Diferencia entre pàgines "Moixaranga" i "Tanzània"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
(Diferencia entre pàgines)
Anar a la navegació Anar a la busca
m (Texto reemplaza - 'es un' a 'és un')
 
 
Llínea 1: Llínea 1:
−
[[Image:Moixaranga.jpg|thumb|right|200px|<center>Moixaranga</center>]]
+
{{Ficha de país
−
La '''moixaranga''' o '''ball de valencians''', és el nom que rep un conjunt de danses i castells humans originaris del [[Regne de Valéncia]] i que se preserven en [[Algemesí]] ([[Ribera Alta]]).
+
| nom_oficial = ''Jamhuri ya Muungano wa Tanzania''<br />''United Republic of Tanzania''<br />República Unida de Tanzània
 +
| image_bandera = Flag of Tanzania.svg
 +
| image_escut = Coat of arms of tanzania.svg
 +
| image_escut_tamany = 125px
 +
| image_mapa = Tanzania (orthographic projection).svg
 +
| lema_nacional =''Uhuru na Umoja''<br />[[suajili]]; ''Llibertat i Unitat''
 +
| himne_nacional =''[[Mungu ibariki Afrika]] ''
 +
| capital =[[Dodoma]]¹
 +
| capital_població =324.347 hab. ([[2002]])
 +
| capital_coord. =
 +
| ciutat_principal =[[Dar es Salaam]]
 +
| festa_nacional=
 +
| idioma_oficial = [[Suajili]] (de facte), [[Idioma anglés|Anglés]] <small>(Educació Superior, Comercial)</small>
 +
| govern =[[República]]
 +
| dirigents_títuls = [[President]]<br />[[Primer ministre]]
 +
| dirigents_noms =[[Jakaya Mrisho Kikwete]]<br />[[Mizengo Pinda]]
 +
| fundació = [[Independència]]
 +
| fundació_hites =— Tanganyika<br />— Zanzibar<br />— Unió
 +
| fundació_dates =del [[Regne Unit]]<br />[[9 de decembre]] de [[1961]]<br />[[19 de decembre]] de [[1963]]<br />[[26 d'abril]] de [[1964]]
 +
| superfície =948.087
 +
| superfície_lloc =31
 +
| superfície_aigua = 6,2%
 +
| fronteres =3.402 km.
 +
| costes =1.424 km.
 +
| població = 37.445.392
 +
| població_any =
 +
| població_lloc = 33
 +
| població_densitat =39
 +
| PIB_nominal=
 +
| PIB_nominal_any =
 +
| PIB_nominal_lloc =
 +
| PIB_nominal_per_càpita=
 +
| PIB = US$ 29.682
 +
| PIB_any = 2006
 +
| PIB_lloc = 97
 +
| PIB_per_càpita=US$ 1.352
 +
| IDH = 0,503
 +
| IDH_any = 2008
 +
| IDH_lloc =152
 +
| IDH_categoria =<font color="#ffcc00">mig</font>
 +
| moneda = [[Chelí tanzà]] ([[ISO 4217|TZS]])
 +
| gentilici = Tanzà, -na
 +
| horari = [[UTC]] + 3
 +
| horari_estiu =
 +
| cctld= [[.tz]]
 +
| còdic_telefònic = 255
 +
| prefix_radiofònic =5HA-5IZ
 +
| còdic_ISO = 834/TZA/TZ
 +
| membre_de = [[ONU]], [[Unió Africana|UA]], [[Commonwealth]]
 +
| nota1 = [[Dodoma]] és la capital oficial, [[Dar es Salaam]] és la capital [[de facte]]
 +
}}
  
−
La moixaranga és un element típic de l'etnologia valenciana que es compon d'una serie de balls i figures, que solen acabar en la formació de torres humanes, i que en conjunt o per parts i en mes o manco variacions, s´ha representat en distints pobles del [[Comunitat Valenciana|territori valencià]]. Encara que la mes famosa hui en dia es la d'Algemesí, s´han conegut moixarangues en [[Peníscola]], [[Forcall]], [[Titagües]], [[L'Alcúdia]], [[Alzira]], [[L'Olleria]]…
 
  
−
Actualment la mes coneguda es la que participa en les Processons de [[Nostra Senyora de la Salut]], la Festa Major d'[[Algemesí]] (7 i 8 de setembre).
 
  
−
La moixaranga és el nom que rep en Algemesí, i que se diferencia dels [[Casteller|castellers]] i del [[Danze de Tauste]] en el sentit de que en la moixaranga l'objectiu és més religiós, se fa una dansa, utilisa atre tipo de trages i són més baixes les torres. La moixaranga, al igual que els castellers i el danze de Tauste provenen de la [[moixiganga]].
 
  
−
Les primeres cites historiques de les torres humanes valencianes fora del territori valencià, hem de saber que es troben compreses en el dit “ball de valencians” o “bayle de valencianos”, o tambe “dança valenciana” o “danza de valencianos”, expressions que s´alternen en unes atres denominacions descriptives com dança o ball “de la piramide” o “de la campana”.
+
La '''República Unida de Tanzània''' (en [[suahili]] ''Jamhuri ya Muungano wa Tanzània''), o simplement '''Tanzània''', és un país situat en la costa est d'[[Àfrica]] central. Llimita al nort en [[Kénia]] i [[Uganda]], a l'oest en [[Ruanda]], [[Burundi]], la [[República Democràtica del Congo]], al sur en [[Zàmbia]], [[Malawi]] i [[Moçambic]] i a l'est en l'[[oceà Índic]]. El nom del país prové de l'unió de les paraules «[[Tanganika]]» i «[[Zanzibar]]».
  
−
== Característiques de la Moixaranga ==
+
== Història ==
−
En l'actualitat els membres són tant hòmens com dones -encara que antigament sols eren aceptats els varons-, de tot tipo de professions, de número irregular -en l'actualitat ixen uns doscents pero antigament sols uns trenta-, dirigits per un mestre, que s'encarrega de la coordinació dels montages del ball, torres figures i els ensajos previs. Hòmens de força i habilitat, en temps passats carregadors i obrers de vila de profesió, nos percaten d'un cert caràcter gremial com a aglutinant del grup. La memòria colectiva té per mític els temps en el que Enric Cabrera fon mestre allà pels anys vint. Igualment és recordat Llorca el barber, entre els quaranta i els setanta. Hui el palmito professional dels seus components, és ample en correspondència en una societat diversificada.
 
  
−
L'indumentària consta d'una brusa cenyida i recta, bonadura per davant, pantalons llarcs, gorro orellut i espardenyes de sola prima. La tela és basta i fot a tires verticals roges i blaves sobre fondo de ralles blanques en disposició arlequinada, exceptuant el trage del mestre que porta cada peça d'un sol color. És la tela chabacanament coneguda com el colchó, i és clar que ans era de tires roges irregulars sobre fondo blanc, sense tant de color. Per molt que s'ha dit sobre esta, des de sempre, un tant extravagant vestimenta, pareix més be que el orige és per raó de les disponibilitats dels antics proveïdors del vestuari.
+
=== Prehistòria ===
  
−
==Exportació a Catalunya==
+
En Tanzània s'han trobat alguns dels assentaments humans més antics, incloent els de la [[gola d'Olduvai]] on s'han trobat les calcigades humanes més antigues (3,6 millons d'anys) en [[Laetoli]]. En esta gola es varen trobar restes d'[[Australopithecus]] i [[Paranthropus]]; Tanzània és un dels països en que es creu que aparegueren els primers sers humans.
  
