Diferencia entre pàgines "Malaui" i "Alfarp"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
(Diferencia entre pàgines)
Anar a la navegació Anar a la busca
(Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils)
 
(Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils Edició mòvil alvançada)
 
Llínea 1: Llínea 1:
−
{{Ficha de país
+
{{Infobox pobles
−
| nom_oficial = ''Republic of Malawi''<br />''Dziko la Malaŵi''<br />República de Malawi
+
|image_país = [[File:Localització d'Alfarb respecte del País Valencià.png|170px]]
−
| image_bandera = Flag of Malawi.svg
+
|image_província = [[File:Localització d'Alfarb respecte de la Ribera Alta.png|170px]]  
−
| image_escut = Coat of Arms of the Republic of Malawi.svg
+
|nom = Alfarp
−
| image_escut_tamany = 125px
+
|image_escut = [[File:Escut d'Alfarb.svg|75px]]
−
| image_mapa = Malawi (orthographic projection).svg
+
|país = [[File:Bandera de España.svg|20px]] [[Espanya]]
−
| lema_nacional =''Unity and Freedom'' <br /> ([[idioma anglés|anglés]]; ''Unitat i Llibertat'')
+
|comunitat = {{flagicon|Valencia}} [[Comunitat Valenciana]]
−
| himne_nacional =''[[Mlungu dalitsani Malawi]] ''
+
|província = [[Província de Valéncia]]
−
| capital =[[Lilongüe]]
+
|comarca = [[La Ribera Alta]]
−
| capital_població =597.000 hab.
+
|partit_judicial = [[Partits judicials de la Comunitat Valenciana|Picassent]]  
−
| capital_coord. = 13°59'S 33°47'E
+
|coor = 39°16′92″N 0°33′22″O 
−
| ciutat_principal =[[Blantyre]]
+
|superfície = 20,60 km²
−
| festa_nacional=  
+
|altitut = 95 msnm
−
| idioma_oficial = [[Idioma anglés|Anglés]] i [[Chichewa]]
+
|població = 1.517 hab.
−
| govern =[[República]] [[Democràcia|democràtica]] i [[multipartidista]]
+
|densitat = 73,64 hab./km²
−
| dirigents_títuls = [[President]]
+
|gentilici = Alfarbí/na
−
| dirigents_noms =[[Bingu wa Mutharika]]
+
|llengua = [[Valencià]]
−
| fundació = [[Independència]]
+
|còdic_postal = 46197
−
| fundació_hites =&nbsp;• data
+
|festes = 25 de juliol
−
| fundació_dates =del [[Regne Unit]] <br /> [[6 de juliol]] de [[1964]]
+
|alcalde = Carmen Añó Sanz ([[PPCV]])
−
| superfície =118,480
+
|uep = [http://www.just.gva.es/pls/civisc/p_civis.municipios?codcat=46026 Web Oficial de Alfarp]
−
| superfície_lloc =98
+
|notes =  
−
| superfície_aigua = 20,6%
 
−
| fronteres =2.881 Km
 
−
| costes =0
 
−
| població =10.385.849
 
−
| població_any =  
 
−
| població_lloc = 67
 
−
| població_densitat =88
 
−
| PIB_nominal=
 
−
| PIB_nominal_any =
 
−
| PIB_nominal_lloc =
 
−
| PIB_nominal_per_càpita=
 
−
| PIB = US$ 7.507'000.000
 
−
| PIB_any = 2005
 
−
| PIB_lloc = 145
 
−
| PIB_per_càpita=596
 
−
| IDH = 0,437
 
−
| IDH_any = 2007
 
−
| IDH_lloc =164
 
−
| IDH_categoria =<font style="color:#E0584E">'''Baix'''</font>
 
−
| moneda = [[Kwacha]]= 100 tambala
 
−
| gentilici = malawi
 
−
| horari = [[UTC]] + 2
 
−
| horari_estiu =
 
−
| cctld= [[.mw]]
 
−
| còdic_telefònic =265
 
−
| prefix_radiofònic =7OA-7OZ
 
−
| còdic_ISO = 454 / MWI / MW
 
−
| membre_de = [[ONU]], [[Unió Africana|UA]], [[Commonwealth]]
 
−
| nota1 =  
 
−
 
 
 
}}
 
}}
  
−
'''Malawi''', oficialment '''República de Malawi''', és un país que es troba situat al surest d'[[Àfrica]]. Llimita a l'oest en [[Zàmbia]], a l'oest, sur i est en [[Moçambic]] i al nort en [[Tanzània]].
+
'''Alfarp''' és un [[municipi]] de la [[Comunitat Valenciana]]. Pertanyent a la [[província de Valéncia]], en la [[comarca]] de [[La Ribera Alta]].
  
−
== Història ==
+
== Geografia ==
 +
Està situat en ''[[La Vall dels Alcalans]] '', pertanyent a la [[comarca]] de [[La Ribera Alta]], ubicat junt al riu [[Magre]], que creua el terme municipal de nort a sur pel sector més occidental. El poble està situat en la vora dreta d'este [[riu]], molt prop de [[Llombay]] i [[Catadau]]. Cap al sur del poble, on el riu és prou ample, existix una zona de vau identificada en la Fulla 746 (Llombay) que se gastava per travessar-lo des de molt antic, probablement des de l'época romana. Prop del riu en la seua vora esquerra està el [[Castell d'Alédua|castell]] i despoblat d'[[Alédua]], encara que ya en el terme municipal de [[Llombay]]. Els seus terrenys de rec estan servits, precisament, per la séquia d'Aledua.
  
−
Anteriorment, durant el protectorat anglés el país fon denominat ''Nyasaland'' -és dir, ''Terra del Llac'' (en idiomes [[bantu]]s ''Nyasa'' significa: ''llac''), Malawi es cridà en un atre temps ''Maravi'', o ‘la llum reflectida', potser referint-se a la lluentor del sol sobre el [[Llac Malawi]]. Les costes del Llac Malawi han estat habitades des de fa mils d'anys segons les recialles trobades en excavacions arqueològiques recents. La majoria de la població actual pertany a grups ètnics bantús que varen arribar a la regió algun temps abans de l'arribada dels primers comerciants d'esclaus àraps i els primers exploradors portuguesos. Els missioners i colonisadors britànics, apareixen a partir de finals de la década de [[1850]], despuix del pas pel país del [[David Livingstone|Dr David Livingstone]].
+
El territori és de superfície irregular, carix d'altures destacades i esta drenat per varios barrancs. Llevat de la part sur, el rodegen montanyes de chicoteta elevació. El terreny és calcareu, algepsós i en argila en algunes zones. La vegetació és escassa, principalment de mont baix i espart. Al sur de la vila d'Alfarp, el riu Magre forma una espècie de [[meandre]] semiencaixat en la [[Partida]] de Penyes Negres. La major part del regadiu se troba al sur de la població, és dir, junt al riu Magre i en la part occidental de El Almaguer, espècie de planura o vall intermontà que recorre la carretera [[CV-520]].  
  
−
Les fèrtils terres de Malawi favoriren la ràpida implantació de colons anglesos i el desenroll comercial de la regió, i en [[1891]] declaraven la constitució del Protectorat Britànic de Nyasaland. En [[1953]] el Nyasaland Britànic es va unir en Rhodèsia del Nort ([[Zàmbia]]) i Rhodèsia del Sur ([[Zimbabwe]]) per a formar la Federació de Rodhesia i Nyasaland.  
+
El clima és templat. El Puntal del Besorí (Serra de Falaguera) presenta la seua [[vertent]] de [[solana]] cap a '''El Almaguer''' en el terme municipal d'Alfarp. Este nom de Almaguer, també d'orige àrap, està representat en [[Toledo]] ([[Corral de Almaguer]]) i també en la Vila de Almaguer en [[Colòmbia]]. Almaguer significa en àrap, '''''Canal''''' lo qual pot deure's a que forma un vall tectònic orientat d'oest a est tancat entre els restos calcàreus de dos files de relleus residuale, com pot vore's en el mapa tectònic de la zona.
  
