Diferència entre les revisions de "Massarrojos"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
m
 
(No es mostren 25 edicions intermiges d'3 usuaris)
Llínea 1: Llínea 1:
[[Image:Massarrojos. Iglesia 2.JPG|thumb|180px|Iglésia parroquial de Masarrochos]]
+
[[Image:Massarrojos. Iglesia 2.JPG|thumb|250px|Iglésia parroquial de l'Assunció, en Massarrojos.]]
'''Massarrochos''' és una [[pedania]] de la ciutat de [[Valéncia]]. Llimita als sur en [[Borbotó]], al suroest en [[Rocafort]] al oest en [[Godella]] i [[Bétera]] i al nort i al est en [[Moncada]].
+
'''Massarrojos''' (en [[castellà]] ''Masarrochos''), és una [[pedania]] de la ciutat de [[Valéncia]].
 +
 
 +
== Geografia ==
 +
Llimita als sur en [[Borbotó]], al suroest en [[Rocafort]] a l'oest en [[Godella]] i [[Bétera]] i al nort i a l'est en [[Moncada]].
 +
El seu caixco està contigu al de [[Moncada]], que al mateix temps ho està al d'[[Alfara del Patriarca]], conformant les tres poblacions una conurbació de més de 25.000 habitants. Va ser un municipi independent fins a l'any [[1899]],​ any en que va passar a ser una pedania de Valéncia.
  
 
== Història ==
 
== Història ==
Masarrochos era una [[alqueria]] àrap que [[Ximén Pérez de Arenós]] cambià a l'[[Ordre del Temple]] junt a [[Benifaraig]] per [[Albentosa]]. En l'any [[1889]] passà a ser pedania de [[Valéncia]]. La seua iglésia es l'Iglésia de l'Assunció.
+
Massarrojos era una [[alqueria]] àrap que [[Ximén Pérez de Arenós]] canvià a l'[[Orde del Temple]] junt a [[Benifaraig]] a canvi d'[[Albentosa]], en Terol. En l'any [[1889]] passà a ser pedania de la [[ciutat de Valéncia]].
Huí en dia ha experimentat un gran creiximent demogràfic degut a les urbanisacions en les seues montanyes.
+
 
 +
== Demografia ==
 +
La seua població censada en l'any 2022 era de 2.497 habitants segons el cens del [[INE]]. Hui en dia ha experimentat un gran creiximent demogràfic degut a les urbanisacions en les seues montanyes.
 +
 
 +
<center>
 +
{| align="center" {{tablabonita}}
 +
!bgcolor=pink colspan=20 style="color:black;"|Evolució demogràfica
 +
|-
 +
 
 +
![[1910]] !! [[1920]] !! [[1930]] !! [[1940]] !! [[1950]] !! [[1960]] !! [[1970]] !! [[1981]] !! [[1986]] !! [[2001]] !! [[2005]] !! [[2009]] !! [[2014]] !! [[2022]]
 +
|-
 +
| align=center| 606 || align=center| 787 || align=center| 1.200 || align=center| 1.391 || align=center| 1.743 || align=center| 1.302 || align=center| 1.137 || align=center| 1.180 || align=center| 1.119 || align=center| 1.099 || align=center| 1.449 || align=center| 2.015 || align=center| 2.248 || align=center| 2.497
 +
|}
 +
</center>
 +
 
 +
== Economia ==
 +
Durant el [[sigle XVIII]] l'activitat principal era l'extracció de [[pedra]] per a la construcció i el cultiu de la [[morera]], per a abastir l'indústria de la [[seda]] de Valéncia. En una de les pedreres s'ha trobat ceràmica andalusí, lo que denota l'antiguetat d'esta ocupació.​
 +
 
 +
== Monuments ==
 +
Destaca dins del seu patrimoni:
 +
* Iglésia parroquial de l'Assunció
 +
* Alqueria del Rellonge
 +
* Casa Abadia
 +
* Casa del músic Salvador Giner
 +
 
 +
== Vore també ==
 +
* [[Anex:Municipis de la província de Valéncia]]
 +
* [[Valéncia]]
 +
 
 +
== Referències ==
 +
{{listaref}}
 +
 
 +
* [https://www.valencia.es/ Ajuntament de Valéncia]
 +
* [https://www.dival.es/es Diputació provincial de Valéncia]
 +
* [https://www.fvmp.es/fvmp3/guia Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística] D'a on s'ha extret informació en el seu consentiment. [http://es.wikipedia.org/wiki/Wikipedia:Autorizaci%C3%B3n_de_copia_de_web/Federaci%C3%B3n_Valenciana_de_Municipios_y_Provincias]
 +
* [https://www.ine.es/nomen2/index.do?accion=busquedaDesdeHome&nombrePoblacion=Masarrochos INE. Població de Massarrojos]
 +
* [http://www.ive.es/ Instituto Valenciano de Estadística]
 +
 
