Diferència entre les revisions de "Llibret"
Anar a la navegació
Anar a la busca
m |
m (→Vore també) |
||
| (No es mostren 7 edicions intermiges d'2 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | [[Image: | + | [[Image:1990 FALLA.JPG|thumb|right|400px|<center>Llibret faller</center>]] |
| − | Com a complement als lletrers explicatius de la [[falla]], moltes [[comissió fallera|comissions falleres]] editen un chicotet llibre en el que s'explica per mig de versos satírics el contingut de la falla. | + | Com a complement als lletrers explicatius de la [[falla]], moltes [[comissió fallera|comissions falleres]] editen un chicotet llibre en el que s'explica per mig de versos satírics el contingut de la falla i que es coneix en el nom de '''Llibret'''. |
| − | Este gènero s'inicià en el [[sigle XIX]] en l'autor suecà [[Bernat i Baldoví]], i experimentà el seu màxim auge en els anys 50 i 60 del [[sigle XX]], gràcies a autors com a [[Emili Panach]] o [[Josep Bea Izquierdo]]. | + | Este gènero s'inicià en el [[sigle XIX]] en l'autor suecà [[Bernat i Baldoví]], i experimentà el seu màxim auge en els [[anys 50]] i [[anys 60|60]] del [[sigle XX]], gràcies a autors com a [[Emili Panach]] o [[Josep Bea Izquierdo]]. |
== Vore també == | == Vore també == | ||
| Llínea 17: | Llínea 17: | ||
*[[Fallera Major de Valéncia]] | *[[Fallera Major de Valéncia]] | ||
*[[Falles]] | *[[Falles]] | ||
| − | *[[ | + | *[[Fòc d'artifici]] |
*[[Fogueres]] | *[[Fogueres]] | ||
*[[Lletrafaller]] | *[[Lletrafaller]] | ||
*[[Mascletà]] | *[[Mascletà]] | ||
*[[Ninot]] | *[[Ninot]] | ||
| − | *[[Nit del | + | *[[Nit del Fòc de Valéncia|Nit del Fòc]] |
*[[Ofrena]] | *[[Ofrena]] | ||
| + | *[[Passacarrer]] | ||
*[[Presentació]] | *[[Presentació]] | ||
*[[Plantà]] | *[[Plantà]] | ||
Revisió de 16:19 14 març 2020
Com a complement als lletrers explicatius de la falla, moltes comissions falleres editen un chicotet llibre en el que s'explica per mig de versos satírics el contingut de la falla i que es coneix en el nom de Llibret.
Este gènero s'inicià en el sigle XIX en l'autor suecà Bernat i Baldoví, i experimentà el seu màxim auge en els anys 50 i 60 del sigle XX, gràcies a autors com a Emili Panach o Josep Bea Izquierdo.