Diferència entre les revisions de "Monarquia Hispànica"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
m
m
Llínea 1: Llínea 1:
[[Image:Philip II's realms in 1598.png|thumb|Dominis de [[Felipe II] en l'any [[1598]]]]
+
[[Image:Philip II's realms in 1598.png|thumb|Dominis de Felipe II en l'any 1598]]
  
 
'''Monarquia Hispànica''', històricament denominada '''Monarquia Catòlica''' o '''Monarquia d'Espanya''', es referix al conjunt de territoris en les seues pròpies estructures institucionals i ordenaments jurídics, diferents i particulars, i que es trobaven governats per igual pel mateix soberà, el monarca espanyol, a través d'un sistema polisinodial de [[Consells a Espanya|Consells]].
 
'''Monarquia Hispànica''', històricament denominada '''Monarquia Catòlica''' o '''Monarquia d'Espanya''', es referix al conjunt de territoris en les seues pròpies estructures institucionals i ordenaments jurídics, diferents i particulars, i que es trobaven governats per igual pel mateix soberà, el monarca espanyol, a través d'un sistema polisinodial de [[Consells a Espanya|Consells]].

Revisió de 14:56 9 dec 2019

Dominis de Felipe II en l'any 1598

Monarquia Hispànica, històricament denominada Monarquia Catòlica o Monarquia d'Espanya, es referix al conjunt de territoris en les seues pròpies estructures institucionals i ordenaments jurídics, diferents i particulars, i que es trobaven governats per igual pel mateix soberà, el monarca espanyol, a través d'un sistema polisinodial de Consells.

El soberà espanyol actuava com a rei, segons la constitució política de cada «Reyno, Estado i Señorio», i per tant, el seu poder variava d'un territori a un atre, pero actuava com a monarca de forma unitària sobre tots els seus territoris.

La Monarquia incloïa les corones de Castella (en Navarra i els territoris d'Ultramar) i Aragó (en Sicília, Nàpols, Sardenya i el Estat dels Presidis), Portugal entre 1580 i 1640, els territoris del Círcul de Borgonya excepte 1598-1621 (Franc Comtat, Països Baixos, més abanda Charolais), el ducat de Milà i el marquesat de Finale.