Diferencia entre pàgines "Països Baixos" i "Portugal"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
(Diferencia entre pàgines)
Anar a la navegació Anar a la busca
(Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils)
 
(Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils)
 
Llínea 1: Llínea 1:
−
{{Ficha país
+
{{Ficha de país
−
| nom_oficial = ''Nederland''<br />
+
| nom_oficial = ''República Portuguesa''<br />República Portuguesa
−
| image_bandera = Flag of the Netherlands.svg
+
| image_bandera = Flag_of_Portugal.svg
−
| image_escut = Royal coat of arms of the Netherlands.svg
+
| image_escut = Coat_of_arms_of_Portugal.svg
−
| image_escut_tamany = 125px
+
| image_escut_tamany = 120px
−
| image_mapa = EU-Netherlands.svg
+
| image_mapa = EU-Portugal.svg
−
| lema_nacional = ''Je maintendrai'' (''Mantindré'')
+
| lema_nacional = No té
−
| himne_nacional = ''Het Wilhelmus''
+
| himne_nacional = ''[[A Portuguesa]] ''
−
| capital = [[Àmsterdam]]
+
| capital = [[Lisboa]]
−
| capital_població =  
+
| capital_població = 2.675.000 ([[2006]])
−
| capital_coord = 52°22' N 4°54' E
+
| capital_coord = 38_42_N_9_11_W 38° 42' N 9° 11' O
−
| ciutat_principal = [[Àmsterdam]]
+
| ciutat_principal = [[Lisboa]]
−
| principals ciutats= Àmsterdam
+
| principals ciutats=  
 
| festa_nacional=  
 
| festa_nacional=  
−
| idioma_oficial = [[Idioma neerlandés|Neerlandés]] i [[Idioma frisó|Frisó]]
+
| idioma_oficial = [[idioma portugués|Portugués]]
−
| govern = [[monarquia constitucional]]
+
| govern = [[república parlamentària]]
−
| dirigents_títuls = [[Monarquia|Reina]]<br />[[Primer ministre]]
+
| dirigents_títuls = [[president de la República Portuguesa|President]]<br /> [[Primer ministre de Portugal|Primer ministre]]
−
| dirigents_noms = [[S.M. Beatriu I]]<br />[[Jan Peter Balkenende]]
+
| dirigents_noms = [[Aníbal Cavaco Silva]]<br />[[José Sòcrates]]
−
| fundació =  
+
| fundació = Fundació
 
| fundació_hites =
 
| fundació_hites =
−
| fundació_dates =  
+
| fundació_dates = Independència del [[Regne de Lleó]]: [[24 de juny]] de [[1128]]<br />Instauració de la república: [[Revolució del 5 d'octubre de 1910]]
−
| superfície = 41.526 km²
+
| superfície = 92.391
−
| superfície_lloc = 131
+
| superfície_lloc = 111
−
| superfície_aigua = 18,41%
+
| superfície_aigua = 0,5 %
−
| fronteres = 1.027 km
+
| fronteres = 1.214 km
−
| costes =  
+
| costes = 1.793 km
−
| població = 16.785.088 hab.
+
| població = 11.317.192
−
| població_any = 2008
+
| població_any =  
−
| població_lloc = 59º
+
| població_lloc = 73
−
| població_densitat = 393 hab/km2
+
| població_densitat = 115,3
−
| PIB_nominal= $ 657.590 mil
+
| PIB_nominal= US$ 219.542 millons (2007)
 
| PIB_nominal_any = 2007
 
| PIB_nominal_any = 2007
−
| PIB_nominal_lloc = 16º
+
| PIB_nominal_lloc = 32
−
| PIB_nominal_per_cápita = $ 43.386 mil
+
| PIB_nominal_per_cápita = $ 20.665 (2007)
−
| PIB = € 530.564 mill
+
| PIB = € 194.502 millons
−
| PIB_any = 2007
+
| PIB_any = 2008
−
| PIB_lloc = 23º
+
| PIB_lloc = 42
−
| PIB_per_cápita = € 32.500
+
| PIB_per_cápita = US$ 22.190
−
| IDH = 0,953
+
| IDH = 0,900
−
| IDH_any = 2005
+
| IDH_any = 2008
−
| IDH_lloc = 6º
+
| IDH_lloc = 33
−
| IDH_categoria = <font color="#009900">Molt Alt</font>
+
| IDH_categoria = <font color="#009900">'''Alt'''</font>
−
| moneda = [[Euro]]
+
| moneda = [[Euro]] (€, <code>[[ISO 4217|EUR]]</code>)
−
| gentilici = Neerlandés/a
+
| gentilici = Portugués, -a
−
| horari = [[Hora central europea|CET]] (+1)
+
| horari = [[WET]] ([[UTC]])
−
| horari_estiu = [[Horari d'estiu europeu|CEST]] ([[Temps Coordinat Universal|UTC]]+2)
+
| horari_estiu = [[WEST]] (UTC+1)  
−
| cctld = .nl
+
| cctld = .pt
−
| còdic_telefònic = +31
+
| còdic_telefònic =351
−
| prefix_radiofònic = PAA-PIZ
+
| prefix_radiofònic = CQA-CUZ / XXA-XXZ
−
| còdic_ISO = 528 / NLD / NL
+
| còdic_ISO = 620 / PRT / PT
 +
| membre_de = {{EU}}, [[ONU]], [[OTAN]], [[OCDE]], [[OSCE]], [[Consell d'Europa|COE]], [[COET]]
 
| nota1 =  
 
| nota1 =  
 +
| nota2 =
 
| nota3 =  
 
| nota3 =  
 
| nota4 =  
 
| nota4 =  
 
| nota5 =  
 
| nota5 =  
−
| matrícula_coche= NL
+
| matrícula_coche= P
−
| matrícula_avió= NL
+
| matrícula_avió= CS
 
