Diferència entre les revisions de "Ontinyent"
m (Text reemplaça - 'davall' a 'devall') (Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils) |
|||
| (No es mostren 29 edicions intermiges d'4 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
{{Infobox_pobles | {{Infobox_pobles | ||
| − | |image_país = [[Image:Provmap-valencia2.png| | + | |image_país = [[Image:Provmap-valencia2.png|165px]] |
| − | |image_província = [[ | + | |image_província = [[File:Onteniente-Mapa del Valle de Albaida.svg|165px]] |
|nom = Ontinyent | |nom = Ontinyent | ||
| − | |image_escut = [[ | + | |image_escut = [[File:Escut d'Ontinyent.svg|65px]] |
| − | |país = | + | |país = [[File:Bandera de España.svg|20px]] [[Espanya]] |
|comunitat = {{flagicon|Valencia}} [[Comunitat Valenciana]] | |comunitat = {{flagicon|Valencia}} [[Comunitat Valenciana]] | ||
|província = [[Província de Valéncia]] | |província = [[Província de Valéncia]] | ||
| Llínea 12: | Llínea 12: | ||
|superfície = 127 km2 | |superfície = 127 km2 | ||
|altitut = 359 m. | |altitut = 359 m. | ||
| − | |població = | + | |població = 35.946 hab. ([[INE]] [[2022]]) |
| − | |densitat = | + | |densitat = 278,700 hab./km² |
|gentilici = ontinyentí/na | |gentilici = ontinyentí/na | ||
|llengua = [[Valencià]] | |llengua = [[Valencià]] | ||
|còdic_postal = 46870 | |còdic_postal = 46870 | ||
| − | |festes = 3er dilluns d'agost (embaixades moros i cristians 3er dilluns de | + | |festes = 3er dilluns d'agost (embaixades moros i cristians), 3er dilluns de novembre (fira) i la Concepció en decembre |
| − | |alcalde = Jorge Rodríguez Gramage [[ | + | |alcalde = Jorge Rodríguez Gramage [[La Vall ens Uneix]] |
| − | | | + | |web = [https://www.ontinyent.es Web oficial de l'ajuntament] |
|notes = | |notes = | ||
}} | }} | ||
| − | '''Ontinyent''' (en [[castellà]] ''Onteniente'') és un municipi de la [[Comunitat Valenciana]] situat en la comarca de la [[Vall d'Albaida]] | + | '''Ontinyent''' (en [[castellà]] ''Onteniente'') és un [[municipi]] de la [[Comunitat Valenciana]] situat en la comarca de la [[Vall d'Albaida]], d'a on és la seua capital, en la [[Província de Valéncia]]. |
| + | |||
| + | == Geografia == | ||
| + | |||
| + | Se situa a la vora del [[riu Clariano]]. El relleu és molt montanyós, constituït en la seua major part per la Serra Grossa, que servix de muralló que tanca la comarca per l'[[oest]]. | ||
| + | |||
| + | La ciutat té un clima mediterràneu típic, en [[Hivern|hiverns]] templats que poden rebre algunes gelades esporàdiques durant les ones de fret; els [[Estiu|estius]] són calorosos i poden superar vàries voltes els 35 °C per les ones de calor. La [[primavera]] i l'[[autumne]] són majoritàriament càlits. | ||
== Història== | == Història== | ||
| Llínea 28: | Llínea 34: | ||
L'ocupació humana del seu territori està documentada des d'época prehistòrica. La cova de l’Hedra seria un dels primers assentaments coneguts. | L'ocupació humana del seu territori està documentada des d'época prehistòrica. La cova de l’Hedra seria un dels primers assentaments coneguts. | ||
| − | Recialles de finals del neolític, com són | + | Recialles de finals del neolític, com són l'arenal de la Costa, de l'edat del Bronze, el cabeçó de Navarro; Restants ibèrics,tardans, sigles III-I a.C., en les zones pròximes a l'actual núcleu urbà, com per eixemple les del teular de Mollà, a on ara es troba el polideportiu municipal. |
De l'época romana es coneix l'existència de diversos assentaments agrícoles de chicoteta entitat, repartits pel territori, com la casa Baixa o l’Agrillent. La majoria són de l'época d’August o les primeres décades del sigle I d.C., alguns dels quals a soles perduraren fins a mitat o finals del sigle II d.C., mentres que d'atres proseguiren, segurament, fins al [[sigle V]] d.C., com seria el cas, per eixemple de Presencia i Sant Vicent. | De l'época romana es coneix l'existència de diversos assentaments agrícoles de chicoteta entitat, repartits pel territori, com la casa Baixa o l’Agrillent. La majoria són de l'época d’August o les primeres décades del sigle I d.C., alguns dels quals a soles perduraren fins a mitat o finals del sigle II d.C., mentres que d'atres proseguiren, segurament, fins al [[sigle V]] d.C., com seria el cas, per eixemple de Presencia i Sant Vicent. | ||
