Diferència entre les revisions de "Llonganiça de Pasqua"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
(Pàgina nova, en el contingut: «La '''llonganiça de Pasqua''' és un embotit típic de la Comunitat Valenciana i de la veïna comarca aragonesa del [[Maestrat (Terol)|Maestrat]...»)
 
Llínea 2: Llínea 2:
  
 
== Característiques ==
 
== Característiques ==
Com el seu nom indica si ben ara és possible consumir-la durant tot l'any, era un aliment típic de la [[Pasqua]] ya que despuix del periodo de quaresma l'iglésia permetia tornar a consumir carn. En este periodo del temps és una costum típica valenciana eixir a berenar al camp a empinar el ''[[Cometa (joc)|cachirulo]]'' per lo que la llonganiça de pasqua al no necessitar ser cuinada era un aliment ideal. Junt a la llonganiça de pasqua el menú del berenar era completat en una [[Mono de Pasqua|mono]], una lletuga i un [[ou dur]] que era costum cascar en la front d'algun conegut.
+
Com el seu nom indica si ben ara és possible consumir-la durant tot l'any, era un aliment típic de la [[Pasqua]] ya que despuix del periodo de quaresma l'iglésia permetia tornar a consumir carn. En este periodo del temps és una costum típica valenciana eixir a berenar al camp a empinar el ''[[Cometa (joc)|cachirulo]],'' per lo que la llonganiça de pasqua al no necessitar ser cuinada era un aliment ideal. Junt a la llonganiça de pasqua el menú del berenar era completat en una [[Mono de Pasqua|mono]], una lletuga i un [[ou dur]] que era costum cascar en la front d'algun conegut.
  
 
== Vore també ==
 
== Vore també ==

Revisió de 18:16 29 oct 2016

La llonganiça de Pasqua és un embotit típic de la Comunitat Valenciana i de la veïna comarca aragonesa del Maestrat. Està elaborada a pur de magrós de porc tenint una llongitut d'uns 30 centímetros en la gruixa aproximada d'un dit consumint-se seca.

Característiques

Com el seu nom indica si ben ara és possible consumir-la durant tot l'any, era un aliment típic de la Pasqua ya que despuix del periodo de quaresma l'iglésia permetia tornar a consumir carn. En este periodo del temps és una costum típica valenciana eixir a berenar al camp a empinar el cachirulo, per lo que la llonganiça de pasqua al no necessitar ser cuinada era un aliment ideal. Junt a la llonganiça de pasqua el menú del berenar era completat en una mono, una lletuga i un ou dur que era costum cascar en la front d'algun conegut.

Vore també

Enllaços externs