Diferencia entre pàgines "Buenos Aires" i "Izquierda Unida"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
(Diferencia entre pàgines)
Anar a la navegació Anar a la busca
(Text reemplaça - 'Referencies' a 'Referències')
 
(Text reemplaça - 'Referencies' a 'Referències')
(Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils)
 
Llínea 1: Llínea 1:
[[Image:Buenos Aires 9 de julio.jpg|thumb|right|300px|<center>Vista nocturna de la Avinguda 9 de Julio.</center>]]
+
{{Ficha de partit polític |
[[Image:Catedral Buenos Aires.jpg|thumb|right|300px|La Seu Metropolitana fon el primer temple catòlic construït en la ciutat.]]
+
nom= Izquierda Unida |
La '''Ciutat de Buenos Aires''' o '''Ciutat Autònoma de Buenos Aires''' és la [[Capital (política)|capital]] de la [[República Argentina]]. Es tracta d'una ciutat d'uns 3 millons d'habitants, que integra una [[aglomeraciò urbana]] molt major nomenat [[Gran Buenos Aires]], que totalisa quasi 13 millons d'habitants, el major del país. Com a tal, el Gran Buenos Aires es troba entre els majors centres urbans del planeta, i és un important núcleu d'activitat artística i intelectual.
+
color= #FF0002 |
 +
logo= [[Image:Logo IU.svg|Logo IU|140px]]|
 +
president= [[Cayo Lara Moya]] (secretari general) |
 +
fundació= [[1986]] |  
 +
sede= C/ Olimpo, 35. 28043 [[Madrit]] |
 +
ideologia= [[Esquerra política|Esquerra]], [[comunisme]], [[republicanisme]], [[ecologisme]], [[pacifisme]] |
 +
internacional= [[Partit de l'Esquerra Europea]] | 
 +
web= [http://www.izquierda-unida.es www.izquierda-unida.es] }}
  
La Ciutat de Buenos Aires, està situada en la regió centre-est del país, sobre la vora occidental del [[Riu de la Plata]], en plena [[plana pampeana]]. El teixit urbà es sembla a un palmito que llimita al sur, oest i nort en la [[província de Buenos Aires]] i a l'est en el riu. Oficialment la ciutat es troba dividida en 48 barris que deriven de les antigues ''parròquies'' establides en el [[sigle XIX]].  
+
'''Izquierda Unida''' (IU) és una organisació política [[Espanya|espanyola]]. És una [[coalició]] formada en [[1986]] per partits de [[Esquerra política|esquerra]], de tendència [[República|republicana]], entre atres el [[Partit Comuniste d'Espanya]], sent este el seu membre més representatiu. Està inscrita en el Registre de Partits Polítics des de novembre de 1992.<ref>[http://www.mir.es/DGPI/Partidos_Politicos_y_Financiacion/Registro_Partidos_Politicos/registro_partidos_politicos.html Registre de Partits Polítics del Ministeri de l'Interior].</ref> En 2008 la componien 48.318 afiliats.<ref>[http://www.publico.es/espana/137636/izquierdaunida/censos/militantes/ixasambleafederal El tancament dels censos de IU acaba en baralla interna], ''[[Público (Espanya)|Público]] '', 26 de juliol del 2008.</ref>
  
En l'any [[2009]] la població de la ciutat aplegà als 3.063.728 habitants<ref name=repetida_1>[http://www.indec.mecon.ar/nuevaweb/cuadros/2/estimaciones-serie34.pdf Estimacions de població 2001-2010 INDEC P 10/24.]</ref> i en el seu aglomerat urbà, el [[Gran Buenos Aires]], en 14.988.728 habitants;<ref>[http://www.demographia.com/db-worldua2015.pdf Font: Demographia World Urban Àrees & Population Projections: 5th Comprehensive Edition (Revised April 2009) P 13/126]</ref>sent la segona major àrea urbana de [[Sur-Amèrica]] i una de les vint majors ciutats del món.  
+
En les [[eleccions generals espanyoles de 2008|Eleccions al Congrés dels Diputats de 2008]] varen obtindre 963.040 vots (3,80%) dels vots, que es varen traduir en dos escans. A pesar de ser la tercera força en vots del país, varen quedar en sext lloc per número d'escans, sense possibilitat de formar [[grup parlamentari]] propi. Disponen d'un senador de designació autonòmica per Catalunya, integrat en el grup parlamentari de l'[[Entesa Catalana de Progrés]].
  