−
Esta Confederació acabaria en [[1964]], en l'independència de Malawi, despuix de l'elecció, en [[1963]], de [[Hastings Kamuzu Banda]] com a màxim representant del país i del ''Malawi Congress Party'' (MCP) que va obtindre la majoria en el Consell Llegislatiu. Dos anys més tart, el president Banda declararia la República de Malawi com un estat unipartidiste i l'obligatorietat per a tots els ciutadans de pertànyer al MCP.
+
=== Localitats llimítrofs ===
 +
El [[terme municipal]] d'Alfarp llimita en les següents localitats:
 +
Al nort en [[Llombay]] i [[Picassent]], a l'est en [[Alginet]] i [[Benifayó]], a l'oest en [[Catadau]] i al sur en [[Carlet]], totes elles de la [[província de Valéncia]].
  
−
En [[1971]] Banda fon nomenat president Vitalici desenrollant en els anys següents una política repressiva contra qualsevol oposició que sorgira. El líder de la Lliga Socialista de Malawi, Dr Attati Mpakati, es viu obligat a exiliar-se i en [[1983]] aparegué assessinat. Els fundadors del Moviment per a la Llibertat de Malawi, Orton i Vera Chirwa, varen ser empresonats en [[1981]] i acusats de ‘conspiració'. El dirigent sindical, Chakufwa Chihana fon empresonat en [[1970]] passant set anys en la presó i tornant a ser condenat a dos anys de presó, en [[1992]] acusat de "sedició". La seua violació constant dels drets humans no impedí que en [[1991]] els Estats Units, anunciaren públicament el seu recolzament incondicional al govern de Banda.
+
=== Accessos ===
 +
*Autovia [[Valéncia]]- [[Albacete]], (per interior) [[A-7]] eixida 883, agarrant despuix la [[CV-520]].
 +
*[[CV-50]] ([[Llíria]] - [[Tavernes de Valldigna]]) Agarrant la [[CV-520]] per l'eixida de [[Llombay]].
 +
*Estació de Metro: Font de l'Almaguer (Llínea 1) [[Bétera]]-[[Vilanova de Castelló]], situada a 8 quilómetros de la població.
  
−
Des del seu nomenament, Banda va mantindre molt estretes relacions en els governs racistes de [[Suràfrica]] i [[Zimbaue]], colaborant estretament en els portuguesos en la repressió dels moviments independentistes, i despuix de l'independència de [[Moçambic]], en [[1975]], ajudant als grups rebels de la Resistència Nacional de Moçambic (RENAMO), finançat pels governs blancs de [[Zimbaue]] i [[Suràfrica]], en el seu enfrontament armat contra l'eixèrcit del govern del Front de lliberació de Moçambic (FRELIMO).
+
== Història ==
 +
Encara que en el terme municipal d'Alfarp hi ha importants jaciments prehistòrics, l'orige de l'actual població, pareix ser una [[alqueria]] islàmica, encara que inclús el seu topònim (''Al-khárb'' significa "despoblat o ruïnes") pareix indicar l'existència d'un poblament anterior.
  
−
L'independència de Moçambic i de Zimbaue més tart, deixà a Malawi aïllat del seu socis polítics i comercials principals, al mateix temps que la nova situació venia a favorir l'enfortiment dels partits de l'oposició: la Lliga Socialista de Malawi (LESOMA), favorable a la ruptura dels llaços econòmics i polítics en Suràfrica, la fi de la dictadura de Banda i la democratisació del país, i el Moviment per la Llibertat de Malawi (MAFREMO)
+
L'antic lloc d'Alfarp fon donat per [[Jaume I d'Aragó|Jaume I]] el [[7 de juliol]] de l'any [[1238]], tres meses abans de la rendició de [[Valéncia]], a Pere de Montagud. La família va posseir el Senyoriu, segons privilegi otorgat pel rei [[Alfons II d'Aragó]] a [[23 de decembre]] de [[1330]], pel qual consta, que trobant-se dit monarca en Valéncia, dona en dita data a [[Pere de Montagud]] i als seus per a sempre la mitat de les calines o penes pecuniàries que procediren de la jurisdicció civil, o en els seus llocs de [[Carlet]], [[Benimodo]], [[Magaler]], [[Xenguer]], [[L'Alcúdia de Carlet]], [[Alharb]] i [[Recelán]]; i que també li dona el coneiximent i castic de tots els crims que se cometeren en dits pobles, a excepció d'aquells en que hi haguera lloc a la pena de mort natural o civil i de mutilació de membre.
  
−
Pero els canvis internacionals despuix de la desaparició dels blocs militars, supongué que el règim de Banda començara a rebre pressions per a acabar en tanta repressió i assessinat polític, lo qual unit a l'aument del descontent popular per la desastrosa situació econòmica de la població i l'ascens de la presència dels partits de l'oposició, varen forçar la realisació en [[1993]] d'un referèndum sobre la fi de l'unipartidisme i la democratisació de la vida pública.
+
En el mateix dia en que el Rei [[Alfons II d'Aragó|Alfons II]] otorgà a Pere de Montagud la referida gràcia, concedí també als veïns del lloc d'Alfarp, i a tots els seus bens i mercaderies, franquea de peage, mig peage, pedàtic, portage, pes, medida, passage, usage, i de qualsevol atre impost, i costum nova o vella, posta i posar per tots els seus dominis, per mar, terra i aigua dolça. Se conserva este privilegi en el foli 169 del Llibre Gran de les Franquees de la Ciutat i [[Regne de Valéncia]]; i en ell se llig també que el Rei [[Alfons II d'Aragó]] l'expedí en atenció al gran mèrit que Don Pere de Montagud Senyor del lloc d'Alharb també havia contret renunciant als [[Furs d'Aragó]]. En ell consta que vivia Donya Toda Eunetí, mare de Don Pere de Montagud, la qual per dret de viudetat posseïa el lloc d'Alharb i cobrava les seues rentes.
  
−
== Govern i política ==
+
El rei [[Alfons II d'Aragó|Alfons II]] encara que havia donat a Pere de Montagud les penes pecuniàries i el coneiximent de certs crims en el lloc d'Alfarp, s'havia reservat el mer imperi i la jurisdicció suprema; tot lo qual alienà el Rei [[Pere II d'Aragó]], segons consta en el Privilegi que existix en el foli 178 del llibre 4º del Real Patrimoni. Consta en ell que el rei [[Pere II d'Aragó]], trobant-se en [[Alzira]] a 14 de giner de [[1358]], en presencia dels nobles Bernardo de Cabrera, Pedro de Luna, Giliberto de [[Centelles]], Matheo Mercer i Francisco de Perellós, Caballeros, vengué a Pedro de Centelles i als seus hereus i successors el mer i mixt imperi i tota la jurisdicció alta i baixa i l'eixercici d'ella, i qualsevol atre dret que li pertanyia o podia pertànyer-li en el lloc de ''Alharb'' i en els seus térmens, situats en els térmens i jujats de la vila d'[[Alzira]] i en els habitants del referit lloc i térmens, pel preu de cinc mil Barceloneses, pero en Carta de Gràcia. Autorisà esta escritura de venda [[Ferrer Gilabert]] en la vila d'[[Alzira]].
  
