Diferència entre les revisions de "Lluís Vicent Aracil i Boned"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
(No es mostren 15 edicions intermiges d'4 usuaris)
Llínea 3: Llínea 3:
 
[[Image:Lluis Aracil-28-4-1997.jpg|thumb|right|250px|<center>Entrevista concedida per Aracil al diari ''Las Provincias'' el 28-4-1997</center>]]
 
[[Image:Lluis Aracil-28-4-1997.jpg|thumb|right|250px|<center>Entrevista concedida per Aracil al diari ''Las Provincias'' el 28-4-1997</center>]]
  
'''Lluís Vicent Aracil i Boned''' ([[Valéncia]], [[1941]]) és un sociollingüiste [[valencià]] que passà d'establir les bases de la [[sociollingüística]] pancatalanista durant la dècada dels 70 i principis dels 80 del [[segle XX]], a criticar durament al pancatalanisme.
+
'''Lluís Vicent Aracil i Boned''' ([[Valéncia]], [[1941]]) és un sociollingüiste i escritor [[valencià]] que passà d'establir les bases de la [[sociollingüística]] pancatalanista durant la década dels 70 i principis dels 80 del [[sigle XX]], a criticar durament al [[pancatalanisme]].
  
Estudià dret en la [[Universitat de Valéncia]], aon fon "captat i "format" per al pancatalanisme pel rogle format per [[Joan Fuster]] i [[Sanchis Guarner]]. En [[1962]] viajà a Barcelona en un grup d'amics i es vinculà ideològicament al [[Partit Socialista Valencià]]. En [[1970]] fou membre del Comitè d'Investigació Sociollingüística de l'[[Associació Sociològica Internacional]], de la que fon vicepresident entre [[1974]] i [[1978]] i president entre [[1978]] i [[1982]]. En [[1973]] fundà el [[Grup Català de Sociollingüística]] i introduí una sessió de sociollingüística catalana en el VIII Congrés de Sociolingüística de [[Toronto]]. Ademés, fon professor del departament de filologia catalana de la [[Universitat de Barcelona]] ente [[1976]] i [[1987]].
+
== Biografia ==
  
A partir de [[1989]] es desvinculà del pancatalanisme i escomençà a dirigir seminaris de sociología.  
+
Estudià dret en l'[[Universitat de Valéncia]], a on fon "captat" i "format" per al pancatalanisme pel rogle format per [[Joan Fuster]] i [[Sanchis Guarner]]. En [[1962]] viajà a [[Barcelona]] en un grup d'amics i es vinculà ideològicament al [[Partit Socialista Valencià]]. En [[1970]] fon membre del Comité d'Investigació Sociollingüística de l'[[Associació Sociològica Internacional]], de la que fon vicepresident entre [[1974]] i [[1978]] i president entre [[1978]] i [[1982]]. En [[1973]] fundà el [[Grup Català de Sociollingüística]] i introduí una sessió de sociollingüística catalana en el VIII Congrés de Sociollingüística de [[Toronto]]. Ademés, fon professor del departament de filologia catalana de l'[[Universitat de Barcelona]] entre [[1976]] i [[1987]].
 +
 
 +
A partir de [[1989]] es desvinculà del [[pancatalanisme]] i escomençà a dirigir seminaris de sociologia.  
  
  
 
== Crítiques al pancatalanisme ==
 
== Crítiques al pancatalanisme ==
  
Durant la dècada dels 90, Aracil escomençà a impratir seminaris i a fer dures declaracions contra el pancatalanisme en el qual havía militat de jove. Estes són algunes mostres, d'una entrevista concedida al diari [[Las Provincias]], el 25-4-1997.
+
Durant la década dels 90, Aracil escomençà a impartir seminaris i a fer dures declaracions contra el [[pancatalanisme]] en el qual havia militat de jove. Estes són algunes mostres:
 
    
 
    
  
