Diferència entre les revisions de "Juan García Sentandreu"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Llínea 21: Llínea 21:
  
 
==Entitats en les que ha treballat==
 
==Entitats en les que ha treballat==
*Impulsà  la [[Plataforma Constitucional i Autonomista]] que agrupa a entitats com [[FACAO]] ([[Aragó]]), [[Convivència Cívica Catalana]], [[Academia de sa Lengo Balea]] ([[Balears]]) i atres del [[regne de Valéncia]].
+
*Impulsà  la [[Plataforma Constitucional i Autonomista]] que agrupa a entitats com [[FACAO]] ([[Aragó]]), [[Convivència Cívica Catalana]], [[Academia de sa Lengo Balea]] ([[Balears]]) i atres del [[Regne de Valéncia]].
 
*Membre fundador i president de Federación Valenciana de Centros Especiales de Empleo.
 
*Membre fundador i president de Federación Valenciana de Centros Especiales de Empleo.
 
*Membre de la directiva de la Confederación Nacional de de Centros Especiales de Empleo  
 
*Membre de la directiva de la Confederación Nacional de de Centros Especiales de Empleo  

Revisió de 15:48 3 abr 2020

Juan Garcia Sentandreu en Alboraya
Juan Garcia Sentandreu i 500.000 valencians en Valéncia, en la manifestació en defensa de la llengua valenciana

Juan García Sentandreu és un polític valencianiste[1][2][3], va nàixer en Valéncia en 1960.Casat i en tres fills. Llicenciat en dret, va realisar els cursos de Doctorat en Ciència Política i Dret Constitucional.

Escritor

És autor de diversos llibres: Fronteres per estendre, Els claus del pacte de la llengua, Breu Història de Valéncia, La gran estafa de l'AVLl , estes tres últims en edició bilingüe castellà-llengua valenciana, l'últim llibre publicat ha segut "El Palau Real de Valéncia" [4]

Ha escrit també diversos manuals sobre temes de discapacitat: Dret pera la discapacitat; els CEE i Directori de CEE i llegislació aplicable. Està en possessió del Premi Nacional d'Integració per la seua dedicació a l'ocupació de persones en discapacitat síquica.[5]. És president fundador de la Federació Valenciana de Centres Especials d'Ocupació de Persones en Discapacitat (FEVALCEE).

Joventut

Va militar en la seua joventut en el Sindicat Espanyol Universitari, adscrit a Falange Espanyola. En 1983 fundà Alternativa Universitària, associació estudiantil que va impugnar davant dels tribunals diversos acorts de la Junta de Govern i Claustre de l'Universitat presidida per Ramón Lapiedra, arribant a guanyar davant del Tribunal Suprem una sentència que declarava nula l'imposició llingüística per part de l'Universitat, conseguint en això notorietat social a causa del debat llingüístic valencià-català que encara existix en la societat i en la política valenciana.[6]

Funda l'Associació Valenciana de Professionals Universitaris i en juny de 1994 fon triat president del Grup d'Acció Valencianista substituint a Pere Aguilar, carrec que ocupà fins a l'any 2002 en el que abandona voluntàriament el càrrec per a fundar el partit polític Coalició Valenciana.

Coalició Valenciana

Coalició es presenta com a partit valencianiste[7][8][9] defensor del "foralisme constitucional" de tendència "conservadora". Des de Coalició Valenciana s'han promogut diverses campanyes de boicot als productes catalans[10][11] i s'ha encorajat el debat llingüístic del valencià com a llengua independent del català.[12]

Juan García és president Foral de Coalició Valenciana i va ser el candidat a l'alcaldia de Valéncia en les eleccions autonòmiques de maig del 2007[13][14] i 2011[15] i al Senat de març del 2008.

Des de determinats círculs polítics i periodístics se li ha acusat de mantindre posicions "extremistes" i de promoure un discurs "xenòfop" enfront de Catalunya. També se li acusa d'haver participat en diversos atacs a entitats i partits contraris a la seua ideologia[16]. El 17 de juny del 2008 fon detengut a causa d'un altercat que va mantindre en el carrer en Elena Muñoz Carpi, número 2 del partit en la ciutat de Valéncia. Davant del Jujat de violència sobre la dona abdós varen negar que fora violència dins d'una relació de parella sino una discussió relacionada en el partit[17]. Per això, el Jujat de violència de genere aixina com el d'Instrucció varen archivar la causa i va ser posat en llibertat sense càrrecs [18]

Entitats en les que ha treballat

Llibres i informes publicats

  • Les Claus del pacte de la llengua. L'historia recent de la lluita valencianista (1999)
  • Breu historia de Valencia. Didactica elemental per a amar i defendre Valencia (2004)
  • Derecho para la discapacidad. Los centros especiales de empleo. Ed. Fundación Aequitas del C. General del Notariado.
  • Directorio de CEE y legislación de medidas alternativas para contratación de personas con discapacidad. Ed. Generalitat Valenciana.
  • La gran estafa de l'AVLL (2008) Ed. Granada 3.
  • El Palau Real de Valencia (2011)
  • Todas las pruebas contra la mentira catalanista. Las 30 pruebas contra la mentira de que la lengua valenciana proviene del catalán (2016) ISBN: 978-84-617-6775-5
  • El origen de Cristobal Colón (2019) ISBN: 978-84-09-15147-9

Referències

Enllaços externs