 +
== Bibliografia ==
 +
* [[Ampar Cabanes|Cabanes Pecourt, María de los Desamparados]], [[Abelardo Herrero Alonso|Herrero Alonso, Abelardo]] i [[Ramón Ferrer Navarro|Ferrer Navarro, Ramon]]. ''Documentos y datos para un estudio toponímico de la Región valenciana'' (Valencia, 1981) VV.AA.
 +
* [[Antoni Josep Cavanilles|Cavanilles, Antoni Josep]]. ''Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia'' Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit
 +
* Gaspar Juan Escolano. ''Décadas de la Historia de Valencia''
 +
* [https://web.archive.org/web/20070126024634/http://www.portaveu.gva.es/guia/guiaComunicacion2005.pdf Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005]
 +
* Madoz, Pascual (1849). «Diccionario Geográfico-Estadístico-Histórico de España y sus posesiones de Ultramar»
 +
* Monravana, ''La Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana''. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009
 +
* Soler Salcedo, Juan Miguel (2008). Nobleza Española, Grandeza Inmemorial 1520
  
 
== Enllaços externs ==
 
== Enllaços externs ==
 
{{Commonscat|Massarrojos}}
 
{{Commonscat|Massarrojos}}
  
[[Categoria: Pedanies de la Comunitat Valenciana]]
+
[[Categoria: Pedanies de Valéncia]]
[[Categoria: Pedanies de la Província de Valéncia]]
 

Última revisió del 08:16 10 oct 2023

Iglésia parroquial de l'Assunció, en Massarrojos.

Massarrojos (en castellà Masarrochos), és una pedania de la ciutat de Valéncia.

Geografia[editar | editar còdic]

Llimita als sur en Borbotó, al suroest en Rocafort a l'oest en Godella i Bétera i al nort i a l'est en Moncada. El seu caixco està contigu al de Moncada, que al mateix temps ho està al d'Alfara del Patriarca, conformant les tres poblacions una conurbació de més de 25.000 habitants. Va ser un municipi independent fins a l'any 1899,​ any en que va passar a ser una pedania de Valéncia.

Història[editar | editar còdic]

Massarrojos era una alqueria àrap que Ximén Pérez de Arenós canvià a l'Orde del Temple junt a Benifaraig a canvi d'Albentosa, en Terol. En l'any 1889 passà a ser pedania de la ciutat de Valéncia.

Demografia[editar | editar còdic]

La seua població censada en l'any 2022 era de 2.497 habitants segons el cens del INE. Hui en dia ha experimentat un gran creiximent demogràfic degut a les urbanisacions en les seues montanyes.

Evolució demogràfica
1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1986 2001 2005 2009 2014 2022
606 787 1.200 1.391 1.743 1.302 1.137 1.180 1.119 1.099 1.449 2.015 2.248 2.497

Economia[editar | editar còdic]

Durant el sigle XVIII l'activitat principal era l'extracció de pedra per a la construcció i el cultiu de la morera, per a abastir l'indústria de la seda de Valéncia. En una de les pedreres s'ha trobat ceràmica andalusí, lo que denota l'antiguetat d'esta ocupació.​

Monuments[editar | editar còdic]

Destaca dins del seu patrimoni:

  • Iglésia parroquial de l'Assunció
  • Alqueria del Rellonge
  • Casa Abadia
  • Casa del músic Salvador Giner

Vore també[editar | editar còdic]

Referències[editar | editar còdic]

Bibliografia[editar | editar còdic]

  • Cabanes Pecourt, María de los Desamparados, Herrero Alonso, Abelardo i Ferrer Navarro, Ramon. Documentos y datos para un estudio toponímico de la Región valenciana (Valencia, 1981) VV.AA.
  • Cavanilles, Antoni Josep. Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit
  • Gaspar Juan Escolano. Décadas de la Historia de Valencia
  • Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005
  • Madoz, Pascual (1849). «Diccionario Geográfico-Estadístico-Histórico de España y sus posesiones de Ultramar»
  • Monravana, La Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009
  • Soler Salcedo, Juan Miguel (2008). Nobleza Española, Grandeza Inmemorial 1520

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons