Joan Batiste Gonzalez Garcia
| Joan Batiste Gonzalez Garcia | |||
|---|---|---|---|
| Nacionalitat: | Espanyola | ||
| Ocupació: | Ingenier agrònom | ||
| Naiximent: | 22 de maig de 1960 | ||
| Lloc de naiximent: | Rafelcofer, Regne de Valéncia, Espanya | ||
| Defunció: | 29 de juliol de 2019 | ||
| Lloc de defunció: | Gandia, Regne de Valéncia, Espanya | ||
Joan Batiste Gonzalez Garcia (Rafelcofer, 22 de maig de 1960 - Gandia, 29 de juliol de 2019) fon un ingenier agrònom valencià. Ha segut un gran valencianiste, defensor de l'història, cultura i Pàtria valenciana.
Biografia
Joan Batiste, estudià bachillerat en el Colege Salesians del carrer Sagunt de la ciutat de Valéncia. És llicencià en ingenieria agrònoma en l'Universitat de Valéncia, especialisant-se en indústries alimentàries.
Als dotze anys ya anava en son pare a l'horta i li ajudava en les llavors del camp.
Com a ingenier agrònom, ha participat en la creació de les grans centrals hortofructícoles de la comarca de la Safor.
Activitat cultural
Feu del seu temps lliure, la seua passió, una l'activitat frenètica en la dècada dels 80 i 90 del sigle XX des de sa casa, en el pis del Passeig de les Germanies de la ciutat de Gandia des d'a on naixqué L'Esguerda, verdader punt d'encontre de tertúlies i encontres valencianistes que serien la flama d'unes atres entitats culturals en la comarca de La Safor (Vernisa en Ròtova, Samaruch en Xeraco).
Joan Batiste també fon fundador del Grup d'Acció Valencianista (GAV) en la població valenciana de Gandia.
“No mos fareu catalans”
Sense dubtes, en el seu pis del Passeig de les Germanies fon a on naixqué el famós adhesiu en la frase “No mos fareu catalans”, ademés fon el punt d'encontre del valencianisme no a soles de Gandia, sinó de la comarca durant més de dos dècades de forma ininterrompuda.
Comentaris
Des d'Acció Nacionalista Valenciana (ACNV), partit polític valencianiste, en el que estigué Joan Batiste, comenten lo següent:
Joan Gonzalez, abans que res, fon un companyo que lluità llealment, colze en colze, en defensa de les llibertats nacionals dels valencians. Compromes i arriscat, no dubtà en fer força, ajudant a que l'activitat de resistencia valencianista s'escampara per terres de la Safor. L'Esguerda, agrupacio creada per ell, passà a ser u dels pilars del valencianisme d'accio directa.
La cooperacio i colaboracio foren el seu modus operandi, sempre obert i dispost a judar a qualsevol valencianiste en iniciatives per a contrarrestar les accions pancatalanistes i donar a coneixer la presencia del moviment valencianiste.
El trellat dels seus raonaments i el seu liderage el convertiren en una figura de referencia en la Safor, interlocutor indispensable per a coordinar accions i movilisar al valencianisme d'esta comarca.
El seu posicionament en l'ambit de l'esquerra li otorgà un caracter genuï, lliure de contaminacions ideologiques tan comunes en el "valencianismo bien entendido" que promovia la dreta regionalista.
El seu compromis en la causa que defenia li mogue a ser u dels refundadors del partit ACNV, recuperant el nom historic del partit que en son dia crearen Xavier Casp i Miquel Adlert.
Es per tot aixo que, des del Consell Eixecutiu Nacional d'Accio Nacionalista Valenciana, hem considerat un deute moral l'implantar un premi en reconeiximent a la seua llabor que porte el seu nom.
L'opcio que proponem es la de crear una beca de ACNV, baix el seu nom, per a facilitar els estudis en llengua valenciana, i un premi al millor articul de l'any. Vos anirem informant en quant concretem detalls.
En el seu recort, per ell, per la nostra terra, per tots nosatres... ¡Vixca Valencia, lliure!
Ciutat i Regne de Valencia a 17 d'agost de 2019
Miquel Real. President de ACNV