La Ciutat de Buenos Aires és una ciutat autònoma, constituïx un dels 24 districtes en que es dividix el país. Té els seus propis poders eixecutius, llegislatius i judicials, ademés de la seua pròpia policia municipal.
+
== Història ==
 +
=== Fundació ===
 +
Esquerra Unida fon fundada a l'abric de les movilisacions per a exigir un [[referèndum sobre la permanència d'Espanya en l'OTAN|referèndum sobre la permanència d'Espanya]] en l'[[OTAN]], ya que l'ingrés es va decidir durant el govern de [[Leopoldo Calvo-Sotelo]] i el [[PCE]] no es va manifestar, com posteriorment sí que va fer per a promoure el "no" en el dit referèndum, celebrat en març de [[1986]]. Una volta celebrat el referèndum, a on va guanyar el "sí" propugnat pel Govern de [[Felipe González]] ([[PSOE]]), pero va haver quasi set millons de vots en contra, es varen convocar eleccions anticipades i una bona part dels partits integrats en la '''Plataforma Cívica per l'eixida d'Espanya de l'OTAN''' varen decidir constituir-se en [[coalició electoral]], en abril de 1986, baix la denominació de '''Plataforma de la Izquierda Unida'''.  Inicialment fon formada pel [[Partido Comunista de España]] (PCE), el [[Partido Comunista de los Pueblos de España]] (PCPE) (que va abandonar la coalició en 1989), el [[Partido d'Acción Socialista]] (PASOC) (que va abandonar la coalició en 2001, quedant-se dins d'esta la corrent, i posteriorment constituït com a partit [[Iniciativa Socialista de Izquierdas]]), [[Izquierda Republicana (contemporànea)|Izquierda Republicana]] (ANAR) (que va abandonar la coalició en 2002), la [[Federación Progresista]] (FP) (que va abandonar la coalició en 1987), el [[Partido Carlista]] (que va abandonar la coalició en 1987), el [[Partido Humanista de España|Partido Humanista]] (que va abandonar la coalició en 1987) i el [[Colectivo de Unidad de los Trabajadores - Bloque Andalúz de Izquierdas]], aixina com independents. Es va constituir una Comissió Política per a regir-la presidida per [[Gerardo Iglesias]], secretari general del PCE (partit que constituïx el 80% de la nova coalició).
  
La Ciutat de Buenos Aires va tindre dos fundacions. La primera en l'any [[1536]] per [[Pedro de Mendoza]] (arrasada pels indis en l'any [[1541]]), i la segona en l'any [[1580]] per [[Juan de Garay]] i en les dos ocasions va pertànyer al [[Virregnat del Perú]] de l'[[Imperi Espanyol]]. En [[1776]] fon designada pel Rei d'[[Espanya]], capital de l'acabat de crear [[Virregnat del Riu de la Plata]]. Durant la primera de les invasions angleses, ocorreguda en [[1806]], la ciutat fon ocupada per forces armades angleses i va quedar per uns mesos baix la bandera del [[Regne Unit]]. En [[1810]], els pobladors de la ciutat varen realisar la [[Revolució de maig]], que va expulsar al virrei, va establir una junta d'autogovern i va donar inici a la guerra per l'independència d'Argentina. Durant el govern de [[Domingo Faustino Sarmiento]] se la declara capital del país i en [[1880]], durant el govern de [[Nicolás Avellaneda]], fon federalisada. La reforma de la Constitució Argentina de [[1994]] va establir l'[[autonomia]] de la ciutat.
+
IU va participar en les eleccions generals de juny de [[1986]] en exigus resultats (7 escans en el 4,6% dels vots). No obstant, es va decidir no sols mantindre la coalició sino impulsar-la com a força política en un programa estratègic comú. En les municipals de [[1987]] va obtindre resultats un poc millors, el 7,18% dels vots, millorant ostensiblement en les generals de [[1989]]: Izquierda Unida es va convertir en la tercera força política arribant a 17 diputats en el 9,07% dels vots.
  