''“Los pancatalanistas han ido suplicando por el mundo que nos menospreciasen y eso es tremendo. Es un caso flagrante de sucursalismo. Eso ha generado un sentimiento de  pariente pobre, de autoodio o como  se  quiera  llamar,  de  sentimiento  de  inferioridad.  Pero  ¿por  qué?  La  supremacía  de  Barcelona  puede  que arranque de un siglo y poco más, pero Valencia tiene mucha más historia que Barcelona, le saca mucha ventaja (...) Todo eso conforma un patrimonio que es indiscutible y eso es lo que es ser valencianos (...) Aquí muchos se  han sentido desamparados porque no se les  hacía  caso,  no  había  quien  les  ayudase,  y  en  Barcelona  se  han  sentido  acogidos aunque tuviesen  que  agacharse un poco para  entrar, y  a veces mucho, es verdad (...)  Claro,  venía  de  Barcelona  uno  y decía:  Mirad: A un  boniato como  yo  ya  le han hecho  un  homenaje  y  es  una  autoridad.  Ese  agravio  comparativo  hizo  que  muchos siguieran el camino del boniato”.''  
+
<blockquote>''“Los pancatalanistas han ido suplicando por el mundo que nos menospreciasen y eso es tremendo. Es un caso flagrante de sucursalismo. Eso ha generado un sentimiento de  pariente pobre, de autoodio o como  se  quiera  llamar,  de  sentimiento  de  inferioridad.  Pero  ¿por  qué?  La  supremacía  de  Barcelona  puede  que arranque de un siglo y poco más, pero Valencia tiene mucha más historia que Barcelona, le saca mucha ventaja (...) Todo eso conforma un patrimonio que es indiscutible y eso es lo que es ser valencianos (...) Aquí muchos se  han sentido desamparados porque no se les  hacía  caso,  no  había  quien  les  ayudase,  y  en  Barcelona  se  han  sentido  acogidos aunque tuviesen  que  agacharse un poco para  entrar, y  a veces mucho, es verdad (...)  Claro,  venía  de  Barcelona  uno  y decía:  Mirad: A un  boniato como  yo  ya  le han hecho  un  homenaje  y  es  una  autoridad.  Ese  agravio  comparativo  hizo  que  muchos siguieran el camino del boniato”. (d'una entrevista concedida al diari [[Las Provincias]], el 25-4-[[1997]])''</blockquote>
 
 
 
== Obres ==
 
== Obres ==
 
* ''Papers de sociolingüística'' ([[1982]])
 
* ''Papers de sociolingüística'' ([[1982]])
Llínea 25: Llínea 26:
 
* [http://terra.es/personal2/xberna/aracil.htm Pàgina personal]
 
* [http://terra.es/personal2/xberna/aracil.htm Pàgina personal]
  
[[Categoria:Llingüístes valencians]]
+
[[Categoria:Biografies]]
[[Categoria:Sociollingüístes valencians]]
+
[[Categoria:Valencians]]
 +
[[Categoria:Filòlecs]]
 +
[[Categoria:Filòlecs valencians]]
 +
[[Categoria:Llingüistes]]
 +
[[Categoria:Llingüistes valencians]]
 +
[[Categoria:Sociollingüistes]]
 +
[[Categoria:Sociollingüistes valencians]]

Revisió de 07:57 15 maig 2020

Crònica d'un seminari universitari d'Aracil, en el diari Las Provincias el 25-4-1997
Entrevista concedida per Aracil al diari Las Provincias el 28-4-1997

Lluís Vicent Aracil i Boned (Valéncia, 1941) és un sociollingüiste i escritor valencià que passà d'establir les bases de la sociollingüística pancatalanista durant la década dels 70 i principis dels 80 del sigle XX, a criticar durament al pancatalanisme.

Biografia

Estudià dret en l'Universitat de Valéncia, a on fon "captat" i "format" per al pancatalanisme pel rogle format per Joan Fuster i Sanchis Guarner. En 1962 viajà a Barcelona en un grup d'amics i es vinculà ideològicament al Partit Socialista Valencià. En 1970 fon membre del Comité d'Investigació Sociollingüística de l'Associació Sociològica Internacional, de la que fon vicepresident entre 1974 i 1978 i president entre 1978 i 1982. En 1973 fundà el Grup Català de Sociollingüística i introduí una sessió de sociollingüística catalana en el VIII Congrés de Sociollingüística de Toronto. Ademés, fon professor del departament de filologia catalana de l'Universitat de Barcelona entre 1976 i 1987.

A partir de 1989 es desvinculà del pancatalanisme i escomençà a dirigir seminaris de sociologia.


Crítiques al pancatalanisme

Durant la década dels 90, Aracil escomençà a impartir seminaris i a fer dures declaracions contra el pancatalanisme en el qual havia militat de jove. Estes són algunes mostres:


“Los pancatalanistas han ido suplicando por el mundo que nos menospreciasen y eso es tremendo. Es un caso flagrante de sucursalismo. Eso ha generado un sentimiento de pariente pobre, de autoodio o como se quiera llamar, de sentimiento de inferioridad. Pero ¿por qué? La supremacía de Barcelona puede que arranque de un siglo y poco más, pero Valencia tiene mucha más historia que Barcelona, le saca mucha ventaja (...) Todo eso conforma un patrimonio que es indiscutible y eso es lo que es ser valencianos (...) Aquí muchos se han sentido desamparados porque no se les hacía caso, no había quien les ayudase, y en Barcelona se han sentido acogidos aunque tuviesen que agacharse un poco para entrar, y a veces mucho, es verdad (...) Claro, venía de Barcelona uno y decía: Mirad: A un boniato como yo ya le han hecho un homenaje y es una autoridad. Ese agravio comparativo hizo que muchos siguieran el camino del boniato”. (d'una entrevista concedida al diari Las Provincias, el 25-4-1997)

Obres

  • Papers de sociolingüística (1982)
  • Dir la realitat (1983)
  • La mort humana (1998)

Enllaços externs