| − | |||
| − | Dels primers sigles de l'época andalusa –d'al-Andalus, no tenim molta informació, ya que són molt escassos els testimonis materials. Seria en estos moments o poc despuix quan es va establir un important núcleu de poblament al Castellar, a uns 3 km al sur, fitant en Bocairent, en un lloc escarpat i en una llarga muralla, que perduraria fins a principis del sigle XI, finals del califat omeya. | + | Cap dels assentaments romans coneguts s'ubica en lo que despuix serà lo núcleu urbà migeval d’Ontinyent, la Vila. De fet, el nom d’Untinyân mateix, clarament pre-islàmic, és segurament el que ha subsistit d’un nom d'orige llatí. És per això que destaca el descobriment (i excavació parcial) del que seria un ampli jaciment [[Antiga Roma|romà]] al Llombo –zona immediata al sur de l'actual polideportiu–, d'ampla perduració cronològica. També s’han pogut documentar arqueològicament recialles d’un extens cementeri tardà-romà, o visigòtic en el bancal del Cel (casa Calvo), a uns 2 km al sur de lo núcleu urbà migeval, en prop d’un centenar de tombes, aproximadament del sigle VI d.C. I més recentment un núcleu de siges dels sigles VI-VII en l'obertura del carrer de les Monges Carmelites, a la vora mateixa de la Vila. |
| + | |||
| + | Dels primers sigles de l'época andalusa –d'[[al-Andalus]], no tenim molta informació, ya que són molt escassos els testimonis materials. Seria en estos moments o poc despuix quan es va establir un important núcleu de poblament al Castellar, a uns 3 km al sur, fitant en [[Bocairent]], en un lloc escarpat i en una llarga muralla, que perduraria fins a principis del [[sigle XI]], finals del califat omeya. | ||
| − | Escampades pel terme trobem una série | + | Escampades pel terme trobem una série d'[[Alqueria|alqueries]], de cronologia diversa, de les quals solament algunes, contemporànees a l'hisn Untinyân, es mantenen fins el moment de la reconquista, són citades per la documentació, com Yellas –Morera– o Benarrai. D'esta época són també els grups de coves artificials inaccessibles (coves-finestra de cingle), tipo les finestres del [[Pou Clar]] o [[covetes dels Moros]] dels barrancs entre Ontinyent i Bocairent, destinades a graners comunals o almagasens de seguritat d’algunes comunitats campelleres andalusines, provablement d’ascendència bereber. |
En tot, lo núcleu urbà antic d’Ontinyent –la Vila– està documentat des del [[sigle XI]], en que és citat per [[Ibn al-Abbar]] com a lloc de naiximent del poeta al-Untinyaní. En el [[sigle XII]], al-Idrisi cita el castell d’Ontinyent (hisn Untinyân) com a etapa en el camí de [[Múrcia]] cap a [[Valéncia]]. Les numeroses troballes mobiliàries –ceràmiques, etc. – procedents de les excavacions arqueològiques a la Vila documenten prou be estos sigles finals del domini islàmic. | En tot, lo núcleu urbà antic d’Ontinyent –la Vila– està documentat des del [[sigle XI]], en que és citat per [[Ibn al-Abbar]] com a lloc de naiximent del poeta al-Untinyaní. En el [[sigle XII]], al-Idrisi cita el castell d’Ontinyent (hisn Untinyân) com a etapa en el camí de [[Múrcia]] cap a [[Valéncia]]. Les numeroses troballes mobiliàries –ceràmiques, etc. – procedents de les excavacions arqueològiques a la Vila documenten prou be estos sigles finals del domini islàmic. | ||
| Llínea 58: | Llínea 65: | ||
| Partit_8 = [[PPCV]] | | Partit_8 = [[PPCV]] | ||
| Alcalde_9 = Jorge Rodríguez Gramage | | Alcalde_9 = Jorge Rodríguez Gramage | ||
| − | | Partit_9 = [[PSPV-PSOE]] | + | | Partit_9 = [[PSPV-PSOE]] |
| + | | Alcalde_10 = Jorge Rodríguez Gramage | ||