−
Fon en el [[sigle XVIII]] quan els catalans varen adaptar el "Ball de valencians" i lo van assumir com propi començant en eixes anys, a fer les torres humanes ara nomenades "[[castellers]]", segon documenten diversos investigadors com [[Ricart Garcia Moya]].
+
=== Comerciants índics ===
  
−
{{cita|L’erudit català Joan Amades reconeixia que l'orige dels castells humans en Catalunya es troba en les festes del poble de Valls del any [[1791]]. Allí, entre atres borinotades, es va vore un "ball dels valencians" (Amades, J.: Costumari, 1, p.680), a on tres dels balladors pujaven a esquenes dels companyers, agrupats en rogle, y el primer dansant montava damunt dels atres. El folcloriste afig que, poquet a poquet, la “moixiganga o ball dels valencians” es va fer més complicat, en més altea y castellers, aplegant a sa máxima grandea en les festes de Valls de [[1870]]; per tant, segons Amades: “el qualificatiu de Ball de Valencians, apelatiu que pel [[Penedés]] i pel Camps de [[Tarragona]] s’aplicava als castellers, sembla indicar una procedència valenciana de la Moixiganga” (ib. 4, p.812)<ref>[http://www.elpalleter.com/actualitat/opinions/noticies/2008/ricart051109.htm Artícul de Ricart Garcia Moya]</ref> }}
+
Des d'antany, Tanzània rebé la visita de comerciants estrangers, primer [[Pèrsia|perses]] i despuix [[Aràbia|àraps]] (que nomenaren a la Tanzània continental '''''Azania''''', 'Terra de negres'). Estos buscaven especialment espècies, [[esclavitut|esclaus]] i [[marfil]], i en el temps varen acabar fundant colònies en la costa com l'illa de [[Zanzíbar]], [[Kilwa]] o [[Pemba]], que servien de port d'embarcament i desembarcament de qualsevol tipo de mercaderies i finalment acabaren convertint-se en una série de chicotets sultanats independents habitats per mestiços àrap-africans. En el [[sigle XVI]], [[Portugal]] va conquistar [[Zanzíbar]] i dominà la regió durant un sigle. En el [[sigle XVIII]], la costa fon anexada per [[Oman]], encara que en [[1832]] s'independisà com un sultanat en capital en Zanzíbar, governat per la dinastia ''Omani''. En les décades següents, Zanzíbar va entrar en decadència degut a la competència dels tractants europeus i hagué d'evacuar a poc a poc els seus dominis en les costes del continent. Finalment, l'illa de Zanzíbar va passar a formar part de l'[[Imperi Britànic]] en [[1896]], despuix d'una guerra de 38 min., la més curta de la Història.
  
−
==Teoria sobre l'orige de la representació==
+
=== Colonialisme europeu ===
−
La moixaranga té un orige pagà. Algunes fonts expliquen l'orige com a tècnica naixcuda per la necessitat d´aplegar ben alt per a alçar fortalees i muralles o per a gipar des de llunt als enemics, en territoris que es caracterisen per ser plans. En este ultim cas, es conseguiria lo mateix que des d'una “torre” o “torreta”, d´a on li vindria el nom generic de “torres” humanes.
 
  
−
L'especialisació en esta tècnica i la seua espectacularitat podria haver induït a la reconversio com a manifestacio ludica a traves dels [[joglar]]s. Posteriorment, serien assimilades i integrades en celebracions religioses.
+
La part continental de l'actual Tanzània, fon adjudicada a [[Alemanya]] durant la [[Conferència de Berlin]] ([[1884]]–[[2050]]). En virtut d'això, es va crear la colònia de l'[[Àfrica Oriental Alemanya]], també coneguda com [[Tanganyika]], que incloïa, ademés de la major part de Tanzània, els actuals estats de [[Ruanda]] i [[Burundi]]. En [[1905]], una rebelió dels [[maji maji]] contra el govern colonial alemany es resolgué en un genocidi en que moriren 75.000 africans. L'Àfrica Oriental Alemanya fon l'única colònia germànica en Àfrica que va resistir les invasions britàniques durant la [[I Guerra Mundial]] gràcies al geni militar del general [[Paul Von Lettow-Vorbeck]], pero despuix de la firma del [[Tractat de Versalles]] s'entregà la major part de Tanganyika a [[Gran Bretanya]], i [[Ruanda]] i [[Burundi]] a [[Bèlgica]].
  
−
==Teories sobre l'orige del nom==
+
Els britànics administraren Tanganyika fins a [[1961]], any en que es va independisar pacíficament i es va convertir en una república devall el govern del moderat [[Julius K. Nyerere|Julius Kambarage Nyerere]], líder de l'[[Unió Africana Nacional del Tanganyika]] (TANU). Per la seua banda, Zanzíbar fon evacuat pels britànics dos anys més tart i es convertí en un país independent devall el govern de [[Sheikh Abeid Amani Karume]] i el partit esquerrà Afro-Shirazi, despuix de derrocar el sultà. Tanganyika i Zanzibar negociaren una unificació d'abdós estats que va adquirir el nom de Tanzània.
  
−
El nom de Moixaranga es vocable inexistent en [[català]], sent que ells parlen de “Moixiganga”, paraula que fan derivar de la “Mojiganga-Bojiganga” castellana, que al seu temps ve de, de “voxiga” o “vejiga”, es dir de “bufa”. La definició castellano-catalana, du implícita una connotació de “ridícul” i “extravagant” i s´ha de dubtar d´eixe orige, sent que la muixaranga, ni es ridícula, ni es extravagant. Per eixemple Joan Soler i Amigó, expón que la muixaranga valenciana “sembla tenir un caràcter guerrer”.<ref>Joan Soler i Amigó. Enciclopèdia de la fantasia popular catalana. Pág. 451</ref>
+
=== Història recent ===
  
−
Algunes fonts fan derivar la paraula “Moixaranga” de l´[[arap]] “moachain” que diuen que vol dir emmaixquerat. Esta etimologia tindria relació en el fet de que en part de la representacio, es troba present una intencio d´ocultar la cara. Aixina  en [[Titagues]] i [[Olleria]] el participants se la cobrixen en calces, en Algemesi porten uns capirots en orelleres i en L´[[Alcudia]] i en [[Alzira]] se la mascaren. L'orige etimològic a partir de l´arap, portaría a un clar orige valencià del temps de la dominacio musulmana. Esta hipótesis vindria reforçada per l´existencia en el [[Marroc]] d´acrobates marroquins que realisen torres similars a les valencianes.
+
En [[1979]] Tanzània declarà la guerra a Uganda, despuix que Uganda, liderada per [[Idi Amin]], invadira i tractara d'anexar-se [[Kagera]], una província del nort del país. Tanzània primer va expulsar les forces invasores i despuix va invadir la pròpia Uganda. El [[11 d'abril]] de 1979 les forces tanzanes junt en les guerrilles ugandeses i ruandeses pregueren la capital, [[Kampala]], i  forçaren al dictador Idi Amin a exiliar-se.
  
−
Atra teoria parla de que en euskera “Muxaranga” o “Muxaranka” vol dir precissament maixquera o emmaixquerat. <ref>(Julio de Urquijo. Anuario del Seminario de Filología Vasca. Pág 950 Vol. 28 </ref>. Esta hipòtesis, en relació a la teoria vasco-iberista, que tants topònims i vocables valencians ha contribuït a aclarir, podria dur-nos a pensar que la moixaranga podria falcar les seues arraïls en temps dels [[iber]]s valencians
+
En octubre de 1995 Tanzània va celebrar les seues primeres eleccions multipartidistes. L'anterior partit en el poder, [[Barata Cha Mapinduzi]] (CCM), va guanyar folgadament les eleccions i el seu candidat [[Benjamin Mkapa]] jurà el càrrec de president de la República Unida de Tanzània el [[23 de novembre]] de [[1995]].
−
==Moixarangues en el sigle d'Or valencià i següents==
 
−
“…els primers documents escrits que parlen de la Moixaranga es troben al [[segle d’or]] del [[País Valencià]] (S.XV).”<ref>David Vidal i Sanmiguel. Revista nº 21 de “La bellota</ref>
 
  
−
L´espectacularitat de la muixaranga feu que els valencians foren requerits per a la seua representacio per tota [[Espanya]]. Tenim referencies textuals de la presencia de la “danza de valencianos” en els [[sigle XVI|sigles XVI]] i [[sigle XVII|XVII]], en celebracions sobre tot del [[Corpus]], en [[Sevilla]], [[Madrit]] i inclus en el [[Pais Vasc]] a on diuen textualment
+
En decembre de [[2005]], [[Jakaya Mrisho Kikwete]] fon triat president per a un periodo de cinc anys.
  
