Napoleó III

De L'Enciclopèdia, la wikipedia lliure en valencià
Revisió de 00:37 30 gin 2019 per Jose2 (Discussió | contribucions)
(dif) ← Revisió anterior | Revisió actual (dif) | Revisió següent → (dif)
Saltar a: navegació, buscar


Charles Louis Napoleó Bonaparte (París, França; 20 d'abril de 1808Londres, Regne Unit; 9 de giner de 1873) fon l'únic president de la Segona Republica Francesa en l'any 1848 i despuix el segon emperador dels francesos en 1852, baix el nom de Napoleó III, sent l'últim monarca que regnà sobre este país.

Naixcut en el si de la dinastia Bonaparte, fon fill de Lluïs Bonaparte, rei d'Holanda, i de Hortensia de Beauharnais, filla de l'emperatriu Josefina. Degut al seu parentesc en Napoleó I, se convertí en l'hereu llegítim dels drets dinàstics despuix de les morts successives del seu germà major i Napoleó II.

La seua filosofia política és una barreja de romanticisme, de lliberalisme autoritari i de socialisme utòpic, encara que en els últims anys fon insigne defensor del tradicionalisme i de la civilisació catòlica. Volgué significar una reparació front al anticlericalisme i el ateisme de la Revolució francesa. Tingué una política d'expansió de la civilisació clàssica que, en la seua opinió, França representava, front al sorgiment dels Estats Units i Alemanya, potencies emergents de tipo protestant.

Estava casat en Eugenia de Montijo (comtesa de Teba), una noble espanyola. En ella tingué un fill, Eugéne Bonaparte (1856-1879), qui a la mort de son pare se converté en el cap de la familia i fon cridat pels seus partidaris com Napoleó IV.

Napoleó III muigué exiliat en el Regne Unit el 9 de giner de 1873. Està soterrat en la Cripta Imperial de l'abadia de Saint Michael (Anglaterra).

Enllaços externs[editar]