Diferència entre les revisions de "Jaume I"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia lliure en valencià
Saltar a: navegació, buscar
(Vore també)
Llínea 1: Llínea 1:
 
[[Image:Jaume_I.jpg|thumb|200px|<center>Jaume I, Rei de [[Valencia]]</center>]]
 
[[Image:Jaume_I.jpg|thumb|200px|<center>Jaume I, Rei de [[Valencia]]</center>]]
  
'''Jaume I''' de [[Valéncia]], [[Aragó]], [[Illes Balears|Mallorca]] i [[Montpellier]], naixqué el [[2 de febrer]] de [[1208]] en Montpellier (sur de [[França]]) en el senyoriu del mateix nom, propietat de sa mare, Na Maria de Montpellier i Comnema. Fill del rei En [[Pere II d’Aragó]], sempre estigué marcat per la situació familiar que vivien sos pares, com la que vixqué de la política del seu regne. Fon el conquistador de tres regnes: [[Mallorca]] (1229), [[Valéncia]] (1241) i [[Múrcia]] (1266). A la mort de son pare, es trobava Jaume I en poder de [[Simón de Montfort]], son preceptor i tutor, que no l'entregà als aragonesos fins despuix d'un any de reclamacions i per manat del [[Papa]] [[Inocenci III]].
+
'''Jaume I''' de [[Valéncia]], [[Aragó]], [[Illes Balears|Mallorca]] i [[Montpellier]], naixqué el [[2 de febrer]] de [[1208]] en Montpellier (sur de [[França]]) en el senyoriu del mateix nom, propietat de sa mare, Na Maria de Montpellier i Comnema. Fill del rei En [[Pere II d’Aragó]], sempre estigué marcat per la situació familiar que vivien sos pares, com la que vixqué de la política del seu regne.  
  
Tenia sis anys quan fon jurat en les Cortes de [[Lleida]] de [[1214]]. Heretà el senyoriu de [[Montpellier]] a la mort de sa mare en ([[1219]]).
+
Fon el conquistador de tres regnes: [[Mallorca]] ([[1229]]), [[Regne de Valéncia|Valéncia]] ([[1241]]) i [[Múrcia]] ([[1266]]). A la mort de son pare, es trobava Jaume I en poder de [[Simón de Montfort]], son preceptor i tutor, que no l'entregà als aragonesos fins despuix d'un any de reclamacions i per manat del [[Papa]] [[Inocenci III]].
  
En el mes de [[febrer]] de [[1221]] va contraure matrimoni en Leonor de [[Castella]] i de Plantagenet-[[Anglaterra]], filla del rei [[Alfons VIII]], germana de Na Berenguela i tia de [[Ferran III]]; i s'apoderà de [[Mallorca]] l'últim dia de l'any [[1228]].
+
Tenia sis anys quan fon jurat en les Corts de [[Lleida]] de l'any [[1214]]. Heretà el senyoriu de [[Montpellier]] a la mort de sa mare en ([[1219]]).
  
Anulat el seu primer matrimoni per raó de parentesc, fet que provocà inseguritats entre les relacions entre [[Castella]] i [[Aragó]] en els anys veniders; i va contraure segon matrimoni en la princesa Yoland, Yolanda o Violant d'Arpad-[[Hungria]] i Courtenay, coneguda com Na Violant d'Hungria, filla d'Andreu II, rei d'[[Hungria]] ([[setembre]] de 1235); tres anys despuix, el [[9 d'octubre de 1238]], feu la seua entrada triunfal en [[Valéncia]], que guanyà als musulmans, i molt pronte quedà el regne sancer d'este nom afegit al d'[[Arago]], [[Corona d'Aragó]].
+
En el mes de [[febrer]] de [[1221]] va contraure matrimoni en Leonor de [[Castella]] i de Plantagenet-[[Anglaterra]], filla del rei [[Alfons VIII]], germana de Na Berenguela i tia de [[Ferrando III]]; i s'apoderà de [[Mallorca]] l'últim dia de l'any [[1228]].
 +
 
 +
Anulat el seu primer matrimoni per raó de parentesc, fet que provocà inseguritats entre les relacions de [[Castella]] i [[Aragó]] en els anys veniders; i va contraure segon matrimoni en la princesa Yoland, Yolanda o Violant d'Arpad-[[Hungria]] i Courtenay, coneguda com [[Na Violant d'Hungria]], filla d'Andreu II, rei d'[[Hungria]] ([[setembre]] de [[1235]]); tres anys despuix, el [[9 d'octubre de 1238]], feu la seua entrada triunfal en [[Valéncia]], que guanyà als musulmans, i molt pronte quedà el regne sancer, [[Regne de Valéncia]], afegit al d'[[Arago]], [[Corona d'Aragó]].
  
 
En [[1240]] concedix a la ciutat de [[Valéncia]] un fur inspirat en el dret romà: [[Els Furs]], donant-li l'independència davant els atres territoris de la Corona. Igual com va ocórrer en [[Mallorca]], creà una corona i es titulà rei de [[Valéncia]]. En [[1261]] convocà les corts en la [[ciutat de Valéncia]], en la que se declara totalment independent el territori valencià, en títul de Regne.
 
