Diferencia entre pàgines "Art gòtic" i "José Iranzo"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
(Diferencia entre pàgines)
Anar a la navegació Anar a la busca
(Text reemplaça - 'Referencies' a 'Referències')
 
(Text reemplaça - 'Referencies' a 'Referències')
 
Llínea 1: Llínea 1:
[[Archiu:Porta apòstols maigb.jpg|thumb|280px|dreta|Porta dels Apòstols de la [[Catedral de Valéncia]], un clar eixemple d'art gòtic.]]
+
'''Josep Iranzo Presencia''' ([[Ontinyent]], [[10 de febrer]] de [[1833]] - [[Valéncia]], [[1905]]) fon un [[advocat]] i [[polític]] de la [[Comunitat Valenciana]], [[Espanya]].
  
L{{'}}'''art gòtic''' descriu un estil arquitectònic i decoratiu predominant en [[Europa]] entre el [[sigle XII]] i el [[sigle XV]] que es caracterisa pel fet que, si bé sol ser molt ornamental i en detalls molt treballats i realistes, no utilisa un esquema de representació general.<ref name=art>Robert Cumming, ''Arte'', editorial Espasa, [[2006]]. ISBN 8467020970 {{es}}</ref>
+
Membre d'una familia de burguesos terratinents, estudià en els escolapis de Valéncia i se llicencià en [[Dret]] en l'[[Universitat de Valéncia]] en l'any [[1856]]. Membre de l'[[Unio Lliberal]], en l'any [[1866]] es cassà en la filla de Manuel Benedito Calçada.  
  
El gòtic se diferencià de l'[[art romànic]] en que buscava crear les sues pròpies obres, deixant de mirar a Roma. Les estructures arquitectòniques seguien sent com les romàniques pero el llenguage visual volia transmetre confiança i riquea per mig de l'elegància, el luxe i les llínies estilisades. El terme "gòtic", referit a l'[[art]], es començà a usar en el sigle XV per a descriure en un principi un estil arquitectònic usat fins llavors i considerat [[bàrbar]], del [[poble got]] que destruí l'arquitectura i l'art de l'[[Imperi Romà]]. En contraposició, crearien el mot "[[renaiximent]]" per a descriure el resurgir de l'estil clàssic romà.<ref name=art/>
+
Fon membre de la Junta del Colege d'Advocats de Valéncia i recolzà la [[revolució de 1868]] que posà terme al regnat d'[[Isabel II]]. Aixina, s'adscrigué al [[Partit Constitucional (Espanya)|Partit Constitucional]] i fon membre de la [[Diputació de Valéncia]] en [[1874]] i en [[1878]] pel distrit del Mercat de Valéncia. En l'any [[1873]] fon vocal de la Junta del Port de Valencia. Despuix s'incorporà al [[Partit Lliberal (Espanya, Restauracio)|Partit Lliberal]], en el que fon [[diputat]] al [[Congrés dels Diputats d'Espanya|Congrés]] pel [[distrit electoral]] de [[Boja]] en les [[eleccions generals d'Espanya de 1881|eleccions generals de 1881]] i [[eleccions generals d'Espanya de 1886|1886]].  
  
En l'[[Illa de França]] es comencen a construir les primeres catedrals gòtiques i, en el [[sigle XIII]], el nou estil adopta un caràcter internacional difonent-se pel [[Sacre Imperi Romà Germànic]], [[Anglaterra]], els regnes de la [[península Ibèrica]] i de manera més autòctona pels territoris que actualment conformen [[Itàlia]].
+
En l'any [[1885]] fon nomenat [[alcalde de Valencia]], en sustitució de [[Josep María Ruiz de Lihory]], pero tingué que renunciar un any despuix per a poder ocupar el banc, sent substituït per [[Manuel Sapiña]]. En [[1890]] presidi el Circul Lliberal de Valencia, fon membre de la [[Real Academia de Belles Arts de Sant Carles]] i conseller del sucursal del Banc d'Espanya en Valencia. Fon [[senador]] per la província de Valéncia entre [[1894]]-[[1896]].  
  
