|
|
| Llínea 1: |
Llínea 1: |
| − | [[Image:Mel2.gif|thumb|right|<center>Panal de mel</center>]]
| + | {{Infobox escritor |
| − | [[Image:mel.jpg|thumb|right|<center>Mel</center>]] | + | | nom = Bernardo Catalá de Valeriola |
| | + | | image = |
| | + | | grandària = |
| | + | | descripció = |
| | + | | seudònim = |
| | + | | naixcut = 26 d'octubre de 1568 |
| | + | | nascuda = |
| | + | | lloc_de_naiximent = Valéncia |
| | + | | mort = 2 de novembre de 1608 |
| | + | | morta = |
| | + | | lloc_de_mort = Lleó |
| | + | | ocupació = Escritor |
| | + | | país = [[Espanya]] |
| | + | | periodo = [[Sigle XVI]] |
| | + | | gènero = Poesia |
| | + | | temàtica = |
| | + | | moviment = |
| | + | | primeres_obres = |
| | + | | obres_magnes = |
| | + | | influències = |
| | + | | influenciat = |
| | + | | influenciada = |
| | + | | premis = |
| | + | | lloc web = |
| | + | | signatura = |
| | + | | notes a peu = |
| | + | }} |
| | | | |
| − | La '''mel''' és un fluït dolç i viscós produït per les [[abella|abelles]] a partir del [[néctar (botànica)|néctar]] de les [[flor]]s o de secrecions de parts vives de plantes o d'excrecions d'insectes chupladors de plantes. Les abelles l'arrepleguen, transformen i combinen en l'[[enzima]] [[invertasa]] que conté la saliva de les [[abella|abelles]] i l'almagasenen en els [[bresques de cera|bresques]] a on madura. Ademés la mel és una secreció que fon consumida anteriorment per estes.
| |
| | | | |
| − | La tècnica que involucra l'extracció de mel de les bresques de la [[colmena]] és coneguda com [[apicultura]].
| |
| | | | |
| − | Les característiques físiques, químiques i [[qualitat organolèptica|organolèptiques]] de la mel venen determinats pel tipos de néctar que arrepleguen les abelles.
| + | '''Bernardo Catalá de Valeriola''' ([[Valéncia]], [[26 d'octubre]] de [[1568]] – [[Lleó]], [[2 de novembre]] de [[1608]]), fon Cavaller de l'[[Orde de Calatrava]] i president fundador de l'[[Acadèmia dels Nocturns]], que era una acadèmia lliterària, composta per 45 subjectes autorisats per la seua noblea i llinage, els quals es reunien tots els dimecres en la casa [[Palau dels Valeriola]]. |
| | | | |
| − | == Història ==
| + | Va celebrar tres justes poètiques. La primera dedicada a la devoció de la seua dona, la segona al lloc a on seria soterrat i la tercera a la casa en que vivia. Estes justes poètiques varen ser publicades en [[Valéncia]] l'any [[1602]]. Al final de la seua vida fon Corregidor de León. |
| | | | |
| − | La mel té les seues qualitats reconegudes i utilisades pels sers humans des de temps remots, com a aliment i per a endolcir naturalment, en un poder d'endolcir dos vegades major que el [[sucre]] de canya.
| + | ==Referències== |
| | + | {{Traduït de|es|Bernardo_Catalá_de_Valeriola}} |
| | | | |
| − | Hi ha diverses referències històriques d'esta substància. Ademés de les cites bíbliques, molts atres pobles, com els antics egipcis o els grecs, per eixemple, se referien a la mel com un producte sagrat, arribant a servir com a forma de pagar els imposts. En excavacions egípcies en més de 3000 anys varen ser trobades mostres de mel perfectament conservades en barcos llaugerament tapades. També hi ha registres prehistòrics en pintures rupestres de l'utilisació de la mel.
| + | [[Categoria:Escritors d'Espanya del sigle XVI]] |
| − | | + | [[Categoria:Valencians]] |
| − | Són conegudes diverses varietats de mel que depenen de la flor utilisada com a font de néctar i del tipo d'abella que la va produir, pero com estes la fabriquen en cantitat prop de tres vegades superior a lo que necessiten per a sobreviure, sempre fon possible, primerament, arreplegar-se l'excés d'esta per al ser humà i més tart realisar-se la domesticació de les abelles per al fi específic d'obtindre la seua mel, tècnica coneguda com a apicultura.