−
{{cita|disponese la danza de valencianos de Aoiz, de quenta de la ciudad y viene de vispera para medio dia y a la tarde sale por las calles y se le pagan 15 ducados}}
+
== Govern i política ==
  
−
Y en en [[Sena]] ([[Hosca]]), fins a fa poc, uns ballarins pujaven als muscles d'uns atres fent una figura dita “torre” de la “Danza de Valencianos”.
+
El Partit Revolucionari, successor del TANU de Nyerere, i la seua filosofia de [[socialisme]] africà mantenen el predomini sobre el govern. En [[1977]] es va aprovar la creació d'atres partits en Tanzània, fet que es va acabar de definir devall el govern de [[Ali Torren Mwinyi]], successor en [[1985]] de Nyerere.
  
−
==Copia catalana==
+
Forma de Govern: República en president triat per cinc anys, dos vicepresidents, estos han de ser u, president de Zanzíbar, i un atre, Primer ministre. Assamblea Nacional de 291 membres; Càmara de Representants de Zanzíbar, de 75 membres.
−
La costum catalana de fer torres humanes no es més que una copia d'un element etnoloògic naixcut en terres valencianes. [[Agustí Galbis]] expon lo següent:
 
  
−
{{cita|Els catalans que pogueren haver vingut a la repoblació de [[Valéncia]], no dugueren eixa costum, perque en eixe cas, no nos l´hagueren tinguda que copiar. ¿O seria que se´n vingueren a Valéncia tots els que sabien fer torres humanes i en Catalunya no se´n quedà cap? ¿No serà que estem de nou, davant d´un fet característic del poble valencià, que ha passat per damunt dels diferents governants i de les distintes religions oficials?<ref>[http://agustigalbis.wordpress.com/2009/12/29/notes-d%C2%B4etnologia-valenciana-la-muixaranga/ NOTES D´ETNOLOGIA VALENCIANA: LA MUIXARANGA]</ref>}}
+
Cap d'Estat: Jakaya Kikwete (P. decembre del 2005)
 +
Primer ministre: Edward Ngoyayi Lowassa (des del [[30 de decembre]] del [[2005]])
 +
Pròximes eleccions: [[decembre]] del [[2010]].
  
−
Hui en dia, als catalans que han estudiat l´orige dels seus “castells”, reconeixen el seu orige valencià. Aixina, en el llibre “El Penedès casteller”, llegim
+
== Organisació polític-administrativa ==
  
−
{{cita|“Sens dubte el ball dels Valencians és un dels elements folclòrics més estudiats del nostre vell seguici popular pel fet de ser la gènesis dels actuals castells…”.}}
+
[[File:Regions of Tanzania sw.svg|thumb|200px|<center>Regions de Tanzània.</center>]]
 +
La divisió administrativa consistix en 30 regions.
  
−
No obstant algúns excentrics com [[Joan Bofarull i Solé]], volen donar-li orige italià per tal de no reconéixer la realitat i en el seu llibre L'orige dels castells mos oferix suposicions de lo mes varipintes.  
+
Zanzíbar i Tanganyika mantenen sistemes llegals distints des de la seua federació, lo qual ha reportat diversos problemes a la justícia d'este país (per eixemple, és necessari demanar l'[[extradició]] per a enviar presos d'una zona a una atra). Mentres que les lleis vigents en Tanganyika són hereues de les impostes pels colons britànics, en Zanzíbar reben una forta influència de la [[Sharia]] o Llei Islàmica.
  
−
{{cita|La teoria que diu que el ball de valencians, en realitat, s´hauria d´anomenar dels venecians…”}}
+
== Geografia ==
−
{{cita|…segons la qual el nom de ball de valencians no es referia al País Valencià, sino al adjectiu valent, per evolució del llatí…}}
 
  
−
En la mateixa llínea seguix [[Josep Bargalló Valls]], llicenciat en filología catalana, que fon “Conseller d’Ensenyament” del Govern de la Generalitat de Catalunya, en el seu llibre “La colla Xiquets de [[Tarragona]]…” aplegà al ridicul de dir que: “En el cas de Valencians el nom del qual suggereix algun lligam amb el País Valencià, tot i que aquesta evidència no es pugui sustentar…”.
+
[[File:Ngorongoro-Crater-Rim-From-Bottom.JPG|thumb|250px|<center>Cràter del Ngorongoro.</center>]]
 +
Tanzània és un país d'Àfrica de l'est d'una superfície de 945.087 km2. Els països llimítrofs són al nort Kénia i Uganda, a l'oest Ruanda, Burundi i la República Democràtica del Congo i al sur Zàmbia, Malawi i Moçambic.
 +
Vista des del nivell del mar, Tanzània forma un altiplà d'uns 1.000 metros d'altitut que s'estén fins als llacs Malawi i Tanganika que partix des de la vall del Gran Rift, que comprén els [[Llac Natró|llacs Natró]], [[Llac Eyasi|Eyasi]] i [[Llac Manyara|Manyara]] que separa la cadena de montanyes del nort, dominada pel [[Kilimanjaro]], prop de la frontera en Kénia.
  
−
La tradició “castellera” catalana, es concentra en el triàngul Tarragona-[[Reus]]-[[Valls]], ademés de [[Barcelona]], a on s´ha fet correr la teoria que busca l´orige historic en uns gremis empobrits de Barcelona que no varen tindre mes remei, per a celebrar el Corpus, que substituir els bultos de les roques -que els catalans diuen “castells”-, per “castells” humans sobre carrosses en moviment.  
+
Les condicions climàtiques semiàrides del nort i la presència de la [[mosca tsé-tsé]] en les regions del centre i de l'oest ha conduït a la població a agrupar-se en el restant del país.
  
−
Joan Bofarull nos parla de que en [[Barcelona]] “S´han localitzat tres notícies dels segles XVII i XVIII…”, pero que “…nosaltres interpretem que aquestes figures representen dos passeigs de gegantets fets per algun ball de valencians”.  [[jagants i nanos]] que ixen en les festes catalanes que també podríen tindre un orige valencià.
+
En la regió d'Arusha que està en el nort de Tanzània, podem vore les recialles del cràter del [[Ngorongoro]]. El cràter Ngorongoro, en forma de caldera, format fa 2.500 anys, s'ha fet famós pel fet que en el seu diàmetro de 20 km i la seua superfície al voltant dels 300 km2 és un paraís natural, un arca de Noe equatorial a on les condicions climàtiques permeten als animals habitar durant tot l'any des dels hipopótams fins als flamencs roses habitants del pròxim [[llac Makat]].
  
−
Atres cites que nos donen noticia de la presencia de la muixaranga valenciana en Catalunya.
+
El centre del país està constituït per un altiplà banyat pels rius que desemboquen en l'est, en l'oceà Índic. La frontera marítima del país està formada per una plana costera en que trobem l'archipèlec de Zanzíbar format per tres illes principals: Zanzíbar, [[Pemba]] i [[Illa de Mafia|Mafia]].
  
