Diferència entre les revisions de "Juan Ferrando Badía"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia lliure en valencià
Saltar a: navegació, buscar
(Llibres)
(Biografia)
 
(No se mostra una edició intermija del mateix usuari)
Llínea 10: Llínea 10:
 
| lloc_mort = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]
 
| lloc_mort = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]
 
}}
 
}}
'''Juan Ferrando Badía''' ([[Foyos]], [[1926]]-[[Valéncia]], 2 de decembre [[2007]]). Fon un juriste i escritor [[Valencians|valencià]]. Catedràtic Emèrit de Dret Constitucional i Ciència Política de l'Universitat "Rey Juan Carlos" de Madrit. Doctor Honoris Causa. Juan Ferrando Badía és autor de numeroses obres acadèmiques de Dret polític i membre de distints òrguens consultius de la [[Generalitat Valenciana]].
+
'''Juan Ferrando Badía''' ([[Foyos]], [[1926]] - [[Valéncia]], [[2 de decembre]] de [[2007]]). Fon un juriste i escritor [[Valencians|valencià]]. Catedràtic Emèrit de Dret Constitucional i Ciència Política de l'Universitat "Rey Juan Carlos" de Madrit. Doctor Honoris Causa. Juan Ferrando Badía és autor de numeroses obres acadèmiques de Dret polític i membre de distints òrguens consultius de la [[Generalitat Valenciana]].
  
 
== Biografia ==
 
== Biografia ==
  
Naixqué en la localitat valenciana de Foyos en l'any [[1926]].  
+
Naixqué en la localitat valenciana de Foyos en l'any [[1926]], en la comarca de l'[[L'Horta Nort|Horta Nort]].  
  
Professor de Dret polític i constitucional, fon catedràtic de les universitats d'Alacant, Salamanca, Valladolit, Alcalà i Valéncia. Va ser adjunt al [[Síndic d'Agravis]] de la [[Comunitat Valenciana]], membre del [[Consell Jurídic Consultiu]], de la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] i del [[Consell Valencià de Cultura|Consell de Cultura]] de la [[Generalitat Valenciana]].  
+
Professor de Dret polític i constitucional, fon catedràtic de les universitats d'Alacant, Salamanca, Valladolit, Alcalà i Valéncia. Va ser adjunt al [[Síndic d'Agravis]] de la [[Comunitat Valenciana]], membre del [[Consell Jurídic Consultiu de la Comunitat Valenciana]], de la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] (RACV) i del [[Consell Valencià de Cultura|Consell de Cultura]] (CVC) de la [[Generalitat Valenciana]].  
  
 
Catedràtic Emèrit de Dret Constitucional i Ciència Política de l'Universitat "Rey Juan Carlos" ([[Madrit]]). Doctor Honoris Causa.
 
Catedràtic Emèrit de Dret Constitucional i Ciència Política de l'Universitat "Rey Juan Carlos" ([[Madrit]]). Doctor Honoris Causa.
Llínea 22: Llínea 22:
 
Ha publicat diversos artículs d'opinió en la prensa diària defenent la cultura i [[llengua valenciana|llengua valencianes]].  
 
Ha publicat diversos artículs d'opinió en la prensa diària defenent la cultura i [[llengua valenciana|llengua valencianes]].  
  
Va faltar en la ciutat de Valéncia el [[2 de decembre]] de l'any 2007 als 81 anys.  
+
Va faltar en la ciutat de Valéncia el [[2 de decembre]] de l'any 2007, als 81 anys.
  
 
== Obra ==
 
== Obra ==

Última revisió del 13:13 9 nov 2019

Juan Ferrando Badía
Juanferrando.jpg
Nacionalitat: Espanyola
Ocupació: Juriste.
Naiximent: 1926
Lloc de naiximent: Foyos, Regne de Valéncia, Espanya
Defunció: 2 de decembre de 2007
Lloc de defunció: Valéncia, Regne de Valéncia, Espanya

Juan Ferrando Badía (Foyos, 1926 - Valéncia, 2 de decembre de 2007). Fon un juriste i escritor valencià. Catedràtic Emèrit de Dret Constitucional i Ciència Política de l'Universitat "Rey Juan Carlos" de Madrit. Doctor Honoris Causa. Juan Ferrando Badía és autor de numeroses obres acadèmiques de Dret polític i membre de distints òrguens consultius de la Generalitat Valenciana.

Biografia[editar]

Naixqué en la localitat valenciana de Foyos en l'any 1926, en la comarca de l'Horta Nort.

Professor de Dret polític i constitucional, fon catedràtic de les universitats d'Alacant, Salamanca, Valladolit, Alcalà i Valéncia. Va ser adjunt al Síndic d'Agravis de la Comunitat Valenciana, membre del Consell Jurídic Consultiu de la Comunitat Valenciana, de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV) i del Consell de Cultura (CVC) de la Generalitat Valenciana.

Catedràtic Emèrit de Dret Constitucional i Ciència Política de l'Universitat "Rey Juan Carlos" (Madrit). Doctor Honoris Causa.

Ha publicat diversos artículs d'opinió en la prensa diària defenent la cultura i llengua valencianes.

Va faltar en la ciutat de Valéncia el 2 de decembre de l'any 2007, als 81 anys.

