Diferència entre les revisions de "La Cançó de la Falla"
m |
|||
| Llínea 4: | Llínea 4: | ||
<center>Caballers, yo soc Pepico, | <center>Caballers, yo soc Pepico, | ||
| − | + | i en el dia del meu sant | |
| − | m’''ha'' gastat un duro | + | m’''ha'' gastat un duro i pico |
| − | convidant | + | convidant i convidant. |
I com veig que si em descuide | I com veig que si em descuide | ||
| Llínea 22: | Llínea 22: | ||
tu m’has prés per ninot de la falla | tu m’has prés per ninot de la falla | ||
| − | i si te | + | i si te faig cas |
| − | es cosa segura | + | es cosa segura que em cremarás. |
Yo pretenc a una Pepeta | Yo pretenc a una Pepeta | ||
| − | i portant- | + | i portant-me molt decent |
m’''ha'' gastat una peseta | m’''ha'' gastat una peseta | ||
| − | en bunyols | + | en bunyols i en aiguardent. |
Pero he vist que li’n donava | Pero he vist que li’n donava | ||
Revisió de 20:00 26 març 2019
La Cançó de la Falla, La Cansó de la Falla o simplement ¡Calla, calla, calla! és una cançó tradicional valenciana.
Lletra
i en el dia del meu sant
m’ha gastat un duro i pico
convidant i convidant.
I com veig que si em descuide
no me deixen ni un sisó,
pa’ls que volen que’ls convide
he inventat esta cançó:
Calla, calla, calla,
tu m’has prés per ninot de la falla
i si te faig cas
es cosa segura que em cremarás.
Yo pretenc a una Pepeta
i portant-me molt decent
m’ha gastat una peseta
en bunyols i en aiguardent.
Pero he vist que li’n donava
la chiquilla a son cosí,
y quant ella me cridava
yo de llunt li día així(na):
Calla, calla, calla,
tu m’has pres per ninot de la falla
i si te fas cas
es cosa segura que’m cremarás.
Ham fet una paella
que ha costat un dineral,
en carchofes y tabella
i de clochines tal cual;
magre, pato i uns bons trosos
d’un pollastre tendre y gros,
i mireu si som rumbosos
¡que inclús li ham posat arrós!
Calla, calla, calla,
que pareixes un ninot de la falla…
Un amic que sap, de sempre,
quant m’agrada a mi llegir,
em parlá d’una novela
i, alabant-la, em va dir:
Es molt bona, val deu duros,
i escomeça en una mort.
Yo, davant d’eixe programa,
m’el deixí cantant-li fort:
Calla, calla, calla,
que pareixes el ninot de la falla…
Una chica que’n la cara
fa notar sa professió,
hui m’ha dit que li comprarà
pa’l paseig un pantaló.
I per més que yo, de prónter,
no he sabut qué contestar,
quan después m’he donat cónter,
no parava de cantar:
Calla, calla, calla,
que pareixes el ninot de la falla…
És speaker de la radio
y pronuncia com se sol
Eisenhover, Foster Dulles,
Trigve Lye y De Gaulle.
Més, quan parla de Valéncia,
se li puja el sant al cel:
diu Doménec, Alemani
Calabuig y Mascarell.
Calla, calla, calla,
que pareixes el ninot de la falla…
Viajar si que’s hui en día
aventura de les grans,
en un poc més de pacencia
i pagant poc més que abans;
un poc més per asentarte,
i algo més per córrer més.
Pero, si a les deu t’aguarden,
saps que aplegues a les tres.
Calla, calla, calla,
que pareixes el ninot de la falla…
Aguardant al huit oírem
avions a reacció,
i el So Crédul va dirme:
¡Progresem sinse discusió!
Pero yo, que estava una hora
esperant, cansat i fret,
agarrí el camí entre cames
i el deixí cantant baixet:
Calla, calla, calla,
que pareixes el ninot de la falla…
En la próxima campanya
lo millor que podré fer
es quedarme en casa, sinse
fer negoci en l’extranger.
L’alemá ta masa penes,
no m’entenc en el francés,
i si en un inglés me tope
voldrá tráure'm els dinés.
Calla, calla, calla…