Diferència entre les revisions de "Ontinyent"
m (Text reemplaça - 'segle' a 'sigle') |
m |
||
| (No se mostren 7 edicions intermiges del mateix usuari) | |||
| Llínea 12: | Llínea 12: | ||
|superfície = 127 km2 | |superfície = 127 km2 | ||
|altitut = 359 m. | |altitut = 359 m. | ||
| − | |població = | + | |població = 35.395 hab. |
| − | |densitat = | + | |densitat = 278,700 hab./km² |
|gentilici = ontinyentí/na | |gentilici = ontinyentí/na | ||
|llengua = [[Valencià]] | |llengua = [[Valencià]] | ||
| Llínea 28: | Llínea 28: | ||
L'ocupació humana del seu territori està documentada des d'época prehistòrica. La cova de l’Hedra seria un dels primers assentaments coneguts. | L'ocupació humana del seu territori està documentada des d'época prehistòrica. La cova de l’Hedra seria un dels primers assentaments coneguts. | ||
| − | Recialles de finals del neolític, com són | + | Recialles de finals del neolític, com són l'arenal de la Costa, de l'edat del Bronze, el cabeçó de Navarro; Restants ibèrics,tardans, sigles III-I a.C., en les zones pròximes a l'actual núcleu urbà, com per eixemple les del teular de Mollà, a on ara es troba el polideportiu municipal. |
| − | De l'época romana es coneix l'existència de diversos assentaments agrícoles de chicoteta entitat, repartits pel territori, com la casa Baixa o l’Agrillent. La majoria són de l'época d’August o les primeres décades del sigle I d.C., alguns dels quals | + | De l'época romana es coneix l'existència de diversos assentaments agrícoles de chicoteta entitat, repartits pel territori, com la casa Baixa o l’Agrillent. La majoria són de l'época d’August o les primeres décades del sigle I d.C., alguns dels quals a soles perduraren fins a mitat o finals del sigle II d.C., mentres que d'atres proseguiren, segurament, fins al [[sigle V]] d.C., com seria el cas, per eixemple de Presencia i Sant Vicent. |
| − | |||
| − | + | Cap dels assentaments romans coneguts s'ubica en lo que despuix serà lo núcleu urbà migeval d’Ontinyent, la Vila. De fet, el nom d’Untinyân mateix, clarament pre-islàmic, és segurament el que ha subsistit d’un nom d'orige llatí. És per això que destaca el descobriment (i excavació parcial) del que seria un ampli jaciment [[Antiga Roma|romà]] al Llombo –zona immediata al sur de l'actual polideportiu–, d'ampla perduració cronològica. També s’han pogut documentar arqueològicament recialles d’un extens cementeri tardà-romà, o visigòtic en el bancal del Cel (casa Calvo), a uns 2 km al sur de lo núcleu urbà migeval, en prop d’un centenar de tombes, aproximadament del sigle VI d.C. I més recentment un núcleu de siges dels sigles VI-VII en l'obertura del carrer de les Monges Carmelites, a la vora mateixa de la Vila. | |
| − | Escampades pel terme trobem una série | + | Dels primers sigles de l'época andalusa –d'[[al-Andalus]], no tenim molta informació, ya que són molt escassos els testimonis materials. Seria en estos moments o poc despuix quan es va establir un important núcleu de poblament al Castellar, a uns 3 km al sur, fitant en [[Bocairent]], en un lloc escarpat i en una llarga muralla, que perduraria fins a principis del [[sigle XI]], finals del califat omeya. |
| + | |||
| + | Escampades pel terme trobem una série d'[[Alqueria|alqueries]], de cronologia diversa, de les quals solament algunes, contemporànees a l'hisn Untinyân, es mantenen fins el moment de la reconquista, són citades per la documentació, com Yellas –Morera– o Benarrai. D'esta época són també els grups de coves artificials inaccessibles (coves-finestra de cingle), tipo les finestres del [[Pou Clar]] o [[covetes dels Moros]] dels barrancs entre Ontinyent i Bocairent, destinades a graners comunals o almagasens de seguritat d’algunes comunitats campelleres andalusines, provablement d’ascendència bereber. | ||