−
Malawi fruïx d'una [[democràcia]] multipartidista des de [[1994]]. Segons la Constitució de [[1995]], el president, que és al mateix temps [[cap de Govern]] i [[cap de l'Estat]], és triat per mig de sufragi universal i directe cada cinc anys. El vicepresident és triat junt en el president. Ademés, el president té la possibilitat de triar un segon vicepresident, que ha de ser d'un atre partit polític. El president també tria els membres del seu govern, que poden o no ser membres de la Cambra llegislativa.
+
El Rei [[Joan I d'Aragó]] llunt de procurar que se llevara la Carta de Gràcia en que el Rei [[Pere II d'Aragó|Pere II]] havia venut a Pere de Centelles el mer imperi i la Jurisdicció suprema del Lloc d'Alfarp, se va convindre en Eymerique de Centelles, i per haver afegit este tres mil sous Barceloneses al preu que havia pagat Pedro Centelles, li la traspassà, otorgant per a este efecte la corresponent escritura en Saragossa a [[8 d'abril]] de [[1391]].
  
−
L'Assamblea Nacional de Malawi conta en 193 diputats, triats per a mandats de cinc anys. D'atra banda, la Constitució preveu l'existència d'un Senat (cambra alta), de 80 bancs, pero fins a la data no ha segut creat. El Senat tindria la funció de representar els líders tradicionals i els distints districtes geogràfics, ademés de a determinats grups d'interés, com les dònes, els jóvens o els discapacitats.
+
Posteriorment [[Joan I d'Aragó]] no s'arrepintí en el temps de la nova venda a Carta de Gràcia del mer imperi i jurisdicció suprema d'Alfarp, otorgada a favor de Eymerique de Centelles, abans be, passats dos anys, li afegí la consistència i seguritat que li faltaven. Aixina ho atesta el Privilegi que otorgà en este motiu, el qual esta en el foli 204 pàgina 1 del Llibre 34 de jurisdiccions de certs barons, guardat en l'Archiu de la Baylia General de Valéncia. Consta en ell que trobant-se el Rei Joan I en Valéncia el dia [[14 de març]] de [[1393]] atenent-se als servicis de Eymerique de Centelles, feu perpetues les Cartes de Gràcia, en que, aixina, Pere Centelles (successor de Eymerique) havia comprat el mer imperi i la jurisdicció suprema del seu lloc d'Alfarp.
  
−
La Constitució establix un [[poder judicial]] independent. El sistema judicial de Malawi, basat en el model anglosaxó, està compost per tribunals inferiors, un Alt Tribunal i un Tribunal Suprem d'Apelació.
+
En l'any [[1438]] consta que era senyor d'Alfarp el mateix que ho era d'Alèdua i Llombay. Encara que Eimeric Centelles aplegà a ser Senyor de Llombay, Aledua, Alfarp i Catadau, abans de la mitat del [[sigle XV]], no se coneix ningun document que expresse esta reunió fins l'any [[1451]]. Segons escritura judicial de venda otorgada davant el Tribunal de la Governació el dia [[21 de maig]] de [[1451]] i a instància de Berenguer de Cardona procurador del noble Moceen Guillem Ramón Centelles, se veneren a este pel preu de trenta mil i siscents florins la vila de Llombay i els llocs d'Aledua, Alfarp i [[Catadau]], nomenats la Foya de Torralbes, com bens del noble  Eimeric de Centelles.  
  
−
L'administració local es du a terme per mig de regions i districtes, els administradors regionals i comissaris del qual districte són nomenats pel govern central. Les primeres eleccions locals de l'etapa multipartidista tingueren lloc el [[21 de novembre]] de [[2000]], eleccions en que el partit UDF va obtindre el 70% dels vots.
+
[[Sant Francesc de Borja|Francesc de Borja]], el sant, fon primer marqués de Llombay, per concessió de l'emperador [[Carles I d'Espanya|Carles I]] en Augusta, ciutat alemanya el [[7 de juliol]] de [[1530]], i tingué per fill primogènit a Carles de Borja, segon marqués de Llombay, primer Baró d'Aledua, quint [[Ducat de Gandia|Duc de Gandia]], pel seu matrimoni en Donya Magdalena de Centelles única filla de Don Francesc, i hereua del seu germà, únic varó i últim Comte d'Oliva, Don Pere Centelles, per esta senyora recaigueren els llocs d'Alfarp, [[Alédua]] i [[Catadau]].
  
−
[[Bingu wa Mutharika]] és el president de Malawi des de la seua victòria en les criticades eleccions del [[20 de maig]] de [[2004]], sospitoses d'haver patit irregularitats.
+
En l'[[expulsió dels moriscs]], en l'any [[1609]], quedà despoblat. En [[1611]] Carles Borja el repoblà en 32 famílies.
  
−
Freedom House, una organisació no governamental que perseguix la democràcia en tot el món, va qualificar a Malawi de país ''parcialment lliure'' en el seu informe sobre l'estat de les llibertats de 2005 [http://www.freedomhouse.Org/tempera't.cfm?page=22&country=6782&year=2005].
+
=== Escut Heràldic ===
 +
Per Decret 3517/1972, de [[14 de decembre]] (B.O.E. núm.311 de [[28 de decembre]] de [[1972]]) dictat a proposta del Ministeri de la Governació, i prèvia delliberació del Consell de Ministres, en la seua reunió del dia / de [[decembre]] de [[1972]] en el dictamen favorable de la [[Real Acadèmia de l'Història]], s'aprovà l'escut heràldic d'Alfarp.
  
−
== Organisació polític-administrativa ==
+
Corona Ducal, un recort de la Carta Pobla donada el [[29 de maig]] de [[1611]] per al lloc de ALFARB – observant-se que s'escrivia en B final -, figurant com otorgant Don Domingo Carles de Borja i Centelles, [[Ducat de Gandia|Duc de Gandia]], Marqués de Llombay, Comte d'Oliva i Senyor del lloc, en tota la jurisdicció civil i militar. Dita carta pobla, fon otorgada per al repoblament d'Alfarp despuix de l'[[expulsió dels moriscs]] del [[Regne de Valéncia]], dita orde se pregonà el [[22 de setembre]] de [[1609]].
−
El territori malawi està dividit en tres regions, [[regió Central (Malawi)|Central]], [[regió del Nort (Malawi)|Nort]] i [[regió del Sur (Malawi)|Sur]]. Estes a la seua vegada es dividixen en districtes; en total Malawi té vintisset districtes repartits igualment en les tres regions:
 
  
−
Regió del Nort
+
El camp de goles sense quartejar, en les huit garbes d'espigues, representa la reconeguda laboriositat dels pobladors d'Alfarp.
  
 +
La torre massiça, quadrada, d'[[or]], simbolisa la fortalea d'Alfarp, entroncada en estirp romana.
  
−
[[Districte de Chitipa|Chitipa]]
+
El [[bou]], l'escut d'armes dels [[Borgia|Borjes]], senyors del lloc des de [[1494]].
−
*[[Districte de Karonga|Karonga]]
 
−
*[[Districte de Rumphi|Rumphi]]
 
−
*[[Districte de Nkhata Bay|Nkhata Bay]]
 
−
*[[Districte de Likoma|Likoma]]
 
−
*[[Districte de Mzimba|Mzimba]]
 
−
*[[Districte de Nkhotakota|Nkhotakota]]
 
  
 +
== Administració ==
 +
{{Alcaldes_Espanya
 +
  | Alcalde_1 = Vicente Añó Roig
 +
  | Partit_1 = [[Independent]]
 +
  | Alcalde_2 = Miguel Añó Asensi
 +
  | Partit_2 = [[AP]]
 +
  | Alcalde_3 = Miguel Añó Asensi
 +
  | Partit_3 = [[AP]]
 +
  | Alcalde_4 = José Sanz Sanz / José Antonio Gimeno Bisbal
 +
  | Partit_4 = [[PPCV]]
 +
  | Alcalde_5 = Joaquin Monleón Barberá
 +
  | Partit_5 = [[Candidatura Unitària d'Esquerres]]
 +
  | Alcalde_6 = Carmen Añó Sanz
 +
  | Partit_6 = [[PPCV]]
 +
  | Alcalde_7 = Carmen Añó Sanz
 +
  | Partit_7 = [[PPCV]]
 +
  | Alcalde_8 = Carmen Añó Sanz
 +
  | Partit_8 = [[PPCV]]
 +
}}
  
−
Regió Central
+
*En l'actualitat l'ajuntament està governat per 5 regidors del [[PPCV]], 3 regidors del [[PSPV]]-[[PSOE]] i 1 regidor del [[BLOC]].
  