| + | | Partit_10 = [[PSPV-PSOE]]] | ||
| + | | Alcalde_11 = Jorge Rodríguez Gramage | ||
| + | | Partit_11 = [[La Vall ens Uneix]] | ||
| + | | Alcalde_12 = Jorge Rodríguez Gramage | ||
| + | | Partit_12 = [[La Vall ens Uneix]] | ||
| + | }} | ||
| − | }} | + | == Demografia == |
| + | La seua població és de 35.946 habitants en l'any [[2022]] segons el cens del [[INE]]. | ||
| + | <center> | ||
| + | {| align="center" {{tablabonita}} | ||
| + | !bgcolor=pink colspan=20 style="color:black;"|Evolució demogràfica | ||
| + | |- | ||
| − | == | + | ![[1940]] !! [[1950]] !! [[1960]] !! [[1970]] !! [[1981]] !! [[1991]] !! [[2000]] !! [[2006]] !! [[2007]] |
| − | + | |- | |
| − | | | + | | align=center| 13.564 || align=center| 14.689 || align=center| 18.787 || align=center| 23.685 || align=center| 28.123 || align=center| 29.511 || align=center| 31.343 || align=center| 36.368 || align=center| 316.695 |
| − | |||
|- | |- | ||
| − | | | + | |
| + | ![[2009]] !! [[2010]] !! [[2011]] !! [[2013]] !! [[2018]] !! [[2022]] | ||
| + | |- | ||
| + | | align=center| 37.735 || align=center| 38.222 || align=center| 37.606 || align=center| 35.395 || align=center| 36.974 || align=center| 35.946 | ||
|} | |} | ||
| + | </center> | ||
| + | |||
| + | == Economia == | ||
| + | |||
| + | L'economia d'Ontinyent descansa principalment en l'indústria textil, en grans empreses que a lo llarc dels anys han segut referència en [[Espanya]] i internacionalment: ATRIVM, Manterol, Colortex, Paduana, Revert, Teixits Reina, Textils Mora, SAL, Mopatex, són solament alguns eixemples. No obstant, la crisis del sector textil s'ha fet patent en la comarca i en la ciutat han tancat no solament empreses que per la seua fortalea eren bandera de l'indústria d'Ontinyent, com a textil Paduana i dins del gènero de punt la fàbrica de Joaquín Torró, sino també moltes atres de menys força i algunes indústries i empreses d'atres sectors que depenien del sector textil. | ||
| + | |||
| + | Ademés posseïx una riquea agrícola considerable. La seua vegetació la constituïxen fonamentalment [[Pi (arbre)|pins]] i unes atres com a [[tomello]], [[romer]] i l'aulaga. Els cultius que ocupen el fondo de les valls són: [[vinya]], [[oliveres]], [[Garrofer|garroferes]], [[armelers]], [[cereals]] i frutals. | ||
| + | |||
| + | Conte aixina mateix en una certa tradició turística deguda a les seues festes de [[Moros i Cristians]]. | ||
| + | |||
| + | La ciutat és igualment sèu de l'única caixa d'aforros estrictament valenciana: la Caixa d'Aforros i Monte d'Ontinyent, de rellevant importància d'àmbit intercomarcal i autonòmic i que, junt a Colonya, Caixa Pollença en Balears, les dos úniques caixes d'aforro que varen sobreviure al procés de reestructuració bancària en Espanya despuix de la crisis de l'any [[2008]]. | ||
== Monuments== | == Monuments== | ||
[[File:Església Santa Maria Ontinyent.jpg|thumb|200 px|Iglésia de Santa Maria]] | [[File:Església Santa Maria Ontinyent.jpg|thumb|200 px|Iglésia de Santa Maria]] | ||
[[File:Sant Esteve.jpg|thumb|200 px|Ermita de Sant Esteve]] | [[File:Sant Esteve.jpg|thumb|200 px|Ermita de Sant Esteve]] | ||
| − | *Iglésia, Capella i Campanar de la parròquia de l'Assunció de Santa Maria [[sigle XIV]] a [[sigle XVII|XVII]]. | + | * Iglésia, Capella i Campanar de la parròquia de l'Assunció de Santa Maria [[sigle XIV]] a [[sigle XVII|XVII]]. |
| − | *La Vila, conjunt històric-artístic nacional. | + | * La Vila, conjunt històric-artístic nacional. |
| − | *[[Palau de la Duquesa d'Almodòvar]] | + | * [[Palau de la Duquesa d'Almodòvar]] |
| − | *Cases Senyorials. | + | * Cases Senyorials. |
| − | *Ermita de Sant Esteve. | + | * Ermita de Sant Esteve. |
| − | *Ermita de Sant Josep del Pla. | + | * Ermita de Sant Josep del Pla. |
| − | *Ermita de Santa Ana | + | * Ermita de Santa Ana |
| − | *Convent dels Pares Franciscans. | + | * Convent dels Pares Franciscans. |
| − | *Muralles de la ciutat. | + | * Muralles de la ciutat. |
