Canvis

[[Image:Mistela.jpg|thumb|200 px|Mistela en [[Dénia]].]]

[[Image:Mistela.jpg|thumb|200 px|<center>Mistela en [[Dénia]].</center>]]

'''Mistela''' (del [[llatí]] ''mixtella'', es a dir: ''mesclilla'') és el nom que reben diversos [[licor]]s elaborats mediant la mescla d'[[alcohol]] en ingredients vegetals que afigen sabor, com el [[most]] de [[raïm]] o diverses classes d'[[herbes aromàtiques]]. Se tracta de begudes dolces que se consumixen com aperitiu o acompanyament al degustar dolços. En el cas de la mistela feta en most, la presencia de l'alcohol impedix que se produïxca [[fermentació]].

'''Mistela''' (del [[llatí]] ''mixtella'', es dir: ''mesclilla'') és el nom que reben diversos [[licor]]s elaborats mediant la mescla d'[[alcohol]] en ingredients vegetals que afigen sabor, com el [[most]] de [[raïm]] o diverses classes d'[[herbes aromàtiques]]. Se tracta de begudes dolces que se consumixen com aperitiu o acompanyament al degustar dolços. En el cas de la mistela feta en most, la presencia de l'alcohol impedix que se produïxca [[fermentació]].

La mistela (també cridada [[rom]] en alguns àmbits populars) és típica de moltes zones de [[Valéncia]]; entre elles la [[Marina Alta]], [[Torís]], [[Utiel]], [[Requena]] i [[Chest]]; en la [[província de Granada]], més concretament els pobles del voltant de [[Serra Nevada (Espanya)|Serra Nevada]] com els del [[Marquesat del Zenete]] i els de la comarca de l'[[Alpujarra Granadina]]; també en la [[província d'Almeria]], en l'[[Alpujarra Almeriense]] i en municipis de la [[comarca de l'Almanzora]] i [[Serra dels Filabres]] com [[Chercos]]; i el surest de la [[província d'Albacete]].

La mistela (també cridada [[rom]] en alguns àmbits populars) és típica de moltes zones de [[Valéncia]]; entre elles la [[Marina Alta]], [[Turís]], [[Monserrat]], [[Utiel]], [[Requena]] i [[Chest]]; en la [[província de Granada]], més concretament els pobles del voltant de [[Serra Nevada (Espanya)|Serra Nevada]] com els del [[Marquesat del Zenete]] i els de la comarca de l'[[Alpujarra Granadina]]; també en la [[província d'Almeria]], en l'[[Alpujarra Almeriense]] i en municipis de la [[comarca de l'Almanzora]] i [[Serra dels Filabres]] com [[Chercos]]; i el surest de la [[província d'Albacete]].

El número d'ingredients pot anar variant al gust o segons la zona, seent la seua base un licor d'alta graduació ([[aiguardent]], generalment) i el suc de raïm ([[most]]), mesclant-se en distints tipos d'edulcorants ([[sucre blanc]], [[sucre moreno]], [[mel]]) i adobat en aromes naturals ([[clau]], [[canella]] en rama, grans de [[café]], peladures de [[llima]] i [[taronja]], herbes i espècies varies).

El número d'ingredients pot anar variant al gust o segons la zona, seent la seua base un licor d'alta graduació ([[aiguardent]], generalment) i el suc de raïm ([[most]]), mesclant-se en distints tipos d'edulcorants ([[sucre blanc]], [[sucre moreno]], [[mel]]) i adobat en aromes naturals ([[clau]], [[canella]] en rama, grans de [[café]], peladures de [[llima]] i [[taronja]], herbes i espècies varies).

== Elaboració ==

== Elaboració ==

S'esprem el raïm en un molinet, colant-la de modo que obtingam un suc net groguenc. Se mesclen dos terços del suc en un del aiguardent, i se li afig sucre, aproximadament doscents grams per cada dèu litros. Afegim també el café mòlt, uns cent grams per cada dèu litros i removem ben be.

S'esprem el raïm en un molinet, colant-la de modo que obtingam un [[suc]] net groguenc. Se mesclen dos terços del suc en un del aiguardent, i se li afig sucre, aproximadament doscents grams per cada dèu litros. Afegim també el [[café]] mòlt, uns cent grams per cada dèu litros i removem ben be.

Per últim afegirem un grapat de grans de café en uns tres o quatre claus de espècia per cada dèu litros, tot açò ben remogut lo fiquem en un recipient tancat, i ho deixem reposar durant quaranta dies, agitant dit recipient a poder ser tots els dies.

Per últim afegirem un grapat de grans de café en uns tres o quatre claus de espècia per cada dèu litros, tot açò ben remogut lo fiquem en un recipient tancat, i ho deixem reposar durant quaranta [[dia|dies]], agitant dit recipient a poder ser tots els dies.

Passats eixos quaranta dies aplega el pas de trascolar el licor de mistela. Per a això esperarem tres dies sense agitar i retirarem el licor en un tubo per a que els solages queden en el recipient.  

Passats eixos quaranta dies aplega el pas de trascolar el licor de mistela. Per a això esperarem tres dies sense agitar i retirarem el licor en un tubo per a que els solages queden en el recipient.  

== Vi de mistela ==

== Vi de mistela ==

El [[vi]] mistela o de mistela és un vi molt dolç que s'elabora en un [[most]] molt ric en [[glucosa]], se'l consumix directament o se li utilisa per a preparar atres vins, al ser molt dolç és un dels preferits com a "[[vins de missa]]" de la [[llitúrgia]] [[Iglésia catòlica apostòlica romana|catòlica]].

El [[vi]] mistela o de mistela és un vi molt dolç que s'elabora en un [[most]] molt ric en [[glucosa]], se'l consumix directament o se li utilisa per a preparar atres vins, al ser molt dolç és un dels preferits com a "[[vins de missa]]" de la [[llitúrgia]] [[Iglésia Catòlica|catòlica]].

==Referències==

==Referències==