}}
 
}}
−
'''Països Baixos''' (en [[idioma neerlandés|neerlandés]]: ''Nederland'') és un país europeu que forma part del [[Regne dels Països Baixos]] (''Koninkrijk Der Nederlanden''), que es compon d'aquells, de les [[Antilles Neerlandeses]] i d'[[Aruba]]. És membre de l'[[Unió Europea]] (UE).
+
'''Portugal''', oficialment la '''República Portuguesa'''<ref>[http://www.portugal.gov.pt/Portal/PT/Portugal/ Portal do Governo] (en portugués)</ref> (en [[idioma portugués|portugués]]: ''República Portuguesa''), és un [[Nació|país sobirà]] membre de la [[Unió Europea]], constituït com un estat [[Democràcia|democràtic]] de [[Estat de dret|dret]]. El seu territori, en capital en [[Lisboa]], està situat en el sur-oest de [[Europa]], en la [[Península Ibèrica]]. Llimita a l'est i al nort en [[Espanya]], i al sur i oest en l'[[oceà Atlàntic]]. Comprén també els archipèlecs autònoms de les [[Açores]] i de [[Madeira]], situats en l'hemisferi nort de l'[[oceà Atlàntic]].
  
−
Com el seu nom indica, el territori del país està format per terres baixes dels que, aproximadament, una tercera part estan situades al [[nivell del mar]] o per devall d'este.<ref>{{Cita web| url = http://europa.eu/abc/european_countries/eu_members/netherlands/index_es.Htm | títul = Països Baixos | obra = Europa.eu| fechaacceso = 01/07/2008 | idioma = español}}</ref> Sovint, este país és conegut, [[metonímia|metonímicament]], pel nom de la seua regió històrica més influent o rellevant, '''[[Holanda]] ''', situada en la part occidental del país. El seu idioma també és conegut tradicionalment, per extensió, com ''[[idioma holandés|holandés]] '', encara que el seu nom oficial és [[idioma neerlandés|neerlandés]].
+
Portugal ha segut testimoni d'un fluix constant de diferents civilisacions durant els últims 3.100 anys. [[Tartessos]], [[celtes]], [[fenicis]] i [[cartaginesos]], [[grecs]], [[romans]], [[germànics]] ([[sueus]] i [[visigots]]), [[musulmans]], [[judeus]] i atres cultures han deixat marca en la cultura, història, llenguage i ètnia.  
  
−
Els Països Baixos estan situats en el nort-oest de [[Europa]] i llimiten al nort i oest en el [[mar del Nort]], al sur en [[Bèlgica]] i a l'est en [[Alemanya]]. El país constituïx una de les zones més [[densitat de població|densament poblades]] del [[Terra|món]] i és un dels estats més desenrollats: En l'any [[2008]] estava situat en el nové lloc quant a desenroll humà segons el [[Índex de Desenroll Humà]] publicat per [[nacions Unides]].<ref>[http://hdr.undp.org/en/media/HDR_20072008_SP_Indictables.Pdf Índex de Desenroll Humà], Human Development Reports, Consultat el 20 d'octubre del 2009</ref>
+
Durant els [[Sigle XV|sigles XV]] i [[Sigle XVI|XVI]], Portugal fon una potència econòmica, social i cultural mundial, aixina com el seu imperi, que s'estenia des de [[Brasil]] fins a les [[Índies Orientals]]. És un [[país desenrollat]] membre de la [[Organisació de les nacions Unides]] (ONU) i membre fundador de la [[Euro zona]], la [[OCDE]], la [[OTAN]] i la [[CPLP]]. Portugal es troba entre els 20 països del [[Terra|món]] en millor i major calitat de vida.
−
 
 
−
A sovint, es confonen també els Països Baixos en l'unió aduanera coneguda com [[Benelux]]: Bèlgica o België (''[[Bèlgica]] ''), Nederland (''Països Baixos'') i Luxemburc ([[Luxemburc]]); la denominació té la seua base en l'història en tant que en el passat els tres estats varen formar una sola entitat política.
 
  
 
== Història ==
 
== Història ==
−
{{AP|Història dels Països Baixos}}
+
=== Formació i consolidació del regne ===
−
[[Image:WilliamOfOrange1580.jpg|thumb|upright|left|[[Guillem I d'Orange-Nassau]], líder dels Països Baixos durant la [[Guerra dels huitanta anys]].]]
+
{{AP|Comtat Portucalense|Independència de Portugal}}
−
Baix [[Carles V del Sacre Imperi Romano-Germànic|Carles V]], [[Llista d'emperadors del Sacre Imperi Romano-Germànic|emperador del Sacre Imperi Romano-Germànic]], i rei dels [[Imperi espanyol|regnes hispànics]], la regió formava part de les [[Dèsset Províncies]] dels Països Baixos, que incloïa també els actuals territoris de [[Bèlgica]], [[Luxemburc]], i algunes parts de [[França]] i [[Alemanya]]. La [[guerra dels huitanta anys]] entre les províncies i [[Espanya]] començà en l'any [[1568]]. En [[1579]], la part nort de les dèsset províncies formà la [[Unió d'Utrecht]], un tractat a on es prometeren soport mutu en la seua defensa contra l'eixèrcit espanyol. Este tractat és considerat com la fundació dels moderns Països Baixos. En [[1581]] les províncies del nort adoptaren l'[[Acta d'Abjuració]], la declaració d'independència en la qual les províncies deponien oficialment [[Felip II de Castella|Felip II]]. La guerra continuà fins a [[1648]], quan el rei [[Felip IV de Castella]] reconegué finalment la independència de les set províncies del nort en la [[Pau de Münster]]. Parts de les províncies del sur se convertixquen ''de facto'' colònies de la nova república.
+
[[Archiu:Castelo de Guimarães Castelo da Fundação.JPG|thumb|left|[[Castell de Guimarães]]. [[Guimarães]] és considerat el breçol de Portugal puix va anar allí a on va nàixer i es va batejar el primer rei portugués, [[Alfonso I de Portugal|Alfonso Enríques]].]]
−
 
