Diferència entre les revisions de "Jorge Martínez "Aspar""

De L'Enciclopèdia, la wikipedia lliure en valencià
Ir a la navegación Ir a la búsqueda
m
 
Llínea 10: Llínea 10:
 
| lloc_mort =  
 
| lloc_mort =  
 
}}
 
}}
'''Jorge Martínez Salvadores''' ([[Alzira]], [[29 d'agost]] de [[1962]]), conegut en el mot d''''Aspar''', es un pilot de motociclisme [[Valencians|valencià]], tres voltes campeó del món de 80 cc., en [[1986]], [[1987]] i [[1988]] en Derbi, i una volta de 125 cc., en [[1988]] també en Derbi. És el quart pilot espanyol més llorejat del Campeonat Mundial de [[Motociclisme]], despuix d'[[Ángel Nieto]], [[Marc Márquez]] i [[Jorge Lorenzo]]. Ha servit de pont, junt en [[Sito Pons]], a la posterior generació de pilots espanyols, encapçalada per [[Àlex Crivillé]].
+
'''Jorge Martínez Salvadores''' ([[Alzira]], [[29 d'agost]] de [[1962]]), conegut en el mot d''''Aspar''', es un pilot de motociclisme [[Valencians|valencià]], tres voltes campeó del món de 80 cc., en els anys [[1986]], [[1987]] i [[1988]] en Derbi, i una volta de 125 cc., en [[1988]] també en Derbi. És el quart pilot espanyol més llorejat del Campeonat Mundial de [[Motociclisme]], despuix d'[[Ángel Nieto]], [[Marc Márquez]] i [[Jorge Lorenzo]]. Ha servit de pont, junt en [[Sito Pons]], a la posterior generació de pilots espanyols, encapçalada per [[Àlex Crivillé]].
  
 
== Trayectòria deportiva ==
 
== Trayectòria deportiva ==
  
Escomençà a correr en apenes setze anys, disputant la seua primera carrera en [[Guadassuar]], una població valenciana, a cinc minuts de la seua Alzira natal en una moto Derbi 50 de quatre marches llogada, quedant en segona posició. El cuquet de les motos ya s'havia introduit en ell i ya no ho abandonaria mai.
+
Escomençà a correr en apenes setze anys, disputant la seua primera carrera en [[Guadassuar]], una població valenciana, a cinc minuts de la seua Alzira natal en una moto Derbi 50 de quatre marches llogada, quedant en segona posició. El cuquet de les motos ya s'havia introduit en ell i ya no l'abandonaria mai.
  
 
La seua relació en atres persones de l'ambient de les carreres, com [[Ricardo Tormo]], gran pilot valencià en el que coincidirà en moltes carreres, o [[Paco Pérez Calafat]], li ajudaran a anar escalant posicions. Aixina, despuix d'uns primers anys d'aprenentage, en els que conquista trofeus i títuls menors, en l'any [[1981]] se proclamarà per primera volta Campeó d'Espanya de 50 cc. Fon segon en 125, sempre sobre una moto Bultaco, moto que conduirà quan debute en el Mundial en el Gran Premi del Jarama de [[1982]].
 
La seua relació en atres persones de l'ambient de les carreres, com [[Ricardo Tormo]], gran pilot valencià en el que coincidirà en moltes carreres, o [[Paco Pérez Calafat]], li ajudaran a anar escalant posicions. Aixina, despuix d'uns primers anys d'aprenentage, en els que conquista trofeus i títuls menors, en l'any [[1981]] se proclamarà per primera volta Campeó d'Espanya de 50 cc. Fon segon en 125, sempre sobre una moto Bultaco, moto que conduirà quan debute en el Mundial en el Gran Premi del Jarama de [[1982]].
  
