Diferència entre les revisions de "Mistela"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia lliure en valencià
Saltar a: navegació, buscar
(Mistela, licor típic valencià)
 
m
 
(No es mostren 5 edicions intermiges d'2 usuaris)
Llínea 1: Llínea 1:
[[Image:Mistela.jpg|thumb|200 px|Mistela en [[Dénia]].]]
+
[[Image:Mistela.jpg|thumb|200 px|<center>Mistela en [[Dénia]].</center>]]
'''Mistela''' (del [[llatí]] ''mixtella'', es a dir: ''mesclilla'') és el nom que reben diversos [[licor]]s elaborats mediant la mescla d'[[alcohol]] en ingredients vegetals que afigen sabor, com el [[most]] de [[raïm]] o diverses classes d'[[herbes aromàtiques]]. Se tracta de begudes dolces que se consumixen com aperitiu o acompanyament al degustar dolços. En el cas de la mistela feta en most, la presencia de l'alcohol impedix que se produïxca [[fermentació]].
+
'''Mistela''' (del [[llatí]] ''mixtella'', es dir: ''mesclilla'') és el nom que reben diversos [[licor]]s elaborats mediant la mescla d'[[alcohol]] en ingredients vegetals que afigen sabor, com el [[most]] de [[raïm]] o diverses classes d'[[herbes aromàtiques]]. Se tracta de begudes dolces que se consumixen com aperitiu o acompanyament al degustar dolços. En el cas de la mistela feta en most, la presencia de l'alcohol impedix que se produïxca [[fermentació]].
  
La mistela (també cridada [[rom]] en alguns àmbits populars) és típica de moltes zones de [[Valéncia]]; entre elles la [[Marina Alta]], [[Torís]], [[Utiel]], [[Requena]] i [[Chest]]; en la [[província de Granada]], més concretament els pobles del voltant de [[Serra Nevada (Espanya)|Serra Nevada]] com els del [[Marquesat del Zenete]] i els de la comarca de l'[[Alpujarra Granadina]]; també en la [[província d'Almeria]], en l'[[Alpujarra Almeriense]] i en municipis de la [[comarca de l'Almanzora]] i [[Serra dels Filabres]] com [[Chercos]]; i el surest de la [[província d'Albacete]].
+
La mistela (també cridada [[rom]] en alguns àmbits populars) és típica de moltes zones de [[Valéncia]]; entre elles la [[Marina Alta]], [[Turís]], [[Monserrat]], [[Utiel]], [[Requena]] i [[Chest]]; en la [[província de Granada]], més concretament els pobles del voltant de [[Serra Nevada (Espanya)|Serra Nevada]] com els del [[Marquesat del Zenete]] i els de la comarca de l'[[Alpujarra Granadina]]; també en la [[província d'Almeria]], en l'[[Alpujarra Almeriense]] i en municipis de la [[comarca de l'Almanzora]] i [[Serra dels Filabres]] com [[Chercos]]; i el surest de la [[província d'Albacete]].
  
 
El número d'ingredients pot anar variant al gust o segons la zona, seent la seua base un licor d'alta graduació ([[aiguardent]], generalment) i el suc de raïm ([[most]]), mesclant-se en distints tipos d'edulcorants ([[sucre blanc]], [[sucre moreno]], [[mel]]) i adobat en aromes naturals ([[clau]], [[canella]] en rama, grans de [[café]], peladures de [[llima]] i [[taronja]], herbes i espècies varies).
 
El número d'ingredients pot anar variant al gust o segons la zona, seent la seua base un licor d'alta graduació ([[aiguardent]], generalment) i el suc de raïm ([[most]]), mesclant-se en distints tipos d'edulcorants ([[sucre blanc]], [[sucre moreno]], [[mel]]) i adobat en aromes naturals ([[clau]], [[canella]] en rama, grans de [[café]], peladures de [[llima]] i [[taronja]], herbes i espècies varies).
Llínea 8: Llínea 8:
 
== Elaboració ==
 
== Elaboració ==
  
S'esprem el raïm en un molinet, colant-la de modo que obtingam un suc net groguenc. Se mesclen dos terços del suc en un del aiguardent, i se li afig sucre, aproximadament doscents grams per cada dèu litros. Afegim també el café mòlt, uns cent grams per cada dèu litros i removem ben be.
+
S'esprem el raïm en un molinet, colant-la de modo que obtingam un [[suc]] net groguenc. Se mesclen dos terços del suc en un del aiguardent, i se li afig sucre, aproximadament doscents grams per cada dèu litros. Afegim també el [[café]] mòlt, uns cent grams per cada dèu litros i removem ben be.
  