 
−
=== Províncies Unides 1581-1795 ===
 
−
{{AP|Províncies Unides}}
 
−
Des de la seua independència de [[Felip II de Castella|Felip II]] en l'any 1581, les set províncies formaren la República de les Set Províncies Unides dels Països Baixos. La república era una [[confederació]] de les províncies d'[[comtat d'Holanda|Holanda]], [[comtat de Zelanda|Zelanda]], [[Província de Groningen|Groningen]], [[Província de Frísia|Frísia]], [[bisbat d'Utrecht|Utrecht]], [[Overijssel]] i [[Gelderland]]. Totes estes províncies eren autònomes i tenien el seu propi govern, l'"Estat de la Província". L'"Estat General", el govern confederal, tenia la seu en [[La Haya]] i estava format per representants de cadascuna de les províncies. La part poc poblada de [[Drenthe]] també formava part de la república, a pesar de no ser considerada una província. Drenthe tenia el seu propi Estat pero el seu cap era designat per l'Estat General. La república ocupava també les nomenades [[Terres de la Generalitat]] (''Generaliteitslanden'' en neerlandés). Estos territoris eren governats directament per l'Estat General, és dir, no tenien autogovern ni representant en el govern confederal. La majoria d'estes territoris foren ocupats durant la guerra dels huitanta anys. Eren majoritàriament catòlics i eren usats com a zona de seguritat entre la República i els [[Països Baixos espanyols]].
 
−
 
 
−
El país se convertix en un dels majors poders marítims i econòmics del [[sigle XVII]]. Durant la també nomenada [[Edat d'Or Holandesa]] (''Gouden Eeuw'') s'establiren colònies i mercats per tot arreu del globo (el nomenat [[Imperi neerlandés]]). S'establiren assentaments en [[Amèrica del Nort]] començant per la fundació de [[Nova Amsterdam]], en l'actual [[Manhattan]], en [[1614]]. En [[Suràfrica]] es creà l'assentament de la [[Colònia del Cap]] en [[1652]]. Durant el sigle XVII, la població neerlandesa s'incrementà en una sifra estimada que arribà cap als 1,5 i els 2 millons.<ref>La major part de la població del país durant este periodo vivia en les regions d'Holanda i Zelanda. Estes regions experimentaren una explosió de població entre els anys [[1500]] i [[1650]] de 350.000 a 1.000.000 d'habitants. Posteriorment, la població se nivellà i la població total del país restà sobre els 2 millons durant el [[sigle XVIII]]; De Vries and Van der Woude, pp. 51-52</ref>
 
  
−
Molts historiadors econòmics esmenen els Països Baixos com el primer país [[capitalisme|capitalista]] del món. L'Europa moderna primerenca tingué la ciutat comercial més rica i la primera [[bossa]] a temps complet en [[Àmsterdam]]. La inventiva dels comerciants portà als primers [[segur|segurs]] i plans de pensions, aixina com atres fenòmens menys benignes com les primeres bambolles econòmiques. La primera bambolla d'inflació del món fon la nomenada [[Tulipamania]] dels anys [[1636]]-[[1637]], i segons Murray Sayle, el primer especulador econòmic mundial [[Isaac le Maire]], qui forçà una caiguda dels preus de les accions per comprar-les despuix per baix del preu de mercat..<ref>"Japan Goes Dutch", ''London Review of Books'' ([[2001-04-01]]). 3-7.</ref>
+
Despuix de la seua mort i l'arribada al poder del seu fill [[Alfonso I de Portugal|Alfonso Enríques]], Portugal va conseguir l'independència en la firma en [[1143]] del [[tractat de Zamora]] i reconeguda pel [[papa Alejandro III]] en la bula ''[[Manifestis Probatum]]'' en l'any [[1179]]. Posteriorment, va conquistar localitats importants com [[Santarém]], [[Lisboa]], [[Palmela]] i [[Évora]]. Una volta acabada la [[Reconquista]] portuguesa en 1249, l'independència del nou regne va ser posada en dubte vàries voltes pel [[regne de Castella]]. La primera va ser deguda a la [[Crisis de 1383-1385 en Portugal|crisis successòria]] oberta despuix de la mort de [[Fernando I de Portugal]], que va acabar en la victòria portuguesa en [[batalla d'Aljubarrota|Aljubarrota]] en l'any [[1385]].
  
−
La república començà a declinar a finals del sigle XVIII, a causa de la competència econòmica d'[[Anglaterra]] i a la llarga rivalitat de les dos principals faccions de la societat holandesa, els ''Staatsgezinden'' (Republicans) i els ''Prinsgezinden'' (Realistes o Orangistes).
+
=== L'Era dels Descobriments i la dinastia filipina ===
 +
En el final de la guerra, Portugal va iniciar un procés d'exploració i expansió conegut com «Era dels Descobriments», les figures destacades dels quals varen ser l'infant [[Enrique el Navegant]] i el rei [[Juan II de Portugal|Juan II]]. Despuix de la conquista de [[Ceuta]] en 1415 i el pas del [[cap Bojador]] per [[Gil Eanes]], l'exploració de la costa africana va continuar fins que [[Bartolomé Díaz]] va comprovar en 1488 la comunicació entre els oceans [[oceà Índic|Índic]] i [[oceà Atlàntic|Atlàntic]] en doblar el [[veta de Bona Esperança]]. En poc temps els portuguesos varen descobrir rutes i terres en [[Illa de Terranova|Nortamèrica]], [[Descobriment de Brasil|Sudamèrica]] i [[Descobriment de la ruta marítima a l'Índia|Orient]], en la seua majoria durant el regnat de [[Manuel I de Portugal|Manuel I]], ''l'Aventurer''. L'expansió cap a Orient, sobretot gràcies a les conquistes de [[Alfonso d'Alburquerque]], va concentrar casi tots els esforços dels portuguesos, encara que en 1530 [[Juan II de Portugal|Juan III]] va iniciar la colonisació de Brasil. Les riquees allí encontrades varen fer que els portuguesos se centraren en el [[Nou Món]], en la consegüent pèrdua d'atres places en el [[Oceà Índic|Índic]], com [[Ormuz (ciutat)|Ormuz]], front a atres potències europees.
  
