Diferència entre les revisions de "Llonganiça de Pasqua"
m |
m |
||
| (No es mostra una edició intermija d'un usuari) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | [[ | + | [[Image:Longaniza-de-pascua.jpg|thumb|Llonganiça de Pasqua]] |
La '''llonganiça de Pasqua''' és un embotit típic de la [[Comunitat Valenciana]] i de la veïna comarca [[Aragó|aragonesa]] del [[Maestrat (Terol)|Maestrat]]. Està elaborada a pur de magrós de [[porc]] tenint una llongitut d'uns 30 centímetros en la gruixa aproximada d'un dit consumint-se seca. | La '''llonganiça de Pasqua''' és un embotit típic de la [[Comunitat Valenciana]] i de la veïna comarca [[Aragó|aragonesa]] del [[Maestrat (Terol)|Maestrat]]. Està elaborada a pur de magrós de [[porc]] tenint una llongitut d'uns 30 centímetros en la gruixa aproximada d'un dit consumint-se seca. | ||
== Característiques == | == Característiques == | ||
| − | Com el seu nom indica si | + | Com el seu nom indica si be ara és possible consumir-la durant tot l'any, era un aliment típic de la [[Pasqua]] ya que despuix del periodo de quaresma l'iglésia permetia tornar a consumir carn. En este periodo del temps és una costum típica valenciana eixir a berenar al camp a empinar el ''[[cachirulo]],'' per lo que la llonganiça de pasqua al no necessitar ser cuinada era un aliment ideal. Junt a la llonganiça de pasqua el menú del berenar era completat en una [[Mona de Pasqua|mona]], una lletuga i un [[ou dur]] que era costum cascar en la front d'algun conegut o la pròpia. |
== Vore també == | == Vore també == | ||
Revisió de 10:45 9 abr 2019
La llonganiça de Pasqua és un embotit típic de la Comunitat Valenciana i de la veïna comarca aragonesa del Maestrat. Està elaborada a pur de magrós de porc tenint una llongitut d'uns 30 centímetros en la gruixa aproximada d'un dit consumint-se seca.
Característiques
Com el seu nom indica si be ara és possible consumir-la durant tot l'any, era un aliment típic de la Pasqua ya que despuix del periodo de quaresma l'iglésia permetia tornar a consumir carn. En este periodo del temps és una costum típica valenciana eixir a berenar al camp a empinar el cachirulo, per lo que la llonganiça de pasqua al no necessitar ser cuinada era un aliment ideal. Junt a la llonganiça de pasqua el menú del berenar era completat en una mona, una lletuga i un ou dur que era costum cascar en la front d'algun conegut o la pròpia.