−
*En Tarragona, en unes actes municipals de l´any [[1633]] es parla d´uns valencians que ballen el “Ball de la piramide”.
+
en Tanzània trobem numerosos volcans; a soles un d'ells està actiu, el [[Oí Onyo Legaï]]. La montanya més alta és el Kilimanjaro, ya mencionat abans, que també és un volcà.
−
*De [[1687]] es la cita que parla del “Ball de Balancians de Brafim. Gregori Rabada ab nou compañs”.
 
−
*En [[1692]], els valencians representen la muixaranga de nou en Catalunya. A on roben la seguent refrencia. “Ni dexava de ser muy notado el que entre bueltas cruzadas y varias mudanzas formava una campana puestos sus danzantes de piés unos encima de los ombros de otros hasta rematar en uno solo, prosiguiendo sin parar su dance hasta deshacer otra vez la campana”.
 
−
*Les festes en motiu de la visita de [[Carles III]] a Tarragona l´any [[1706]] es tancaven en “un ball que dihuen de Valencians”.
 
−
*Un tal Llorca, alcalde de Vilafranca del Penedes des del [[1782]] al [[1786]], relaciona el nom de “castells” en el de “ball de valencians”, parlant-nos de la seua incorporacio a celebracions religioses, quan escriu: “…que se extermine el uso de los Castillos en los Vailes nombrados de Valencianos, y aun se prohiba absolutamente el uso de tales bayles. Fue al paso que por pura diversión honesta se permitio el establecimiento (en tiempos pasados) en este Principado y en Valencia el bayle vulgo de Valencianos para andar delante de las Procesiones…”
 
−
*Per últim en la p 16 del llibre “Els castells dels Xiquets de Valls” de Francesc Blasi i Vallespinosa llegim que “El notable músic i folklorista Francesc de P. Bové, en estudiar la indumentària dels castellers, opina que és més propia de les terres valencianes que del Camp de Tarragona”. Llegim que “no va ser fins [[1857]] que començà a aparèixer la denominació “xiquets”, no únicament com eufemisme de Valencians”<ref>[http://agustigalbis.wordpress.com/2009/12/29/notes-d%C2%B4etnologia-valenciana-la-muixaranga/ Blog d'En Agustí Galbis]</ref>
 
  
−
== Música ==
+
== Ecologia ==
−
L'himne de la moixaranga és tocat en [[Dolçaina|dolçaines]] i [[Tabalet|tabalets]], els instruments nacionals.<ref>[http://muixeranga.es/ web Moixaranga.es]</ref>
 
  
−
==Enllaços externs==
+
[[Image:800px-Tarangire-Natpark800600.jpg|thumb|250px|[[Sabana]] d'[[Acàcia|acàcies]] en el [[parc Nacional de Tarangire]].]]
−
* [http://www.elballdelslocos.org/Historia.html Ball dels locos Olleria]
+
La major part del territori de Tanzània correspon al [[bioma]] de [[sabana]]. [[WWF]] distinguix en Tanzània set [[Ecorregió|ecorregions]] de sabana:
−
* [http://www.youtube.com/watch?v=jyT4EyELok8 Escolta l'himne de la Moixaranga]
+
* [[Mosaic de selva i sabana de la conca del llac Victòria]] en l'extrem noroest, entre el llac Victòria i Ruanda.
−
* [http://agustigalbis.wordpress.com/2009/12/29/notes-d%C2%B4etnologia-valenciana-la-muixaranga/ Bloc d'En Agustí Galbis]
+
* [[Sabana arbustiva de Tanzània]], [[pradera volcànica del Serengueti]] i [[sabana arbustiva de Kénia]], en el nordest.
 +
* [[Sabana arborada de miombo oriental]] en el sur.
 +
* [[Sabana arborada de miombo del Zeneze central]] en l'oest.
 +
* [[Matoll d'Itigi i Sumbu]] en el centre del país.
  
−
==Notes==
+
Les regions montanyoses estan cobertes de [[Selva umbròfila|selves umbròfilas]] i, a major altitut, [[Pradera de montanya|praderes de montanya]]:
−
{{Reflist}}
+
* [[Selva montanyesa d'Àfrica oriental]] en el nordest.
 +
* [[Selva montanyesa de la falla Albertina]] en l'oest.
 +
* [[Selva de l'Arc Oriental del Rift]] en l'est i el centre.
 +
* [[Pàram montanyés d'Àfrica oriental]] en el nordest.
 +
* [[Mosaic montanyés de pradera i selva del Rift meridional]] en el suroest.
  
−
== Veja's també ==
+
Les costes estan ocupades per selves costeres ([[selva mosaic costera de Zanzíbar]] en el nort i centre, i [[selva mosaic costera d'Inhambane]] en el sur) i [[manglar]]s ([[manglar d'Àfrica oriental]]).
−
*[[Cultura valenciana]]
 
−
*[[Algemesí]]
 
−
*[[Ribera Alta]]
 
  
−
[[Categoria:Cultura Valenciana]]
+
L'ecologia de Tanzània es completa en diversos enclavaments de [[Pradera inundada|praderes inundades]]:
 +
* [[Salobrar d'Àfrica oriental]] (nort i centre).
 +
* [[Pradera inundada del Zeneze]] (centre).
 +
 
 +
== Economia ==
 +
 
 +
[[Image:Fort-Zanzibar.jpg|thumb|280px|<center>Zanzíbar.</center>]]
 +
 
 +
 
 +
L'economia de Tanzània es basa fonamentalment en l'[[agricultura]], encara que a soles és cultivable el 4% de la superfície total del país, este sector representa la mitat del [[PIB]], el 85% de les [[exportació|exportacions]] i, ademés, utilisa al 90% de la classe treballadora. L'indústria del país es llimita bàsicament al processament dels productes agrícoles.
 +
 
 +
Tanzània té també importants recursos naturals, entre ells [[mina|mines]] d'[[or]] (com la de Tulawaka) i reserves de [[gas natural]] en el [[delta]] del [[Rufiji]].
 +
 
 +
Principalment Tanzània produïx: [[café]], [[cotó]], [[Agave sisalana|sisal]], [[Camellia sinensis|té]] i [[diamant]]s.
 +
 
 +
L'emissió de sagells postals, principalment destinat al coleccionisme, és també una important font d'ingrés per a la seua economia.
 +
 
 +
Les organisacions financeres internacionals han prestat durant molts anys fondos per a rehabilitar la deteriorada xàrcia d'infraestructures tanzana, no obstant açò es va convertir en un problema a l'haver de tornar els préstams més els interessos. Esta situació es solucionà el [[5 de giner]] de [[2006]], quan el [[Banc Mundial]], el [[Fondo Monetari Internacional]] i el [[Banc Africà de Desenroll]] varen condonar el deute a 19 països (entre ells Tanzània) per ser els països més pobres i endeutats del món ([[Països Pobres Molt Endeutats|PPME]]).<ref>[http://www.imf.org/external/pubs/ft/survey/spa/2006/011606s.pdf Bolletí Oficial del Fondo Monetari Internacional en el que es fa pública la decisió]</ref> Esta decisió fon presa a partir d'una proposta que feu el [[Regne Unit]] en la conferència del [[G8]] en [[Gleneagles]], [[Escòcia]].
 +
 
 +
== Demografia ==
 +
 
 +
[[Image:Tanzania-demography.png|thumb|250px|Evolució demogràfica entre 1961 i 2003 segons la [[FAO]]. Població en millons d'habitants.]]
 +
[[Image:Kids tanzania.jpg|thumb|250px|<center>Chiquets tanzans.</center>]]
 +
N'hi han 120 grups d'orige bantu que reunixen a la majoria de la població i no hi ha rivalitats entre els grups. Es parla [[suahili]] i [[idioma anglés|anglés]]. Una quarta part de la població viu en ciutats. Alfabetisme del 78,2% i alt nivell de deserció en la secundària. Primària gratuïta. El 66% conta en servicis de salut.
 +
 