| + | [[Categoria:Escritors valencians]] |
| − | | |
| − | == Tipos ==
| |
| − | | |
| − | Segons el seu orige vegetal, se diferència entre:
| |
| − | | |
| − | * '''Mel de flors''': la produïda per les abelles a partir del néctar de les flors. Se distinguixen moltes varietats:
| |
| − | ** '''monofloral''': predomini del néctar d'una espècie. Les més usuals són de [[castanyer]], [[Rosmarinus officinalis|romer]], [[timó]], [[cepell]], [[taronger]] o [[tarongina]], [[tiler]], [[acàcia]], [[eucaliptus]], [[lavanda]],[[romaguera]] etcétera .
| |
| − | ** '''multifloral''' (''«diverses flors»''): del néctar de diverses espècies vegetals diferents, i en proporcions molt variables.
| |
| − | ** '''de la serra''' o de '''montanya''', i '''del desert''' (varadolça, acàcia,... ), que són tipos especials de ''mil flors''.
| |
| − | *'''Mel de melada o melat''', '''[[rosada de mel (secreció)|rosada de mel]] ''', '''mel de rosada''' o '''mel de bosc''': és la produïda per les abelles a partir de les secrecions dolces d'[[àfit]]s [[pulgó|pulgons]], [[porquets de Sant Antoni]] i atres insectes chupladors de [[llacor]], normalment de [[Pinus|pins]], [[Abies|avets]], [[carrasca|carrasques]], [[surera|sureres]] i arbres. Sol ser menys dolç, de color molt fosc, se solidifica en dificultat, i no és rar que exhibixca olor i sabor especiat, resinós. La mel de melat procedent de pinars té un peculiar sabor a pi, i és apreciada pel seu us medicinal en [[Europa]] i [[Turquia]].
| |
| − | | |
| − | La mel de flors és transparent i es solidifica en el temps depenent de la seua procedència vegetal i de la temperatura. Per davall de 14 ºC s'accelera el procés de solidificació. Les mels de bruc s'endurixen molt pronte i les de castany tarden molt.
| |
| − | | |
| − | Un efecte secundari de la recolecció del [[néctar]] i el [[polen]] per a la producció de mel és la [[polinisació]], que és crucial per a la reproducció de les plantes en flors.
| |
| − | | |
| − | == Propietats ==
| |
| − | | |
| − | La mel és un edulcorant natural que posseïx moltes propietats, entre elles, que és una gran font d'energia, ya que en la seua major part està formada per hidrats de carbono (entre un 75% i un 80%), mentres que el restant és aigua. Els hidrats de carbono aporten glucosa i fructosa, abdós en un valor calòric que s'absorbix ràpidament i aporten energia de manera immediata.
| |
| − | | |
| − | Ademés, posseïx vitamines, que poden variar depenent de l'orige de la mel, com vitamina B1, B2, B5 i C. Ademés la mel conté [[àcit fòlic]], [[calci]], [[magnesi]] i [[fòsfor]].
| |
| − | | |
| − | La mel posseïx efectes antiinflamatoris, antisèptics i balsàmics, lo que la fa molt apropiada per al mals de gola, afonia i constipats. També té efectes calmants i relaxants i ajuda a cicatrisar ferides.
| |
| − | | |
| − | == Vore també ==
| |
| − | | |
| − | *[http://es.wikipedia.org/wiki/Elementos_para_la_extracci%C3%B3n_de_la_miel Elements per a l'extracció de la mel en Wikipedia (espanyol)]
| |
| − | | |
| − | == Enlaces externos ==
| |
| − | *[http://commons.wikimedia.org/wiki/Honey commons|Honey]
| |
| − | * [http://www.culturaapicola.com.ar/apuntes/miel/miel_comercializacion.htm Cultura Apícola: Producció y Comercialisació de la Mel].
| |
| − | * http://www.noticiasapicolas.com.ar Portal de Apicultura, productes i subproductes de la colmena
| |
| − | * [http://www.mercoopsur.com.ar/apicultura/notas/normadelcodex.htm Norma de la mel segons el Codex Alimentarius]
| |
| − | * [http://quimicanova.sbq.org.br/qn/qnol/2007/vol30n4/16-AR06174.pdf Muñoz et al. 2007 Química Nova 30, ]
| |
| − | * Havsteen BH 2002. The biochemistry and significance of flavonoids. Pharmacology and therapeutics 96, 67-2002
| |
| − | {{Traduït de|es|Mel}}
| |
| − | | |
| − | [[Categoria:Aliments]] | |
| − | [[Categoria:Aliments per a desdejuni]] | |
| − | [[categoria:mel]]
| |