En [[1240]] concedix a la ciutat de [[Valéncia]] un fur inspirat en el dret romà: [[Els Furs]], donant-li l'independència davant els atres territoris de la Corona. Igual com va ocórrer en [[Mallorca]], creà una corona i es titulà rei de [[Valéncia]]. En [[1261]] convocà les corts en la [[ciutat de Valéncia]], en la que se declara totalment independent el territori valencià, en títul de Regne.
  
Tingué molts fills i deixà dos reis en la família, [[Pere III]] rei d'[[Aragó]] i [[Valéncia]], i a [[Jaume II]] rei de [[Mallorca]], Senyor-Baró de [[Montpellier]], Comte del [[Rosselló]], de la [[Cerdanya]], de [[Conflent]], i moltes atres senyorius que se'l concediren al morir son pare en el seu testament. Estigué casat tres vegades i tingué varies amants.
+
Tingué molts fills i deixà dos reis en la família, [[Pere III]] rei d'[[Aragó]] i [[Regne de Valéncia|Valéncia]], i a [[Jaume II]] rei de [[Regne de Mallorca|Mallorca]], Senyor-Baró de [[Montpellier]], Comte del [[Rosselló]], de la [[Cerdanya]], de [[Conflent]], i molts atres senyorius que se'l concediren al morir son pare en el seu testament. Estigué casat tres vegades i tingué varies amants.
  
En [[1276]], el 27 de juliol va caure malalt, '''Jaume I''' va fallir en [[Valéncia]] quan es disponia a partir cap a [[Tarragona]], a on proseguiria per a descansar en el [[Monasteri de Poblet]]. El seu cos descansa en dit monasteri com atres reis i infants de la [[Casa d'Aragó]].
+
En [[1276]], el 27 de juliol va caure malalt, '''Jaume I''' va fallir en la ciutat de [[Valéncia]] quan es disponia a partir cap a [[Tarragona]], a on proseguiria per a descansar en el [[Monasteri de Poblet]]. El seu cos descansa en dit monasteri com atres reis i infants de la [[Casa d'Aragó]].
  
 
== Vore també ==
 
== Vore també ==

Revisió de 08:20 7 oct 2019

Jaume I, Rei de Valencia

Jaume I de Valéncia, Aragó, Mallorca i Montpellier, naixqué el 2 de febrer de 1208 en Montpellier (sur de França) en el senyoriu del mateix nom, propietat de sa mare, Na Maria de Montpellier i Comnema. Fill del rei En Pere II d’Aragó, sempre estigué marcat per la situació familiar que vivien sos pares, com la que vixqué de la política del seu regne.

Fon el conquistador de tres regnes: Mallorca (1229), Valéncia (1241) i Múrcia (1266). A la mort de son pare, es trobava Jaume I en poder de Simón de Montfort, son preceptor i tutor, que no l'entregà als aragonesos fins despuix d'un any de reclamacions i per manat del Papa Inocenci III.

Tenia sis anys quan fon jurat en les Corts de Lleida de l'any 1214. Heretà el senyoriu de Montpellier a la mort de sa mare en (1219).

En el mes de febrer de 1221 va contraure matrimoni en Leonor de Castella i de Plantagenet-Anglaterra, filla del rei Alfons VIII, germana de Na Berenguela i tia de Ferrando III; i s'apoderà de Mallorca l'últim dia de l'any 1228.

Anulat el seu primer matrimoni per raó de parentesc, fet que provocà inseguritats entre les relacions de Castella i Aragó en els anys veniders; i va contraure segon matrimoni en la princesa Yoland, Yolanda o Violant d'Arpad-Hungria i Courtenay, coneguda com Na Violant d'Hungria, filla d'Andreu II, rei d'Hungria (setembre de 1235); tres anys despuix, el 9 d'octubre de 1238, feu la seua entrada triunfal en Valéncia, que guanyà als musulmans, i molt pronte quedà el regne sancer, Regne de Valéncia, afegit al d'Arago, Corona d'Aragó.

En 1240 concedix a la ciutat de Valéncia un fur inspirat en el dret romà: Els Furs, donant-li l'independència davant els atres territoris de la Corona. Igual com va ocórrer en Mallorca, creà una corona i es titulà rei de Valéncia. En 1261 convocà les corts en la ciutat de Valéncia, en la que se declara totalment independent el territori valencià, en títul de Regne.

Tingué molts fills i deixà dos reis en la família, Pere III rei d'Aragó i Valéncia, i a Jaume II rei de Mallorca, Senyor-Baró de Montpellier, Comte del Rosselló, de la Cerdanya, de Conflent, i molts atres senyorius que se'l concediren al morir son pare en el seu testament. Estigué casat tres vegades i tingué varies amants.

En 1276, el 27 de juliol va caure malalt, Jaume I va fallir en la ciutat de Valéncia quan es disponia a partir cap a Tarragona, a on proseguiria per a descansar en el Monasteri de Poblet. El seu cos descansa en dit monasteri com atres reis i infants de la Casa d'Aragó.

Vore també

Imagens

  • (a remaquetar quan n'hi haxca mes text)
Estatua a Jaume I, en la Plaça Alfons el Magnanim de Valencia Ciutat
Retrat de Jaume I

Enllaços externs