Diferència entre les revisions de "Lluís Vicent Aracil i Boned"
(Pàgina nova, en el contingut: «'''Lluís Vicent Aracil i Boned''' (Valéncia, 1941) és un sociollingüiste valencià que passà d'establir les bases de la sociolingüística pancat...».) |
|||
(No es mostren 21 edicions intermiges d'4 usuaris) | |||
Llínea 1: | Llínea 1: | ||
− | '' | + | [[Image:Lluis Aracil-25-4-1997.jpg|thumb|right|250px|<center>Crònica d'un seminari universitari d'Aracil, en el diari ''Las Provincias'' el 25-4-1997</center>]] |
− | + | [[Image:Lluis Aracil-28-4-1997.jpg|thumb|right|250px|<center>Entrevista concedida per Aracil al diari ''Las Provincias'' el 28-4-1997</center>]] | |
− | A partir de 1989 es desvinculà del pancatalanisme i escomençà a dirigir seminaris | + | '''Lluís Vicent Aracil i Boned''' ([[Valéncia]], [[1941]]) és un sociollingüiste i escritor [[valencià]] que passà d'establir les bases de la [[sociollingüística]] pancatalanista durant la década dels 70 i principis dels 80 del [[sigle XX]], a criticar durament al [[pancatalanisme]]. |
+ | |||
+ | == Biografia == | ||
+ | |||
+ | Estudià dret en l'[[Universitat de Valéncia]], a on fon "captat" i "format" per al pancatalanisme pel rogle format per [[Joan Fuster]] i [[Sanchis Guarner]]. En [[1962]] viajà a [[Barcelona]] en un grup d'amics i es vinculà ideològicament al [[Partit Socialista Valencià]]. En [[1970]] fon membre del Comité d'Investigació Sociollingüística de l'[[Associació Sociològica Internacional]], de la que fon vicepresident entre [[1974]] i [[1978]] i president entre [[1978]] i [[1982]]. En [[1973]] fundà el [[Grup Català de Sociollingüística]] i introduí una sessió de sociollingüística catalana en el VIII Congrés de Sociollingüística de [[Toronto]]. Ademés, fon professor del departament de filologia catalana de l'[[Universitat de Barcelona]] entre [[1976]] i [[1987]]. | ||
+ | |||
+ | A partir de [[1989]] es desvinculà del [[pancatalanisme]] i escomençà a dirigir seminaris de sociologia. | ||
== Crítiques al pancatalanisme == | == Crítiques al pancatalanisme == | ||
− | Durant la | + | Durant la década dels 90, Aracil escomençà a impartir seminaris i a fer dures declaracions contra el [[pancatalanisme]] en el qual havia militat de jove. Estes són algunes mostres: |
− | ''“Los pancatalanistas han ido suplicando por el mundo que nos menospreciasen y eso es tremendo. Es un caso flagrante de sucursalismo. Eso ha generado un sentimiento de pariente pobre, de autoodio o como se quiera llamar, de sentimiento de inferioridad. Pero ¿por qué? La supremacía de Barcelona puede que arranque de un siglo y poco más, pero Valencia tiene mucha más historia que Barcelona, le saca mucha ventaja (...) Todo eso conforma un patrimonio que es indiscutible y eso es lo que es ser valencianos (...) Aquí muchos se han sentido desamparados porque no se les hacía caso, no había quien les ayudase, y en Barcelona se han sentido acogidos aunque tuviesen que agacharse un poco para entrar, y a veces mucho, es verdad (...) Claro, venía de Barcelona uno y decía: Mirad: A un boniato como yo ya le han hecho un homenaje y es una autoridad. Ese agravio comparativo hizo que muchos siguieran el camino del boniato”.'' | + | <blockquote>''“Los pancatalanistas han ido suplicando por el mundo que nos menospreciasen y eso es tremendo. Es un caso flagrante de sucursalismo. Eso ha generado un sentimiento de pariente pobre, de autoodio o como se quiera llamar, de sentimiento de inferioridad. Pero ¿por qué? La supremacía de Barcelona puede que arranque de un siglo y poco más, pero Valencia tiene mucha más historia que Barcelona, le saca mucha ventaja (...) Todo eso conforma un patrimonio