Canvis

En un principi, les tendes estan en les places més cèntriques de la zona urbana, pero la construcció de la capella de la Comunió de l'iglésia Major en l'any [[1663]], va obligar al trasllat de les carniceries que estaven en aquell lloc. A partir d'este moment, la Plaça Vella es va convertir en l'autèntic fòrum de la vila i, mentres el mercat se va consolidar en el centre de la que va ser plaça d'Espanya, despuix de la construcció i sempre [[Plaça Major de Castelló|Plaça Major]], la peixcateria trobaria el seu acomodo en la plaça que porta el seu nom. Abdós recints varen contar a partir de 1913 en sengles barracons, als que es va unir dos anys despuix el mercadet en la plaça situada al nort del palau municipal. Varen ser els antecedents del Mercat Central la construcció del qual va començar a plantejar-se l'Ajuntament en [[1925]], pero no es plasmaria fins al [[21 de decembre]] de 1949 en que va tindre lloc la seua inauguració.

En un principi, les tendes estan en les places més cèntriques de la zona urbana, pero la construcció de la capella de la Comunió de l'iglésia Major en l'any [[1663]], va obligar al trasllat de les carniceries que estaven en aquell lloc. A partir d'este moment, la Plaça Vella es va convertir en l'autèntic fòrum de la vila i, mentres el mercat se va consolidar en el centre de la que va ser plaça d'Espanya, despuix de la construcció i sempre [[Plaça Major de Castelló|Plaça Major]], la peixcateria trobaria el seu acomodo en la plaça que porta el seu nom. Abdós recints varen contar a partir de 1913 en sengles barracons, als que es va unir dos anys despuix el mercadet en la plaça situada al nort del palau municipal. Varen ser els antecedents del Mercat Central la construcció del qual va començar a plantejar-se l'Ajuntament en [[1925]], pero no es plasmaria fins al [[21 de decembre]] de 1949 en que va tindre lloc la seua inauguració.

A inicis del [[sigle XX]], el mercat municipal és objecte d'especial inquietut per part de l'Ajuntament. En l'any [[1902]] el regidor José Castelló Tárrega elabora una memòria sobre el seu funcionament, que reproduïx ''El Heraldo de Castelló'', periòdic del que era director l'autor de l'informe, i en la qual es planteja la construcció d'un recint tancat.

A inicis del [[sigle XX]], el mercat municipal és objecte d'especial inquietut per part de l'Ajuntament. En l'any [[1902]] el regidor [[José Castelló Tárrega]] elabora una memòria sobre el seu funcionament, que reproduïx ''El Heraldo de Castellón'', periòdic del que era director l'autor de l'informe, i en la qual es planteja la construcció d'un recint tancat.

En l'any [[1913]] són construïts sengles porchades en les places de la Constitució i la peixcateria, antecedents a l'actual Mercat Central, en el component del Mercadet des de [[1915]]. Esta solució es perfila, ya des del principi, en vocació provisional. En [[1925]] l'Ajuntament elegix, a través d'un concurs, el pla d'ordenació i urbanisació del que és autor l'arquitecte Vicent Traver Tomás i en el que, entre atres reformes, se plantejà la remodelació de la Plaça Vella i la construcció del nou mercat en el costat sur de la mateixa. No es faria realitat fins despuix de la Guerra Civil.

En l'any [[1913]] són construïts sengles porchades en les places de la Constitució i la peixcateria, antecedents a l'actual Mercat Central, en el component del Mercadet des de [[1915]]. Esta solució es perfila, ya des del principi, en vocació provisional. En [[1925]] l'Ajuntament elegix, a través d'un concurs, el pla d'ordenació i urbanisació del que és autor l'arquitecte Vicent Traver Tomás i en el que, entre atres reformes, se plantejà la remodelació de la Plaça Vella i la construcció del nou mercat en el costat sur de la mateixa. No es faria realitat fins despuix de la Guerra Civil.