Diferència entre les revisions de "Oceà Atlàntic"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia lliure en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
m (Jjajajajajajajajajajaja s'ha renomenat com Oceà Atlàntic en una redirecció)
(Sense diferències)

Revisió de 17:18 1 set 2011

L'Oceà Atlàntic es el segon en extensio dels oceans de la Terra, despres de l’Oceà Pacífic, i el de major activitat maritima. L'Atlantic esta dividit per l’equador en dos seccions prou artificials: l’Atlàntic nort i l’Atlàntic sur. El seu nom deriva d'Atlas (mar propenc dels monts Atlas), u dels titans de la mitologia grega.

L'Oceà Atlàntic es una conca de gran tamany que s'exten de nort a sur des de l'Oceà Glacial Àrtic, al nort, fins l'Antartida, al sur, en l'espai comprés entre la costa oriental d'Amèrica i les costes occidentals d'Europa i Àfrica. Ocupa mes de 106 millons de km2 de superficie total.

Les cordilleres submarines situades entre l’illa de Baffin, Groenlandia i Escòcia, s’han establit, de modo arbitrari, com el llimit entre l’oceà Glacial Àrtic i l’Atlàntic nort. A l'Est, l’estret de Gibraltar forma el limit con el mar Mediterraneu, a l’oest, l’arc format per l'illes del Caribe, separen l’Atlantic del mar Caribe.

Al Sur i a l’Est, la separacio en l’Oceà Índic s’establix, arbitrariament, pel meridià de 20° llongitut Est. Al Sur i a l’Oest la divisoria s’ha establit en la llinea de major profunditat que ana des del cap d'Hornos a la peninsula Antàrtica.

Te una fondaria mija de 3.743 m (que s'obte gracies a una gran meseta propenca als 3.000 m de fondaria que constituïx casi tot el seu fon, unida a les grans depressions que es troben en les vores de la mateixa i que poden superar els 9.000 m en les immediacions de Puerto Rico).

La salinitat de l’Oceà Atlàntic es d’uns 36 gramos de sal per kg d’aigua i les especies mes peixcades son l'amploya, l’arenc i el bacallar. Ademés, es l'oceà mes important de la Terra des del punt de vista comercial.