Monarquia Hispànica
Monarquia Hispànica, històricament denominada Monarquia Catòlica o Monarquia d'Espanya, es referix al conjunt de territoris en les seues pròpies estructures institucionals i ordenaments jurídics, diferents i particulars, i que es trobaven governats per igual pel mateix soberà, el monarca espanyol, a través d'un sistema polisinodial de Consells.
El soberà espanyol actuava com a rei, segons la constitució política de cada «Reyno, Estado i Señorio», i per tant, el seu poder variava d'un territori a un atre, pero actuava com a monarca de forma unitària sobre tots els seus territoris.
La Monarquia incloïa les corones de Castella (en Navarra i els territoris d'Ultramar) i Aragó (en Sicília, Nàpols, Sardenya i el Estat dels Presidis), Portugal entre 1580 i 1640, els territoris del Círcul de Borgonya excepte 1598-1621 (Franc Comtat, Països Baixos, més abanda Charolais), el ducat de Milà i el marquesat de Finale.