== Museus == | == Museus == | ||
| − | *Museu de Ciències Naturals - (96 238 01 00). | + | * Museu de Ciències Naturals - (96 238 01 00). |
| − | *Museu Fester - (96 238 02 52). | + | * Museu Fester - (96 238 02 52). |
| − | *Museu Arqueològic d'Ontinyent i de la Vall d'Albaida MAOVA - (96 291 19 55). | + | * Museu Arqueològic d'Ontinyent i de la Vall d'Albaida MAOVA - (96 291 19 55). |
== Festes== | == Festes== | ||
| Llínea 94: | Llínea 126: | ||
Per [[decembre]], la Puríssima, el [[Bou en Corda]] i l'[[Bou embolat|Embolat]], el [[Cant dels Angelets]], la Processó religiosa i cívica. La provessó cívica està encapçalada pel [[Ball dels Cabets]] li seguix en el [[Ball dels Gegants]], el [[Ball dels Arquets]], el [[Ball de la Veta]] i el [[Ball dels Cavallets]]. | Per [[decembre]], la Puríssima, el [[Bou en Corda]] i l'[[Bou embolat|Embolat]], el [[Cant dels Angelets]], la Processó religiosa i cívica. La provessó cívica està encapçalada pel [[Ball dels Cabets]] li seguix en el [[Ball dels Gegants]], el [[Ball dels Arquets]], el [[Ball de la Veta]] i el [[Ball dels Cavallets]]. | ||
Durant tot l'any festes de barris i ermites, com El Cúgol, Sant Antoni, el Llombo, etc. | Durant tot l'any festes de barris i ermites, com El Cúgol, Sant Antoni, el Llombo, etc. | ||
| − | '''[[Processó del Corpus Christi]]:''' | + | '''[[Processó del Corpus Christi]]:''' Encara que es celebra també la vespra, en balls de jagants i cabets, i vols de campanes, l'acte central és la Solemne Eucaristia del [[Corpus Christi]]. Les campanes acompanyen els moments més solemnes de la missa. Quant es canta la Glòria totes les campanes voltegen al mateix temps en un vol espectacular. Quan es pronuncia el Sermó s'escolten tres batallades a cada minut ràpides, fluixes i continuades de la Petra. En el moment de l'Elevació, el Chimbolet i la Petra voltegen al mateix temps. En acabar la missa i, coincidint en l'inici del primer dels balls provessionals, s'inicia el volteig especial del dia del [[Corpus Christi]]. La provessó cívica està encapçalada pel [[Ball dels Cabets]] li seguix en el [[Ball dels Jagants]], el [[Ball dels Arquets]], el [[Ball de la Veta]] i el [[Ball dels Cavallets]]. A continuació, els membres del Grup de Danses d'Ontinyent realisen la tradicional enramada del Corpus en plantes aromàtiques. La Creu provessional marcara l'inici de la provessó religiosa, pera donar pas als chiquets i les chiquetes de “primera comunió” i a aquelles persones que desigen acompanyar el Santíssim, que és portat devall pali dorat. També participaran les banderes de l'adoració nocturna. Cada una certa distància, el Santíssim és descansat sobre “els Altarets”, que són chicotets altars de recarregada decoració a on els veïns que els han preparat adoren la Custòdia i se li canten himnes. Sempre que la Custòdia està a la vista del [[Campanar]] de la Vila, es volteja la [[Campana]] del Santíssim. |
== Fills ilustres == | == Fills ilustres == | ||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| + | * [[Lluís Galiana]] (Ontinyent, [[1740]] - † [[1771]]): fon un escritor dominic, teòlec i sobretot gran filòlec. | ||
| + | * [[José Melchor Gomis]]: és el compositor espanyol més internacional del [[sigle XIX]], (Ontinyent, [[6 de giner]] de [[1791]]) i la seua figura se revitalisa a principis del [[sigle XXI]]. El carrer major de la ciutat porta el seu nom des de la plaça de la Concepció fins la parroquia de Sant Carles. | ||
| + | * [[Lluís Fullana i Mira]]: encara que no va nàixer en la ciutat, va arribar de la mà dels franciscans,(O.F.M.) per a formar part de la comunitat religiosa d'Ontinyent, a on va desenrollar gran part del seu treball. Té un carrer dedicat en la ciutat. | ||
| + | * [[Juan Carlos Ferrero]]: Este Ontinyentí naixcut al Llombo, ha arribat a l'èlit del tenis professional. | ||
| + | * [[Vicent Lluis Montés]]: Magistrat del Tribunal Suprem, i catedràtic de Dret Civil de l'[[Universitat de Valéncia]]. Té un carrer dedicat. | ||