== Vore també ==
+
En l'any [[1898]] patí una apoplexia que li obligà a retirar-se de la política. Fon pare del també polític [[Manuel Iranzo Benedito]].
* [[Gòtic valencià]]
 
  
 
== Referències ==
 
== Referències ==
<references/>
+
*{{cita llibre | nombre=Javier | apellidos=Paniagua | nombre2=José A. | apellidos2=Piqueras | título=Diccionario biografic de polítics valencians 1810-2003 | url=http://www.alfonselmagnanim.com/MIJA/dicci_pol_val.pdf | editorial=Institución Alfons el Magnanim | ubicación=Valencia | año=2004 | isbn=847822386X}}
 +
* [http://www.congrés.es/portal/pague/portal/Congrés/Congrés/Iniciatives?_piref73_2148295_73_1335437_1335437.nextpage=/wc/servidorCGI&CMD=VERLST&BASE=DIPH&FMT=DIPHXLSS.fmt&DOCS=1-100&DOCORDER=FIFO&OPDEF=Y&QUERY=%2856280.NDIP.%29 Ficha en el Congrés dels Diputats]
 +
* [http://www.senat.es/cgi-bin/BRSCGI?CMD=VERDOC&BASE=HISE&DOCN=000001475 Ficha en el Senat]
  
[[Categoria:Art gòtic| ]]
+
{{NF|1833|1905|Iranzo Presencia, Jose}}
 +
 
 +
[[Categoria:Valencians]]
 +
[[Categoria:Polítics de la Comunitat Valenciana]]
 +
[[Categoria:Alcaldes de Valéncia]]
 +
[[Categoria:Politics d'Espanya d'ambit estatal]]
 +
[[Categoria:Politics de l'Unio Lliberal]]
 +
[[Categoria:Politics del Partit Lliberal d'Espanya de la Restauracio]]
 +
[[Categoria:Diputats de l'III llegislatura d'Espanya de la Restauracio]]
 +
[[Categoria:Diputats de la V llegislatura d'Espanya de la Restauracio]]
 +
[[Categoria:Senadors d'Espanya de la Restauracio]]
 +
[[Categoria:Alcaldes d'Espanya de la Restauracio]]

Revisió de 14:14 26 maig 2021

Josep Iranzo Presencia (Ontinyent, 10 de febrer de 1833 - Valéncia, 1905) fon un advocat i polític de la Comunitat Valenciana, Espanya.

Membre d'una familia de burguesos terratinents, estudià en els escolapis de Valéncia i se llicencià en Dret en l'Universitat de Valéncia en l'any 1856. Membre de l'Unio Lliberal, en l'any 1866 es cassà en la filla de Manuel Benedito Calçada.

Fon membre de la Junta del Colege d'Advocats de Valéncia i recolzà la revolució de 1868 que posà terme al regnat d'Isabel II. Aixina, s'adscrigué al Partit Constitucional i fon membre de la Diputació de Valéncia en 1874 i en 1878 pel distrit del Mercat de Valéncia. En l'any 1873 fon vocal de la Junta del Port de Valencia. Despuix s'incorporà al Partit Lliberal, en el que fon diputat al Congrés pel distrit electoral de Boja en les eleccions generals de 1881 i 1886.

En l'any 1885 fon nomenat alcalde de Valencia, en sustitució de Josep María Ruiz de Lihory, pero tingué que renunciar un any despuix per a poder ocupar el banc, sent substituït per Manuel Sapiña. En 1890 presidi el Circul Lliberal de Valencia, fon membre de la Real Academia de Belles Arts de Sant Carles i conseller del sucursal del Banc d'Espanya en Valencia. Fon senador per la província de Valéncia entre 1894-1896.

En l'any 1898 patí una apoplexia que li obligà a retirar-se de la política. Fon pare del també polític Manuel Iranzo Benedito.

Referències