−
== Institucions i Organismes ==
+
El país va tindre el seu «sigle d'or» durant esta época. No obstant, en la [[batalla d'Alcazarquivir]] contra [[Marroc]], en [[1578]], varen morir el jove rei [[Sebastián I de Portugal|Sebastián]] i part de la noblea portuguesa. Va pujar al tro el [[Enrique I de Portugal|rei moradura Enrique]], que va morir dos anys despuix, en lo que es va obrir la [[crisis successòria portuguesa de 1580|crisis successòria de 1580]], que es va resoldre en l'anomenada ''unió ibèrica'' entre Portugal i [[Espanya]], durant la qual els dos regnes varen tindre corones separades pero governades pel mateix rei. [[Felipe II d'Espanya]] va ser el primer de tres reis espanyols. Privat d'una política exterior independent i envolt en una guerra junt en Espanya contra els [[Guerra lusità-neerlandesa|Paisos Baixos]], el país va sofrir grans revessos en el seu imperi i va perdre el monopoli del comerç en l'Índic.
−
El país és seu de la [[Cort Internacional de Justícia]].
 
−
Ademés en L'Haya es troba una de les institucions de l'Unió Europea, Europol.  
 
  
−
=== Organisació polític-administrativa ===
+
L'unió en Espanya va acabar l'[[1 de decembre]] de [[1640]]. La noblea nacional, despuix d'haver vençut a la guàrdia real en un repentí colp d'estat, va depondre a la duquesa governadora i virreina de Portugal [[Margarita de Saboya]] i va coronar a [[Juan IV de Portugal|Juan IV]] com a rei de Portugal. Es va iniciar aixina la [[Guerra de Restauració portuguesa]], que es va prolongar fins a [[1668]], any en que es va firmar el [[tractat de Lisboa (1668)|tractat de Lisboa]], pel qual el rei espanyol [[Carlos II d'Espanya|Carlos II]] va reconéixer l'independència de Portugal.
−
Els Països Baixos estan formats per dotze províncies:
 
  
−
* [[Groninga]] (''Groningen'') - [[Groninga (ciutat)|Groninga]] (''Groningen'')
+
=== Restauració, absolutisme i lliberalisme ===
−
* [[Frísia]] (''Friesland'') - [[Leeuwarden]]
+
El final del [[sigle XVII]] i la primera mitat del sigle [[XVIII]] varen ser testics de la florida de la [[mineria en Brasil]]: el descobriment d'[[or]] i pedres precioses va convertir a la cort de [[Juan V de Portugal|Juan V]] en una de les més opulentes d'[[Europa]]. Estes riquees varen servir per a pagar productes importats, en la seua majoria d'[[Anglaterra]], ya que no existia indústria textil en el regne i les teles eren importades de les Illes Britàniques. El comerç exterior es basava en l'indústria del vi i els esforços per a invertir la situació en grans reformes mercantils del [[marqués de Pombal]], ministre entre [[1750]] i [[1777]], varen impulsar el desenroll econòmic durant el regnat de [[José I de Portugal|José I]]. Va ser durant este regnat quan un [[terremot de Lisboa de 1755|terremot]] va devastar Lisboa i l'Algarve, l'[[1 de novembre]] de [[1755]].
−
* [[Drente]] (''Drenthe'') - [[Assen]]
 
−
* [[Overijssel]] - [[Zwolle]]
 
−
* [[Güeldres]] (''Gelderland'') - [[Arnhem]]
 
−
* [[Utrecht]] - [[Utrecht (ciutat)|Utrecht]]
 
−
* [[Flevolanda]] (''Flevoland'') - [[Lelystad]]
 
−
* [[Holanda Septentrional]] (''Noord-Holland'') - [[Haarlem]]
 
−
* [[Holanda Meridional]] (''Zuid-Holland'') - [[L'Haja]] (''Donen Haag'')
 
−
* [[Zelanda]] (''Zeeland'') - [[Middelburg|Midelburgo]] (''Middelburg'')
 
−
* [[Brabant Septentrional]] (''Noord-Brabant'') - [[Bolduque]] (''s-Hertogenbosch'')
 
−
* [[Limburg (Països Baixos)|Limburgo]] (''Limburg'') - [[Mastrique]] (''Maastricht'')
 
  
 +
Per a no trencar l'aliança en [[Anglaterra]], Portugal va rebujar unir-se al [[bloqueig continental]], per lo que va ser [[Guerra de l'Independència Espanyola|invadida]] pels eixèrcits [[Napoleón Bonapart|napoleònics]] en 1807. La [[Transferència de la Cort portuguesa a Brasil|talle de la família real es va refugiar en Brasil]] i la capital es va traslladar a [[Rio de Janeiro]] fins a [[1821]]. Eixe any, [[Juan VI de Portugal|Juan VI]], des de [[1816]] rei del [[Regne Unit de Portugal, Brasil i Algarve]], va retornar a Lisboa per a jurar la primera [[constitució portuguesa de 1822|constitució portuguesa]]. A l'any següent, el seu fill [[Pedro I de Brasil i IV de Portugal|Pedro]] va ser proclamat [[Imperi del Brasil|emperador de Brasil]] i va declarar la seua independència sobre la metròpolis.
  
−
== Demografia ==
+
Durant el restant del [[sigle XIX]], Portugal va viure periodos d'enorme destorbament polític i social, com la [[Guerres Lliberals|guerra civil]] i els repetits tumults i pronunciaments militars com la [[revolució de Setembre]], la de [[Revolució de Maria da Fonte|Maria da Fonte]], la de [[Patuleia]], etc. Gràcies a l'Acte Adicional a la [[Carta Constitucional]] de [[1852]] va ser possible un periodo de pau interna aixina com l'inici de les polítiques d'obres públiques liderades per [[Fontes Pereira de Melo]]. A finals del [[sigle XIX]] les ambicions colonials portugueses varen chocar en les angleses, lo que va provocar el [[ultimàtum britànic de 1890]]. La cessió a les exigències britàniques i els creixents problemes econòmics varen causar a la monarquia un descrèdit creixent, que va culminar en els assessinats de [[Carlos I de Portugal|Carlos I]] i el príncip hereu [[Luis Felipe de Bragança|Luis Felipe]] l'1 de febrer de 1908. La monarquia es va mantindre en el poder durant dos anys més, encapçalada per [[Manuel II de Portugal|Manuel II]], pero [[Revolució del 5 d'octubre de 1910|va ser abolida el 5 d'octubre de 1910]], implantant-se en el seu lloc la [[Primera República Portuguesa|república]].
−
En l'any [[2007]], els Països Baixos tenien una població de 16.570.000 habitants i un [[PIB]] de 30.174 EUR [[per capita]]. L'idioma oficial és el neerlandés. La [[esperança de vida]] és de 79,1 anys. El 99% de la població esta alfabetisada. La mija de fills per dona és d'1,66. Els Països Baixos presenten una de les densitats de població més altes del món. La majoria dels seus habitants són descendents dels [[franc (poble)|francs]], [[frisons]] i [[saxons]].
 
  
−
El govern fomentà l'emigració despuix de la [[Segona Guerra Mundial]] ya que temia una superpoblació del territori. Prop de mig milló de persones varen abandonar el país, pero el número d'immigrants provinents principalment de les [[Índies Neerlandeses]], [[Turquia]], [[Surinam]], les [[Antilles Neerlandeses]] i [[El Marroc]], ha superat el número d'emigrants.
+
=== República, Estat Nou i democràcia ===
 +
El rei va eixir cap a l'exili en Anglaterra despuix de l'instauració de la república. Despuix de varis anys d'inestabilitat política, en lluites de treballadors, tumults, alçaments, homicidis polítics i crisis financeres, problemes agravats per la participació portuguesa en la [[Primera Guerra Mundial]], el [[Eixèrcit Portugués|eixèrcit]] va prendre el poder en 1926. Dos anys més tart, el règim militar va nomenar ministre de Finances a [[*António d'Oliveira Salazar]], professor de la [[universitat de Coímbra]], que en [[1932]] es va convertir en [[Primer ministre de Portugal|president del consell de ministres]].
  
−
La composició ètnica actual és la següent:<ref>[http://www.cbs.nl/NR/rdonlyres/CCD504EA-9D41-40C2-AE28-BFB0A51C2045/0/2005k3b15p096art.Pdf Demografie varen d'allochtonen in Nederland] (en neerlandés).</ref>
+
Salazar va restaurar les finances i va instituir el [[Estat Nou (Portugal)|Estat Nou]], règim autoritari de corporativisme d'Estat en un partit únic i sindicats estatals, ademés d'una afinitat [[fascisme|fasciste]] ben marcada, a lo manco fins a [[1945]], quan despuix de la victòria dels [[Aliats de la Segona Guerra Mundial|Aliats]] en la [[Segona Guerra Mundial]], Salazar va sofrir pressions per a transformar Portugal en una democràcia. En 1968, apartat del poder per una malaltia, va ser succeït per [[Marcelo Caetano]].
  
−
* 80,9% neerlandesos
+
El rebuig del règim a la [[descolonización]] de les [[Província ultramarina|províncies ultramarines]] va supondre l'inici de la [[Guerra Colonial Portuguesa|guerra colonial]] primer en [[Àfrica Occidental Portuguesa|Angola]] ([[1961]]), i poc despuix en [[Guinea-Bissau]] ([[1963]]) i [[Àfrica Oriental Portuguesa|Moçambic]] ([[1964]]). A pesar de les crítiques d'alguns dels oficials de l'eixèrcit més veterans, entre els quals es trobava el general [[António de Spinola]], el govern es va mantindre ferm en la seua decisió de continuar en esta política. Este últim va publicar un llibre, ''[[Portugal i el futur]]'', en el que afirmava que la guerra colonial era insostenible, per lo que va ser destituït. Este fet va aumentar el malestar entre els oficials més jóvens de l'eixèrcit, que el [[25 d'abril]] de [[1974]] varen donar un colp d'estat, conegut com la [[Revolució de les Clavellineres]].
−
* 2,4% [[Indonèsia|indonesis]]
 
−
* 2,4% [[Alemanya|alemans]]
 
−
* 2,2% [[Turquia|turcos]]
 
−
* 2,0% [[Surinam|surinameses]]
 
−
* 1,9% [[Marroc|marroquins]]
 
−
* 0,8% [[Antilles Neerlandeses|antillans]] i [[aruba]]ns
 
−
* 6,0% atres
 
  
−
== Cultura ==
+
A esta revolució li va seguir un periodo d'enfrontaments polítics molt encesos entre les forces socials i polítiques, cridat [[Procés Revolucionari en Curs]], que va tindre el seu punt àlgit en el cridat [[estiu calent]] de [[1975]], durant el qual el país va estar a punt de caure en un nou periodo de dictadura, esta volta d'orientació comunista. En este periodo, Portugal va reconéixer l'independència de totes les seues antigues colónies d'Àfrica.
−
Durant el periodo [[pintura gòtica|gòtic]] i [[Pintura renaixentista europea|renaixentista]] els Països baixos varen escomençar a experimentar un desenroll artístic notable, sobretot en [[Pintura Flamenca|pintura]]. En el pla intelectual, [[Erasme de Rotterdam]], naixcut en els Països Baixos va tindre gran influència en la vida cultural del seu país i de [[Europa]] durant el [[sigle XVI]]. Posteriorment i en el seu honor s'otorga des de [[1958]] el [[Premi Erasmus]] en el camp de les [[humanitats]], [[ciències socials]] i les [[art]]s.
 