El Gran Buenos Aires fon un dels principals destins del procés immigratori que va tindre l'Argentina. En [[1913]] es va inaugurar el [[Subte de Buenos Aires]], primer [[Metro (sistema de transport)|metro]] d'[[Iberoamèrica]]. Despuix de la Reforma de la Constitució Argentina de 1994 la ciutat conta en la seua pròpia Constitució i en un govern autònom d'elecció directa.
+
Entre 1986 i 1988 alguns dels partits menors que inicialment havien constituït IU l'abandonen: el Partido Humanista, la Federación Progresista i el Partido Carlista. IU es convertix cada vegada més en una organisació de partits i associacions agrupats entorn al PCE, que posseïx el número més gran d'afiliats, integrant al seu torn un considerable número d'independents no afiliats al PCE.
  
La ciutat és seu central de moltes de les grans empreses del país. El principal sector econòmic de Buenos Aires és el sector servicis, que representa el 78% del seu [[Producte Brut Geogràfic]] en térmens constants. U dels sectors més dinàmics fon la construcció, ya que la cantitat de permissos per a construir va aumentar un 44%, sent les comunes 6, 8 i 11 les de major creiximent en un 164%, 132% i 130% respectivament. L'influència del sector en el PBG va conseguir els 7.480 millons de pesos en [[2006]].
+
En febrer de 1989 se celebra la I Assamblea General, que aprova la seua transformació de coalició electoral en "moviment polític i social". Concorren prop de mil delegats, dels quals a soles el 25% han segut designats pels partits integrats en la coalició, i el restant són directament triats pels afiliats de les diverses comunitats autònomes. Es tria una Presidència Colegiada (més tart es denominarà Presidència Federal) que tria com a coordinador general a Gerardo Iglesias.
  
Buenos Aires és el principal centre educatiu del país. Entre les seues institucions de renom es troben el Colegio Nacional de Buenos Aires i l'Universitat de Buenos Aires.<ref>{{cita web
+
== Funcionament intern ==
|url = http://criticadigital.com/impresa/index.php?secc=nota&nid=13417
+
Els seus afiliats trien cada tres anys a l'Assamblea Federal, màxim orgue de la federació, que tria als òrguens de direcció: el Consell Polític Federal –Màxim orgue entre congressos- i la Presidència Eixecutiva Federal, orgue eixecutiu. Esta designa al seu voltant una Comissió Permanent Federal per al treball diari. El seu responsable màxim és el Coordinador General.
|título = Harvard, Yale i la UBA també
 
