Manel Garcia Grau
Revisió de 15:46 16 ago 2019 per Xavier (Discussió | contribucions) (Pàgina nova, en el contingut: «'''Manel Garcia Grau''' (Benicarló, 1962 - Castelló de la Plana, 5 de juny de 2006) fon un filòlec, escritor i poeta valencià...»)
Manel Garcia Grau (Benicarló, 1962 - Castelló de la Plana, 5 de juny de 2006) fon un filòlec, escritor i poeta valencià d'ideologia pancatalanista.
Biografia
Manel era llicenciat i doctorat en filologia catalana per l'Universitat de Valéncia, fon professor de lliteratura catalana en l'Universitat Jaume I de Castelló des de l'any 1995, de llengua catalana en l'Institut Penyagolosa de Castelló, investigador de la ret Teoria i Crítica dels Discursos Creatius, membre de l'associació CEDRE, de la AILLC i de la AELC. Ha colaborat en les publicacions Hoy, Levante-EMV, El Punt, Revista de Cataluña, Gamo, Reducciones, Pasillo, Diario de Baleares, Cultura, La Aiguadolç, Canelobre, Mediterráneo i en el Bolletí de la Societat Castellonenca de Cultura.
Obra
Investigació
- Poètiques i voluntats per a una societat perifèrica (1994)
- Polítiques (i) lingüístiques (1997)
Narrativa
- Davall del cel (2006)
- El magma silenciós (2011) Pòstuma, junt a Vicent Pallarés.
Novela
- El Papa maleït: Una intriga novel·lística sobre el Papa Luna (2003)
Poesia
- Quadern d'estances (1988)
- La veu assedegada (1989)
- Escenalls dels miratges (1989)
- Els noms insondables (1990) (Premi Vicent Andrés Estellés de poesia, 1990)
- Els signes immutables (1991)
- Llibre de les figuracions (1993)
- Mots sota sospita (1997)
- La ciutat de la ira (1998)
- Anatema (2001) Premi Ausiàs March de poesia
- Al fons de vies desertes (2002)
- La Mordassa (2003)
- Constants vitals (2005) (Premi Roiç de Corella de poesia en català)
Estudis lliteraris
- De Castelló a Ítaca: l'univers literari de Miquel Peris i Segarra (1997)
- Les suspicàcies metòdiques (2002)