  
−
En el [[sigle XVII]], durant el periodo que es coneix com la «Edat d'Or neerlandesa», l'influència cultural del país va tindre el seu cim. Entre les figures neerlandeses més notòries d'eixa época estaven [[Christiaan Huygens]] i [[Baruch Spinoza]]. Ademés, hi havia estrangers que vivien en el país gràcies al seu ambient de tolerància, com el [[França|francés]] [[René Descartes]] o el [[idioma anglés|anglés]] [[John Locke]]. El país és conegut popularment pels seus [[molí de vent|molins de vent]], [[sòc|sabates de fusta]],  [[Bicicleta|bicicletes]] i [[tolerància social]].
+
El [[25 de novembre]] de 1975 els paracaigudistes i la policia militar de la Regió Militar de Lisboa, aliats en diversos sectors de l'esquerra radical, varen portar a terme una tentativa de colp d'Estat sense un liderage clar. El [[grup dels Nou]] va reaccionar posant en pràctica un pla militar de resposta, liderat per [[António Ramalho Eanes]], que va resultar un èxit. A l'any següent es va consolidar la [[democràcia]] i el propi Ramalho Eanes va ser nomenat president, el primer elegit per sufragi universal. Es va aprovar una [[constitució portuguesa de 1976|constitució democràtica]] i es varen establir els poders polítics locals —les autarquies— i els governs autònoms regionals de [[Azores]] i [[Madeira]].
  
−
== Vore també ==
+
Entre les décades de 1940 i 1960, Portugal va ser membre cofundador de la [[OTAN]] ([[1949]]), la [[OCDE]] ([[1961]]) i la [[EFTA]] ([[1960]]), de la que es va eixir en 1986 per a adherir-se a la llavors [[Comunitat Econòmica Europea|CEE]]. En [[1999]], Portugal es va adherir a la [[zona Euro]] i eixe mateix any va entregar la sobirania de [[Macau]] a la [[República Popular China]]. Des del seu adheriment a l'UE, el país ha presidit el [[Consell Europeu]] tres voltes, l'última en [[2007]] quan va presidir la cerimònia de la firma del [[tractat de Lisboa]].
−
* [[Cronologia de l'Unió Europea]]
 
−
* [[Tractat d'Àmsterdam]]
 
−
* [[Referèndum sobre la Constitució Europea en els Països Baixos]]
 
−
* [[Operació Market Garden]]
 
  
−
== Referències ==
+
==Referències==
 
{{Reflist}}
 
{{Reflist}}
  
 
== Enllaços externs ==
 
== Enllaços externs ==
−
* [http://www.minbuza.nl/es/home Informació general del país en el lloc del Ministeri neerlandés d'Assunts Exteriors]
+
{{Traduït de|es|Portugal}}
−
* [http://www.online-translator.com/url/tran_url.asp?lang=es&direction=es&template=General&transliterate=&autotranslate=on&url=http://www.koninklijkhuis.nl/english/index.jsp Casa Real Neerlandesa]
 
−
* [http://www.holland.Com/és/ Oficina de Turisme i Congressos]
 
−
* [http://www.informarn.nl/ Ràdio Nederland, l'emissora internacional dels Països Baixos]
 
−
* [http://www.holandalatina.Com Holandalatina.Com, web sobre Holanda en castellà]
 
−
* [http://www.noticiasholanda.Com Notícies d'Holanda, Notícies dels Països Baixos en espanyol]
 
−
* [http://www.sababa.nl/es Sababa.nl, portal sobre Els Països Baixos]
 
  
 
{{Països Europa}}
 
{{Països Europa}}
 
{{UE}}
 
{{UE}}
−
 
 
[[Categoria:Països]]
 
[[Categoria:Països]]
 
[[Categoria:Països d'Europa]]
 
[[Categoria:Països d'Europa]]
−
[[Categoria:Països Baixos]]
+
[[Categoria:Portugal]]
−
[[Categoria:Països membres de l'Unió Europea]]
+
[[Categoria:Unió Europea]]
 +
[[Categoria:Membres de l'ONU]]

Revisió de 23:32 22 maig 2021

República Portuguesa
República Portuguesa
Bandera de Portugal Escut de Portugal
Bandera Escut
Lema: No té
himne nacional: A Portuguesa
 
Situació de Portugal
 
Capital
 • Població
 • Coordenades 		Lisboa
2.675.000 (2006)
38_42_N_9_11_W 38° 42' N 9° 11' O
ciutat més poblada Lisboa
Idioma oficial Portugués
Forma de govern república parlamentària
Aníbal Cavaco Silva
José Sòcrates
Fundació
 • 		Independència del Regne de Lleó: 24 de juny de 1128
Instauració de la república: Revolució del 5 d'octubre de 1910
Superfície
 • Total
 • % aigua
Fronteres 		Lloc 111º
92.391 km2
0,5 %
1.214 km
Població
 • Total
 • Densitat 		Lloc 73º
11.317.192
115,3 hab/km2
PIB (nominal)
 • Total (2007)
 • PIB per càpita 		Lloc 32º
US$ 219.542 millons (2007)
n/d
PIB (PPA)
 • Total (2008)
 • PIB per càpita 		Lloc 42º
€ 194.502 millons
n/d
IDH (2008) 0,900 (33º) – Alt
Moneda Euro (€, EUR)
‎Gentilici Portugués, -a
Fus horari
 • en estiu 		WET (UTC)
WEST (UTC+1)
Domini Internet .pt
Prefix telefònic +351
Prefix radiofònic CQA-CUZ / XXA-XXZ
Sigles país per a avions CS
Sigles país per a automòvils P
Còdic ISO 620 / PRT / PT
Membre de: Plantilla:EU, ONU, OTAN, OCDE, OSCE, COE, COET

Portugal, oficialment la República Portuguesa[1] (en portugués: República Portuguesa), és un país sobirà membre de la Unió Europea, constituït com un estat democràtic de dret. El seu territori, en capital en Lisboa, està situat en el sur-oest de Europa, en la Península Ibèrica. Llimita a l'est i al nort en Espanya, i al sur i oest en l'oceà Atlàntic. Comprén també els archipèlecs autònoms de les Açores i de Madeira, situats en l'hemisferi nort de l'oceà Atlàntic.

Portugal ha segut testimoni d'un fluix constant de diferents civilisacions durant els últims 3.100 anys. Tartessos, celtes, fenicis i cartaginesos, grecs, romans, germànics (sueus i visigots), musulmans, judeus i atres cultures han deixat marca en la cultura, història, llenguage i ètnia.

Durant els sigles XV i XVI, Portugal fon una potència econòmica, social i cultural mundial, aixina com el seu imperi, que s'estenia des de Brasil fins a les Índies Orientals. És un país desenrollat membre de la Organisació de les nacions Unides (ONU) i membre fundador de la Euro zona, la OCDE, la OTAN i la CPLP. Portugal es troba entre els 20 països del món en millor i major calitat de vida.

Història

Formació i consolidació del regne

Artícul principal → Comtat Portucalense.
Castell de Guimarães. Guimarães és considerat el breçol de Portugal puix va anar allí a on va nàixer i es va batejar el primer rei portugués, Alfonso Enríques.

Despuix de la seua mort i l'arribada al poder del seu fill Alfonso Enríques, Portugal va conseguir l'independència en la firma en 1143 del tractat de Zamora i reconeguda pel papa Alejandro III en la bula Manifestis Probatum en l'any 1179. Posteriorment, va conquistar localitats importants com Santarém, Lisboa, Palmela i Évora. Una volta acabada la Reconquista portuguesa en 1249, l'independència del nou regne va ser posada en dubte vàries voltes pel regne de Castella. La primera va ser deguda a la crisis successòria oberta despuix de la mort de Fernando I de Portugal, que va acabar en la victòria portuguesa en Aljubarrota en l'any 1385.

L'Era dels Descobriments i la dinastia filipina

En el final de la guerra, Portugal va iniciar un procés d'exploració i expansió conegut com «Era dels Descobriments», les figures destacades dels quals varen ser l'infant Enrique el Navegant i el rei Juan II. Despuix de la conquista de Ceuta en 1415 i el pas del cap Bojador per Gil Eanes, l'exploració de la costa africana va continuar fins que Bartolomé Díaz va comprovar en 1488 la comunicació entre els oceans Índic i Atlàntic en doblar el veta de Bona Esperança. En poc temps els portuguesos varen descobrir rutes i terres en Nortamèrica, Sudamèrica i Orient, en la seua majoria durant el regnat de Manuel I, l'Aventurer. L'expansió cap a Orient, sobretot gràcies a les conquistes de Alfonso d'Alburquerque, va concentrar casi tots els esforços dels portuguesos, encara que en 1530 Juan III va iniciar la colonisació de Brasil. Les riquees allí encontrades varen fer que els portuguesos se centraren en el Nou Món, en la consegüent pèrdua d'atres places en el Índic, com Ormuz, front a atres potències europees.

El país va tindre el seu «sigle d'or» durant esta época. No obstant, en la batalla d'Alcazarquivir contra Marroc, en 1578, varen morir el jove rei Sebastián i part de la noblea portuguesa. Va pujar al tro el rei moradura Enrique, que va morir dos anys despuix, en lo que es va obrir la crisis successòria de 1580, que es va resoldre en l'anomenada unió ibèrica entre Portugal i Espanya, durant la qual els dos regnes varen tindre corones separades pero governades pel mateix rei. Felipe II d'Espanya va ser el primer de tres reis espanyols. Privat d'una política exterior independent i envolt en una guerra junt en Espanya contra els Paisos Baixos, el país va sofrir grans revessos en el seu imperi i va perdre el monopoli del comerç en l'Índic.

L'unió en Espanya va acabar l'1 de decembre de 1640. La noblea nacional, despuix d'haver vençut a la guàrdia real en un repentí colp d'estat, va depondre a la duquesa governadora i virreina de Portugal Margarita de Saboya i va coronar a Juan IV com a rei de Portugal. Es va iniciar aixina la Guerra de Restauració portuguesa, que es va prolongar fins a 1668, any en que es va firmar el tractat de Lisboa, pel qual el rei espanyol Carlos II va reconéixer l'independència de Portugal.

Restauració, absolutisme i lliberalisme

El final del sigle XVII i la primera mitat del sigle XVIII varen ser testics de la florida de la mineria en Brasil: el descobriment d'or i pedres precioses va convertir a la cort de Juan V en una de les més opulentes d'Europa. Estes riquees varen servir per a pagar productes importats, en la seua majoria d'Anglaterra, ya que no existia indústria textil en el regne i les teles eren importades de les Illes Britàniques. El comerç exterior es basava en l'indústria del vi i els esforços per a invertir la situació en grans reformes mercantils del marqués de Pombal, ministre entre 1750 i 1777, varen impulsar el desenroll econòmic durant el regnat de José I. Va ser durant este regnat quan un terremot va devastar Lisboa i l'Algarve, l'1 de novembre de 1755.

Per a no trencar l'aliança en Anglaterra, Portugal va rebujar unir-se al bloqueig continental, per lo que va ser invadida pels eixèrcits napoleònics en 1807. La talle de la família real es va refugiar en Brasil i la capital es va traslladar a Rio de Janeiro fins a 1821. Eixe any, Juan VI, des de 1816 rei del Regne Unit de Portugal, Brasil i Algarve, va retornar a Lisboa per a jurar la primera constitució portuguesa. A l'any següent, el seu fill Pedro va ser proclamat emperador de Brasil i va declarar la seua independència sobre la metròpolis.