Obra[editar]

L'obra de Juan Ferrando Badía és molt extensa, ha escrit llibres i ha publicat numerosos artículs en revistes, en periòdics aixina com colaboracions en obres colectives. També ha dirigit tesis i coordinat treballs colectius.

Llibres[editar]

  • El histórico reino de Valencia y su organización foral (Valéncia : Consell Valencià de Cultura, 1995). ISBN: 84-482-1125-1
  • Teoría de la constitución (Tirant lo Blanch, 1992). ISBN: 84-8002-057-1
  • Del autoritarismo a la democracia (Madrid: Rialp, 1987). ISBN: 84-321-2372-2
  • El régimen de Franco: un enfoque político-jurídico (Tecnos, 1984). ISBN: 84-309-1047-6
  • Democracia frente a autocracia: hacia una democracia económica, social y política (Tecnos, 1980). ISBN: 84-309-0839-0
  • El estado unitario, el federal y el estado regional (Tecnos, 1978). ISBN: 84-309-0754-8
  • Estudios de ciencia politica (Tecnos, 1976). ISBN: 84-309-0636-3

Artículs en revistes[editar]

Juan Ferrando Badía ha publicat multitut d'artículs en revistes especialisades, podem destacar els següents:

  • En torno al Estudio sobre el Estatuto Valenciano Revista valenciana d'estudis autonòmics, ISSN 0213-2206, Nº 20, 1997, pàgs. 311-318
  • En torno a la Democracia Revista valenciana d'estudis autonòmics, ISSN 0213-2206, Nº 19, 1997, pàgs. 311-328
  • Los partidos políticos y el estado autonómico Revista valenciana d'estudis autonòmics, ISSN 0213-2206, Nº 15, 1996, pàgs. 47-58
  • La potestad legislativa de las Comunidades Autónomas Revista de estudios regionales, ISSN 0213-7585, Nº. 7, 1981, pàgs. 133-178
  • Del estado unitario al estado autonómico: Su proceso Revista de derecho político, ISSN 0211-979X, Nº 5, 1979-1980, pàgs. 7-19
  • El regionalismo en Europa Revista de estudios políticos, ISSN 0048-7694, Nº 216, 1977, pàgs. 9-56
  • El federalismo Revista de estudios políticos, ISSN 0048-7694, Nº 206-207, 1976, pàgs. 23-76
  • La nación Revista de estudios políticos, ISSN 0048-7694, Nº 202, 1975, pàgs. 5-58
  • Ocaso de la República española de 1873: la quiebra federal Revista de estudios políticos, ISSN 0048-7694, Nº 183-184, 1972, pàgs. 49-66
  • El Estado regional como realidad jurídica independiente Revista de estudios políticos, ISSN 0048-7694, Nº 129-130, 1963, pàgs. 75-120

Cites[editar]

Los pancatalanistas afirman que la lengua valenciana es un dialecto del catalán. Esta afirmación viene negada por los escritores del siglo de Oro valenciano, que según ellos, escribían en lengua valenciana y no catalana.
"Las bases del pancatalanismo", per Juan Ferrando Badía (Diario de Valencia, 3.5.2003)
Por otro lado la inmigración catalana nunca ha supuesto cifras superiores al 4% del total de la inmigración, tal y como ha demostrado la profesora Cabanes en sus estudios sobre "Llibre del Repartiment", porción aún mucho más pequeña del total de sus habitantes después de la conquista, habida cuenta de la masa árabe que en ella permaneció.
El histórico reino de Valencia, 1995
Onofre Pou, gerundense, publicó, en Valencia, en 1575 su obra 'Thesaurus puerilis', en cuya nota editorial afirma que escribe su libro 'en lengua cathalana' y 'valenciana'. O lo que es lo mismo, que todos nuestros autores de los siglos XIV-XV - la Edad de Oro de las letras valencianas - no sólo admitían la existencia de las dos lenguas: la catalana y la valenciana, sino `las diferenciaban entre sí´(Vid. J. Almiñana 'Crit de la llengua', Valencia, 1981). Además obran en nuestro poder diversos documentos, no sólo de los siglos de oro, sino también de los siglos posteriores de los que se afirma que los diferentes escritores escribían todos ellos en 'lengua valenciana'.
"Los supuestos países catalanes según la historiografía catalana" (26.3.1988), per Juan Ferrando Badía. Cita resenyada en el llibre Judes Valentins de J.P. Valencianos (Valéncia, 1991)
Ciertamente los elementos étnicos que integraban la población valenciana en la época anterior y posterior a Jaime I eran muy heterogéneos. En efecto, había moros -utilizamos este vocablo en su acepción amplia apuntando aquellos que profesaban la fe musulmana-; había descendientes de los pobladores hispano-romano-visigodos que se habían convertido al mahometismo, y que son conocidos por muladíes; había judíos fieles a su fe; otros, que eran descendientes de la población premusulmana que habían conservado su religión cristiana, conocidos por mozárabes. Y tras la conquista se mezclaron con las razas precedentes los aragones..., catalanes..., y otros pueblos hispanos. De entre los conquistadores, los aragoneses fueron los que en mayor número se quedaron en Valencia.
'Los pobladores del Regnum Valentiae', per Juan Ferrando Badía (Las Provincias, 12.9.1987)

Enllaços externs[editar]