−
[[Districte de Kasungu|Kasungu]]
+
== Desmografia ==
−
*[[Districte de Ntchisi|Ntchisi]]
+
{| align="center" rules="all" cellspacing="0" cellpadding="4" style="border: 1px solid #999; border-right: 2px solid #999; border-bottom:2px solid #999"
−
*[[Districte de Dowa|Dowa]]
+
|+ style="font-weight: bold; font-size: 1.1em; margin-bottom: 0.5em"| Evolució demogràfica
−
*[[Districte de Mchinji|Mchinji]]
 
−
*[[Districte de Lilongwe|Lilongwe]]
 
−
*[[Districte de Salima|Salima]]
 
−
*[[Districte de Dedza|Dedza]]
 
−
*[[Districte de Ntcheu|Ntcheu]]
 
  
 +
![[1990]] !! [[1992]] !! [[1994]] !! [[1996]] !! [[1998]] !! [[2000]] !! [[2002]] !! [[2004]] !! [[2005]] !! [[2007]] !! [[2017]]
 +
|-
 +
| align=center| 1.321 || align=center| 1.346 || align=center| 1.363 || align=center| 1.336 || align=center| 1.303 || align=center| 1.334 || align=center| 1.344 || align=center| 1.369 || align=center| 1.369 || align=center| 1.423 || align=center| 1.517 
 +
|}
  
−
Regió del Sur
+
== Economia ==
−
 
+
[[File:ALFARP - ALJUB DEL MACO.jpg|thumb|250 px|right|<center>Depòsit d'[[aigua]] de [[1900]].</center>]]
−
[[Districte de Mangochi|Mangochi]]
 
−
*[[Districte de Balaka|Balaka]]
 
−
*[[Districte de Machinga|Machinga]]
 
−
*[[Districte de Zomba|Zomba]]
 
−
*[[Districte de Chiradzulu|Chiradzulu]]
 
−
*[[Districte de Blantyre|Blantyre]]
 
−
*[[Districte de Mwanza|Mwanza]]
 
−
*[[Districte de Thyolo|Thyolo]]
 
−
*[[Districte de Mulanje|Mulanje]]
 
−
*[[Districte de Phalombe|Phalombe]]
 
−
*[[Districte de Chikwawa|Chikwawa]]
 
−
*[[Districte de Nsanje|Nsanje]]
 
−
 
 
−
== Geografia ==
 
−
[[Image:Mi-mapmalawi.png|thumb|200px|<center>Mapa de Malawi</center>]]
 
−
 
 
−
En l'est del país es troba el [[llac Nyassa]], també conegut com [[llac Malawi]].
 
−
 
 
−
El país es troba, administrativament, dividit en tres regions: la regió nort, en capital en [[Mzuzu]], la regió centre, en capital en [[Lilongwe]], que ademés és capital de la nació, i la regió sur en capital en [[Blantyre]].
 
−
El país va descendint en altura segons anem de la frontera de l'oest al llac Nyassa.
 
−
 
 
−
El Pic més alt del país és el [[Satipwa]], que s'eleva fins als 3002 metros sobre el nivell del mar.
 
−
 
 
−
 
 
−
== Ecologia ==
 
−
Els rius principals són el [[Shire]] (que travessa el llac malombe, i s'unix al [[Zeneze]] en [[Moçambic]]), el Rukuru, Dwangwa, Lilongwe i el Bua.
 
−
 
 
−
Els principals llacs són el [[Nyasa]], i el Chilwa.
 
−
 
 
−
Presenta clima tropical, on es cultiva dacsa, sucre, papa, plàtano, tabac i te. Els principals tipos de ganado són cabres, bovins, ovelles i porcs.
 
−
 
 
−
Els principals parcs naturals són el ''Nyika'', el ''Vwaza'' -abdós prop de la ciutat de [[Mzuzu]]-, el ''Kasungu'', el ''Nkhota Kota'', el ''Lake Malawi'', el ''Liwonde'', el ''Majete'', i el ''Lengwe'', al sur del país.
 
−
 
 
−
El [[bioma]] dominant és la [[sabana]], dividida en diverses [[Ecorregió|ecorregions]]:
 
−
* [[sabana arborada de miombo del Zeneze central]] en el centre i noroest
 
−
* [[sabana arborada de miombo meridional]], en l'oest
 
−
* [[Sabana arborada de miombo oriental]], en el surest
 
−
* [[sabana arborada de mopane del Zeneze]] en unes quantes zones del sur
 
  
−
Les zones montanyoses es dividixen entre el [[mosaic montanyés de pradera i selva del Rift meridional]], en el centre i nort del país, i el [[mosaic montanyés de selva i pradera de Malawi meridional]], en el sur.
+
Els cultius de seca estan dedicats a [[garrofa|garroferes]], [[oliva|oliveres]], [[armelers]] i [[raïm|cep]]; és important la superfície cultivada en [[raïm]] [[moscatell]], per al consum directe i l'elaboració de [[mistela]]. En el regadiu se cultiva [[blat]], [[dacsa]], [[fava|faves]], [[cigró|cigrons]], [[creïlla|creïlles]], [[meló|melons]], [[taronja|taronges]] i [[melocotó|melocotons]]. El rec s'efectua en [[aigua|aigües]] de les sequies d'Alfarp i Aledua d'Alginet, i en aigües procedents de pous. La construcció del pantà de Forata beneficià molt als recs.  
  
−
En el suroest, al voltant del [[llac Chilwa]], hi ha un enclavament de [[pradera inundada del Zeneze]].
+
La [[ganaderia]] és un factor important en l'economia del terme; destaca el ganado [[vaca|vacu]] destinat a la producció lletera, aixina com l'[[ovella|oví]] i el [[porc|porcí]].
  
−
També estan presents alguns enclavaments de la [[selva mosaic costera d'Inhambane]].
+
== Monuments ==
 +
=== Castell ===
 +
[[File:ALFARP - CASTELL.jpg|thumb|250 px|right|<center>Castell migeval en fase de restauració.</center>]]
  
 +
*'''Castell.''' [[Sigle XII]] (en fase de restauració)
 +
La torre del castell se troba en la part més alta de la població, davant del riu [[Magre]] i concretament en el número 7 de la Plaça de Dalt, rodejada i encaixonada per vivendes particulars que l'oculten parcialment.
 +
 +
Declarat BIC, del que fora castell d'Alfarp a soles queda una sòlida torre rectangular, en relatiu bon estat, construïda a base d'argamassa i mamposteria. En la seua base s'aprecien vàries làpides en inscripcions llatines (en una d'elles pot llegir-se 'Hercule Invicto'), lo que fa pensar en un possible orige roma, encara que lo més provable és que se tracte de material antic d'atra procedència utilisat per a esta obra.
  
 +
Casi en tota provabilitat deu ser una construcció islàmica, a tenor de la tècnica constructiva, encara que no pot descartar-se el que fora una edificació feudal que utilisara materials i ma d'obra musulmana.
 +
 +
Igualment, a soles podem fer conjectures sobre l'aspecte i tamany del castell al que pertanyia esta torre; degué tractar-se d'una chicoteta fortificació que defendria l'[[alqueria]] i els seus habitants.
  
