José Capuz Mamano

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca

José Capuz Mamano. , (Valencia, 29 d'agost de 1884 - Madrit, 9 de març de 1964. Va ser un escultor espanyol.

Biografia

Va naiexer en un entorn eminenment artistic, la seua formacio es va iniciar gracies a son pare i son tio en la Real Academia de Belles Arts de San Carlos, en Valencia, passant en 1904 a la Real Academia de Belles Arts de San Fernando, en Madrit i al taller del Pare Félix Granda, u dels mes destacats de la seua epoca en imaginería religiosa. Despres d'una beca que li posibilità un primer viage a Roma que aprofità per a anar a Florencia, Nápoles o París, retornà a Espanya.

Durant la seua estancia en Roma va coneixer a atre becat, el despres gran pintor José Nogué Massó, qui retratà a Capuz en 1910. L'obra, d'excelent factura, es conserva en el Museu Provincial de Jaén i es propiedat de la Junta d'Andalucía.

A partir dels anys vint del passat sigle,va obtindre gran exit entre els ambients artistics espanyols, compaginant la seua labor artistica en l'ensenyansa en l'Escola d'Arts i Oficis de la capital d'Espanya com catedratic de Modelat i buidat. En 1927 va ser anomenat Academic de Belles Arts de San Fernando.

Co-fundador el 11 de febrer de 1933 de l'Associacio d'Amics de l'Unio Sovietica, creada en uns temps en que la dreta sostenia un to condenatori en relacio als relats sobre las conquistes i els problemes del socialisme en la URSS.

Obra

José Capuz va saver compaginar la visio clasica de l'escultura en les corrients modernes que s'extendien en aquells anys. Traballà en maestria en molt diversos materials, tant bronze com pedra o fusta.

Monuments

L'Idol, de José Capuz. (Valencia).

  • Justino Flórez, Jaén 1930.
  • Doctor Francisco Moliner, Valencia 1919.
  • Comandant Villamartín, Cartagena, 1926.
  • Francisco Franco, Madrid 1964. Estatua ecuestre que se situó durante años frente a los Nous Ministeris en Madrit, en copies en Valencia, Ferrol i Santander.

Atres obres

  • El Idol.
  • Nuet Assentat.
  • Dona en un arbre.
  • Dona pentinandose.

Obra religiosa

La major part de la seua produccio en ad esta materia tindrà com desti la Semana Santa de Cartagena. Per a la Cofradia de Nuestro Padre Jesús Nazareno (Marrajos):

  • Santísima Virgen de la Piedad, 1925
  • Cristo Yacente, 1926
  • Descendimiento de Cristo, 1930
  • Santísima Virgen de la Soledad, 1930. Desaparecida en 1936
  • Nuestro Padre Jesús Nazareno, 1931. Desaparecido en 1936
  • Santísima Virgen Dolorosa, 1931. Desaparecida en 1936
  • Santísima Virgen de la Soledad, 1943
  • San Juan Evangelista, 1943
  • Nuestro Padre Jesús Nazareno, 1945
  • Santo Amor de San Juan en la Soledad de la Virgen, 1953

Tambe realisà obres religioses per a atres localitats. Es el cas de:

  • Asuncio de la Verge. Elig, 1940
  • Verge dels Dolors. Lorca, 1941
  • Jesús Nazareno del Pont. Cuenca, 1941
  • Santisima Verge de la Piedat. Cieza, 1943
  • Negacio de Sant Pere. Elig, 1945
  • Grup del Resucitat. Málaga, 1946
  • Santisima Verge del Rosari. Alhama de Murcia
  • Crucificat per a els jesuites de Madrit, etc.