|fechaacceso = 21 d'agost
 
|añoacceso = 2009
 
|autor =
 
|último =
 
|primero =
 
|enlaceautor =
 
|coautores =
 
|fecha = 10
 
|año = 2008
 
|mes = octubre
 
|formato =
 
|obra =
 
|editorial =
 
|páginas =
 
|idioma =
 
|doi =
 
|urlarchivo =
 
|fechaarchivo =
 
|eta =
 
}}</ref>
 
  
El seu perfil urbà és marcadament eclèctic. Es mesclen, a causa de l'immigració, els estils [[art decó]], [[art nouveau]], [[neogòtic]], i el francés borbònic. El [[rascacels]] és un atre element molt comú del [[skyline]] porteny. Fon triada per l'[[UNESCO]] com a ''Ciutat del Disseny'', en [[2005]].<ref>[http://portal.unesco.org/culture/es/ev.php-URL_ID=28243&URL_DO=DO_TOPIC&URL_SECTION=201.html Buenos Aires, Argentina, primera Ciutat de la UNESCO del Disseny] - UNESCO</ref>
+
Té una organisació composta per 17 federacions en denominació específica:
 +
*'''Andalusia''': [[Izquierda Unida Los Verdes-Convocatoria por Andalucía]]
 +
* '''Aragó''': [[Izquierda Unida de Aragón]]
 +
* '''Canàries''': [[Izquierda Unida Canaria]]
 +
* '''Cantàbria''': [[Izquierda Unida de Cantabria]]
 +
* '''Castella-La Mancha''': [[Izquierda Unida-Izquierda de Castilla-La Mancha]]
 +
* '''Castella i Lleó''': [[Izquierda Unida de Castilla y León]]
 +
* '''Ceuta''': [[Izquierda Unida de Ceuta]]
 +
* '''Comunitat de Madrit''': [[Izquierda Unida Comunidad de Madrid]]
 +
* '''Extremadura''': [[Izquierda Unida de Extremadura]]
 +
* '''Galícia''': [[Esquerda Unida]]
 +
* '''Illes Balears''': [[Esquerra Unida de les Illes Balears]]
 +
* '''La Rioja''': [[Izquierda Unida de La Rioja]]
 +
* '''Melilla''': [[Izquierda Unida de Melilla]], federada des de junio de 2008 con [[Coalición por Melilla]].
 +
* '''Comunitat Valenciana''': [[Esquerra Unida del País Valencià]]
 +
* '''Principat d'Astúries''': [[Izquierda Xunida d'Asturies]]
 +
* '''Regió de Múrcia''': [[Izquierda Unida de la Región de Murcia]]
 +
* '''Comunitat Foral de Navarra''': [[Izquierda Unida de Navarra-Nafarroako Ezker Batua]]
  
== Referències ==  
+
Ademés hi ha dos organisacions sobiranes, [[confederació|confederades]] a IU: ''[[Ezker Batua-Berdeak]] '' en el [[País Vasc]] i ''[[Esquerra Unida i Alternativa]] '' en [[Catalunya]]. Entre 1987 i 1997 el seu referent a Catalunya fon [[Iniciativa per Catalunya Verds]].
<references />
+
 
 +
== Referències ==
 +
{{listaref}}
 +
 
 +
== Vore també ==
 +
*[[Esquerra Unida del País Valencià]]
  
 
== Enllaços externs ==
 
== Enllaços externs ==
* [http://www.buenosaires.gov.ar/ Portal del Govern de la Ciutat de Buenos Aires]
+
* [http://www.izquierda-unida.es/ Izquierda Unida]
* [http://mapa.buenosaires.gov.ar/ Informació Geogràfica de la Ciutat de Buenos Aires: portal oficial en mapes, fotos satelitals i demés informació pública]
+
* [http://www.iloveiu.org IloveIU.org: agregador de blogs de militants de Izquierda Unida]
* [http://www.atlasdebuenosaires.gov.ar/aaba/index.php?lang=es Atles ambiental de Buenos Aires]
+
* [http://plazaroja.org Agregador de pàgines de Izquierda Unida i simpatisants]
  
[[Categoria:Capitals d'Amèrica]]
+
[[Categoria:Partits polítics d'Espanya]]
[[Categoria:Ciutats d'Argentina]]
 
[[Categoria:Argentina]]
 

Revisió de 14:15 26 maig 2021

Izquierda Unida
Logo IU
President Cayo Lara Moya (secretari general)
Líder {{{líder}}}
Portaveu {{{portaveu}}}
Fundació 1986
Dissolució {{{dissolució}}}
Sèu {{{sèu}}}
Ideologia política Esquerra, comunisme, republicanisme, ecologisme, pacifisme
Afiliació internacional Partit de l'Esquerra Europea
Partits que la componen {{{partits}}}
Web www.izquierda-unida.es


Izquierda Unida (IU) és una organisació política espanyola. És una coalició formada en 1986 per partits de esquerra, de tendència republicana, entre atres el Partit Comuniste d'Espanya, sent este el seu membre més representatiu. Està inscrita en el Registre de Partits Polítics des de novembre de 1992.[1] En 2008 la componien 48.318 afiliats.[2]

En les Eleccions al Congrés dels Diputats de 2008 varen obtindre 963.040 vots (3,80%) dels vots, que es varen traduir en dos escans. A pesar de ser la tercera força en vots del país, varen quedar en sext lloc per número d'escans, sense possibilitat de formar grup parlamentari propi. Disponen d'un senador de designació autonòmica per Catalunya, integrat en el grup parlamentari de l'Entesa Catalana de Progrés.