−
== Economia ==
+
=== Iglésia [[Sant Jaume|Sant Jaume Apòstol]] ===
−
Es tracta d'una economia de subsistència en un fort deute extern frut de l'alta dependència de productes de l'exterior -inclosos productes alimentaris- i la seua escassa capacitat d'entaular relacions comercials favorables. Açò és degut al fet que el corromput govern de Malawi i l'excés d'ajuda de l'exterior han impedit a l'indústria de Malawi eixir avant. Des de [[1992]] fins a [[2005]], el [[PIB per càpita]] ha anat decreixent.
+
*'''Iglésia [[Sant Jaume|Sant Jaume Apòstol]].''' [[Sigle XVIII]] (restaurada en [[2003]]).
  
−
== Demografia ==
+
L'iglésia Sant Jaume Apòstol d'Alfarp, és una construcció del [[sigle XVIII]], esta ubicada sobre una antiga iglésia dedicada a Santa Maria, en el llibre publicat per l'Ajuntament de [[Llombay]], titulat “[[Marquesat de Llombay]]” apareix: ''allà per l'any [[1600]], la parròquia d'Alfarp esta dedicada a Santa Maria i es pobre de solemnitat a l'igual que els seus pobladors.''
−
En una població de 13 millons, Malawi és un dels països d'[[Àfrica]] més densament poblats. La majoria de la població són negres africans, que es dividixen en diverses ètnies, sent els principals grups els [[chewa]], [[nyanja]], [[yao]], [[tumbuka]] i [[lomwe]]. La majoria treballa en el camp encara que les ciutats estan en continu creiximent. Hi ha també uns 4.000 europeus, sobretot britànics, i indostanís pero suponen manco del 0,5 % de la població.
 
  
−
L'idioma oficial és l'[[idioma anglés|anglés]], pero l'idioma nacional és el [[chichewa]]. També es parlen atres idiomes bantús.
+
En les obres de restauració del vestíbul en [[1963]], aparegueren restos d'una edificació més antiga, que per desgracia tornaren a desaparéixer baix els ciments del nou pòrtic.
  
−
El cristianisme, en un 70% de creents, és la religió més estesa (20% [[catolicisme|catòlics]], 55% [[protestantisme|protestants]]). També hi ha una comunitat [[islam|musulmana]] (20% de la població), descendent dels antics esclaus suahilis. Només un 5% practica únicament religions tradicionals.
+
No és possible demostrar en la documentació que posseïx la [[parròquia]], la data de construcció del nou edifici, a pesar d'açò, en motiu de la reforma de la frontera aparegué en una pedra ubicada en un lateral de la finestra del cor els següents números “[[1699]]”, i se sap de la costum de posar la data de les edificacions en l'última pedra, i perfectament podria ser esta.
  
−
El nom de Malawi deriva dels [[maravi]], un poble [[bantú]] provinent del [[Congo]] meridional que es va establir en la zona fa uns 600 anys. A l'arribar a la part nort del Llac Malawi, els maravi es dividiren. Una branca, els antecessors dels actuals [[chewa]]s, varen alvançar cap al sur i s'assentaren en la marge occidental del llac. L'atra branca, els antepassats dels actuals [[nyanja]]s, es va desplaçar per la marge oriental fins a conseguir el sur del país.
+
El patró és [[Sant Jaume|Sant Jaume Apòstol]] del qual se posseïxen tres imàgens, una en la seua representació de peregrí, que se troba en l'altar major, obra de l'escultor Octavio Vicent, atra de [[Sant Jaume]] en el cavall (el guerrer) de l'escultor Vicente Rodilla, situat en la capella de Santa Teresa, i atra de marbre blanc situada en la capella que se troba presidint la frontera de l'iglésia parroquial incorporada en 1985.
  
−
Les migracions i els conflictes tribals impediren la formació d'una societat malawi cohesionada fins al [[sigle XX]]. Encara que en els últims anys els enfrontaments entre ètnies i tribus han disminuït, encara persistixen rivalitats regionals. A pesar de tot, l'idea d'una nació comuna malawi guanya cada vegada més adeptes.
+
L'iglésia ha sofrit vàries modificacions a lo llarc dels anys, pero el més significatiu se produix en [[1931]], quant se contractaren uns pintors que decoraren els blancs i negres que fins llavors havien en les parets i voltes revestint-les en algeps i pintant-les, donant-li l'aspecte que encara hui conserva.
  
−
L'esperança de vida és de 43 anys. La mija de fills per dòna és de 5.74. El 62.7% de la població esta alfabetisada. Es calcula que el 14.2% de la població esta infectada en el virus de VIH (SIDA).
+
== Llocs d'interés ==
 +
[[File:ALFARP - FALAGUERA.jpg|thumb|250 px|right|Abric d'art rupestre llevantí en el Barranc de la Falaguera d'Alfarp.]]
  
−
== Cultura ==
+
=== Pintures Rupestres ===
−
La [[cultura]] reflexa la diversitat de les ètnies que componen el país. Com molts atres països africans Malawi posseïx una rica [[folclor|tradició oral]]. Només esta [[alfabetisació|alfabetisat]] una miqueta més del 60% de la població.
+
Alfarp conta entre el seu patrimoni històric i artístic en unes pintures pertanyents l'art llevantí. Estan situades en el Barranc de la Falaguera, parage de extraordinària riquea botànica i paisagística. Dites pintures foren descobertes a principis dels anys 80 de manera casual per uns chiqutes, foren catalogades pel catedràtic de Prehistòria de l'[[Universitat de Valéncia]], Valentín Villaverde, que realisà també els primers calcs.
  
−
{| <align="center"> {{tablabonita}}
+
El Barranc de la Falaguera posseïx tres abrics de pedra calcàrea en un estat regular de conservació: En el primer destaquen les pintures, en marcat caràcter naturalista, i representacions de cèrvits. El segon té restos de pintura, possiblement d'una figura humana. En el tercer abric les pintures rupestres representen motius fusiformes.
−
|+ '''<big>Festes</big>'''
 
−
|- style="background:#efefef;"
 
−
! Data
 
−
! Nom en valencià
 
−
! Nom local
 
−
! Notes
 
−
|-
 
−
| [[1 de giner]]
 
−
| Dia de Cap d'Any
 
−
| New Year's Day
 
−
| 
 
−
|-
 
−
| [[15 de giner]]
 
−
| Dia de [[John Chilembwe]]
 
−
| John Chilembwe Day
 
−
|
 
−
|-
 
−
| [[3 de març]]
 
−
| Dia dels màrtirs
 
−
| Martyr's Day
 
−
|
 
−
|-
 
−
| Varia cada any
 
−
| [[Divendres Sant]]
 
−
| Good Friday
 
−
|
 
−
|-
 
−
| Varia cada any
 
−
| [[Dilluns de Pasqua]]
 
−
| Easter Monday
 
−
| 
 
  
−
|-
+
El nomenat art llevantí, consistix en representacions humanes o d'animals, en escenes de caça o rituals de chicotet tamany, plasmades en coves o abrics naturals. Els seus autors son grups de caçadors recolectors assentats en les zones de la serra contigües al litoral, on a havien florit les primeres comunitats neolítiques.
−
| [[1 de maig]]
 
−
| [[Dia Internacional del Treball|Dia del treball]]
 
−
| Labour Day
 
−
| 
 
−
|-
 
−
| [[14 de juny]]
 
−
| Dia de la llibertat
 
−
|Freedom Day
 
−
| 
 
−
|-
 
−
| [[6 de juliol]]
 
−
| Dia de la república
 
−
| Republic  Day
 
−
| Celebra el dia de l'independència en 1964
 
−
|-
 
−
| [[10 d'octubre]]
 
−
| Dia de les mares
 
−
| Mother's Day
 
−
| 
 
−
|-
 
−
| Variable en el calendari llunar
 
−
| Fi del [[Ramadà]]
 
