirar a Roma. Les estructures arquitectòniques seguien sent com les romàniques pero el llenguage visual volia transmetre confiança i riquea per mig de l'elegància, el luxe i les llínies estilisades. El terme "gòtic", referit a l'art, es començà a usar en el sigle XV per a descriure en un principi un estil arquitectònic usat fins llavors i considerat bàrbar, del poble got que destruí l'arquitectura i l'art de l'Imperi Romà. En contraposició, crearien el mot "renaiximent" per a descriure el resurgir de l'estil clàssic romà.[1]
En l'Illa de França es comencen a construir les primeres catedrals gòtiques i, en el sigle XIII, el nou estil adopta un caràcter internacional difonent-se pel Sacre Imperi Romà Germànic, Anglaterra, els regnes de la península Ibèrica i de manera més autòctona pels territoris que actualment conformen Itàlia.
Vore també
Referències
- ↑ 1,0 1,1 Robert Cumming, Arte, editorial Espasa, 2006. ISBN 8467020970 (espanyol)
