Diferència entre les revisions de "José Clarà Piñol"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia lliure en valencià
Saltar a: navegació, buscar
(Pàgina nova, en el contingut: «'''José Clará Piñol''' (Torreblanca, 2 de octubre de 1859 - Castelló, 11 de novembre de 1946), fon un afamat mege Valencians|valen...»)
(Sense diferències)

Revisió de 20:18 13 feb 2020

José Clará Piñol (Torreblanca, 2 de octubre de 1859 - Castelló, 11 de novembre de 1946), fon un afamat mege valencià.

Biografia

De família acomodada, cursà els seus estudis primaris en l'escola del seu poble natal, els va continuar en l'Institut de Segona Ensenyança de Castelló, on va ingressar als dèu anys, i als quinze va obtindre el títul de bachiller en Arts i Ciències. En la Facultat de Medicina de Valéncia es va llicenciar com a mege en l'any 1881. Immediatament va obrir clínica privada en la ciutat de Castelló.

En giner de 1883 fon nomenat cirugià primer de l'Hospital Provincial de Castelló i poc despuix se li va nomenar també mege forense, ofici que va eixercitar durant quinze anys. En 1897 guanyà per oposició la plaça d'inspector provincial de Sanitat.

José Clarà destacà en les seues actuacions durant les epidèmies de còlera de 1885-1886, davant el brot meningític de Canet lo Roig en 1914, i en ocasió de l'epidèmia de grip de 1918. En contacte en el doctor Ferran, en el que va colaborar en les campanyes de vacunació anticolèrica a raïl dels citats brots de 1885 i 1886, va desenrollar en Castelló una gran activitat per a la prevenció de la ràbia, en la mateixa llínea de treball que seguia el mege català en el Laboratori Municipal Antirràbic de Barcelona.

En febrer de l'any 1905 fon nomenat acadèmic corresponent de la Real Acadèmia de l'Història. Va assessorar en el proyecte de construcció del nou Hospital Provincial inaugurat en 1907, centre de la Junta consultiva tècnica de la qual fon nomenat president honorari en l'any 1911. Una institució en la que va desenrollar gran part de la seua vida professional i estretament lligada durant anys a la figura de Clará, al que es va considerar com un dels seus màxims impulsors.

Reconeiximents

En 1919 el seu poble natal, Torreblanca, el va distinguir en el títul de fill predilecte. En 1922 fon nomenat fill adoptiu de Castelló i president honorari del Colege de Meges, any en el que també va rebre la Creu de l'Orde Civil de Beneficència.

Enllaços externs