−
| End of  Ramadà
 
−
| Festa [[Islam|islámica]]
 
−
 
 
−
|-
 
−
| [[11 de decembre]]
 
−
| Dia de l'Arbre
 
−
| Tree planting  Day
 
−
| 
 
−
 
 
−
|-
 
−
| [[25 de decembre]]
 
−
| Dia de [[Nadal]]
 
−
| Christmass Day
 
−
| 
 
−
|-
 
−
| [[26 de decembre]]
 
−
| Boxing Day
 
−
| Boxing Day
 
−
| 
 
−
 
 
−
|}
 
−
</center>
 
  
 +
El [[2 de decembre]] de [[1998]] despuix de vàries sessions de treball de la XXII reunió del comité de nomenaments de la UNESCO, organisació internacional que gestiona les activitats relacionades en la cultura, celebrada en la ciutat japonesa de Kyoto, foren declarades Patrimoni de l'Humanitat. En [[1999]] La Conselleria de Cultura, baix la coordinació de Rafael Martínez, director del [[Museu de la Valltorta|Museu]] del [[Barranc de la Valltorta]] de [[Tírig]], s'encarregà de colocar unes reixes per a protegir-les d'accions vandàliques.
  
−
=== Govern ===
+
La Falaguera és un parage que, ademés de les pintures rupestres, inclou alguns jaciments arqueològics, posseïx gran cantitat de Pelecipodes ([[ostra|ostres]]). També és un parage de gran riquea mig ambiental.
−
*[http://www.malawi.gov.mw/ Govern de Malawi ]  (en [[idioma anglés|anglés]])
 
−
*[http://www.nso.malawi.net/ Estadístiques de Malawi] (en [[idioma anglés|anglés]])
 
−
*[http://www.information.Gov.mw// Ministeri d'informació i turisme de Malawi] (en [[idioma anglés|anglés]])
 
  
−
=== Mijos de comunicació ===
+
=== Jaciments arqueològics ===
−
*[http://www.afrol.com/es/paises/Malawi Malawi en afrol]
+
Se troben jaciments arqueològics pertanyents a diferents époques històriques, aixina pues trobem restos de poblats de l'edat del bronze als parages naturals de "Ascopalls", en el "Puntal", i en la "Mallá", i restos romans en "el bany", la plaça nova, on aparegueren dos columnes de marbre, i la torre migeval del castell a on existixen vàries lapides en inscripcions [[llatí|llatines]].
−
*[http://www.nationmalawi.Com/ Principal periòdic] (en [[idioma anglés|anglés]])
 
−
*[http://www.capitalradiomalawi.com/ Ràdio de Malawi] (en [[idioma anglés|anglés]])
 
  
−
=== Informació ===
+
== Personages Ilustres ==
−
*[http://dmoz.org/World/Espa%c3%b1ol/Regional/%c3%81frica/Malawi/ Malawi en el directori obert dmoz]
+
*'''Honorato Gil''' Dolçainer.
−
*[http://berclo.net/page95/95es-malawi.Html Blog que ilustra un viage a Malawi]
+
*'''Conrado, Sopetes i Agustín''' Pilotaris.
 +
*'''Manuel Tomas Boix''' Músic.
  
−
=== Turisme ===
+
== Festes locals ==
−
*[http://www.amadeus.net/home/destinations/es/guides/MU/intro.Htm Informació turística d'Amadeus]
+
*'''Dia de la "Sanc".''' Segon dimecres del mes de Juliol.
−
*[http://www.tourismmalawi.Com/ Lloc oficial de turisme] (en [[idioma anglés|anglés]])
+
*'''[[Sant Jaume|Sant Jaume Apòstol]].''' 25 de Juliol (patró del poble).
 +
*'''[[Roc|Sant Roc]].''' 26 de Juliol.
  
−
{{Països d'Àfrica}}
+
== Gastronomia ==
 +
Els productes típics son els dolços destacant "els [[mostachó|mostachons]]", "pastiços de [[sucre]]"  elaborats per [[Nadal]], "[[mona|les mones de pasqua]]" i "rosquilles" per a [[Blai de Sebaste|Sant Blai]].
  
−
{{Traduït de|es|Malaui}}
+
== Enllaços externs ==
 +
*CEIP SANT JAUME APÒSTOL[http://intercentres.cult.gva.es/ceipsantjaumeapostol/]
 +
*[http://www.ive.es Institut Valencià d'Estadística]
 +
*[http://www.fvmp.es/fvmp3/guia Federació Valenciana de Municipis i Províncies - Guia Turística] D'on s'ha extret l'informació en el seu consentiment. [http://es.wikipedia.org/wiki/Wikipedia:Autorizaci%C3%B3n_de_copia_de_web/Federaci%C3%B3n_Valenciana_de_Municipios_y_Provincias]
  
−
[[Categoria:Països]]
+
== Referències ==
−
[[Categoria:Països d'Àfrica]]
+
{{Traduït de|es|Alfarp}}
 +
{{Municipis de La Ribera Alta}}
 +
[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]
 +
[[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]]

Revisió de 15:00 6 jun 2021

Alfarp
Localització d'Alfarb respecte del País Valencià.png Escut d'Alfarb.svg
Localització d'Alfarb respecte de la Ribera Alta.png
País : Bandera de España.svg Espanya
• Com. Autònoma: Flag of Valencia.png Comunitat Valenciana
• Província: Província de Valéncia
• Comarca: La Ribera Alta
• Partit judicial: Picassent
Ubicació: 39°16′92″N 0°33′22″O
• Altitut: 95 msnm
Superfície: 20,60 km²
Població: 1.517 hab.
• Densitat: 73,64 hab./km²
Gentilici: Alfarbí/na
Predomini llingüístic: Valencià
Còdic postal: 46197
Festes majors: 25 de juliol
Alcalde: Carmen Añó Sanz (PPCV)
Pàgina web: {{{web}}}


Alfarp és un municipi de la Comunitat Valenciana. Pertanyent a la província de Valéncia, en la comarca de La Ribera Alta.

Geografia

Està situat en La Vall dels Alcalans , pertanyent a la comarca de La Ribera Alta, ubicat junt al riu Magre, que creua el terme municipal de nort a sur pel sector més occidental. El poble està situat en la vora dreta d'este riu, molt prop de Llombay i Catadau. Cap al sur del poble, on el riu és prou ample, existix una zona de vau identificada en la Fulla 746 (Llombay) que se gastava per travessar-lo des de molt antic, probablement des de l'época romana. Prop del riu en la seua vora esquerra està el castell i despoblat d'Alédua, encara que ya en el terme municipal de Llombay. Els seus terrenys de rec estan servits, precisament, per la séquia d'Aledua.

El territori és de superfície irregular, carix d'altures destacades i esta drenat per varios barrancs. Llevat de la part sur, el rodegen montanyes de chicoteta elevació. El terreny és calcareu, algepsós i en argila en algunes zones. La vegetació és escassa, principalment de mont baix i espart. Al sur de la vila d'Alfarp, el riu Magre forma una espècie de meandre semiencaixat en la Partida de Penyes Negres. La major part del regadiu se troba al sur de la població, és dir, junt al riu Magre i en la part occidental de El Almaguer, espècie de planura o vall intermontà que recorre la carretera CV-520.

El clima és templat. El Puntal del Besorí (Serra de Falaguera) presenta la seua vertent de solana cap a El Almaguer en el terme municipal d'Alfarp. Este nom de Almaguer, també d'orige àrap, està representat en Toledo (Corral de Almaguer) i també en la Vila de Almaguer en Colòmbia. Almaguer significa en àrap, Canal lo qual pot deure's a que forma un vall tectònic orientat d'oest a est tancat entre els restos calcàreus de dos files de relleus residuale, com pot vore's en el mapa tectònic de la zona.