A partir d'este moment la seua trayectòria sera meteòrica. Eixe mateix any finalisa ya en 11ª posició del Mundial, per a l'any següent, montant ya una Derbi oficial -marca en la que obtindrà els seus millors triumfos- pujar-se per primera volta al podium d'un Gran Premi, també en el [[Circuit del Jarama]] (a lo llarc de la seua carrera, repetirà fins xixanta voltes el pujar-se al calaix). Durant esta temporada acabarà el campeonat en 13ª posició, pero se proclamarà campeo d'Espanya de 80 cc.
+
A partir d'este moment la seua trayectòria sera meteòrica. Eixe mateix any finalisa ya en 11ª posició del Mundial, per a l'any següent, montant ya una Derbi oficial -marca en la que obtindrà els seus millors triumfos- pujar-se per primera volta al podium d'un Gran Premi, també en el [[Circuit del Jarama]] (a lo llarc de la seua carrera, repetirà fins xixanta voltes el pujar-se al calaix). Durant esta temporada acabarà el campeonat en 13ª posició, pero se proclamarà campeó d'Espanya de 80 cc.
  
Els seus èxits en el Mundial rebran un nou impuls a partir de [[1984]]. En el soport de Paco Tombas, acabà l'any en quarta posició en la categoria de 80 cc., no sense abans haver conseguit en juny el primer dels 37 Grans Premis de la seua vida en Assen ([[Paísos Baixos]]), la cridada "catedral del Motociclisme". També tornà a triumfar en el Campeonat d'Espanya de 80 cc. L'any [[1985]] representa un escaló més en la seua carrera cap al títul mundial, puix acaba en segona posició, renovant el Campeonat espanyol.  
+
Els seus èxits en el Mundial rebran un nou impuls a partir de [[1984]]. En el soport de Paco Tombas, acabà l'any en quarta posició en la categoria de 80 cc., no sense abans haver conseguit en [[juny]] el primer dels 37 Grans Premis de la seua vida en Assen ([[Paísos Baixos]]), la cridada "catedral del Motociclisme". També tornà a triumfar en el Campeonat d'Espanya de 80 cc. L'any [[1985]] representa un escaló més en la seua carrera cap al títul mundial, puix acaba en segona posició, renovant el Campeonat espanyol.  
  
A partir de [[1986]] escomença l'época més dorada de Jordi. Durant tres anys, entre [[1986]]​ i [[1988]], serà l'amo casi absolut de les cilindrades menudes, imponent-se tant en el [[Món]] com en [[Espanya]]. El seu domini serà tal que en 1988 s'impondrà en dos categories, 80​ i 125, una cosa que només està reservat per als grans campeons.3
+
A partir de l'any [[1986]] escomença l'época més dorada de Jordi. Durant tres anys, entre [[1986]]​ i [[1988]], serà l'amo casi absolut de les cilindrades menudes, imponent-se tant en el [[Món]] com en [[Espanya]]. El seu domini serà tal que en 1988 s'impondrà en dos categories, 80​ i 125, una cosa que només està reservat per als grans campeons.3
  
No obstant, a partir de [[1989]], coincidint en la seua eixida de Derbi, no torna a ser el mateix. Durant eixe any una terrible racha de lesions el relegaran al nové lloc del Mundial de 125 cc., encara que no impediren que se proclamara campeó d'Espanya en 80 i 125. A l'any següent, sobre els llom d'una J.J. Cobas només pogué ser sext en el Mundial, encara que amplià el seu domini en Espanya a dos categories: 125 cc. i 250 cc.  
+
No obstant, a partir de l'any [[1989]], coincidint en la seua eixida de Derbi, no torna a ser el mateix. Durant eixe any una terrible racha de lesions el relegaran al nové lloc del Mundial de 125 cc., encara que no impediren que se proclamara campeó d'Espanya en 80 i 125. A l'any següent, sobre els llom d'una J.J. Cobas només pogué ser sext en el Mundial, encara que amplià el seu domini en Espanya a dos categories: 125 cc. i 250 cc.  
  