Història

Fundació

Esquerra Unida fon fundada a l'abric de les movilisacions per a exigir un referèndum sobre la permanència d'Espanya en l'OTAN, ya que l'ingrés es va decidir durant el govern de Leopoldo Calvo-Sotelo i el PCE no es va manifestar, com posteriorment sí que va fer per a promoure el "no" en el dit referèndum, celebrat en març de 1986. Una volta celebrat el referèndum, a on va guanyar el "sí" propugnat pel Govern de Felipe González (PSOE), pero va haver quasi set millons de vots en contra, es varen convocar eleccions anticipades i una bona part dels partits integrats en la Plataforma Cívica per l'eixida d'Espanya de l'OTAN varen decidir constituir-se en coalició electoral, en abril de 1986, baix la denominació de Plataforma de la Izquierda Unida. Inicialment fon formada pel Partido Comunista de España (PCE), el Partido Comunista de los Pueblos de España (PCPE) (que va abandonar la coalició en 1989), el Partido d'Acción Socialista (PASOC) (que va abandonar la coalició en 2001, quedant-se dins d'esta la corrent, i posteriorment constituït com a partit Iniciativa Socialista de Izquierdas), Izquierda Republicana (ANAR) (que va abandonar la coalició en 2002), la Federación Progresista (FP) (que va abandonar la coalició en 1987), el Partido Carlista (que va abandonar la coalició en 1987), el Partido Humanista (que va abandonar la coalició en 1987) i el Colectivo de Unidad de los Trabajadores - Bloque Andalúz de Izquierdas, aixina com independents. Es va constituir una Comissió Política per a regir-la presidida per Gerardo Iglesias, secretari general del PCE (partit que constituïx el 80% de la nova coalició).

IU va participar en les eleccions generals de juny de 1986 en exigus resultats (7 escans en el 4,6% dels vots). No obstant, es va decidir no sols mantindre la coalició sino impulsar-la com a força política en un programa estratègic comú. En les municipals de 1987 va obtindre resultats un poc millors, el 7,18% dels vots, millorant ostensiblement en les generals de 1989: Izquierda Unida es va convertir en la tercera força política arribant a 17 diputats en el 9,07% dels vots.

Entre 1986 i 1988 alguns dels partits menors que inicialment havien constituït IU l'abandonen: el Partido Humanista, la Federación Progresista i el Partido Carlista. IU es convertix cada vegada més en una organisació de partits i associacions agrupats entorn al PCE, que posseïx el número més gran d'afiliats, integrant al seu torn un considerable número d'independents no afiliats al PCE.

En febrer de 1989 se celebra la I Assamblea General, que aprova la seua transformació de coalició electoral en "moviment polític i social". Concorren prop de mil delegats, dels quals a soles el 25% han segut designats pels partits integrats en la coalició, i el restant són directament triats pels afiliats de les diverses comunitats autònomes. Es tria una Presidència Colegiada (més tart es denominarà Presidència Federal) que tria com a coordinador general a Gerardo Iglesias.

Funcionament intern

Els seus afiliats trien cada tres anys a l'Assamblea Federal, màxim orgue de la federació, que tria als òrguens de direcció: el Consell Polític Federal –Màxim orgue entre congressos- i la Presidència Eixecutiva Federal, orgue eixecutiu. Esta designa al seu voltant una Comissió Permanent Federal per al treball diari. El seu responsable màxim és el Coordinador General.

Té una organisació composta per 17 federacions en denominació específica:

Ademés hi ha dos organisacions sobiranes, confederades a IU: Ezker Batua-Berdeak en el País Vasc i Esquerra Unida i Alternativa en Catalunya. Entre 1987 i 1997 el seu referent a Catalunya fon Iniciativa per Catalunya Verds.

Referències

Vore també

Enllaços externs