Localitats llimítrofs

El terme municipal d'Alfarp llimita en les següents localitats: Al nort en Llombay i Picassent, a l'est en Alginet i Benifayó, a l'oest en Catadau i al sur en Carlet, totes elles de la província de Valéncia.

Accessos

Història

Encara que en el terme municipal d'Alfarp hi ha importants jaciments prehistòrics, l'orige de l'actual població, pareix ser una alqueria islàmica, encara que inclús el seu topònim (Al-khárb significa "despoblat o ruïnes") pareix indicar l'existència d'un poblament anterior.

L'antic lloc d'Alfarp fon donat per Jaume I el 7 de juliol de l'any 1238, tres meses abans de la rendició de Valéncia, a Pere de Montagud. La família va posseir el Senyoriu, segons privilegi otorgat pel rei Alfons II d'Aragó a 23 de decembre de 1330, pel qual consta, que trobant-se dit monarca en Valéncia, dona en dita data a Pere de Montagud i als seus per a sempre la mitat de les calines o penes pecuniàries que procediren de la jurisdicció civil, o en els seus llocs de Carlet, Benimodo, Magaler, Xenguer, L'Alcúdia de Carlet, Alharb i Recelán; i que també li dona el coneiximent i castic de tots els crims que se cometeren en dits pobles, a excepció d'aquells en que hi haguera lloc a la pena de mort natural o civil i de mutilació de membre.

En el mateix dia en que el Rei Alfons II otorgà a Pere de Montagud la referida gràcia, concedí també als veïns del lloc d'Alfarp, i a tots els seus bens i mercaderies, franquea de peage, mig peage, pedàtic, portage, pes, medida, passage, usage, i de qualsevol atre impost, i costum nova o vella, posta i posar per tots els seus dominis, per mar, terra i aigua dolça. Se conserva este privilegi en el foli 169 del Llibre Gran de les Franquees de la Ciutat i Regne de Valéncia; i en ell se llig també que el Rei Alfons II d'Aragó l'expedí en atenció al gran mèrit que Don Pere de Montagud Senyor del lloc d'Alharb també havia contret renunciant als Furs d'Aragó. En ell consta que vivia Donya Toda Eunetí, mare de Don Pere de Montagud, la qual per dret de viudetat posseïa el lloc d'Alharb i cobrava les seues rentes.

El rei Alfons II encara que havia donat a Pere de Montagud les penes pecuniàries i el coneiximent de certs crims en el lloc d'Alfarp, s'havia reservat el mer imperi i la jurisdicció suprema; tot lo qual alienà el Rei Pere II d'Aragó, segons consta en el Privilegi que existix en el foli 178 del llibre 4º del Real Patrimoni. Consta en ell que el rei Pere II d'Aragó, trobant-se en Alzira a 14 de giner de 1358, en presencia dels nobles Bernardo de Cabrera, Pedro de Luna, Giliberto de Centelles, Matheo Mercer i Francisco de Perellós, Caballeros, vengué a Pedro de Centelles i als seus hereus i successors el mer i mixt imperi i tota la jurisdicció alta i baixa i l'eixercici d'ella, i qualsevol atre dret que li pertanyia o podia pertànyer-li en el lloc de Alharb i en els seus térmens, situats en els térmens i jujats de la vila d'Alzira i en els habitants del referit lloc i térmens, pel preu de cinc mil Barceloneses, pero en Carta de Gràcia. Autorisà esta escritura de venda Ferrer Gilabert en la vila d'Alzira.

El Rei Joan I d'Aragó llunt de procurar que se llevara la Carta de Gràcia en que el Rei Pere II havia venut a Pere de Centelles el mer imperi i la Jurisdicció suprema del Lloc d'Alfarp, se va convindre en Eymerique de Centelles, i per haver afegit este tres mil sous Barceloneses al preu que havia pagat Pedro Centelles, li la traspassà, otorgant per a este efecte la corresponent escritura en Saragossa a 8 d'abril de 1391.

Posteriorment Joan I d'Aragó no s'arrepintí en el temps de la nova venda a Carta de Gràcia del mer imperi i jurisdicció suprema d'Alfarp, otorgada a favor de Eymerique de Centelles, abans be, passats dos anys, li afegí la consistència i seguritat que li faltaven. Aixina ho atesta el Privilegi que otorgà en este motiu, el qual esta en el foli 204 pàgina 1 del Llibre 34 de jurisdiccions de certs barons, guardat en l'Archiu de la Baylia General de Valéncia. Consta en ell que trobant-se el Rei Joan I en Valéncia el dia 14 de març de 1393 atenent-se als servicis de Eymerique de Centelles, feu perpetues les Cartes de Gràcia, en que, aixina, Pere Centelles (successor de Eymerique) havia comprat el mer imperi i la jurisdicció suprema del seu lloc d'Alfarp.

En l'any 1438 consta que era senyor d'Alfarp el mateix que ho era d'Alèdua i Llombay. Encara que Eimeric Centelles aplegà a ser Senyor de Llombay, Aledua, Alfarp i Catadau, abans de la mitat del sigle XV, no se coneix ningun document que expresse esta reunió fins l'any 1451. Segons escritura judicial de venda otorgada davant el Tribunal de la Governació el dia 21 de maig de 1451 i a instància de Berenguer de Cardona procurador del noble Moceen Guillem Ramón Centelles, se veneren a este pel preu de trenta mil i siscents florins la vila de Llombay i els llocs d'Aledua, Alfarp i Catadau, nomenats la Foya de Torralbes, com bens del noble Eimeric de Centelles.

Francesc de Borja, el sant, fon primer marqués de Llombay, per concessió de l'emperador Carles I en Augusta, ciutat alemanya el 7 de juliol de 1530, i tingué per fill primogènit a Carles de Borja, segon marqués de Llombay, primer Baró d'Aledua, quint Duc de Gandia, pel seu matrimoni en Donya Magdalena de Centelles única filla de Don Francesc, i hereua del seu germà, únic varó i últim Comte d'Oliva, Don Pere Centelles, per esta senyora recaigueren els llocs d'Alfarp, Alédua i Catadau.

En l'expulsió dels moriscs, en l'any 1609, quedà despoblat. En 1611 Carles Borja el repoblà en 32 famílies.

Escut Heràldic

Per Decret 3517/1972, de 14 de decembre (B.O.E. núm.311 de 28 de decembre de 1972) dictat a proposta del Ministeri de la Governació, i prèvia delliberació del Consell de Ministres, en la seua reunió del dia / de decembre de 1972 en el dictamen favorable de la Real Acadèmia de l'Història, s'aprovà l'escut heràldic d'Alfarp.

Corona Ducal, un recort de la Carta Pobla donada el 29 de maig de 1611 per al lloc de ALFARB – observant-se que s'escrivia en B final -, figurant com otorgant Don Domingo Carles de Borja i Centelles, Duc de Gandia, Marqués de Llombay, Comte d'Oliva i Senyor del lloc, en tota la jurisdicció civil i militar. Dita carta pobla, fon otorgada per al repoblament d'Alfarp despuix de l'expulsió dels moriscs del Regne de Valéncia, dita orde se pregonà el 22 de setembre de 1609.

El camp de goles sense quartejar, en les huit garbes d'espigues, representa la reconeguda laboriositat dels pobladors d'Alfarp.

La torre massiça, quadrada, d'or, simbolisa la fortalea d'Alfarp, entroncada en estirp romana.

El bou, l'escut d'armes dels Borjes, senyors del lloc des de 1494.

