Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
328 bytes afegits ,  18:14 22 ago 2019
m
sense resum d'edició
Llínea 1: Llínea 1:  +
{{Biografia|
 +
| nom = José Viciano Martí
 +
| image =
 +
| peu =
 +
| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]]
 +
| ocupació = Escultor
 +
| data_naix = [[1855]] 
 +
| lloc_naix = [[Castelló]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]
 +
| data_mort = [[1898]]
 +
| lloc_mort = [[Castelló]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]
 +
}}
 
'''José Viciano Martí''' ([[Castelló de la Plana]], [[1855]] - † [[1898]]) fon un escultor [[Valencians|valencià]].
 
'''José Viciano Martí''' ([[Castelló de la Plana]], [[1855]] - † [[1898]]) fon un escultor [[Valencians|valencià]].
    
== Biografia ==
 
== Biografia ==
   −
José Viciano fon el major de tres germans dedicats a l'escultura, fill de Tomás Viciano Montó i Severina Martí. Son pare fon el fundador de la dinastia d'escultors castellonencs cap a l'any [[1850]]. Junt en Francisco (1872-1896) i Tomás (1852-1904) va iniciar una dinastia coneguda popularment com la dels "santers", a pesar de que únicament est últim fon el que es va dedicar de forma casi única a esculpir i modelar imàgens religioses per a les iglésies i confraries de la zona (Castelló, [[Vilarreal]], [[Almassora]], etc.). La popularitat familiar en la província de Castelló es va deure fonamentalment al desenroll, en la pròpia capital, d'una important llabor formativa en el seu taller, i a l'escassa nòmina d'escultors resenyables que varen treballar en la zona castellonenca en el [[sigle XIX]].  
+
José Viciano fon el major de tres germans dedicats a l'escultura, fill de Tomás Viciano Montó i Severina Martí. Son pare fon el fundador de la dinastia d'escultors castellonencs cap a l'any [[1850]]. Junt en Francisco ([[1872]]-[[1896]]) i Tomás ([[1852]]-[[1904]]) va iniciar una dinastia coneguda popularment com la dels "santers", a pesar de que únicament est últim fon el que es va dedicar de forma casi única a esculpir i modelar imàgens religioses per a les iglésies i confraries de la zona (Castelló, [[Vilarreal]], [[Almassora]], etc.). La popularitat familiar en la província de Castelló es va deure fonamentalment al desenroll, en la pròpia capital, d'una important llabor formativa en el seu taller, i a l'escassa nòmina d'escultors resenyables que varen treballar en la zona castellonenca en el [[sigle XIX]].  
   −
José Viciano inicià els seus estudis en la [[Real Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles|Real Acadèmia de Belles Arts de Valéncia]], encara que el seu verdader estil es va perfilar en el taller del seu mestre, l'escultor imaginer Modesto Pastor (1825-1889). La seua obra es caracterisa pel minuciós realisme de que dotava a tots els seus personages, podent-se emmarcar dins d'un historicisme naturaliste que manté una temàtica apegada a les preferències romàntiques en la llínea dels escultors Agapito Vallmitjana o José Aixa.
+
José Viciano inicià els seus estudis en la [[Real Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles|Real Acadèmia de Belles Arts de Valéncia]], encara que el seu verdader estil es va perfilar en el taller del seu mestre, l'escultor imaginer Modesto Pastor ([[1825]]-[[1889]]). La seua obra es caracterisa pel minuciós realisme de que dotava a tots els seus personages, podent-se emmarcar dins d'un historicisme naturaliste que manté una temàtica apegada a les preferències romàntiques en la llínea dels escultors Agapito Vallmitjana o José Aixa.
    
En els anys, el taller d'escultura va derivar en treballs de talla en fusta per a decoracions d'interiors de vivendes i comerços, especialment marcs i mobiliaris, camp on varen desenrollar la seua llabor els descendents familiars, separats ya del món artístic.
 
En els anys, el taller d'escultura va derivar en treballs de talla en fusta per a decoracions d'interiors de vivendes i comerços, especialment marcs i mobiliaris, camp on varen desenrollar la seua llabor els descendents familiars, separats ya del món artístic.
Llínea 11: Llínea 22:  
== Obra ==
 
== Obra ==
   −
Entre la seua producció cal destacar l'image de vestir ''El nostre Pare Jesús de la Caiguda'', coneguda com ''"el Nazareno"'', obra de [[1894]] per a la confraria del mateix nom de la ciutat de Plasencia, [[Càceres]], que es conserva en el Museu Josefino-Trinitario d'esta ciutat; i en [[Castelló]], la seua ciutat natal, la peanya processional de la [[Mare de Deu del Lledó|Verge del Lledó]], el medalló de bronze en un cap de bou que corona la portada de la [[Plaça de bous de Castelló|plaça de bous]] ([[1887]]), i especialment l'escultura de [[Jaume I]], de l'any [[1887]] (vinculable estèticament a la que alçara Agapito Vallmitjana ya en [[1891]] en la plaça d'Alfons el Magnànim de la ciutat de [[Valéncia]]), en l'esbós del qual va participar el seu aprenent Ismael Mundina.  
+
Entre la seua producció cal destacar l'image de vestir ''El nostre Pare Jesús de la Caiguda'', coneguda com ''"el Nazareno"'', obra de [[1894]] per a la confraria del mateix nom de la ciutat de Plasencia, [[Càceres]], que es conserva en el Museu Josefino-Trinitario d'esta ciutat; i en [[Castelló]], la seua ciutat natal, la peanya processional de la [[Mare de Deu del Lledó|Verge del Lledó]], el medalló de bronze en un cap de bou que corona la portada de la [[Plaça de bous de Castelló|plaça de bous]] ([[1887]]), i especialment l'escultura de [[Jaume I]], de l'any 1887 (vinculable estèticament a la que alçara Agapito Vallmitjana ya en [[1891]] en la plaça d'Alfons el Magnànim de la ciutat de [[Valéncia]]), en l'esbós del qual va participar el seu aprenent Ismael Mundina.  
   −
Unes atres obres seues són el bust del pintor Jacinto Capuz, de l'any 1886 i una escultura del pintor Ribalta de [[1887]].
+
Unes atres obres seues són el bust del pintor Jacinto Capuz, de l'any [[1886]] i una escultura del pintor Ribalta de 1887.
    
== Exposicions ==
 
== Exposicions ==
   −
També se tenen notícies de la seua participació en vàries exposicions nacionals de Belles Arts, on va obtindre la tercera i segona medalla en les celebrades en [[Madrit]] en [[1892]] i [[1895]], respectivament.
+
També se tenen notícies de la seua participació en vàries exposicions nacionals de Belles Arts, a on va obtindre la tercera i segona medalla en les celebrades en [[Madrit]] en [[1892]] i [[1895]], respectivament.
    
== Referències ==
 
== Referències ==
106 081

edicions

Menú de navegació