Mel

De L'Enciclopèdia, la wikipedia lliure en valencià
Revisió de 14:00 29 abr 2009 per Vinatea (Discussió | contribucions) (Pàgina nova, en el contingut: «La '''mel''' és un fluit dolç i viscós produït per les abelles a partir del néctar de les flors o de secrecions de par...».)
(dif) ← Revisió anterior | Revisió actual (dif) | Revisió següent → (dif)
Ir a la navegación Ir a la búsqueda

La mel és un fluit dolç i viscós produït per les abelles a partir del néctar de les flors o de secrecions de parts vives de plantes o d'excrecions d'insectes chupladors de plantes. Les abelles ho arrepleguen, transformen i combinen en la enzima invertasa que conté la saliva de les abelles i ho almagasenen en els bresques a on madura. Ademés la mel és una secreció que fon consumida anteriorment per estes.

La tècnica que involucra l'extracció de mel de les bresques de la colmena és coneguda com apicultura.

Les característiques físiques, químiques i organolèptiques de la mel venen determinats pel tipos de néctar que arrepleguen les abelles.

Història

La mel té les seues qualitats reconegudes i utilisades pels sers humans des de temps remots, com a aliment i per a endolcir naturalment, en poder d'endolcir dos vegades major que el sucre de canya.

Hi ha diverses referències històriques de esta substància. Ademés de les cites bíbliques, molts atres pobles, com els antics egipcis o els grecs, per eixemple, es referien a la mel com un producte sagrat, arribant a servir com a forma de pagar els imposts. En excavacions egípcies en més de 3.000 anys van ser trobades mostres de mel perfectament conservades en vaixells llaugerament tapades. També hi ha registres prehistòrics en pintures rupestres de la utilisació de la mel.

Són conegudes diverses varietats de mel que depenen de la flor utilisada com a font de néctar i del tipos d'abella que la va produir, pero com estes la fabriquen en quantitat prop de tres vegades superior del que necessiten per a sobreviure, sempre fon possible, primerament, arreplegar-se l'excés d'esta per al ser humà i més tart realisar-se la domesticació de les abelles per al fi específic d'obtindre la seua mel, tècnica coneguda com a apicultura.

Tipos

Segons el seu orige vegetal, es diferència entre:

  • Mel de flors: la produïda per les abelles a partir del néctar de les flors. Es distinguixen moltes varietats:
    • monofloral: predomini del néctar d'una espècie. Les més usuals són de Castanyer, romer, timó, cepell, taronger o tarongina, tiler, acàcia, eucaliptus, lavanda,romaguera etcétera .
    • multifloral («diverses flors»): del néctar de diverses espècies vegetals diferents, i en proporcions molt variables.
    • de la serra o de montanya, i del desert (varadolça, acàcia,... ), que són tipos especials de mil flors.
  • Mel de melada o melat, rosada de mel, mel de rosada o mel de bosc: és la produïda per les abelles a partir de les secrecions dolces de àfits pulgons, porquets de Sant Antoni i atres insectes chupladors de sabia, normalment de pins, avets, carrasques, sureres i arbres. Sol ser menys dolç, de color molt fosc, se solidifica en dificultat, i no és rar que exhibixca olor i sabor especiat, resinós. La mel de melato procedent de pinars té un peculiar sabor a pi, i és apreciada pel seu us medicinal en Europa i Turquia.

La mel de flors és transparent i se solidifica en el temps depenent de la seua procedència vegetal i de la temperatura. Per davall de 14 ºC s'accelera el procés de solidificació. Les mels de bruc s'endurixen molt pronte i les de castany tarden molt.


Un efecte secundari de la recolecció del néctar i el polen per a la producció de mel és la polinisació, que és crucial per a la reproducció de les plantes en flors.


Vore també

Enlaces externos