Diferència entre les revisions de "Oceà Atlàntic"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia lliure en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
m (Protegit "Oceà Atlàntic" ([move=sysop] (indefinit)))
m
Llínea 1: Llínea 1:
L''''Oceà Atlàntic''' es el segon en extensio dels oceans de la [[Terra]], despres de l’[[Oceà Pacífic]], i el de major activitat maritima. L'Atlantic esta dividit per l’equador en dos seccions prou artificials: l’Atlàntic nort i l’Atlàntic sur. El seu nom deriva d'Atlas (mar propenc dels [[monts Atlas]]), u dels titans de la mitologia grega.
+
L''''Oceà Atlàntic''' és el segon en extensió dels oceans de la [[Terra]], després de l’[[Oceà Pacífic]], i el de major activitat maritima. L'Atlantic està dividit per l’equador en dos seccions prou artificials: l’Atlàntic nort i l’Atlàntic sur. El seu nom deriva d'Atlas (mar propenc dels [[monts Atlas]]), u dels titans de la mitologia grega.
  
L''''Oceà Atlàntic''' es una conca de gran tamany que s'exten de nort a sur des de l'[[Oceà Glacial Àrtic]], al nort, fins l'[[Antartida]], al sur, en l'espai comprés entre la costa oriental d'[[Amèrica]] i les costes occidentals d'[[Europa]] i [[Àfrica]]. Ocupa mes de 106 millons de km2 de superficie total.
+
L''''Oceà Atlàntic''' és una conca de gran tamany que s'exten de nort a sur des de l'[[Oceà Glacial Àrtic]], al nort, fins l'[[Antartida]], al sur, en l'espai comprés entre la costa oriental d'[[Amèrica]] i les costes occidentals d'[[Europa]] i [[Àfrica]]. Ocupa més de 106 millons de km2 de superficie total.
  
 
Les cordilleres submarines situades entre l’illa de Baffin, [[Groenlandia]] i [[Escòcia]], s’han establit, de modo arbitrari, com el llimit entre l’[[oceà Glacial Àrtic]] i l’Atlàntic nort.
 
Les cordilleres submarines situades entre l’illa de Baffin, [[Groenlandia]] i [[Escòcia]], s’han establit, de modo arbitrari, com el llimit entre l’[[oceà Glacial Àrtic]] i l’Atlàntic nort.
 
A l'Est, l’[[estret de Gibraltar]] forma el limit con el [[mar Mediterraneu]], a l’oest, l’arc format per l'illes del [[Caribe]], separen l’Atlantic del [[mar Caribe]].
 
A l'Est, l’[[estret de Gibraltar]] forma el limit con el [[mar Mediterraneu]], a l’oest, l’arc format per l'illes del [[Caribe]], separen l’Atlantic del [[mar Caribe]].
  
Al Sur i a l’Est, la separacio en l’[[Oceà Índic]] s’establix, arbitrariament, pel meridià de 20° llongitut Est. Al Sur i a l’Oest la divisoria s’ha establit en la llinea de major profunditat que ana des del [[cap d'Hornos]] a la peninsula Antàrtica.
+
Al Sur i a l’Est, la separació en l’[[Oceà Índic]] s’establix, arbitrariament, pel meridià de 20° llongitut Est. Al Sur i a l’Oest la divisoria s’ha establit en la llinea de major profunditat que ana des del [[cap d'Hornos]] a la peninsula Antàrtica.
  
Te una fondaria mija de 3.743 m (que s'obte gracies a una gran meseta propenca als 3.000 m de fondaria que constituïx casi tot el seu fon, unida a les grans depressions que es troben en les vores de la mateixa i que poden superar els 9.000 m en les immediacions de [[Puerto Rico]]).
+
Te una fondaria mija de 3.743 m (que s'obté gràcies a una gran meseta propenca als 3.000 m de fondaria que constituïx casi tot el seu fon, unida a les grans depressions que es troben en les vores de la mateixa i que poden superar els 9.000 m en les immediacions de [[Puerto Rico]]).
  
La salinitat de l’'''Oceà Atlàntic''' es d’uns 36 gramos de sal per kg d’aigua i les especies mes peixcades son l'[[amploya]], l’[[arenc]] i el [[bacallar]]. Ademés, es l'oceà mes important de la [[Terra]] des del punt de vista comercial.
+
La salinitat de l’'''Oceà Atlàntic''' és d’uns 36 gramos de sal per kg d’[[aigua]] i les especies més peixcades son l'[[amploya]], l’[[arenc]] i el [[bacallar]]. Ademés, és l'oceà més important de la Terra des del punt de vista comercial.
  
 
[[Categoria:Oceans]]
 
[[Categoria:Oceans]]

Revisió de 20:49 1 jun 2013

L'Oceà Atlàntic és el segon en extensió dels oceans de la Terra, després de l’Oceà Pacífic, i el de major activitat maritima. L'Atlantic està dividit per l’equador en dos seccions prou artificials: l’Atlàntic nort i l’Atlàntic sur. El seu nom deriva d'Atlas (mar propenc dels monts Atlas), u dels titans de la mitologia grega.

L'Oceà Atlàntic és una conca de gran tamany que s'exten de nort a sur des de l'Oceà Glacial Àrtic, al nort, fins l'Antartida, al sur, en l'espai comprés entre la costa oriental d'Amèrica i les costes occidentals d'Europa i Àfrica. Ocupa més de 106 millons de km2 de superficie total.

Les cordilleres submarines situades entre l’illa de Baffin, Groenlandia i Escòcia, s’han establit, de modo arbitrari, com el llimit entre l’oceà Glacial Àrtic i l’Atlàntic nort. A l'Est, l’estret de Gibraltar forma el limit con el mar Mediterraneu, a l’oest, l’arc format per l'illes del Caribe, separen l’Atlantic del mar Caribe.

Al Sur i a l’Est, la separació en l’Oceà Índic s’establix, arbitrariament, pel meridià de 20° llongitut Est. Al Sur i a l’Oest la divisoria s’ha establit en la llinea de major profunditat que ana des del cap d'Hornos a la peninsula Antàrtica.

Te una fondaria mija de 3.743 m (que s'obté gràcies a una gran meseta propenca als 3.000 m de fondaria que constituïx casi tot el seu fon, unida a les grans depressions que es troben en les vores de la mateixa i que poden superar els 9.000 m en les immediacions de Puerto Rico).

La salinitat de l’Oceà Atlàntic és d’uns 36 gramos de sal per kg d’aigua i les especies més peixcades son l'amploya, l’arenc i el bacallar. Ademés, és l'oceà més important de la Terra des del punt de vista comercial.