Murta

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Revisió de 09:09 5 ago 2018 per Jose2 (Discussió | contribucions) (Text reemplaça - ' petals ' a ' pétals ')
Anar a la navegació Anar a la busca
Archiu:MurtaCentenaria.jpg
Murta centenaria en el pati del convent dels Capuchins de l'Olleria (Valencia)

La murta (Myrtus communis) és una planta de la família de les Myrtaceae, nativa del surest d'Europa i del nort d'Africa.

Descripció

Arbust sempre vert i aromatic de fins 5 m. de fust, de fullage compacte. Les fulles són opostes, coriacees, curtament peciolades, de bort sancer, ovàls o llanceolades, de color vert oscur pel fe i més clar per l'enves, en glandules oleïferes transparents en el llim foliar. Flors blanques, solitaries sobre llarcs pedunculs axilars, en cinc pétals i cinc sepals, molt aromatiques de 1 a 2 cm. d'ample. Els estams són grocs. Florix en primavera. El frut és una baya menjable redonejada de 1 a 1,5 cm. de diametro, de color blau obscur pruïnos al madurar, acompanyat del caliç en la part superior. Te moltes llavors, que són escampades pels pardalets que s'alimenten d'ells. Estos arbusts poden aplegar a ser centenaris, com un que tenim en la Comunitat Valenciana, es conserva en el pati del convent dels Capuchins de l'Olleria, està considerat un dels eixemplars més grans d'Europa.

Usos

Normalment es cultiven com a ornament. Les fulles, flors i fruts són rics en oli aromatic empleat en perfumeria. Planta molt famosa en l'antigor, quan se considerava símbol de l'amor i la bellea. En corones de murta s'honrava als campeons olimpics.

Distribució

La murta està molt expandida en la regió mediterranea. L'atra especie, la murta del Sahara M. nivellei, es restringix a les montanyes Tassili n'Ajjer en el surest d'Argelia i les Montanyes del Tibesti en Chad, en l'estatus d'especie amenaçada. Alguns botanics no estan d'acort en que M. nivellei siga suficientment distinta per a ser tractat com atra especie.