Navarra

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca

Navarra (en euskera, Nafarroa) és una comunitat foral espanyola (comunitat autònoma en règim foral propi) situada en el nort de la Península Ibèrica, denominadaoficialment Comunitat Foral de Navarra (en euskera: Nafarroako Foru Komunitatea). Llimita al nort en França (departament de Pirineus Atlàntics), al est i sur-est en la comunitat autònoma de Aragó, pel sur en La Rioja i pel oest en el País Vasc (províncies de Àlava i Guipúzcoa). Poseix un exclau (Petilla d'Aragó) rodejat totalment per la província aragonesa de Saragossa. És el territori corresponent a la Alta Navarra del Renaiximent (la Baixa Navarra és part de França).

Està composta per 272 municipis i conta en una població de 619.114 habitants (2008), de la aproximadament un terci viu en la capital, Pamplona (195.765 hab.), i més de la mitat en el àrea metropolitana de la mateixa (328.511 hab.).

Introducció històrica i sobre la situació actual

Archiu:Fursnavarra.jpg
Monument dedicat als furs de Navarra.

L'actual Comunitat Foral de Navarra procceïx de l'antic Reine de Navarra, que estigué vigent hasda 1841 i del qual emana el seu particular règim d'autogovern, nominat Règim Foral. L'organisació juridic-administrativa actual es basa en el Amillorament de 1982, que suposà l'adaptació de la tradició foral en la organisació autonòmica de la Constitució espanyola de 1978, concretament en virtut de la disposició adicional primera d'esta última, que reconeix i ampara els drets històrics.

Excepte en els temps d'expansió del Reine de Navarra, desde el s. XVI hasda principis del XX hi havia segut una chicoteta regió agrària de poc desenroll socioeconòmic. Actualment, Navarra és una de les comunitats de major riquea relativa i benestar socioeconòmic, amén de participar del creiximent de la Vall del Ebre i la consolidació de la economia de servicis i industrial en Pamplona. De fet, la tasa de desempleu registrat és les més baixes d'Espanya, el seu PIB per càpita dels més elevats i superior a la mija europea, i és la comunitat autònoma en més ingresos nets per hogar (en 29.845 euros) i menor índice de pobrea.

Etimologia

La primera vegada de la que s'ha tingut constància escrita del terme Navarra és en el sigle IX, en l'obra Vita Karoli Magni escrita per Eginart, en el qual es descriuen les intrusions del rei franc Carlomagne hasda el riu Ebre. Es creu que el toponim Navarra podria derivar del vocable naba, d'orige prerromà, a lo millor protovasc, del qual el seu significat seria el de terra plana rodejada per montanyes, perfectament aplicable a Pamplona i el seu entorn.

Símbols actuals de Navarra

En 1910, la Diputació de Navarra aprobà el diseny del escut i de la senyera de Navarra, que seguixen vigents al quedar econeguts per la "Llei Orgànica de REintegració i Amillorament del Règim Foral de Navarra" (LORAFNA), de 10 d'agost de 1982. Per tant, segons el Amillorament i la Llei Foral 24/03 els símbols de Navarra són:

Himne

És el històricament dit "Himne de les Corts", que deu el seu orige a la Marcha per a la entrada del Reine, pasaclaustre barroc que s'interpretava en el claustre de la Catedral de Pamplona al pas de les Corts de Navarra, en motiu de la celebració de les seues sesions.

Himne en Euskera

Nafarroa,

lur haundi ta azkar, beti leial, zure ospea da antzinako lege zaharra Nafarroa, gizon askatuen sorlekua, zuri nahi dizugu gaur kanta Gaiten denok bat, denok gogo bat behin betiko iritsi dezagun aintza, bake eta maitasuna

Himne en Valencià

Per Navarra

terra brava i noble, sempre fiel, que té per blasó la vella llei tradicional Per Navarra poble d'alma lliure proclamem junts nostre afà universal En cordial unió, en leal tesó, treballem i agermanats tots lograrem. Honra, amor i pau.

Escut

Archiu:Escutdenavarra.jpg
Escut de Navarra

Sobre fondo roig, i eixint unes cadenes en forma de radis del centre, que representa una esmeralda furtada supostament al rei Miramamolín en la batalla de les Naus de Tolosa del any 1212 i qeu està en la colegiata de Roncesvalles. Eslabons de les cadenes qeu es troben en varis punts. En el museu de Roncesvalles, adyacent a la Colegiata, es troben les que foren entregades per Sancho VII de Navarra "El Fort", dels quals els seus rests reposen en el mausoleu de la capilla de San Agustí. Atres parts de les cadenes foren a parar al monasteri de Iratxe i atra a la Catedral de Santa Mari ade Tudela, lloc natal de auqell rei de enorm estatura. Segons la llegenda, les cadenes procedixen d'aquella batalla i encadenaven a cristians cautius rodejant la tenda del rei Miramamolí, sent el rei Sancho el que les trencà les cadenes. No obstant les cadenes figuren en anterioritat a eixa batalla en distintes parts de Navarra.

La senyera

La Llei de Amillorament del Règim Foral de Navarra (LORAFNA), de 10 d'agost de 1982, establix en son artícul 7.2:

"La senyera de Navarra és de color roig, en el escut en el centre."

Història

Artícul principal → Història de Navarra.

Navarra sigué un Regne desde 841 hasda 18411, una província en Diputació Provincial, a voltes dita Diputació Foral desde 1841 hasda 1981, i desde 1981 hasda l'actualitat constituix una Comunitat Foral.

Organisació Territorial

Archiu:Merintatsnavarra.svg
Merintats històriques de Navarra.

Navarra s'ha dividit històricament en Merintats:

  • Merintat de Pamplona / Iruñako merindadea
  • Merintat de Tudela / Tuterako merindadea
  • Merintat de Estella / Lizarrako merindadea
  • Merintat de Olite / Erriberako merindadea
  • Merintat de Sangüea / Zanzogako merindadea
  • Merintat de Baixa Navarra / Nafarroa Beherea (Esta està políticament separada actualment de la Alta Navarra, i es troba en el estat de França)