| + | * [[María Carmen Crespo Roig]]: MM. Carmelita serva de Deu. | ||
| + | * [[José Maria Ferrero Pastor]]: Mestre de Música i compositor | ||
| + | |||
| + | == Vore també == | ||
| + | * [[Anex:Municipis de la província de Valéncia]] | ||
| + | |||
| + | == Referències == | ||
| + | {{listaref}} | ||
| + | |||
| + | * [https://www.ontinyent.es Ajuntament d'Ontinyent] | ||
| + | * [https://www.dival.es/es Diputació provincial de Valéncia] | ||
| + | * [https://www.fvmp.es/fvmp3/guia Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística] D'a on s'ha extret informació en el seu consentiment. [http://es.wikipedia.org/wiki/Wikipedia:Autorizaci%C3%B3n_de_copia_de_web/Federaci%C3%B3n_Valenciana_de_Municipios_y_Provincias] | ||
| + | * [https://www.ine.es/nomen2/index.do?accion=busquedaDesdeHome&nombrePoblacion=Ontinyent INE. Població d'Ontinyent] | ||
| + | * [https://web.archive.org/web/20150216011800/http://www.ive.es/ Instituto Valenciano de Estadística] | ||
| + | |||
| + | == Bibliografia == | ||
| + | * [[Ampar Cabanes|Cabanes Pecourt, María de los Desamparados]], [[Abelardo Herrero Alonso|Herrero Alonso, Abelardo]] i [[Ramón Ferrer Navarro|Ferrer Navarro, Ramon]]. ''Documentos y datos para un estudio toponímico de la Región valenciana'' (Valencia, 1981) VV.AA. | ||
| + | * [[Antoni Josep Cavanilles|Cavanilles, Antoni Josep]]. ''Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia'' Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit | ||
| + | * Garín y Ortiz de Taranco, Felipe Mª (1986). Catálogo monumental de la provincia de Valencia. Valencia: Caja de Ahorros de Valencia. ISBN 84-505-4653-2 | ||
| + | * Gaspar Juan Escolano. Décadas de la Historia de Valencia | ||
| + | * [https://web.archive.org/web/20070126024634/http://www.portaveu.gva.es/guia/guiaComunicacion2005.pdf Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005] | ||
| + | * Madoz, Pascual (1849). «Diccionario Geográfico-Estadístico-Histórico de España y sus posesiones de Ultramar» | ||
| + | * Monravana, ''La Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana''. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009 | ||
| + | * Soler Salcedo, Juan Miguel (2008). Nobleza Española, Grandeza Inmemorial 1520 | ||
| + | |||
| + | == Enllaços externs == | ||
| + | {{commonscat|Ontinyent}} | ||
{{Municipis de la Vall d'Albaida}} | {{Municipis de la Vall d'Albaida}} | ||
| + | |||
[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]] | [[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]] | ||
[[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]] | [[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]] | ||
{{Capitals comarques}} | {{Capitals comarques}} | ||
Última revisió del 09:48 26 oct 2023
| Ontinyent | ||||
| ||||
| País : |  Espanya
| |||
| • Com. Autònoma: |  Comunitat Valenciana
| |||
| • Província: | Província de Valéncia | |||
| • Comarca: | Vall d'Albaida | |||
| • Partit judicial: | Ontinyent | |||
| Ubicació: | 38°49′20″N, 0°36′26″O | |||
| • Altitut: | 359 m. | |||
| Superfície: | 127 km2 | |||
| Població: | 35.946 hab. (INE 2022) | |||
| • Densitat: | 278,700 hab./km² | |||
| Gentilici: | ontinyentí/na | |||
| Predomini llingüístic: | Valencià | |||
| Còdic postal: | 46870 | |||
| Festes majors: | 3er dilluns d'agost (embaixades moros i cristians), 3er dilluns de novembre (fira) i la Concepció en decembre | |||
| Alcalde: | Jorge Rodríguez Gramage La Vall ens Uneix | |||
| Pàgina web: | Web oficial de l'ajuntament | |||
Ontinyent (en castellà Onteniente) és un municipi de la Comunitat Valenciana situat en la comarca de la Vall d'Albaida, d'a on és la seua capital, en la Província de Valéncia.
Geografia[editar | editar còdic]
Se situa a la vora del riu Clariano. El relleu és molt montanyós, constituït en la seua major part per la Serra Grossa, que servix de muralló que tanca la comarca per l'oest.
