Opèrcul

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Revisió de 15:31 10 feb 2020 per Jose2 (Discussió | contribucions)
(difs.) ← Revisió anterior | Revisió actual (difs.) | Revisió següent → (difs.)
Anar a la navegació Anar a la busca
The printable version is no longer supported and may have rendering errors. Please update your browser bookmarks and please use the default browser print function instead.

L'opèrcul dels peixos òsseus (Osteichthyes) és una aleta d'os dur que cobrix i protegix les brànquies. En la majoria dels peixos, el llímit posterior de l'opèrcul marca el llímit entre el cap i el tronc.

Parts de l'opèrcul

L'opèrcul està compost de quatre ossos:

  • opèrcul
  • preopèrcul
  • interopèrcul
  • subopèrcul

La morfologia d'esta característica anatòmica té grans variacions entre espècies. Per eixemple, Lepomis macrochirus té extensió arredonida orientada posterior i dorsalment en una chicoteta taca negra. En algunes espècies l'opèrcul pot espentar aigua des de la cavitat bucal a través de les brànquies. L'opèrcul protegix la brànquia en peixos òsseus.

Per ad alguns peixos, l'opèrcul és vital per a l'obtenció d'oxigen. S'obri quan la boca es tanca, causant pressió negativa al costat extern de les brànquies per a que l'aigua fluïxca cap a la menor pressió a través d'estes, permetent l'intercanvi d'oxigen en les lameles (lamelae). Els peixos cartilaginosos (Chondrichthyes) no tenen opèrcul; tenen atres métodos per al pas d'aigua per les brànquies. En la respiració equival a 25 respiracions per segon.