Diferència entre les revisions de "La Vall d'Uxó"
| Llínea 31: | Llínea 31: | ||
* '''Iglésia de Ntra. Sra. de la Assunció'''. Frontera barroca tipo retaule. Acabada de construir a finals del segle XVII. La Capella del Sagrari es molt interessant, en taulells de la època. | * '''Iglésia de Ntra. Sra. de la Assunció'''. Frontera barroca tipo retaule. Acabada de construir a finals del segle XVII. La Capella del Sagrari es molt interessant, en taulells de la època. | ||
* '''Ermita de [[Sant Vicent Ferrer]]''' (S. XVII):en la plaça Sant Vicent. Construida segurament sobre una antiga mesquita musulmana. | * '''Ermita de [[Sant Vicent Ferrer]]''' (S. XVII):en la plaça Sant Vicent. Construida segurament sobre una antiga mesquita musulmana. | ||
| − | * '''Ermita de La Sagrada Familia''' (S. XVIII) : en el parage de Sant Josep. Junt a ella se trobava un ermitori, hui convertit en un Centre d'Informació i exposicions.* '''Ermita de Sant Antoni''' (finals del S. XVII): en la partida Sant Antoni. Anualment rep una romería el día de la festa del sant. | + | * '''Ermita de La Sagrada Familia''' (S. XVIII) : en el parage de Sant Josep. Junt a ella se trobava un ermitori, hui convertit en un Centre d'Informació i exposicions. |
| − | * '''Ermita de [[Mare de Déu del Roser]] | + | * '''Ermita de Sant Antoni''' (finals del S. XVII): en la partida Sant Antoni. Anualment rep una romería el día de la festa del sant. |
| − | * '''[[Iglésia del Sant Àngel Custodi (Vall d'Uxó)|Iglésia del Sant Àngel Custodi]] | + | * '''Ermita de [[Mare de Déu del Roser]] : en el barri del Roser, en la part central de un dels cascos històrics. Es una de les ermites més antigues de la Ciutat. Restaurada recientment. |
| + | * '''[[Iglésia del Sant Àngel Custodi (Vall d'Uxó)|Iglésia del Sant Àngel Custodi]] . Situada en la Plaça de l'Àngel, d'estil neoclàsic. s. XVII - XVIII. | ||
Revisió de 15:53 23 abr 2014
La Vall d'Uxó és un municipi valencià situat en la comarca de La Plana Baixa,ubicat al començ de la Serra d'Espadà. Conta en 32.864 habitants sent aixina la quarta ciutat més gran de la província després de Castelló de La Plana,Vilarreal i Borriana.
Geografia
La Vall d'Uxó es troba al sur de la província de Castelló, a 25 km de Castelló de la Plana i a 45 km de Valéncia. Està a 8 kilòmetres del mar Mediterràneu, enmig d'una vall al començ de la serra d'Espadà i a 118 metres sobre el nivell del mar, lo que la fa gojar d'unes condicions climàtiques típiques d'esta costa en hiverns suaus i estius calorosos. La Vall d'Uxó està rodejada per els pobles d' Almenara, Artana, Alfondeguilla, La Llosa de la Plana, Moncofa, Nules i Chilches; i per el sur toca també en el terme municipal de Sagunto, ya en la província de Valéncia
Història
La seua història es remonta a la dominació romana, com ho demostren làpides i canals d'esta època. Durant la dominació musulmana s'assentaren, en esta vall, diferents tribus àrabs, procedents del nort d'Àfrica, com ara els Zenete (actualment els Berebers de Mauritània) i els Bautasy. També se crearen un gran número de poblats. Les tropes de Jaume I ocuparen la vall el 1238, a lo que va seguir una rebelió dels musulmans, alcançant en això una carta de població que respectava la religió, els usos i les costums islàmiques. La vall passà, en part, a l'infant Jaume d'Aragó i el rest a jurisdicció directa de la Corona.
El 3 de desembre de 1420, al sege de Bonifazio, el rei Alfons el Magnànim concedeix a Jordi de Sant Jordi l'alcaldia de la Vall d'Uxó i en esta ocasió és nomenat per primera vegada "cavaller".
Va pertànyer posteriorment a successius senyorius hasda arribar als ducs de Sogorb que van perdre el domini sobre este en l'abolició dels senyorius per les Corts de Cadis el 1812.
En el segle XVII se formaren dos núcleus de població. El primer format per l'Alcúdia, Benigafull, Zenete i el segon per Benizahat i Zeneja. Després de l'expulsió morisca es produí una despoblació de la vall, que obligaria a realisar una repoblació del mateix en gents procedents del Maestrat de Montesa. Durant la guerra de succesió, La Vall se va inclinar pel partit felipista, per lo qual rebria alguns privilegis. Va ser escenari d'enfrontaments bèlics durant les guerres carlistes. El progressiu aument dels dos municipis (abdós comptaven en parròquia pròpia) va fer que acabaren unint-se al llarg del segle XIX, per a conseguir el 1926 el títul de ciutat.
Demografía
El municipi conta en 32.782 habitants (INE 2012).
Política i administració
| Periodo | Nom de l'alcalde | Partit polític |
|---|---|---|
| 1979 - 1983 | Pedro Navarro Lereu - Vicente Zaragoza Michavila | n/d |
| 1983 - 1987 | Vicente Zaragoza Michavila | n/d |
| 1987 - 1991 | Vicente Zaragoza Michavila | n/d |
| 1991 - 1995 | Ernest Fenollosa Ten | n/d |
| 1995 - 1999 | Vicent Aparici Moya | n/d |
| 1999 - 2003 | Vicent Aparici Moya | n/d |
| 2003 - 2007 | Josep Tur i Rubio | n/d |
| 2007 - 2011 | Isabel Bonig Trigueros/ Óscar Clavell | n/d |
| 2011 - 2015 | Óscar Clavell | n/d |
| 2015 - 2019 | n/d | n/d |
| 2019 - 2023 | n/d | n/d |
| 2023 | n/d | n/d |
Monuments
Monuments religiosos
- Ermita del Santíssim Crist del Calvari (S. XVIII): en el barri Carbonaire. Ermita en taulells d'Alcora d'ixa època.* Iglésia del Santíssim Crist del Calvari.
- Mare de Déu de Lourdes.
- Iglésia de Ntra. Sra. de la Assunció. Frontera barroca tipo retaule. Acabada de construir a finals del segle XVII. La Capella del Sagrari es molt interessant, en taulells de la època.
- Ermita de Sant Vicent Ferrer (S. XVII):en la plaça Sant Vicent. Construida segurament sobre una antiga mesquita musulmana.
- Ermita de La Sagrada Familia (S. XVIII) : en el parage de Sant Josep. Junt a ella se trobava un ermitori, hui convertit en un Centre d'Informació i exposicions.
- Ermita de Sant Antoni (finals del S. XVII): en la partida Sant Antoni. Anualment rep una romería el día de la festa del sant.
- Ermita de Mare de Déu del Roser : en el barri del Roser, en la part central de un dels cascos històrics. Es una de les ermites més antigues de la Ciutat. Restaurada recientment.
- Iglésia del Sant Àngel Custodi . Situada en la Plaça de l'Àngel, d'estil neoclàsic. s. XVII - XVIII.
| Municipis de La Plana Baixa | |
|---|---|
|
Aïn • Alcúdia de Veo • Alfondeguella • Almenara • Les Alqueries • Artana • Bechí • Borriana • Chilches • Eslida • La Llosa • Moncofa • Nules • Onda • Ribesalbes • Suera • Tales • La Vall d'Uxó • Vilarreal • La Vilavella | |