Durant el restant del sigle XIX, Portugal va viure periodos d'enorme destorbament polític i social, com la guerra civil i els repetits tumults i pronunciaments militars com la revolució de Setembre, la de Maria da Fonte, la de Patuleia, etc. Gràcies a l'Acte Adicional a la Carta Constitucional de 1852 va ser possible un periodo de pau interna aixina com l'inici de les polítiques d'obres públiques liderades per Fontes Pereira de Melo. A finals del sigle XIX les ambicions colonials portugueses varen chocar en les angleses, lo que va provocar el ultimàtum britànic de 1890. La cessió a les exigències britàniques i els creixents problemes econòmics varen causar a la monarquia un descrèdit creixent, que va culminar en els assessinats de Carlos I i el príncip hereu Luis Felipe l'1 de febrer de 1908. La monarquia es va mantindre en el poder durant dos anys més, encapçalada per Manuel II, pero va ser abolida el 5 d'octubre de 1910, implantant-se en el seu lloc la república.

República, Estat Nou i democràcia

El rei va eixir cap a l'exili en Anglaterra despuix de l'instauració de la república. Despuix de varis anys d'inestabilitat política, en lluites de treballadors, tumults, alçaments, homicidis polítics i crisis financeres, problemes agravats per la participació portuguesa en la Primera Guerra Mundial, el eixèrcit va prendre el poder en 1926. Dos anys més tart, el règim militar va nomenar ministre de Finances a *António d'Oliveira Salazar, professor de la universitat de Coímbra, que en 1932 es va convertir en president del consell de ministres.

Salazar va restaurar les finances i va instituir el Estat Nou, règim autoritari de corporativisme d'Estat en un partit únic i sindicats estatals, ademés d'una afinitat fasciste ben marcada, a lo manco fins a 1945, quan despuix de la victòria dels Aliats en la Segona Guerra Mundial, Salazar va sofrir pressions per a transformar Portugal en una democràcia. En 1968, apartat del poder per una malaltia, va ser succeït per Marcelo Caetano.

El rebuig del règim a la descolonización de les províncies ultramarines va supondre l'inici de la guerra colonial primer en Angola (1961), i poc despuix en Guinea-Bissau (1963) i Moçambic (1964). A pesar de les crítiques d'alguns dels oficials de l'eixèrcit més veterans, entre els quals es trobava el general António de Spinola, el govern es va mantindre ferm en la seua decisió de continuar en esta política. Este últim va publicar un llibre, Portugal i el futur, en el que afirmava que la guerra colonial era insostenible, per lo que va ser destituït. Este fet va aumentar el malestar entre els oficials més jóvens de l'eixèrcit, que el 25 d'abril de 1974 varen donar un colp d'estat, conegut com la Revolució de les Clavellineres.

A esta revolució li va seguir un periodo d'enfrontaments polítics molt encesos entre les forces socials i polítiques, cridat Procés Revolucionari en Curs, que va tindre el seu punt àlgit en el cridat estiu calent de 1975, durant el qual el país va estar a punt de caure en un nou periodo de dictadura, esta volta d'orientació comunista. En este periodo, Portugal va reconéixer l'independència de totes les seues antigues colónies d'Àfrica.

El 25 de novembre de 1975 els paracaigudistes i la policia militar de la Regió Militar de Lisboa, aliats en diversos sectors de l'esquerra radical, varen portar a terme una tentativa de colp d'Estat sense un liderage clar. El grup dels Nou va reaccionar posant en pràctica un pla militar de resposta, liderat per António Ramalho Eanes, que va resultar un èxit. A l'any següent es va consolidar la democràcia i el propi Ramalho Eanes va ser nomenat president, el primer elegit per sufragi universal. Es va aprovar una constitució democràtica i es varen establir els poders polítics locals —les autarquies— i els governs autònoms regionals de Azores i Madeira.

Entre les décades de 1940 i 1960, Portugal va ser membre cofundador de la OTAN (1949), la OCDE (1961) i la EFTA (1960), de la que es va eixir en 1986 per a adherir-se a la llavors CEE. En 1999, Portugal es va adherir a la zona Euro i eixe mateix any va entregar la sobirania de Macau a la República Popular China. Des del seu adheriment a l'UE, el país ha presidit el Consell Europeu tres voltes, l'última en 2007 quan va presidir la cerimònia de la firma del tractat de Lisboa.

Referències

  1. ↑ Portal do Governo (en portugués)

Enllaços externs

Països d'Europa
Albània  •  Alemanya  •  Andorra  •  Armènia  •  Àustria  •  Bèlgica  •  Bielorrússia  •  Bòsnia i Herzegovina  •  Bulgària  •  Chipre  •  Ciutat del Vaticà  •  Croàcia  •  Dinamarca  •  Eslovàquia  •  Eslovènia  •  Espanya  •  Estònia  •  Finlàndia  •  França  •  Geòrgia  •  Grècia  •  Hongria  •  Irlanda  •  Islàndia  •  Itàlia  •  Kosovo  •  Letònia  •  Liechtenstein  •  Lituània  •  Luxemburc  •  Malta  •  Moldàvia  •  Mónaco  •  Montenegro  •  Noruega  •  Països Baixos  •  Polònia  •  Portugal  •  Regne Unit  •  República de Macedònia del Nort  •  República Checa  •  Romania  •  Rússia  •  San Marino  •  Sèrbia  •  Suècia  •  Suïssa  •  Ucrània



Portal UE Unió Europea (UE) Flag of Europe.svg

Estats membres: Alemanya | Àustria | Bèlgica | Bulgària | Croàcia | Dinamarca | Eslovàquia | Eslovènia | Espanya | Estònia | Finlàndia | França |Grècia | Hongria | Irlanda | Itàlia | Letònia | Lituània | Luxemburc | Malta | Països Baixos | Polònia | Portugal | Romania | Suècia | República Checa | Chipre

Estats candidats a ingressar que ya han escomençat negociacions: Turquia

Estats candidats a ingressar: República de Macedònia del Nort

Estats potencialment candidats: Albània | Bòsnia i Herzegovina | Kosovo | Montnegre | Sèrbia

Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Països_Baixos&oldid=172716»