Administració

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Periodo Nom de l'alcalde Partit polític
1979 - 1983 Vicente Añó Roig Independent
1983 - 1987 Miguel Añó Asensi AP
1987 - 1991 Miguel Añó Asensi AP
1991 - 1995 José Sanz Sanz / José Antonio Gimeno Bisbal PPCV
1995 - 1999 Joaquin Monleón Barberá Candidatura Unitària d'Esquerres
1999 - 2003 Carmen Añó Sanz PPCV
2003 - 2007 Carmen Añó Sanz PPCV
2007 - 2011 Carmen Añó Sanz PPCV
2011 - 2015 n/d n/d
2015 - 2019 n/d n/d
2019 - 2023 n/d n/d
2023 n/d n/d
  • En l'actualitat l'ajuntament està governat per 5 regidors del PPCV, 3 regidors del PSPV-PSOE i 1 regidor del BLOC.

Desmografia

Evolució demogràfica
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2005 2007 2017
1.321 1.346 1.363 1.336 1.303 1.334 1.344 1.369 1.369 1.423 1.517

Economia

Depòsit d'aigua de 1900.

Els cultius de seca estan dedicats a garroferes, oliveres, armelers i cep; és important la superfície cultivada en raïm moscatell, per al consum directe i l'elaboració de mistela. En el regadiu se cultiva blat, dacsa, faves, cigrons, creïlles, melons, taronges i melocotons. El rec s'efectua en aigües de les sequies d'Alfarp i Aledua d'Alginet, i en aigües procedents de pous. La construcció del pantà de Forata beneficià molt als recs.

La ganaderia és un factor important en l'economia del terme; destaca el ganado vacu destinat a la producció lletera, aixina com l'oví i el porcí.

Monuments

Castell

Castell migeval en fase de restauració.

La torre del castell se troba en la part més alta de la població, davant del riu Magre i concretament en el número 7 de la Plaça de Dalt, rodejada i encaixonada per vivendes particulars que l'oculten parcialment.

Declarat BIC, del que fora castell d'Alfarp a soles queda una sòlida torre rectangular, en relatiu bon estat, construïda a base d'argamassa i mamposteria. En la seua base s'aprecien vàries làpides en inscripcions llatines (en una d'elles pot llegir-se 'Hercule Invicto'), lo que fa pensar en un possible orige roma, encara que lo més provable és que se tracte de material antic d'atra procedència utilisat per a esta obra.

Casi en tota provabilitat deu ser una construcció islàmica, a tenor de la tècnica constructiva, encara que no pot descartar-se el que fora una edificació feudal que utilisara materials i ma d'obra musulmana.

Igualment, a soles podem fer conjectures sobre l'aspecte i tamany del castell al que pertanyia esta torre; degué tractar-se d'una chicoteta fortificació que defendria l'alqueria i els seus habitants.

Iglésia Sant Jaume Apòstol

L'iglésia Sant Jaume Apòstol d'Alfarp, és una construcció del sigle XVIII, esta ubicada sobre una antiga iglésia dedicada a Santa Maria, en el llibre publicat per l'Ajuntament de Llombay, titulat “Marquesat de Llombay” apareix: allà per l'any 1600, la parròquia d'Alfarp esta dedicada a Santa Maria i es pobre de solemnitat a l'igual que els seus pobladors.

En les obres de restauració del vestíbul en 1963, aparegueren restos d'una edificació més antiga, que per desgracia tornaren a desaparéixer baix els ciments del nou pòrtic.

No és possible demostrar en la documentació que posseïx la parròquia, la data de construcció del nou edifici, a pesar d'açò, en motiu de la reforma de la frontera aparegué en una pedra ubicada en un lateral de la finestra del cor els següents números “1699”, i se sap de la costum de posar la data de les edificacions en l'última pedra, i perfectament podria ser esta.

El patró és Sant Jaume Apòstol del qual se posseïxen tres imàgens, una en la seua representació de peregrí, que se troba en l'altar major, obra de l'escultor Octavio Vicent, atra de Sant Jaume en el cavall (el guerrer) de l'escultor Vicente Rodilla, situat en la capella de Santa Teresa, i atra de marbre blanc situada en la capella que se troba presidint la frontera de l'iglésia parroquial incorporada en 1985.

L'iglésia ha sofrit vàries modificacions a lo llarc dels anys, pero el més significatiu se produix en 1931, quant se contractaren uns pintors que decoraren els blancs i negres que fins llavors havien en les parets i voltes revestint-les en algeps i pintant-les, donant-li l'aspecte que encara hui conserva.

Llocs d'interés

Abric d'art rupestre llevantí en el Barranc de la Falaguera d'Alfarp.

Pintures Rupestres

Alfarp conta entre el seu patrimoni històric i artístic en unes pintures pertanyents l'art llevantí. Estan situades en el Barranc de la Falaguera, parage de extraordinària riquea botànica i paisagística. Dites pintures foren descobertes a principis dels anys 80 de manera casual per uns chiqutes, foren catalogades pel catedràtic de Prehistòria de l'Universitat de Valéncia, Valentín Villaverde, que realisà també els primers calcs.

El Barranc de la Falaguera posseïx tres abrics de pedra calcàrea en un estat regular de conservació: En el primer destaquen les pintures, en marcat caràcter naturalista, i representacions de cèrvits. El segon té restos de pintura, possiblement d'una figura humana. En el tercer abric les pintures rupestres representen motius fusiformes.

El nomenat art llevantí, consistix en representacions humanes o d'animals, en escenes de caça o rituals de chicotet tamany, plasmades en coves o abrics naturals. Els seus autors son grups de caçadors recolectors assentats en les zones de la serra contigües al litoral, on a havien florit les primeres comunitats neolítiques.

El 2 de decembre de 1998 despuix de vàries sessions de treball de la XXII reunió del comité de nomenaments de la UNESCO, organisació internacional que gestiona les activitats relacionades en la cultura, celebrada en la ciutat japonesa de Kyoto, foren declarades Patrimoni de l'Humanitat. En 1999 La Conselleria de Cultura, baix la coordinació de Rafael Martínez, director del Museu del Barranc de la Valltorta de Tírig, s'encarregà de colocar unes reixes per a protegir-les d'accions vandàliques.

La Falaguera és un parage que, ademés de les pintures rupestres, inclou alguns jaciments arqueològics, posseïx gran cantitat de Pelecipodes (ostres). També és un parage de gran riquea mig ambiental.

Jaciments arqueològics

Se troben jaciments arqueològics pertanyents a diferents époques històriques, aixina pues trobem restos de poblats de l'edat del bronze als parages naturals de "Ascopalls", en el "Puntal", i en la "Mallá", i restos romans en "el bany", la plaça nova, on aparegueren dos columnes de marbre, i la torre migeval del castell a on existixen vàries lapides en inscripcions llatines.

Personages Ilustres

  • Honorato Gil Dolçainer.
  • Conrado, Sopetes i Agustín Pilotaris.
  • Manuel Tomas Boix Músic.

Festes locals

Gastronomia

Els productes típics son els dolços destacant "els mostachons", "pastiços de sucre" elaborats per Nadal, "les mones de pasqua" i "rosquilles" per a Sant Blai.

Enllaços externs

Referències


Municipis de La Ribera Alta
Alberich  •  Alcàntera  •  L'Alcúdia de Carlet  •  Alfarp  •  Algemesí  •  Alginet  •  Alzira  •  Antella  •  Beneixida  •  Benifayó  •  Benimodo  •  Benimuslem  •  Carcaixent  •  Càrcer  •  Carlet  •  Catadau  •  Cotes  •  Énova  •  Gavarda  •  Guadassuar  •  Llombay  •  Manuel  •  Massalavés  •  Montroy  •  Monserrat  •  La Pobla Llarga  •  Rafelguaraf  •  Real  •  Sant Joan d'Énova  •  Sellent  •  Senyera  •  Sumacàrcer  •  Torís  •  Tous •  Vilanova de Castelló
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Malaui&oldid=176728»