La ciutat té un clima mediterràneu típic, en hiverns templats que poden rebre algunes gelades esporàdiques durant les ones de fret; els estius són calorosos i poden superar vàries voltes els 35 °C per les ones de calor. La primavera i l'autumne són majoritàriament càlits.
Història[editar | editar còdic]
La ciutat d’Ontinyent es troba a les comarques centre-meridionals valencianes, enclavada al sector occidental de la comarca de la Vall d’Albaida, i a la vora del riu Clariano.
L'ocupació humana del seu territori està documentada des d'época prehistòrica. La cova de l’Hedra seria un dels primers assentaments coneguts. Recialles de finals del neolític, com són l'arenal de la Costa, de l'edat del Bronze, el cabeçó de Navarro; Restants ibèrics,tardans, sigles III-I a.C., en les zones pròximes a l'actual núcleu urbà, com per eixemple les del teular de Mollà, a on ara es troba el polideportiu municipal.
De l'época romana es coneix l'existència de diversos assentaments agrícoles de chicoteta entitat, repartits pel territori, com la casa Baixa o l’Agrillent. La majoria són de l'época d’August o les primeres décades del sigle I d.C., alguns dels quals a soles perduraren fins a mitat o finals del sigle II d.C., mentres que d'atres proseguiren, segurament, fins al sigle V d.C., com seria el cas, per eixemple de Presencia i Sant Vicent.
Cap dels assentaments romans coneguts s'ubica en lo que despuix serà lo núcleu urbà migeval d’Ontinyent, la Vila. De fet, el nom d’Untinyân mateix, clarament pre-islàmic, és segurament el que ha subsistit d’un nom d'orige llatí. És per això que destaca el descobriment (i excavació parcial) del que seria un ampli jaciment romà al Llombo –zona immediata al sur de l'actual polideportiu–, d'ampla perduració cronològica. També s’han pogut documentar arqueològicament recialles d’un extens cementeri tardà-romà, o visigòtic en el bancal del Cel (casa Calvo), a uns 2 km al sur de lo núcleu urbà migeval, en prop d’un centenar de tombes, aproximadament del sigle VI d.C. I més recentment un núcleu de siges dels sigles VI-VII en l'obertura del carrer de les Monges Carmelites, a la vora mateixa de la Vila.
Dels primers sigles de l'época andalusa –d'al-Andalus, no tenim molta informació, ya que són molt escassos els testimonis materials. Seria en estos moments o poc despuix quan es va establir un important núcleu de poblament al Castellar, a uns 3 km al sur, fitant en Bocairent, en un lloc escarpat i en una llarga muralla, que perduraria fins a principis del sigle XI, finals del califat omeya.
Escampades pel terme trobem una série d'alqueries, de cronologia diversa, de les quals solament algunes, contemporànees a l'hisn Untinyân, es mantenen fins el moment de la reconquista, són citades per la documentació, com Yellas –Morera– o Benarrai. D'esta época són també els grups de coves artificials inaccessibles (coves-finestra de cingle), tipo les finestres del Pou Clar o covetes dels Moros dels barrancs entre Ontinyent i Bocairent, destinades a graners comunals o almagasens de seguritat d’algunes comunitats campelleres andalusines, provablement d’ascendència bereber.
En tot, lo núcleu urbà antic d’Ontinyent –la Vila– està documentat des del sigle XI, en que és citat per Ibn al-Abbar com a lloc de naiximent del poeta al-Untinyaní. En el sigle XII, al-Idrisi cita el castell d’Ontinyent (hisn Untinyân) com a etapa en el camí de Múrcia cap a Valéncia. Les numeroses troballes mobiliàries –ceràmiques, etc. – procedents de les excavacions arqueològiques a la Vila documenten prou be estos sigles finals del domini islàmic.
Administració[editar | editar còdic]
| Periodo | Nom de l'alcalde | Partit polític |
|---|---|---|
| 1979 - 1983 | Rafael Tortosa Vañó | PSPV-PSOE |
| 1983 - 1987 | Rafael Tortosa Vañó | PSPV-PSOE |
| 1987 - 1991 | Rafael Tortosa Vañó | PSPV-PSOE |
| 1991 - 1995 | Vicent Requena i Albert | PSPV-PSOE |
| 1995 - 1999 | Vicent Requena i Albert | PSPV-PSOE |
| 1999 - 2003 | Mª Lina Insa Rico (Mocion de censura octubre 2001)/Rafael Martí Portero i Tortosa | PPCV BNV |
| 2003 - 2007 | Manuel Reguart Penadés | PSPV-PSOE |
| 2007 - 2011 | Mª Lina Insa Rico | PPCV |
| 2011 - 2015 | Jorge Rodríguez Gramage | PSPV-PSOE |
| 2015 - 2019 | Jorge Rodríguez Gramage | PSPV-PSOE] |
| 2019 - 2023 | Jorge Rodríguez Gramage | La Vall ens Uneix |
| 2023 | Jorge Rodríguez Gramage | La Vall ens Uneix |
Demografia[editar | editar còdic]
La seua població és de 35.946 habitants en l'any 2022 segons el cens del INE.