En tot, lo núcleu urbà antic d’Ontinyent –la Vila– està documentat des del [[sigle XI]], en que és citat per [[Ibn al-Abbar]] com a lloc de naiximent del poeta al-Untinyaní. En el [[sigle XII]], al-Idrisi cita el castell d’Ontinyent (hisn Untinyân) com a etapa en el camí de [[Múrcia]] cap a [[Valéncia]]. Les numeroses troballes mobiliàries –ceràmiques, etc. – procedents de les excavacions arqueològiques a la Vila documenten prou be estos sigles finals del domini islàmic. | En tot, lo núcleu urbà antic d’Ontinyent –la Vila– està documentat des del [[sigle XI]], en que és citat per [[Ibn al-Abbar]] com a lloc de naiximent del poeta al-Untinyaní. En el [[sigle XII]], al-Idrisi cita el castell d’Ontinyent (hisn Untinyân) com a etapa en el camí de [[Múrcia]] cap a [[Valéncia]]. Les numeroses troballes mobiliàries –ceràmiques, etc. – procedents de les excavacions arqueològiques a la Vila documenten prou be estos sigles finals del domini islàmic. | ||
| Llínea 63: | Llínea 64: | ||
==Demografia== | ==Demografia== | ||
| − | {| align="center" | + | <center> |
| − | | | + | {| align="center" {{tablabonita}} |
| + | !bgcolor=pink colspan=20 style="color:black;"|Evolució demogràfica | ||
| + | |- | ||
| + | |||
| + | ![[1940]] !! [[1950]] !! [[1960]] !! [[1970]] !! [[1981]] !! [[1991]] !! [[2000]] | ||
| + | |- | ||
| + | | align=center| 13.564 || align=center| 14.689 || align=center| 18.787 || align=center| 23.685 || align=center| 28.123 || align=center| 29.511 || align=center| 31.343 | ||
| − | |||
|- | |- | ||
| − | | | + | |
| + | ![[2006]] !! [[2007]] !! [[2009]] !! [[2010]] !! [[2011]] !! [[2013]] !! [[2018]] | ||
| + | |- | ||
| + | | align=center| 36.368 || align=center| 36.695 || align=center| 37.735 || align=center| 38.222 || align=center| 37.606 || align=center| 35.395 || align=center| 36.974 | ||
|} | |} | ||
| − | + | </center> | |
== Monuments== | == Monuments== | ||
| + | [[File:Església Santa Maria Ontinyent.jpg|thumb|200 px|Iglésia de Santa Maria]] | ||
| + | [[File:Sant Esteve.jpg|thumb|200 px|Ermita de Sant Esteve]] | ||
*Iglésia, Capella i Campanar de la parròquia de l'Assunció de Santa Maria [[sigle XIV]] a [[sigle XVII|XVII]]. | *Iglésia, Capella i Campanar de la parròquia de l'Assunció de Santa Maria [[sigle XIV]] a [[sigle XVII|XVII]]. | ||
*La Vila, conjunt històric-artístic nacional. | *La Vila, conjunt històric-artístic nacional. | ||
| − | * | + | *[[Palau de la Duquesa d'Almodòvar]] |
| + | *Cases Senyorials. | ||
| + | *Ermita de Sant Esteve. | ||
| + | *Ermita de Sant Josep del Pla. | ||
| + | *Ermita de Santa Ana | ||
*Convent dels Pares Franciscans. | *Convent dels Pares Franciscans. | ||
| + | *Muralles de la ciutat. | ||
== Museus == | == Museus == | ||
| Llínea 87: | Llínea 103: | ||
Per [[decembre]], la Puríssima, el [[Bou en Corda]] i l'[[Bou embolat|Embolat]], el [[Cant dels Angelets]], la Processó religiosa i cívica. La provessó cívica està encapçalada pel [[Ball dels Cabets]] li seguix en el [[Ball dels Gegants]], el [[Ball dels Arquets]], el [[Ball de la Veta]] i el [[Ball dels Cavallets]]. | Per [[decembre]], la Puríssima, el [[Bou en Corda]] i l'[[Bou embolat|Embolat]], el [[Cant dels Angelets]], la Processó religiosa i cívica. La provessó cívica està encapçalada pel [[Ball dels Cabets]] li seguix en el [[Ball dels Gegants]], el [[Ball dels Arquets]], el [[Ball de la Veta]] i el [[Ball dels Cavallets]]. | ||
Durant tot l'any festes de barris i ermites, com El Cúgol, Sant Antoni, el Llombo, etc. | Durant tot l'any festes de barris i ermites, com El Cúgol, Sant Antoni, el Llombo, etc. | ||