Per últim afegirem un grapat de grans de café en uns tres o quatre claus de espècia per cada dèu litros, tot açò ben remogut lo fiquem en un recipient tancat, i ho deixem reposar durant quaranta dies, agitant dit recipient a poder ser tots els dies.
+
Per últim afegirem un grapat de grans de café en uns tres o quatre claus de espècia per cada dèu litros, tot açò ben remogut lo fiquem en un recipient tancat, i ho deixem reposar durant quaranta [[dia|dies]], agitant dit recipient a poder ser tots els dies.
  
 
Passats eixos quaranta dies aplega el pas de trascolar el licor de mistela. Per a això esperarem tres dies sense agitar i retirarem el licor en un tubo per a que els solages queden en el recipient.  
 
Passats eixos quaranta dies aplega el pas de trascolar el licor de mistela. Per a això esperarem tres dies sense agitar i retirarem el licor en un tubo per a que els solages queden en el recipient.  
Llínea 17: Llínea 17:
  
 
== Vi de mistela ==
 
== Vi de mistela ==
El [[vi]] mistela o de mistela és un vi molt dolç que s'elabora en un [[most]] molt ric en [[glucosa]], se'l consumix directament o se li utilisa per a preparar atres vins, al ser molt dolç és un dels preferits com a "[[vins de missa]]" de la [[llitúrgia]] [[Iglésia catòlica apostòlica romana|catòlica]].
+
El [[vi]] mistela o de mistela és un vi molt dolç que s'elabora en un [[most]] molt ric en [[glucosa]], se'l consumix directament o se li utilisa per a preparar atres vins, al ser molt dolç és un dels preferits com a "[[vins de missa]]" de la [[llitúrgia]] [[Iglésia Catòlica|catòlica]].
  
 
==Referències==
 
==Referències==
Llínea 24: Llínea 24:
 
[[Categoria:Vins d'Espanya]]
 
[[Categoria:Vins d'Espanya]]
 
[[Categoria:Vins de la Comunitat Valenciana]]
 
[[Categoria:Vins de la Comunitat Valenciana]]
 +
[[Categoria:Begudes]]
 
[[Categoria:Begudes alcohòliques]]
 
[[Categoria:Begudes alcohòliques]]
 +
[[Categoria:Gastronomia de la Comunitat Valenciana]]
 +
[[Categoria:Begudes valencianes]]

Última revisió del 16:11 10 jun 2014

Mistela en Dénia.

Mistela (del llatí mixtella, es dir: mesclilla) és el nom que reben diversos licors elaborats mediant la mescla d'alcohol en ingredients vegetals que afigen sabor, com el most de raïm o diverses classes d'herbes aromàtiques. Se tracta de begudes dolces que se consumixen com aperitiu o acompanyament al degustar dolços. En el cas de la mistela feta en most, la presencia de l'alcohol impedix que se produïxca fermentació.

La mistela (també cridada rom en alguns àmbits populars) és típica de moltes zones de Valéncia; entre elles la Marina Alta, Turís, Monserrat, Utiel, Requena i Chest; en la província de Granada, més concretament els pobles del voltant de Serra Nevada com els del Marquesat del Zenete i els de la comarca de l'Alpujarra Granadina; també en la província d'Almeria, en l'Alpujarra Almeriense i en municipis de la comarca de l'Almanzora i Serra dels Filabres com Chercos; i el surest de la província d'Albacete.

El número d'ingredients pot anar variant al gust o segons la zona, seent la seua base un licor d'alta graduació (aiguardent, generalment) i el suc de raïm (most), mesclant-se en distints tipos d'edulcorants (sucre blanc, sucre moreno, mel) i adobat en aromes naturals (clau, canella en rama, grans de café, peladures de llima i taronja, herbes i espècies varies).

Elaboració[editar]

S'esprem el raïm en un molinet, colant-la de modo que obtingam un suc net groguenc. Se mesclen dos terços del suc en un del aiguardent, i se li afig sucre, aproximadament doscents grams per cada dèu litros. Afegim també el café mòlt, uns cent grams per cada dèu litros i removem ben be.

Per últim afegirem un grapat de grans de café en uns tres o quatre claus de espècia per cada dèu litros, tot açò ben remogut lo fiquem en un recipient tancat, i ho deixem reposar durant quaranta dies, agitant dit recipient a poder ser tots els dies.

Passats eixos quaranta dies aplega el pas de trascolar el licor de mistela. Per a això esperarem tres dies sense agitar i retirarem el licor en un tubo per a que els solages queden en el recipient.

La mistela ya està llista per a prendre, i pot ser embotellada.

Vi de mistela[editar]

El vi mistela o de mistela és un vi molt dolç que s'elabora en un most molt ric en glucosa, se'l consumix directament o se li utilisa per a preparar atres vins, al ser molt dolç és un dels preferits com a "vins de missa" de la llitúrgia catòlica.

Referències[editar]