 +
* '''Població''': 39.384.223
 +
Nota: estimació per ad este país prenent en conte els efectes de mortalitat excessiva deguda al SIDA (estimat, en juliol del 2007).
 +
 
 +
* '''Piràmide d'edat'''
 +
de 0 a 14 anys: 43,9% (h. 6.536.911, m. 6.576.752). De 15 a 64 anys: 53,3% (h. 7.360.370, m. 7.739.500). Més de 65 anys: 2,8% (h. 396.128, m. 448.809).
 +
 
 +
* '''Creiximent de la població''': 2,0%
 +
 
 +
Taxa de natalitat: 35,95 nac./1.000 Pers. Taxa de mortalitat: 13,36 fallim./1.000 Pers. Taxa d'immigració neta: –1,68 emigrants/1.000 Pers. Nota: el número total de refugiats de [[Ruanda]] i [[Burundi]] a Tanzània és d'uns 750.000. Taxa de mortalitat infantil: 71,6 fallim./1.000 naixcuts vius. Taxa de fertilitat: 4,77 chiquets naixcuts per dòna.
 +
 
 +
* '''Percentages hòmens/dònes'''
 +
al nàixer: 1,03 hòmens/dònes. Més de 65 anys: 0,79 hòmens/dònes. Totes les edats: 0,98 hòmens/dònes.
 +
 
 +
* '''Esperança de vida'''
 +
Esperança de vida del total de la població: 50,71 anys. Hòmens: 49,41 anys. Dònes: 52,04 anys.
 +
 
 +
* '''Divisions ètniques'''
 +
Un 99% són natius africans (95% bantus, hi ha més de 100 tribus); 1% són asiàtics (260.000), europeus (20.000) i àraps (70.000). En Zanzíbar: àraps, mescla d'àraps i natius africans.
 +
 
 +
* '''Religions'''
 +
Cristians 45%, musulmans 35%, religions indígenes 20%. En Zanzíbar: els musulmans són més del 99%.
 +
 
 +
* '''Idiomes'''
 +
En Tanzània n'hi han 127 idiomes. El 90% de la població parla una [[llengua bantu]]; ademés es parlen [[llengües nilótiques]], [[llengües cusites]] i principalment en [[Zanzíbar]] l'[[Idioma àrap|àrap]]. [[d'iure]] no hi ha un [[idioma oficial]], pero el [[suahili]] és l'idioma nacional, que s'usa com [[llengua franca]] i [[llengua administrativa]], i per això es pot considerar idioma oficial [[de facto]]. Durant l'era colonial l'[[idioma anglés|anglés]] se gastava com a llengua administrativa, pero ara ya no s'utilisa en l'administració pública, en el [[parlament]] o en el [[govern]],<ref name="masebo">J. A. Masebo & N. Nyangwine: ''Nadharia ya lugha Kiswahili 1.'' p. 126, ISBN 9987-676-09-X</ref> i per això no és idioma oficial genuí. Aixina Tanzània és un dels pocs països africans en que un idioma vernàcul va cobrar importància enfront de l'idioma colonial. Pero l'anglés encara s'utilisa en els tribunals més alts,<ref name="masebo" /> i per això es pot considerar idioma oficial en sentit ampli.
 +
 
 +
Segons la política llingüística oficial de Tanzània, com es va promulgar en [[1984]], el suahili és l'idioma del sector social i polític, de l'educació primària i de l'educació de la persones adultes; l'anglés és previst per a l'educació secundària i universitària, per als tribunals més alts i per a la tecnologia.<ref name="masebo" /> Encara que l'us de l'anglés en Tanzània és promocionat pel govern britànic de manera important,<ref name="masebo" /> l'anglés fon reprimit a poc a poc per la societat tanzana en les décades passades. Per eixemple en els anys setanta els estudiants tanzans normalment parlaven l'anglés entre si; ara casi a soles parlen en suahili. Fins en les classes de les escoles secundàries i les universitats, on oficialment a soles l'anglés és permés, a vegades s'usa el suahili o una mescla entre suahili i anglés.
 +
 
 +
Nota: el suahili és la llengua materna dels bantus que viuen en Zanzíbar i en les veïnes costes de Tanzània; encara que el suahili és bantu en la seua estructura i orígens, el seu vocabulari respon a molts idiomes. Com l'[[anglés]] i l'[[àrap]], s'ha convertit en la llengua franca de l'[[Àfrica]] central i oriental; el primer llenguage de moltes persones és un dels idiomes locals.
 +
 
 +
* '''Alfabetisme'''
 +
Lligen i escriuen en més de 15 anys: suahili, anglés o àrap. De la població total: 78,2%. Hòmens:85,9%. Dònes:70,7%.
 +
 
 +
'''Evolució demogràfica''':<ref>[http://www.populstat.info/Africa/tanzanic.Htm historical demographical data of the whole country]</ref>
 +
* 1450-1700: són esclavisats uns 2,25 millons de natius.<ref>[http://www.telusplanet.net/public/dgarneau/euro71.Htm EUROPETEN & AGARRAVEN HISTORY 1800 - 1849]</ref>
 +
* 1900: 4 millons.
 +
* 1913: 5,9 millons.
 +
* 1921: 4,2 millons.
 +
* 1931: 5,3 millons.
 +
* 1941: 5,6 millons.
 +
* 1951: 8,5 millons.
 +
* 1961: 10,6 millons.
 +
* 1971: 13,6 millons.
 +
* 1981: 19 millons.
 +
* 1991: 27 millons.
 +
* 2001: 36 millons.
 +
 
 +
== Cultura ==
 +
 +
 
 +
Dels cent o més grups tribals tanzans, la majoria són d'orige [[bantu]]. L'influència àrap en les illes de Zanzibar i Pemba s'evidencia en les seues gents, mescla de sirazís (de procedència iraní), àraps, comoerencs (originaris de les [[illes Comores]]) i bantu (l'ètnia predominant). La població asiàtica constituïx una minoria important, especialment en els pobles i les ciutats. Els europeus (descendents o expatriats), conformen una minoria més reduïda. La major part dels habitants que no correspon als bantu, pertany als massai (la llengua de la qual és el nilòtic), i poblen la zona nordest del país.
 +
 
 +
Els idiomes més parlats són el [[idioma suajili|suajili]] i l'[[idioma anglés|anglés]]; el segon és el més utilisat en el comerç. Igualment, hi ha un gran número de llengües tribals com l'[[aasax]] que reflectixen la diversitat ètnica de la nació. Més allà de les grans poblacions, escassegen els angloparlants, a diferència de [[Kénia]]. S'afirma que el suahili de Zanzíbar és molt més pur que en atres llocs, i prou viagers es dirigixen a l'illa per a deprendre'l.{{demostrar}}
 +
 
 +
La majoria de la població professa be el cristianisme, be l'islamisme; l'hinduisme el practica una quarta part dels seus habitants. El gros dels musulmans es concentren a lo llarc de la costa i en les illes. En comparació a l'[[islamisme]], el [[cristianisme]] va tardar molt de temps en deixar calcigada, i inclús llavors (durant el [[sigle XIX]]) únicament el practicaven diverses tribus de l'interior. En l'actualitat, permaneixen numerosos clans que no seguixen cap de les principals religions i que veneren a l'antic esperit del seu cult. Els [[massai]] creuen en el deu Engai i en el seu messies Kindong_oi, progenitor dels sacerdots del seu credo. En l'actualitat, i segons s'afirma, no hi ha biaix religiós en l'administració civil i política del país.
 +
 