| − | '''[[Processó del Corpus Christi]]:''' | + | '''[[Processó del Corpus Christi]]:''' Encara que es celebra també la vespra, en balls de jagants i cabets, i vols de campanes, l'acte central és la Solemne Eucaristia del [[Corpus Christi]]. Les campanes acompanyen els moments mes solemnes de la missa. Quant es canta la Glòria totes les campanes voltegen al mateix temps en un vol espectacular. Quan es pronuncia el Sermó s'escolten tres batallades a cada minut ràpides, fluixes i continuades de la Petra. En el moment de l'Elevació, el Chimbolet i la Petra voltegen al mateix temps. En acabar la missa i, coincidint en l'inici del primer dels balls provessionals, s'inicia el volteig especial del dia del [[Corpus Christi]]. La provessó cívica està encapçalada pel [[Ball dels Cabets]] li seguix en el [[Ball dels Jagants]], el [[Ball dels Arquets]], el [[Ball de la Veta]] i el [[Ball dels Cavallets]]. A continuació, els membres del Grup de Danses d'Ontinyent realisen la tradicional enramada del Corpus en plantes aromàtiques. La Creu provessional marcara l'inici de la provessó religiosa, pera donar pas als chiquets i les chiquetes de “primera comunió” i a aquelles persones que desigen acompanyar el Santíssim, que és portat devall pali dorat. També participaran les banderes de l'adoració nocturna. Cada una certa distància, el Santíssim és descansat sobre “els Altarets”, que són chicotets altars de recarregada decoració a on els veïns que els han preparat adoren la Custòdia i se li canten himnes. Sempre que la Custòdia està a la vista del [[Campanar]] de la Vila, es volteja la [[Campana]] del Santíssim. |
== Fills ilustres == | == Fills ilustres == | ||
Revisió de 18:14 6 maig 2019
| Ontinyent | ||||
| ||||
| País : |  Espanya
| |||
| • Com. Autònoma: |  Comunitat Valenciana
| |||
| • Província: | Província de Valéncia | |||
| • Comarca: | Vall d'Albaida | |||
| • Partit judicial: | Ontinyent | |||
| Ubicació: | 38°49′20″N, 0°36′26″O | |||
| • Altitut: | 359 m. | |||
| Superfície: | 127 km2 | |||
| Població: | 35.395 hab. | |||
| • Densitat: | 278,700 hab./km² | |||
| Gentilici: | ontinyentí/na | |||
| Predomini llingüístic: | Valencià | |||
| Còdic postal: | 46870 | |||
| Festes majors: | 3er dilluns d'agost (embaixades moros i cristians 3er dilluns de Novembre (fira) i la Concepció en Decembre | |||
| Alcalde: | Jorge Rodríguez Gramage PSPV-PSOE | |||
| Pàgina web: | {{{web}}} | |||
Ontinyent (en castellà Onteniente) és un municipi de la Comunitat Valenciana situat en la comarca de la Vall d'Albaida de la Província de Valéncia.
Història
La ciutat d’Ontinyent es troba a les comarques centre-meridionals valencianes, enclavada al sector occidental de la comarca de la Vall d’Albaida, i a la vora del riu Clariano.
L'ocupació humana del seu territori està documentada des d'época prehistòrica. La cova de l’Hedra seria un dels primers assentaments coneguts. Recialles de finals del neolític, com són l'arenal de la Costa, de l'edat del Bronze, el cabeçó de Navarro; Restants ibèrics,tardans, sigles III-I a.C., en les zones pròximes a l'actual núcleu urbà, com per eixemple les del teular de Mollà, a on ara es troba el polideportiu municipal.
De l'época romana es coneix l'existència de diversos assentaments agrícoles de chicoteta entitat, repartits pel territori, com la casa Baixa o l’Agrillent. La majoria són de l'época d’August o les primeres décades del sigle I d.C., alguns dels quals a soles perduraren fins a mitat o finals del sigle II d.C., mentres que d'atres proseguiren, segurament, fins al sigle V d.C., com seria el cas, per eixemple de Presencia i Sant Vicent.
