Orde del Temple

En l’Edat Mija els cristians que anaven en pelegrinage als Llocs Sants trobaven el major perill en l’ultim tram, el camí des del port de Jaffa a Jerusalem, terreny despoblat a on quedaven a merce dels bandolers. En 1118, el cavaller frances Huc de Payens i uns atres huit cavallers, en l’intencio de fundar una orde monastica dedicada a la protecció dels pelegrins es presentaren davant del rei de Jerusalem, Baldui II, oferint-se per ad esta missió. Baldui II, sempre falt d’efectius, acceptà encantat l’oferiment i els concedí com a quarters unes mesquites que es suponien construides sobre l’antic Temple de Salomó, raó per la qual l’orde rebria, passant el temps, el nom de Orde del Temple, i els seus membres el de “templaris”.

En 1127 Huc de Payens, tornà a Europa per a consolidar l’Orde i en el Concili de Troyens, de 1128, esta fon aprovada i dotada d’uns estatuts, unes regles i la vestimenta oficial: la creu roja sobre la tunica blanca. Ampliant la funcio inicial de proteccio dels pelegrins, a partir d’ara tambe tindrien com a finalitat la lluita contra l’infidel, lo qual determinà la seua decisiva intervencio en les creuades i en la lluita contra els regnes musulmans de la Peninsula Iberica.

Pronte començaren a arribar donatius i almoines per part dels mecenes europeus. Encara millorà la seua situació quan el Papa Inocenci II, per mig d’una bula, en 1139 els concedí importants prerrogatives, inclosa l’exenció d’imposts.

El Temple en el Regne de Valéncia

N’hi ha constancia de que molt pronte intervingueren en el Regne d'Aragó. Del seu rapit prestigi dona conte que, en 1134, Alfons el Batallador, en el seu testament, donà en herencia a les ordens del Temple, de l’Hospital i del Sant Sepulcre els regnes d’Aragó i de Navarra. Açó era un desproposit i mai se va fer efectiu; no obstant els templaris negociaren els seus drets en el nou rei, Ramon Berenguer IV, i obtingueren diverses viles i castells, aixina com uns atres privilegis. L'influencia dels templaris no deixà de creixer i en el moment d'intervidre en el Regne de Valéncia ya eren peça clau en les activitats militars. En 1210 ajudaren a Pere II en la conquesta de Castielfabit, Ademus i Sertella.

A Guillem de Montredón, maestre dels templaris d’Aragó, li fon encomanada la custodia del fill de Pere II, el que sería Jaume I, durant la seua minoria d’edat. En Monso fon educat el futur rei com si d’un cavaller templari es tractara. A partir d’este moment es convertiren en fidels consellers i companyers d’armes d’En Jaume.

En la conquista de Mallorca contà en el seu soport, i en el Regne de Valéncia destacà de nou la seua participació, per lo que foren recompensats generosament a mida que alvançava la campanya. Sense anim de ser exhaustius, mencionarem algunes d’estes donacions: en 1227 el castell de Pulpis; en 1233 el de Chivert, aixina com els pobles de Mantella i Benahamet i un terç de la ciutat de Burriana; en 1237 el poble de Seca. Conquistada la ciutat de Valéncia, en 1238, els donà la torre central de la defensa, algunes cases proximes, en la parroquia de Sant Esteve, i terra extramurs. Posteriorment al siti de Xativa, en 1244, reberen la mitat de la darsena de Dénia i, dos anys més tart, les alqueries de Moncada i Carpesa.

En 1294 reberen Penyiscola, que els havia segut promesa temps arrere, i, junt en ella, Albocacer, Ares, Benicarló, Les Coves de Vinromà, Sarratella, Tirig, Vilanova d’Alcolea, Vinaròs i moltes atres.

Caiguda de l'orde del Temple

Per tota Europa els templaris acumulaven prestigi, influencia i possessions. Felip IV de França, el Fermos, en bancarrota permanent, codiciava estos bens. Quan un antic templari, expulsat de l’Orde, aparegue contant tota classe de calumnies sobre els seus antics companyers, Felip IV no tarda en trobar uns atres extemplaris que les recolzaren i, aprofitant-se de la debilititat de carater del Papa Clement V, consegui que este decretara l’arrest de tots els templaris. El 13 d'octubre de 1307 foren arrestats en tota França. Obtingudes confessions baix tortura, l’Orde fon dissolta en 1312 i els seus bens passaren, principalment, als hospitalaris.

En Aragó, en un principi Jaume II defengue a l'Orde, pero al poc decidí no enfrontar-se al Papa. Es convocà el concili provincial de Tarragona, el qual, en 1312, els declarà inocents, lo que no evità la seua dissolució. En el Regne de Valéncia es creà, en 1317, l’Orde de Montesa, que heretà les possessions del Temple i la missió de defendre les fronteres del Regne, i que acolli als templaris que havien sobrevixcut a les falses acusacions.

Enllaços externs

• https://www.facebook.com/valencians/posts/766815003427971:0