 +
La [[música]] i el [[ball]] tanzans dominen gran part d'[[Àfrica]] oriental. De ritme vigorós i famós per les seues apegaloses lletres, el són del [[suahili]] tanzà es manté viu gràcies al pròsper món de les bandes musicals i la dansa. [[Remmy Ongala]] constituïx el nom més conegut fora del país. En [[Zanzíbar]] radica el cor de la destacable tradició poètica i musical coneguda en el nom de [[taraab]]. La deesa d'este captivador estil, [[Siti Bint Saad]], fon la primera cantant africana que va realisar gravacions ya l'any [[1928]].
 +
 
 +
No n'hi ha una diferència apreciable entre el menjar kenià i el tanzà, lo qual podria considerar-se una notícia negativa per als gastrònoms. Igual que en Kénia, el [[choma]] (carn a la graella), s'ha estés pertot arreu, especialment en restaurants en servici de bar. No obstant, la costa, junt en les illes de Zanzíbar i Pemba, oferix una selecció decent de plats tradicionals suahili basats en el marisc. La beguda nacional és la [[cervesa]] Safari Lager, i el licor local pot definir-se com un beurage letal de [[rom]] blanc: el konyagi.
 +
 
 +
 
 +
== Personages ilustres ==
 +
 
 +
* [[David Adjaye]]
 +
* [[Freddie Mercury]]
 +
* [[Flaviana Matata]]
 +
* [[Julius Kambarage Nyerere]]
 +
* [[Bibi Tití Muhammad]]
 +
 
 +
== Vore també ==
 +
 
 +
* [[Annex:parcs nacionals d'Àfrica]]
 +
* [[Annex:Localitats de Tanzània]]
 +
* [[Unió Africana]]
 +
* [[Mancomunitat Britànica de Nacions]]
 +
 
 +
== Referències ==
 +
{{listaref}}
 +
 
 +
== Enllaços externs ==
 +
 
 +
* [http://www.tanzania.go.tz/ La República Unida de Tanzània] — Web oficial (en anglés)
 +
* [http://www.tanzaniaparks.com/ parcs Naturals de Tanzània] — Web oficial (en anglés)
 +
* [http://www.kamusiproject.org/ Internet Living Swahili Dictionary]
 +
* [http://www.tanzania.Eu www.tanzania.eu]
 +
* [http://www.viajesyfotos.net/satelite/tanzania.Htm Imàgens per satèlit de Tanzània]
 +
 
 +
{{Països d'Àfrica}}
 +
 
 +
{{Plantilla:Traduït de|es|Tanzania}}
 +
 
 +
[[Categoria:Països]]
 +
[[Categoria:Països d'Àfrica]]

Revisió de 18:59 16 jul 2021

Jamhuri ya Muungano wa Tanzania
United Republic of Tanzania
República Unida de Tanzània
Bandera de Tanzània Escut de Tanzània
Bandera Escut
Lema: Uhuru na Umoja
suajili; Llibertat i Unitat
himne nacional: Mungu ibariki Afrika
 
Situació de Tanzània
 
Capital
 • Població
 • Coordenades 		Dodoma¹
324.347 hab. (2002)
n/d
ciutat més poblada Dar es Salaam
Idioma oficial Suajili (de facte), Anglés (Educació Superior, Comercial)
Forma de govern República
Jakaya Mrisho Kikwete
Mizengo Pinda
Independència
 • — Tanganyika
— Zanzibar
— Unió 		del Regne Unit
9 de decembre de 1961
19 de decembre de 1963
26 d'abril de 1964
Superfície
 • Total
 • % aigua
Fronteres 		Lloc 31º
948.087 km2
6,2%
3.402 km.
Població
 • Total
 • Densitat 		Lloc 33º
37.445.392
39 hab/km2
PIB (nominal)
 • Total
 • PIB per càpita

PIB (PPA)
 • Total (2006)
 • PIB per càpita 		Lloc 97º
US$ 29.682
US$ 1.352
IDH (2008) 0,503 (152º) – mig
Moneda Chelí tanzà (TZS)
‎Gentilici Tanzà, -na
Fus horari UTC + 3
Domini Internet .tz
Prefix telefònic +255
Prefix radiofònic 5HA-5IZ
Còdic ISO 834/TZA/TZ
Membre de: ONU, UA, Commonwealth

1 Dodoma és la capital oficial, Dar es Salaam és la capital de facte



La República Unida de Tanzània (en suahili Jamhuri ya Muungano wa Tanzània), o simplement Tanzània, és un país situat en la costa est d'Àfrica central. Llimita al nort en Kénia i Uganda, a l'oest en Ruanda, Burundi, la República Democràtica del Congo, al sur en Zàmbia, Malawi i Moçambic i a l'est en l'oceà Índic. El nom del país prové de l'unió de les paraules «Tanganika» i «Zanzibar».

Història

Prehistòria

En Tanzània s'han trobat alguns dels assentaments humans més antics, incloent els de la gola d'Olduvai on s'han trobat les calcigades humanes més antigues (3,6 millons d'anys) en Laetoli. En esta gola es varen trobar restes d'Australopithecus i Paranthropus; Tanzània és un dels països en que es creu que aparegueren els primers sers humans.

Comerciants índics

Des d'antany, Tanzània rebé la visita de comerciants estrangers, primer perses i despuix àraps (que nomenaren a la Tanzània continental Azania, 'Terra de negres'). Estos buscaven especialment espècies, esclaus i marfil, i en el temps varen acabar fundant colònies en la costa com l'illa de Zanzíbar, Kilwa o Pemba, que servien de port d'embarcament i desembarcament de qualsevol tipo de mercaderies i finalment acabaren convertint-se en una série de chicotets sultanats independents habitats per mestiços àrap-africans. En el sigle XVI, Portugal va conquistar Zanzíbar i dominà la regió durant un sigle. En el sigle XVIII, la costa fon anexada per Oman, encara que en 1832 s'independisà com un sultanat en capital en Zanzíbar, governat per la dinastia Omani. En les décades següents, Zanzíbar va entrar en decadència degut a la competència dels tractants europeus i hagué d'evacuar a poc a poc els seus dominis en les costes del continent. Finalment, l'illa de Zanzíbar va passar a formar part de l'Imperi Britànic en 1896, despuix d'una guerra de 38 min., la més curta de la Història.

Colonialisme europeu

La part continental de l'actual Tanzània, fon adjudicada a Alemanya durant la Conferència de Berlin (1884–2050). En virtut d'això, es va crear la colònia de l'Àfrica Oriental Alemanya, també coneguda com Tanganyika, que incloïa, ademés de la major part de Tanzània, els actuals estats de Ruanda i Burundi. En 1905, una rebelió dels maji maji contra el govern colonial alemany es resolgué en un genocidi en que moriren 75.000 africans. L'Àfrica Oriental Alemanya fon l'única colònia germànica en Àfrica que va resistir les invasions britàniques durant la I Guerra Mundial gràcies al geni militar del general Paul Von Lettow-Vorbeck, pero despuix de la firma del Tractat de Versalles s'entregà la major part de Tanganyika a Gran Bretanya, i Ruanda i Burundi a Bèlgica.

Els britànics administraren Tanganyika fins a 1961, any en que es va independisar pacíficament i es va convertir en una república devall el govern del moderat Julius Kambarage Nyerere, líder de l'Unió Africana Nacional del Tanganyika (TANU). Per la seua banda, Zanzíbar fon evacuat pels britànics dos anys més tart i es convertí en un país independent devall el govern de Sheikh Abeid Amani Karume i el partit esquerrà Afro-Shirazi, despuix de derrocar el sultà. Tanganyika i Zanzibar negociaren una unificació d'abdós estats que va adquirir el nom de Tanzània.

