Modernisme valencià
El modernisme valencià és la denominació historiogràfica d'un estil principalment arquitectònic, encara que també es desenrolla en atres arts plàstiques (pintura i escultura) i en el disseny i les arts decoratives en el Regne de Valéncia.
Encara que forma part d'una corrent general que sorgix en tota Europa (denominada en cada país com a modernisme, art nouveau, Jugendstil, sezession, etc.), en la Comunitat Valenciana adquirix una personalitat pròpia i diferenciada, influenciat en bona part per la corrent modernista austríaca Sezession.
Té lloc en distintes ciutats valencianes, dins d'un context d'un gran desenroll industrial, econòmic i urbà. En el cas de Novelda, Burriana, Carcaixent, Alzira o Sueca el desenroll de l'arquitectura modernista estarà lligat a la puixant exportació agrícola del raïm, la taronja o l'arròs. En la ciutat de Valéncia s'alterna l'indústria en l'exportació de la taronja en el port de Valéncia. El cas d'Alcoy és purament industrial, en el que el modernisme estarà molt lligat a l'enorme desenroll de l'indústria alcoyana des de finals del sigle XIX.
Alcoy i Valéncia, per número d'obres, foren les principals ciutats valencianes que més profussament desenrollaren l'arquitectura modernista. Novelda, Alacant, Castelló de la Plana, Burriana, Sueca o Carcaixent, són atres focs on es desenrollaren importants eixemples d'arquitectura modernista.
Per un atre costat, hi ha vàries poblacions valencianes que formen part de la Ruta Europea del Modernisme, associació europea formada per institucions i governs locals el fi dels quals és la protecció i promoció internacional del patrimoni moderniste. És el cas d'Alcoy, Novelda i Sueca.