| Evolució demogràfica | |||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 1940 | 1950 | 1960 | 1970 | 1981 | 1991 | 2000 | 2006 | 2007 | |||||||||||
| 13.564 | 14.689 | 18.787 | 23.685 | 28.123 | 29.511 | 31.343 | 36.368 | 316.695 | |||||||||||
| 2009 | 2010 | 2011 | 2013 | 2018 | 2022 | ||||||||||||||
| 37.735 | 38.222 | 37.606 | 35.395 | 36.974 | 35.946 | ||||||||||||||
Economia[editar | editar còdic]
L'economia d'Ontinyent descansa principalment en l'indústria textil, en grans empreses que a lo llarc dels anys han segut referència en Espanya i internacionalment: ATRIVM, Manterol, Colortex, Paduana, Revert, Teixits Reina, Textils Mora, SAL, Mopatex, són solament alguns eixemples. No obstant, la crisis del sector textil s'ha fet patent en la comarca i en la ciutat han tancat no solament empreses que per la seua fortalea eren bandera de l'indústria d'Ontinyent, com a textil Paduana i dins del gènero de punt la fàbrica de Joaquín Torró, sino també moltes atres de menys força i algunes indústries i empreses d'atres sectors que depenien del sector textil.
Ademés posseïx una riquea agrícola considerable. La seua vegetació la constituïxen fonamentalment pins i unes atres com a tomello, romer i l'aulaga. Els cultius que ocupen el fondo de les valls són: vinya, oliveres, garroferes, armelers, cereals i frutals.
Conte aixina mateix en una certa tradició turística deguda a les seues festes de Moros i Cristians.
La ciutat és igualment sèu de l'única caixa d'aforros estrictament valenciana: la Caixa d'Aforros i Monte d'Ontinyent, de rellevant importància d'àmbit intercomarcal i autonòmic i que, junt a Colonya, Caixa Pollença en Balears, les dos úniques caixes d'aforro que varen sobreviure al procés de reestructuració bancària en Espanya despuix de la crisis de l'any 2008.
Monuments[editar | editar còdic]
- Iglésia, Capella i Campanar de la parròquia de l'Assunció de Santa Maria sigle XIV a XVII.
- La Vila, conjunt històric-artístic nacional.
- Palau de la Duquesa d'Almodòvar
- Cases Senyorials.
- Ermita de Sant Esteve.
- Ermita de Sant Josep del Pla.
- Ermita de Santa Ana
- Convent dels Pares Franciscans.
- Muralles de la ciutat.
Museus[editar | editar còdic]
- Museu de Ciències Naturals - (96 238 01 00).
- Museu Fester - (96 238 02 52).
- Museu Arqueològic d'Ontinyent i de la Vall d'Albaida MAOVA - (96 291 19 55).
Festes[editar | editar còdic]
La tercera semana d'agost Festes de Moros i Cristians al Santíssim Crist de l'Agonia. El tercer cap de semana de novembre la Fira d'Ontinyent. Per decembre, la Puríssima, el Bou en Corda i l'Embolat, el Cant dels Angelets, la Processó religiosa i cívica. La provessó cívica està encapçalada pel Ball dels Cabets li seguix en el Ball dels Gegants, el Ball dels Arquets, el Ball de la Veta i el Ball dels Cavallets. Durant tot l'any festes de barris i ermites, com El Cúgol, Sant Antoni, el Llombo, etc. Processó del Corpus Christi: Encara que es celebra també la vespra, en balls de jagants i cabets, i vols de campanes, l'acte central és la Solemne Eucaristia del Corpus Christi. Les campanes acompanyen els moments més solemnes de la missa. Quant es canta la Glòria totes les campanes voltegen al mateix temps en un vol espectacular. Quan es pronuncia el Sermó s'escolten tres batallades a cada minut ràpides, fluixes i continuades de la Petra. En el moment de l'Elevació, el Chimbolet i la Petra voltegen al mateix temps. En acabar la missa i, coincidint en l'inici del primer dels balls provessionals, s'inicia el volteig especial del dia del Corpus Christi. La provessó cívica està encapçalada pel Ball dels Cabets li seguix en el Ball dels Jagants, el Ball dels Arquets, el Ball de la Veta i el Ball dels Cavallets. A continuació, els membres del Grup de Danses d'Ontinyent realisen la tradicional enramada del Corpus en plantes aromàtiques. La Creu provessional marcara l'inici de la provessó religiosa, pera donar pas als chiquets i les chiquetes de “primera comunió” i a aquelles persones que desigen acompanyar el Santíssim, que és portat devall pali dorat. També participaran les banderes de l'adoració nocturna. Cada una certa distància, el Santíssim és descansat sobre “els Altarets”, que són chicotets altars de recarregada decoració a on els veïns que els han preparat adoren la Custòdia i se li canten himnes. Sempre que la Custòdia està a la vista del Campanar de la Vila, es volteja la Campana del Santíssim.