 
== Retirada i nova escuderia ==  
 
== Retirada i nova escuderia ==  
  
A partir de [[1992]] decidix crear la seua propia escuderia. Alterna durant estos últims anys diferents montures — Honda, Yamaha, Aprilia—, pero no li donen bon resultat. Ademés l'aparició de nous pilots, jovens i molt arriscats, fan que Aspar, a pesar de la seua enorme ilusió, no conseguixca bons resultats, a excepció d'algun podium i del Campeonat d'Europa de [[1996]]. Se retirà del Mundial en trenta i cinc anys, despuix de correr el Gran Premi d'[[Austràlia]] de [[1997]], despuix d'haver disputat 196 Grans Premis.  
+
A partir de l'any [[1992]] decidix crear la seua propia escuderia. Alterna durant estos últims anys diferents montures — Honda, Yamaha, Aprilia—, pero no li donen bon resultat. Ademés l'aparició de nous pilots, jovens i molt arriscats, fan que Aspar, a pesar de la seua enorme ilusió, no conseguixca bons resultats, a excepció d'algun podium i del Campeonat d'Europa de [[1996]]. Se retirà del Mundial en trenta i cinc anys, despuix de correr el Gran Premi d'[[Austràlia]] de [[1997]], despuix d'haver disputat 196 Grans Premis.  
  
 
No obstant, la seua retirada com pilot en actiu no porta que s'aparte totalment de les motos. Continua obtenint grans éxits com a director del seu equip (Aspar Team), tant en les cilindrades de 125 com en 250. Per atre costat, la seua atra gran realisació es el [[Circuit de la Comunitat Valenciana]], en el que el d'Azira és un dels màxims responsables. Ademés dels títuls collits, Aspar ha vist recompensat el seu esforç en distincions com el nomenament de Fill predilecte d'Azira,​ la Medalla d'Or al Mèrit Deportiu o les dos nominacions al Premi Príncip d'Astúries.
 
No obstant, la seua retirada com pilot en actiu no porta que s'aparte totalment de les motos. Continua obtenint grans éxits com a director del seu equip (Aspar Team), tant en les cilindrades de 125 com en 250. Per atre costat, la seua atra gran realisació es el [[Circuit de la Comunitat Valenciana]], en el que el d'Azira és un dels màxims responsables. Ademés dels títuls collits, Aspar ha vist recompensat el seu esforç en distincions com el nomenament de Fill predilecte d'Azira,​ la Medalla d'Or al Mèrit Deportiu o les dos nominacions al Premi Príncip d'Astúries.

Última revisió del 21:32 26 març 2020

Jorge Martínez Salvadores
Nacionalitat: Espanyola
Ocupació: Deportiste
Naiximent: 29 d'agost de 1962
Lloc de naiximent: Alzira, Regne de Valéncia, Espanya
Defunció:
Lloc de defunció:

Jorge Martínez Salvadores (Alzira, 29 d'agost de 1962), conegut en el mot d'Aspar, es un pilot de motociclisme valencià, tres voltes campeó del món de 80 cc., en els anys 1986, 1987 i 1988 en Derbi, i una volta de 125 cc., en 1988 també en Derbi. És el quart pilot espanyol més llorejat del Campeonat Mundial de Motociclisme, despuix d'Ángel Nieto, Marc Márquez i Jorge Lorenzo. Ha servit de pont, junt en Sito Pons, a la posterior generació de pilots espanyols, encapçalada per Àlex Crivillé.

Trayectòria deportiva[editar]

Escomençà a correr en apenes setze anys, disputant la seua primera carrera en Guadassuar, una població valenciana, a cinc minuts de la seua Alzira natal en una moto Derbi 50 de quatre marches llogada, quedant en segona posició. El cuquet de les motos ya s'havia introduit en ell i ya no l'abandonaria mai.

La seua relació en atres persones de l'ambient de les carreres, com Ricardo Tormo, gran pilot valencià en el que coincidirà en moltes carreres, o Paco Pérez Calafat, li ajudaran a anar escalant posicions. Aixina, despuix d'uns primers anys d'aprenentage, en els que conquista trofeus i títuls menors, en l'any 1981 se proclamarà per primera volta Campeó d'Espanya de 50 cc. Fon segon en 125, sempre sobre una moto Bultaco, moto que conduirà quan debute en el Mundial en el Gran Premi del Jarama de 1982.