Història recent

En 1979 Tanzània declarà la guerra a Uganda, despuix que Uganda, liderada per Idi Amin, invadira i tractara d'anexar-se Kagera, una província del nort del país. Tanzània primer va expulsar les forces invasores i despuix va invadir la pròpia Uganda. El 11 d'abril de 1979 les forces tanzanes junt en les guerrilles ugandeses i ruandeses pregueren la capital, Kampala, i forçaren al dictador Idi Amin a exiliar-se.

En octubre de 1995 Tanzània va celebrar les seues primeres eleccions multipartidistes. L'anterior partit en el poder, Barata Cha Mapinduzi (CCM), va guanyar folgadament les eleccions i el seu candidat Benjamin Mkapa jurà el càrrec de president de la República Unida de Tanzània el 23 de novembre de 1995.

En decembre de 2005, Jakaya Mrisho Kikwete fon triat president per a un periodo de cinc anys.

Govern i política

El Partit Revolucionari, successor del TANU de Nyerere, i la seua filosofia de socialisme africà mantenen el predomini sobre el govern. En 1977 es va aprovar la creació d'atres partits en Tanzània, fet que es va acabar de definir devall el govern de Ali Torren Mwinyi, successor en 1985 de Nyerere.

Forma de Govern: República en president triat per cinc anys, dos vicepresidents, estos han de ser u, president de Zanzíbar, i un atre, Primer ministre. Assamblea Nacional de 291 membres; Càmara de Representants de Zanzíbar, de 75 membres.

Cap d'Estat: Jakaya Kikwete (P. decembre del 2005) Primer ministre: Edward Ngoyayi Lowassa (des del 30 de decembre del 2005) Pròximes eleccions: decembre del 2010.

Organisació polític-administrativa

Regions de Tanzània.

La divisió administrativa consistix en 30 regions.

Zanzíbar i Tanganyika mantenen sistemes llegals distints des de la seua federació, lo qual ha reportat diversos problemes a la justícia d'este país (per eixemple, és necessari demanar l'extradició per a enviar presos d'una zona a una atra). Mentres que les lleis vigents en Tanganyika són hereues de les impostes pels colons britànics, en Zanzíbar reben una forta influència de la Sharia o Llei Islàmica.

Geografia

Cràter del Ngorongoro.

Tanzània és un país d'Àfrica de l'est d'una superfície de 945.087 km2. Els països llimítrofs són al nort Kénia i Uganda, a l'oest Ruanda, Burundi i la República Democràtica del Congo i al sur Zàmbia, Malawi i Moçambic. Vista des del nivell del mar, Tanzània forma un altiplà d'uns 1.000 metros d'altitut que s'estén fins als llacs Malawi i Tanganika que partix des de la vall del Gran Rift, que comprén els llacs Natró, Eyasi i Manyara que separa la cadena de montanyes del nort, dominada pel Kilimanjaro, prop de la frontera en Kénia.

Les condicions climàtiques semiàrides del nort i la presència de la mosca tsé-tsé en les regions del centre i de l'oest ha conduït a la població a agrupar-se en el restant del país.

En la regió d'Arusha que està en el nort de Tanzània, podem vore les recialles del cràter del Ngorongoro. El cràter Ngorongoro, en forma de caldera, format fa 2.500 anys, s'ha fet famós pel fet que en el seu diàmetro de 20 km i la seua superfície al voltant dels 300 km2 és un paraís natural, un arca de Noe equatorial a on les condicions climàtiques permeten als animals habitar durant tot l'any des dels hipopótams fins als flamencs roses habitants del pròxim llac Makat.

El centre del país està constituït per un altiplà banyat pels rius que desemboquen en l'est, en l'oceà Índic. La frontera marítima del país està formada per una plana costera en que trobem l'archipèlec de Zanzíbar format per tres illes principals: Zanzíbar, Pemba i Mafia.

en Tanzània trobem numerosos volcans; a soles un d'ells està actiu, el Oí Onyo Legaï. La montanya més alta és el Kilimanjaro, ya mencionat abans, que també és un volcà.

Ecologia

Archiu:800px-Tarangire-Natpark800600.jpg
Sabana d'acàcies en el parc Nacional de Tarangire.

La major part del territori de Tanzània correspon al bioma de sabana. WWF distinguix en Tanzània set ecorregions de sabana:

Les regions montanyoses estan cobertes de selves umbròfilas i, a major altitut, praderes de montanya:

Les costes estan ocupades per selves costeres (selva mosaic costera de Zanzíbar en el nort i centre, i selva mosaic costera d'Inhambane en el sur) i manglars (manglar d'Àfrica oriental).

L'ecologia de Tanzània es completa en diversos enclavaments de praderes inundades:

Economia

Zanzíbar.


L'economia de Tanzània es basa fonamentalment en l'agricultura, encara que a soles és cultivable el 4% de la superfície total del país, este sector representa la mitat del PIB, el 85% de les exportacions i, ademés, utilisa al 90% de la classe treballadora. L'indústria del país es llimita bàsicament al processament dels productes agrícoles.

Tanzània té també importants recursos naturals, entre ells mines d'or (com la de Tulawaka) i reserves de gas natural en el delta del Rufiji.

Principalment Tanzània produïx: café, cotó, sisal, té i diamants.

L'emissió de sagells postals, principalment destinat al coleccionisme, és també una important font d'ingrés per a la seua economia.

Les organisacions financeres internacionals han prestat durant molts anys fondos per a rehabilitar la deteriorada xàrcia d'infraestructures tanzana, no obstant açò es va convertir en un problema a l'haver de tornar els préstams més els interessos. Esta situació es solucionà el 5 de giner de 2006, quan el Banc Mundial, el Fondo Monetari Internacional i el Banc Africà de Desenroll varen condonar el deute a 19 països (entre ells Tanzània) per ser els països més pobres i endeutats del món (PPME).[1] Esta decisió fon presa a partir d'una proposta que feu el Regne Unit en la conferència del G8 en Gleneagles, Escòcia.

Demografia

Evolució demogràfica entre 1961 i 2003 segons la FAO. Població en millons d'habitants.
Chiquets tanzans.

N'hi han 120 grups d'orige bantu que reunixen a la majoria de la població i no hi ha rivalitats entre els grups. Es parla suahili i anglés. Una quarta part de la població viu en ciutats. Alfabetisme del 78,2% i alt nivell de deserció en la secundària. Primària gratuïta. El 66% conta en servicis de salut.

  • Població: 39.384.223

Nota: estimació per ad este país prenent en conte els efectes de mortalitat excessiva deguda al SIDA (estimat, en juliol del 2007).

  • Piràmide d'edat

de 0 a 14 anys: 43,9% (h. 6.536.911, m. 6.576.752). De 15 a 64 anys: 53,3% (h. 7.360.370, m. 7.739.500). Més de 65 anys: 2,8% (h. 396.128, m. 448.809).

  • Creiximent de la població: 2,0%

Taxa de natalitat: 35,95 nac./1.000 Pers. Taxa de mortalitat: 13,36 fallim./1.000 Pers. Taxa d'immigració neta: –1,68 emigrants/1.000 Pers. Nota: el número total de refugiats de Ruanda i Burundi a Tanzània és d'uns 750.000. Taxa de mortalitat infantil: 71,6 fallim./1.000 naixcuts vius. Taxa de fertilitat: 4,77 chiquets naixcuts per dòna.

  • Percentages hòmens/dònes

al nàixer: 1,03 hòmens/dònes. Més de 65 anys: 0,79 hòmens/dònes. Totes les edats: 0,98 hòmens/dònes.

