Liber Elegantiarum

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca

El Liber Elegantiarum és un repertori de paraules i frases valencià-llatí, obra del notari públic per autoritat real (regie auctoritate notarii publici) i escrivent valencià Joan Esteve (Johannes Stephanus), publicat en Venècia per l'editor Paganinus de Paganinis el 3 d'octubre de l'any 1489. Es tracta d'una obra destinada a l'ensenyança del llatí en la qual, partint de frases escrites en valencià, s'oferix la frase llatina equivalent.

El Liber Elegantiarum, diccionari llatí-valencià, està considerat com el primer diccionari imprés en una llengua romànica.

Autor

L'autor, Joan Esteve, com a notari públic “per autoritat real”, era lo màxim que es podia alcançar en eixa época dins de la carrera notarial, ya que tenia jurisdicció en tot el Regne de Valéncia i en tots els dominis de la Corona d'Aragó per a prendre part en l'emissió de documents oficials.

Colofó

El colofó del llibre diu:

Explícit liber elegantiarum Johannis Stephani, viri eruditissimi, civis Valentiani, regie auctoritate notarii publici, latina et valentina lingua: exactísima diligentia emendatus: Opera atque impresa Pagani de Paganinis Brixiensis Venteéis impresus. Inno. VIII summo pontífice. Augustino Barbadico, Venetiarum principe. Anno a natali christiano M.CCCCLXXXVIIII. v.vero.no.Octobris

Li'l considera el primer diccionari de la llengua valenciana, ya que les obres lexicogràfiques anteriors són coleccions de glosses o postilles marginals de paraules difícils de certes obres (explicacions de "vocables escurs"), o rimaris (diccionaris per a fer rimes).

Basant-se en la data de la seua dedicatòria (1472), està considerat com el primer diccionari d'una llengua romànica. Lo que és cert és que es tracta d'una obra que apareix en una época (finals del sigle XV) en la qual es detecta una important atenció a la llengua romançada pròpia de cada territori, i es publiquen obres en que s'expliquen les paraules o frases llatines a partir dels seus equivalents en vulgar.

Cites

Ximeno, Ribelles i Pastor mencionen que n'hi ha quatre eixemplars que es coneixen, tots sense portada, i aixina també ho ratifica Josep Alminyana en el Crit de la llengua (E. Valéncia 2000, 1981): U en la nostra Universitat de Valéncia, dos en Barcelona (L'Ateneu i Institut d'Estudis Catalans), i el quart el cita Gallardo en el n.º 2.143 del seu ensaig. Això fa pensar, i aixina ho ratifica Pastor Fuster, que l'edició de 1489, es la segon, i dona les següents raons: 1.ª) Perque la dedicatòria com hem dit abans data de 1472; 2.ª) perque el colofó diu que el llibre fon revisat: “exactísima diligentia emendatus”, lo que vol dir que li va precedir una atra edició que ara es millora; i 3.ª) perque Eduart Cañibell, director de la Biblioteca Arús de Barcelona, diu que va vore un eixemplar d'est obra en una magnifica portada en poder de Isidre Bonshoms, del qual Ribelles dona conte (p. 171-172)
Liber Elegantiarum per Joan Ignaci Culla

Vore també

Referències

Enllaços externs