A partir d'este moment la seua trayectòria sera meteòrica. Eixe mateix any finalisa ya en 11ª posició del Mundial, per a l'any següent, montant ya una Derbi oficial -marca en la que obtindrà els seus millors triumfos- pujar-se per primera volta al podium d'un Gran Premi, també en el Circuit del Jarama (a lo llarc de la seua carrera, repetirà fins xixanta voltes el pujar-se al calaix). Durant esta temporada acabarà el campeonat en 13ª posició, pero se proclamarà campeó d'Espanya de 80 cc.

Els seus èxits en el Mundial rebran un nou impuls a partir de 1984. En el soport de Paco Tombas, acabà l'any en quarta posició en la categoria de 80 cc., no sense abans haver conseguit en juny el primer dels 37 Grans Premis de la seua vida en Assen (Paísos Baixos), la cridada "catedral del Motociclisme". També tornà a triumfar en el Campeonat d'Espanya de 80 cc. L'any 1985 representa un escaló més en la seua carrera cap al títul mundial, puix acaba en segona posició, renovant el Campeonat espanyol.

A partir de l'any 1986 escomença l'época més dorada de Jordi. Durant tres anys, entre 1986​ i 1988, serà l'amo casi absolut de les cilindrades menudes, imponent-se tant en el Món com en Espanya. El seu domini serà tal que en 1988 s'impondrà en dos categories, 80​ i 125, una cosa que només està reservat per als grans campeons.3

No obstant, a partir de l'any 1989, coincidint en la seua eixida de Derbi, no torna a ser el mateix. Durant eixe any una terrible racha de lesions el relegaran al nové lloc del Mundial de 125 cc., encara que no impediren que se proclamara campeó d'Espanya en 80 i 125. A l'any següent, sobre els llom d'una J.J. Cobas només pogué ser sext en el Mundial, encara que amplià el seu domini en Espanya a dos categories: 125 cc. i 250 cc.

Retirada i nova escuderia[editar]

A partir de l'any 1992 decidix crear la seua propia escuderia. Alterna durant estos últims anys diferents montures — Honda, Yamaha, Aprilia—, pero no li donen bon resultat. Ademés l'aparició de nous pilots, jovens i molt arriscats, fan que Aspar, a pesar de la seua enorme ilusió, no conseguixca bons resultats, a excepció d'algun podium i del Campeonat d'Europa de 1996. Se retirà del Mundial en trenta i cinc anys, despuix de correr el Gran Premi d'Austràlia de 1997, despuix d'haver disputat 196 Grans Premis.

No obstant, la seua retirada com pilot en actiu no porta que s'aparte totalment de les motos. Continua obtenint grans éxits com a director del seu equip (Aspar Team), tant en les cilindrades de 125 com en 250. Per atre costat, la seua atra gran realisació es el Circuit de la Comunitat Valenciana, en el que el d'Azira és un dels màxims responsables. Ademés dels títuls collits, Aspar ha vist recompensat el seu esforç en distincions com el nomenament de Fill predilecte d'Azira,​ la Medalla d'Or al Mèrit Deportiu o les dos nominacions al Premi Príncip d'Astúries.

En l'any 2018 decidix renomenar el seu equip per "Ángel Nieto Team", en honor del seu amic i fallit pilot madrileny Ángel Nieto.

Premis i reconeiximents[editar]

Les seues gestes foren be reconegudes fora de nostres fronteres, pero també fon “profeta en la seua terra” rebent un gran número de guardons entre els que cap destacar els següents:

  • Premi nacional del deport 1987. Trofeu Don Felip de Borbó.
  • Medalla d'Or de la Real Orde del Mèrit Deportiu, otorgada pel Consell Superior de Deports (1994)​
  • Medalla d'Argent de la Ciutat de Valéncia.
  • Fill predilecte de la ciutat d'Alzira.
  • Medalla d'Or de la Generalitat Valenciana al mèrit deportiu.
  • Medalla d'Or al mèrit motocicliste de la R.F.M.I.
  • Premi Nostresport (sic) a la seua trayectòria en la I Edició d'eixos premis.
  • Bosc "Jordi Martínez Aspar" en la colaboració dels 40 principals en Alzira (16-05-2010)

Enllaços externs[editar]