Cap dels assentaments romans coneguts s'ubica en lo que despuix serà lo núcleu urbà migeval d’Ontinyent, la Vila. De fet, el nom d’Untinyân mateix, clarament pre-islàmic, és segurament el que ha subsistit d’un nom d'orige llatí. És per això que destaca el descobriment (i excavació parcial) del que seria un ampli jaciment romà al Llombo –zona immediata al sur de l'actual polideportiu–, d'ampla perduració cronològica. També s’han pogut documentar arqueològicament recialles d’un extens cementeri tardà-romà, o visigòtic en el bancal del Cel (casa Calvo), a uns 2 km al sur de lo núcleu urbà migeval, en prop d’un centenar de tombes, aproximadament del sigle VI d.C. I més recentment un núcleu de siges dels sigles VI-VII en l'obertura del carrer de les Monges Carmelites, a la vora mateixa de la Vila.
Dels primers sigles de l'época andalusa –d'al-Andalus, no tenim molta informació, ya que són molt escassos els testimonis materials. Seria en estos moments o poc despuix quan es va establir un important núcleu de poblament al Castellar, a uns 3 km al sur, fitant en Bocairent, en un lloc escarpat i en una llarga muralla, que perduraria fins a principis del sigle XI, finals del califat omeya.
Escampades pel terme trobem una série d'alqueries, de cronologia diversa, de les quals solament algunes, contemporànees a l'hisn Untinyân, es mantenen fins el moment de la reconquista, són citades per la documentació, com Yellas –Morera– o Benarrai. D'esta época són també els grups de coves artificials inaccessibles (coves-finestra de cingle), tipo les finestres del Pou Clar o covetes dels Moros dels barrancs entre Ontinyent i Bocairent, destinades a graners comunals o almagasens de seguritat d’algunes comunitats campelleres andalusines, provablement d’ascendència bereber.
En tot, lo núcleu urbà antic d’Ontinyent –la Vila– està documentat des del sigle XI, en que és citat per Ibn al-Abbar com a lloc de naiximent del poeta al-Untinyaní. En el sigle XII, al-Idrisi cita el castell d’Ontinyent (hisn Untinyân) com a etapa en el camí de Múrcia cap a Valéncia. Les numeroses troballes mobiliàries –ceràmiques, etc. – procedents de les excavacions arqueològiques a la Vila documenten prou be estos sigles finals del domini islàmic.
Administració
| Periodo | Nom de l'alcalde | Partit polític |
|---|---|---|
| 1979 - 1983 | Rafael Tortosa Vañó | PSPV-PSOE |
| 1983 - 1987 | Rafael Tortosa Vañó | PSPV-PSOE |
| 1987 - 1991 | Rafael Tortosa Vañó | PSPV-PSOE |
| 1991 - 1995 | Vicent Requena i Albert | PSPV-PSOE |
| 1995 - 1999 | Vicent Requena i Albert | PSPV-PSOE |
| 1999 - 2003 | Mª Lina Insa Rico (Mocion de censura octubre 2001)/Rafael Martí Portero i Tortosa | PPCV BNV |
| 2003 - 2007 | Manuel Reguart Penadés | PSPV-PSOE |
| 2007 - 2011 | Mª Lina Insa Rico | PPCV |
| 2011 - 2015 | Jorge Rodríguez Gramage | PSPV-PSOE Compromís |
| 2015 - 2019 | n/d | n/d |
| 2019 - 2023 | n/d | n/d |
| 2023 | n/d | n/d |
Demografia
| Evolució demogràfica | |||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 1940 | 1950 | 1960 | 1970 | 1981 | 1991 | 2000 | |||||||||||||
| 13.564 | 14.689 | 18.787 | 23.685 | 28.123 | 29.511 | 31.343 | |||||||||||||
| 2006 | 2007 | 2009 | 2010 | 2011 | 2013 | 2018 | |||||||||||||
| 36.368 | 36.695 | 37.735 | 38.222 | 37.606 | 35.395 | 36.974 | |||||||||||||
Monuments
- Iglésia, Capella i Campanar de la parròquia de l'Assunció de Santa Maria sigle XIV a XVII.
- La Vila, conjunt històric-artístic nacional.
- Palau de la Duquesa d'Almodòvar
- Cases Senyorials.
- Ermita de Sant Esteve.
- Ermita de Sant Josep del Pla.
- Ermita de Santa Ana
- Convent dels Pares Franciscans.
- Muralles de la ciutat.
Museus
- Museu de Ciències Naturals - (96 238 01 00).
- Museu Fester - (96 238 02 52).
- Museu Arqueològic d'Ontinyent i de la Vall d'Albaida MAOVA - (96 291 19 55).