Fills ilustres[editar | editar còdic]
- Lluís Galiana (Ontinyent, 1740 - † 1771): fon un escritor dominic, teòlec i sobretot gran filòlec.
- José Melchor Gomis: és el compositor espanyol més internacional del sigle XIX, (Ontinyent, 6 de giner de 1791) i la seua figura se revitalisa a principis del sigle XXI. El carrer major de la ciutat porta el seu nom des de la plaça de la Concepció fins la parroquia de Sant Carles.
- Lluís Fullana i Mira: encara que no va nàixer en la ciutat, va arribar de la mà dels franciscans,(O.F.M.) per a formar part de la comunitat religiosa d'Ontinyent, a on va desenrollar gran part del seu treball. Té un carrer dedicat en la ciutat.
- Juan Carlos Ferrero: Este Ontinyentí naixcut al Llombo, ha arribat a l'èlit del tenis professional.
- Vicent Lluis Montés: Magistrat del Tribunal Suprem, i catedràtic de Dret Civil de l'Universitat de Valéncia. Té un carrer dedicat.
- María Carmen Crespo Roig: MM. Carmelita serva de Deu.
- José Maria Ferrero Pastor: Mestre de Música i compositor
Vore també[editar | editar còdic]
Referències[editar | editar còdic]
- Ajuntament d'Ontinyent
- Diputació provincial de Valéncia
- Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística D'a on s'ha extret informació en el seu consentiment. [1]
- INE. Població d'Ontinyent
- Instituto Valenciano de Estadística
Bibliografia[editar | editar còdic]
- Cabanes Pecourt, María de los Desamparados, Herrero Alonso, Abelardo i Ferrer Navarro, Ramon. Documentos y datos para un estudio toponímico de la Región valenciana (Valencia, 1981) VV.AA.
- Cavanilles, Antoni Josep. Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit
- Garín y Ortiz de Taranco, Felipe Mª (1986). Catálogo monumental de la provincia de Valencia. Valencia: Caja de Ahorros de Valencia. ISBN 84-505-4653-2
- Gaspar Juan Escolano. Décadas de la Historia de Valencia
- Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005
- Madoz, Pascual (1849). «Diccionario Geográfico-Estadístico-Histórico de España y sus posesiones de Ultramar»
- Monravana, La Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009
- Soler Salcedo, Juan Miguel (2008). Nobleza Española, Grandeza Inmemorial 1520
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Ontinyent.
| Municipis de la Vall d'Albaida | |
|---|---|
| Agullent • Ayelo de Malferit • Ayelo de Rugat • Albaida • Alfarrasí • Atzeneta d'Albaida • Bèlgida • Bellús • Beniajar • Benicolet • Benigànim • Benissoda • Benissuera • Bocairent • Bufalí • Carrícola • Castelló de les Gerres • Fontanars • Guadasséquies • Lluchent • Montaverner • Montichelvo • L'Olleria • Ontinyent • Otos • Palomar • Pinet • La Pobla del Duc • Quatretonda • Ràfol de Salem • Rugat • Salem • Sant Pere • Terrateig | |
| Capitals comarcals de la Comunitat Valenciana ·
|
|---|
| Ademús · Alacant · Albocàsser · Alcoy · Alzira · Ayora · Borriana · Castelló de la Plana · Catarroja · Cirat · Cocentaina · Chelva · Chiva · Dénia · Elda · Elig · Énguera · Gandia · L'Alcora · La Vila Joyosa · Llíria · Moncada · Morella · Oriola · Ontinyent · Puçol · Requena · Sagunt · Sogorp · Sueca · Torrent · Valéncia · Villena · Vinaròs · Xàtiva |