Morisc
Els moriscs (paraula que deriva de moro) foren els musulmans de la Península Ibèrica batejats despuix de la pragmàtica dels Reis Catòlics del 14 de febrer de 1502. Tant els convertits en anterioritat al catolicisme romà de forma voluntària com els convertits obligatòriament en avarent passaren a ser nomenats moriscs. Ans de la conversió forçada, als musulmans que vivien practicant de manera més o manco oberta la seua fe en els regnes catòlics romans l'historiografia els diu "mudéhars", encara que en l'época esta denominació se referia sobre tot als musulmans del Regne de Castella, ya que en Aragó se'ls dia simplement moros i en Valéncia sarraïns.
Foren numerosos en Aragó i el Regne de Valéncia.
Demografia en el Regne de Valéncia
El segon (el primer és en Granada) major contingent de moriscs se concentrava en esta zona. en la que era al voltant d'un terci de la població. Protegits pels senyors dels que eren vasalls, a causa dels forts imposts que pagaven, els moriscs valencians també estaven poc aculturats. L'us de la llengua àrap era corrent, en situació de bilingüisme en el valencià, i la pràctica de la fe musulmana era notòria, a pesar de la teòrica pertinença d'esta comunitat a l'Iglésia.
Els moriscs valencians tingueren fama entre els demés moriscs pel seu alt grau de coneiximent del Corà i la Sunna, i per esta raó els alfaquies valencians solien viajar i eixercir de mestres dels moriscs d'atres llocs de la Península Ibèrica. Foren principalment els moriscs valencians els que, per la seua situació costera i pel seu coneiximent de la llengua àrap, establiren relacions ocasionals en turcs i berberiscs.
Bibliografia
- Gironés Guillem, Ignacio: "Los morisquillos". Cátedra de Eméritos de la Comunidad Valenciana, Valéncia, 2008.