Festes
La tercera semana d'agost Festes de Moros i Cristians al Santíssim Crist de l'Agonia. El tercer cap de semana de novembre la Fira d'Ontinyent. Per decembre, la Puríssima, el Bou en Corda i l'Embolat, el Cant dels Angelets, la Processó religiosa i cívica. La provessó cívica està encapçalada pel Ball dels Cabets li seguix en el Ball dels Gegants, el Ball dels Arquets, el Ball de la Veta i el Ball dels Cavallets. Durant tot l'any festes de barris i ermites, com El Cúgol, Sant Antoni, el Llombo, etc. Processó del Corpus Christi: Encara que es celebra també la vespra, en balls de jagants i cabets, i vols de campanes, l'acte central és la Solemne Eucaristia del Corpus Christi. Les campanes acompanyen els moments mes solemnes de la missa. Quant es canta la Glòria totes les campanes voltegen al mateix temps en un vol espectacular. Quan es pronuncia el Sermó s'escolten tres batallades a cada minut ràpides, fluixes i continuades de la Petra. En el moment de l'Elevació, el Chimbolet i la Petra voltegen al mateix temps. En acabar la missa i, coincidint en l'inici del primer dels balls provessionals, s'inicia el volteig especial del dia del Corpus Christi. La provessó cívica està encapçalada pel Ball dels Cabets li seguix en el Ball dels Jagants, el Ball dels Arquets, el Ball de la Veta i el Ball dels Cavallets. A continuació, els membres del Grup de Danses d'Ontinyent realisen la tradicional enramada del Corpus en plantes aromàtiques. La Creu provessional marcara l'inici de la provessó religiosa, pera donar pas als chiquets i les chiquetes de “primera comunió” i a aquelles persones que desigen acompanyar el Santíssim, que és portat devall pali dorat. També participaran les banderes de l'adoració nocturna. Cada una certa distància, el Santíssim és descansat sobre “els Altarets”, que són chicotets altars de recarregada decoració a on els veïns que els han preparat adoren la Custòdia i se li canten himnes. Sempre que la Custòdia està a la vista del Campanar de la Vila, es volteja la Campana del Santíssim.
Fills ilustres
- Jose Melchor Gomis: és el compositor espanyol més internacional del sigle XIX, (Ontinyent lo 6 de giner de 1791) i la seua figura se revitalisa a principis del sigle XXI. El carrer major de la ciutat porta el seu nom des de la plaça de la Concepció fins la parroquia de Sant Carles.
- Lluís Fullana i Mira: encara que no va nàixer en la ciutat, va arribar de la ma dels franciscans,(O.F.M.) per a formar part de la comunitat religiosa d'Ontinyent, a on va desenrollar gran part del seu treball. Té un carrer dedicat en la ciutat.
- Juan Carlos Ferrero: Este Ontinyentí naixcut al Llombo, ha arribat a l'èlit del tenis professional.
- Vicent Lluis Montés: Magistrat del Tribunal Suprem, i catedràtic de Dret Civil de l'Universitat de Valéncia. Te un carrer dedicat.
- María Carmen Crespo Roig: MM. Carmelita sierva de Deu.
- José Maria Ferrero Pastor : Mestre de Musica i compositor
| Municipis de la Vall d'Albaida | |
|---|---|
| Agullent • Ayelo de Malferit • Ayelo de Rugat • Albaida • Alfarrasí • Atzeneta d'Albaida • Bèlgida • Bellús • Beniajar • Benicolet • Benigànim • Benissoda • Benissuera • Bocairent • Bufalí • Carrícola • Castelló de les Gerres • Fontanars • Guadasséquies • Lluchent • Montaverner • Montichelvo • L'Olleria • Ontinyent • Otos • Palomar • Pinet • La Pobla del Duc • Quatretonda • Ràfol de Salem • Rugat • Salem • Sant Pere • Terrateig | |
| Capitals comarcals de la Comunitat Valenciana ·
|
|---|
| Ademús · Alacant · Albocàsser · Alcoy · Alzira · Ayora · Borriana · Castelló de la Plana · Catarroja · Cirat · Cocentaina · Chelva · Chiva · Dénia · Elda · Elig · Énguera · Gandia · L'Alcora · La Vila Joyosa · Llíria · Moncada · Morella · Oriola · Ontinyent · Puçol · Requena · Sagunt · Sogorp · Sueca · Torrent · Valéncia · Villena · Vinaròs · Xàtiva |