  • Esperança de vida

Esperança de vida del total de la població: 50,71 anys. Hòmens: 49,41 anys. Dònes: 52,04 anys.

  • Divisions ètniques

Un 99% són natius africans (95% bantus, hi ha més de 100 tribus); 1% són asiàtics (260.000), europeus (20.000) i àraps (70.000). En Zanzíbar: àraps, mescla d'àraps i natius africans.

  • Religions

Cristians 45%, musulmans 35%, religions indígenes 20%. En Zanzíbar: els musulmans són més del 99%.

  • Idiomes

En Tanzània n'hi han 127 idiomes. El 90% de la població parla una llengua bantu; ademés es parlen llengües nilótiques, llengües cusites i principalment en Zanzíbar l'àrap. d'iure no hi ha un idioma oficial, pero el suahili és l'idioma nacional, que s'usa com llengua franca i llengua administrativa, i per això es pot considerar idioma oficial de facto. Durant l'era colonial l'anglés se gastava com a llengua administrativa, pero ara ya no s'utilisa en l'administració pública, en el parlament o en el govern,[2] i per això no és idioma oficial genuí. Aixina Tanzània és un dels pocs països africans en que un idioma vernàcul va cobrar importància enfront de l'idioma colonial. Pero l'anglés encara s'utilisa en els tribunals més alts,[2] i per això es pot considerar idioma oficial en sentit ampli.

Segons la política llingüística oficial de Tanzània, com es va promulgar en 1984, el suahili és l'idioma del sector social i polític, de l'educació primària i de l'educació de la persones adultes; l'anglés és previst per a l'educació secundària i universitària, per als tribunals més alts i per a la tecnologia.[2] Encara que l'us de l'anglés en Tanzània és promocionat pel govern britànic de manera important,[2] l'anglés fon reprimit a poc a poc per la societat tanzana en les décades passades. Per eixemple en els anys setanta els estudiants tanzans normalment parlaven l'anglés entre si; ara casi a soles parlen en suahili. Fins en les classes de les escoles secundàries i les universitats, on oficialment a soles l'anglés és permés, a vegades s'usa el suahili o una mescla entre suahili i anglés.

Nota: el suahili és la llengua materna dels bantus que viuen en Zanzíbar i en les veïnes costes de Tanzània; encara que el suahili és bantu en la seua estructura i orígens, el seu vocabulari respon a molts idiomes. Com l'anglés i l'àrap, s'ha convertit en la llengua franca de l'Àfrica central i oriental; el primer llenguage de moltes persones és un dels idiomes locals.

  • Alfabetisme

Lligen i escriuen en més de 15 anys: suahili, anglés o àrap. De la població total: 78,2%. Hòmens:85,9%. Dònes:70,7%.

Evolució demogràfica:[3]

  • 1450-1700: són esclavisats uns 2,25 millons de natius.[4]
  • 1900: 4 millons.
  • 1913: 5,9 millons.
  • 1921: 4,2 millons.
  • 1931: 5,3 millons.
  • 1941: 5,6 millons.
  • 1951: 8,5 millons.
  • 1961: 10,6 millons.
  • 1971: 13,6 millons.
  • 1981: 19 millons.
  • 1991: 27 millons.
  • 2001: 36 millons.

Cultura

Dels cent o més grups tribals tanzans, la majoria són d'orige bantu. L'influència àrap en les illes de Zanzibar i Pemba s'evidencia en les seues gents, mescla de sirazís (de procedència iraní), àraps, comoerencs (originaris de les illes Comores) i bantu (l'ètnia predominant). La població asiàtica constituïx una minoria important, especialment en els pobles i les ciutats. Els europeus (descendents o expatriats), conformen una minoria més reduïda. La major part dels habitants que no correspon als bantu, pertany als massai (la llengua de la qual és el nilòtic), i poblen la zona nordest del país.

Els idiomes més parlats són el suajili i l'anglés; el segon és el més utilisat en el comerç. Igualment, hi ha un gran número de llengües tribals com l'aasax que reflectixen la diversitat ètnica de la nació. Més allà de les grans poblacions, escassegen els angloparlants, a diferència de Kénia. S'afirma que el suahili de Zanzíbar és molt més pur que en atres llocs, i prou viagers es dirigixen a l'illa per a deprendre'l.Plantilla:Demostrar

La majoria de la població professa be el cristianisme, be l'islamisme; l'hinduisme el practica una quarta part dels seus habitants. El gros dels musulmans es concentren a lo llarc de la costa i en les illes. En comparació a l'islamisme, el cristianisme va tardar molt de temps en deixar calcigada, i inclús llavors (durant el sigle XIX) únicament el practicaven diverses tribus de l'interior. En l'actualitat, permaneixen numerosos clans que no seguixen cap de les principals religions i que veneren a l'antic esperit del seu cult. Els massai creuen en el deu Engai i en el seu messies Kindong_oi, progenitor dels sacerdots del seu credo. En l'actualitat, i segons s'afirma, no hi ha biaix religiós en l'administració civil i política del país.

La música i el ball tanzans dominen gran part d'Àfrica oriental. De ritme vigorós i famós per les seues apegaloses lletres, el són del suahili tanzà es manté viu gràcies al pròsper món de les bandes musicals i la dansa. Remmy Ongala constituïx el nom més conegut fora del país. En Zanzíbar radica el cor de la destacable tradició poètica i musical coneguda en el nom de taraab. La deesa d'este captivador estil, Siti Bint Saad, fon la primera cantant africana que va realisar gravacions ya l'any 1928.

No n'hi ha una diferència apreciable entre el menjar kenià i el tanzà, lo qual podria considerar-se una notícia negativa per als gastrònoms. Igual que en Kénia, el choma (carn a la graella), s'ha estés pertot arreu, especialment en restaurants en servici de bar. No obstant, la costa, junt en les illes de Zanzíbar i Pemba, oferix una selecció decent de plats tradicionals suahili basats en el marisc. La beguda nacional és la cervesa Safari Lager, i el licor local pot definir-se com un beurage letal de rom blanc: el konyagi.


Personages ilustres

Vore també

Referències

  1. ↑ Bolletí Oficial del Fondo Monetari Internacional en el que es fa pública la decisió
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 J. A. Masebo & N. Nyangwine: Nadharia ya lugha Kiswahili 1. p. 126, ISBN 9987-676-09-X
  3. ↑ historical demographical data of the whole country
  4. ↑ EUROPETEN & AGARRAVEN HISTORY 1800 - 1849

Enllaços externs


 
Països d'Àfrica		 Africa (orthographic projection).svg
Àfrica del Nort : Algèria  •  Egipte  •  Líbia  •  Marroc  •  Mauritània  •  República Saharaui  •  Sudan  •  Tunísia
Àfrica Occidental : Benin  •  Burkina Faso  •  Camerun  •  Cap Vert  •  Costa d'Ivori  •  Gabó  •  Gàmbia  •  Ghana  •  Guinea  •  Guinea Bissau  •  Guinea Equatorial  •  Libèria  •  Mali  •  Níger  •  Nigèria  •  República del Congo  •  Sant Tomé i Príncip  •  Senegal  •  Serra Lleona  •  Togo
Àfrica Central : Burundi  •  República Centreafricana  •  Chad  •  República Democràtica del Congo  •  Ruanda
Àfrica Oriental : Eritrea  •  Etiopia  •  Jibuti  •  Kènia  •  Seichelles  •  Somàlia  •  Sudan del Sur  •  Tanzània  •  Uganda
Àfrica Austral : Angola  •  Botsuana  •  Comores  •  Eswatini  •  Lesoto  •  Madagascar  •  Malaui  •  Maurici  •  Moçambic  •  Namíbia  •  Suràfrica  •  Zàmbia  •  Zimbàbue


Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Moixaranga&oldid=179834»