que es indiscutible y eso es lo que es ser valencianos (...) Aquí muchos se han sentido desamparados porque no se les hacía caso, no había quien les ayudase, y en Barcelona se han sentido acogidos aunque tuviesen que agacharse un poco para entrar, y a veces mucho, es verdad (...) Claro, venía de Barcelona uno y decía: Mirad: A un boniato como yo ya le han hecho un homenaje y es una autoridad. Ese agravio comparativo hizo que muchos siguieran el camino del boniato”. (d'una entrevista concedida al diari [[Las Provincias]], el 25-4-[[1997]])''</blockquote> |
− | |||
== Obres == | == Obres == | ||
− | * ''Papers de sociolingüística'' (1982) | + | * ''Papers de sociolingüística'' ([[1982]]) |
− | * ''Dir la realitat'' (1983) | + | * ''Dir la realitat'' ([[1983]]) |
− | * ''La mort humana'' (1998) | + | * ''La mort humana'' ([[1998]]) |
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
* [http://terra.es/personal2/xberna/aracil.htm Pàgina personal] | * [http://terra.es/personal2/xberna/aracil.htm Pàgina personal] | ||
− | + | [[Categoria:Biografies]] | |
− | [[Categoria: | + | [[Categoria:Valencians]] |
− | [[Categoria: | + | [[Categoria:Filòlecs]] |
− | + | [[Categoria:Filòlecs valencians]] | |
− | [[ | + | [[Categoria:Llingüistes]] |
+ | [[Categoria:Llingüistes valencians]] | ||
+ | [[Categoria:Sociollingüistes]] | ||
+ | [[Categoria:Sociollingüistes valencians]] |
Revisió de 07:57 15 maig 2020
Lluís Vicent Aracil i Boned (Valéncia, 1941) és un sociollingüiste i escritor valencià que passà d'establir les bases de la sociollingüística pancatalanista durant la década dels 70 i principis dels 80 del sigle XX, a criticar durament al pancatalanisme.
Biografia
Estudià dret en l'Universitat de Valéncia, a on fon "captat" i "format" per al pancatalanisme pel rogle format per Joan Fuster i Sanchis Guarner. En 1962 viajà a Barcelona en un grup d'amics i es vinculà ideològicament al Partit Socialista Valencià. En 1970 fon membre del Comité d'Investigació Sociollingüística de l'Associació Sociològica Internacional, de la que fon vicepresident entre 1974 i 1978 i president entre 1978 i 1982. En 1973 fundà el Grup Català de Sociollingüística i introduí una sessió de sociollingüística catalana en el VIII Congrés de Sociollingüística de Toronto. Ademés, fon professor del departament de filologia catalana de l'Universitat de Barcelona entre 1976 i 1987.
A partir de 1989 es desvinculà del pancatalanisme i escomençà a dirigir seminaris de sociologia.
Crítiques al pancatalanisme
Durant la década dels 90, Aracil escomençà a impartir seminaris i a fer dures declaracions contra el pancatalanisme en el qual havia militat de jove. Estes són algunes mostres:
“Los pancatalanistas han ido suplicando por el mundo que nos menospreciasen y eso es tremendo. Es un caso flagrante de sucursalismo. Eso ha generado un sentimiento de pariente pobre, de autoodio o como se quiera llamar, de sentimiento de inferioridad. Pero ¿por qué? La supremacía de Barcelona puede que arranque de un siglo y poco más, pero Valencia tiene mucha más historia que Barcelona, le saca mucha ventaja (...) Todo eso conforma un patrimonio que es indiscutible y eso es lo que es ser valencianos (...) Aquí muchos se han sentido desamparados porque no se les hacía caso, no había quien les ayudase, y en Barcelona se han sentido acogidos aunque tuviesen que agacharse un poco para entrar, y a veces mucho, es verdad (...) Claro, venía de Barcelona uno y decía: Mirad: A un boniato como yo ya le han hecho un homenaje y es una autoridad. Ese agravio comparativo hizo que muchos siguieran el camino del boniato”. (d'una entrevista concedida al diari Las Provincias, el 25-4-1997)